25-12-2014  (2863 lectures)

Barcelona glass, in Venetian style

El primer gran centre de producció documentat és, al 1334, el forn de vidre de Berenguer Xatart de la població rossellonesa anomenada oficialment: Palau de Vidre. La normativa acadèmica de la llengua
francesa que adopta l'Estat franc√®s hi ha introdu√Įt guions: avui √©s doncs, en franc√®s, Palau-de-Vidre.
A partir del segle XV i, sobretot, del XVI, que fou, segons Gudiol, el segle del ‚Äúgran esclat per a la vidrieria catalana‚ÄĚ, els forns de vidre, que consumeixen una gran quantitat de llenya (barrella-salicorn), es localitzen a nombroses poblacions catalanes. (moltes d'elles amb el top√≤nim Vall-vidrera - La foto √©s del museu del vidre de Vimbod√≠..)

El 1956, la Hispanic Society de Nova York va publicar un llibre, amb 23 pàgines de làmines, d'Alice Wilson Fronthingham amb aquest títol: Barcelona glass in Venetian style (New York, Hispanic Notes & Monographs / The Hispanic Society of America, 1956). Matisada, feien seva la idea que la producció de vidres catalans als segles XVI i XVII era d'una altíssima qualitat, perfectament comparable a la coetània de Venècia / Murano.

Vint anys abans, i basant-se en les grans col·leccions de Macaya, d'Ametller i de Mateu, ho havia plantejat en termes semblants Josep Gudiol i Ricart a Els vidres catalans (Barcelona, Alpha, 1936).

El primer gran centre de producci√≥ documentat √©s, al 1334, el forn de vidre de Berenguer Xatart de la poblaci√≥ rossellonesa dita oficialment: Palau de Vidre. La normativa acad√®mica de la llengua francesa que adopta l'Estat franc√®s hi ha introdu√Įt, nom√©s, guions: avui √©s, en franc√®s, Palau-de-Vidre.


A partir del segle XV i, sobretot, del XVI, que fou, segons Gudiol, el segle del ‚Äúgran esclat per a la vidrieria catalana‚ÄĚ, els forns de vidre, que consumeixen una gran quantitat de llenya (barrella i salicorn), es localitzen a nombroses poblacions catalanes (moltes d'elles amb el top√≤nim Vall-vidrera).

Forns de vidre a Catalunya

Els més destacats serien: Palau de Vidre, Vilanova de la Fusina, Sant Vicenç dels Horts (Saint Gobain al 1890), Cervelló, Vallromanes, Vidreres, Vallbona, Vallvidrera, la Guàrdia de Montserrat, Mataró, Arenys de Mar (Philips 1939), Montcada, Cornellà de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Almatret, Vimbodí. La ciutat de Barcelona en serà, a més d'un centre de producció, el centre comercial i el port d'exportació.


Al Pa√≠s Valenci√†, la producci√≥ tamb√© √©s important. Els forns de vidre es localitzarien a Busot, Biar, l'Olleria, Salines, Alzira. A Busot, per exemple, al XVIII, es produ√Įen a l'any 80.000 peces de vidre (l√†mines planes, ampolles, porrons, vasos).


A tot Europa, a part de comprar vidre d'Orient (de Damasc, Alexandria), de Ven√®cia i d'Anglaterra destinat al consum intern, les exportacions de vidres catalans s√≥n importants des del 1500. Segons el testimoni contemporani de la geografia de Pere Gil (el manuscrit, datable circa el 1600) ‚Äúd'aquest vidre se'n carreguen caixes (al port de Barcelona) per a Castella, l'√ćndia, Fran√ßa, It√†lia i altres parts‚ÄĚ.

L'hispanista txec Pavel Stepanek ha descobert que ‚Äúal segle XVII s'importava (a Boh√®mia) el vidre de Catalunya... √©s una cosa absolutament sorprenent‚ÄĚ (www.radio.cz/print/es35357). Stepanek no coneix, pel que sembla, el llibre d'Alice Fronthingham ni els de Josep Gudiol.

Segons Gudiol, d'altra banda, les exportacions del vidre catal√† anaren m√©s lluny: ‚ÄúAm√®rica es prove√≠, fins ben entrat el segle XIX, de productes de la ind√ļstria vidriera catalana.‚ÄĚ Fins a la llibertat de comer√ß al darrer ter√ß del XVIII, les exportacions es feien obligat√≤riament via Sevilla/Cadis, al port de l'Havana. Despr√©s, altres ports americans acolliren els productes de vidre catalans.


ALS MUSEUS DEL M√ďN


Les millors col·leccions de vidre català són a terres catalanes. Es troben als museus d'art, d'arqueologia o d'arts decoratives de Peralada, Vic, Girona, Badalona, Barcelona, Sitges, Poblet, Tarragona. Des de 1993, un Museu del Vidre a Vimbodí (on hi ha notícia d'un forn al servei de Poblet el 1188).

Fora de Catalunya, alguns museus del món exhibeixen peces, en molts casos de gran categoria, de vidre català. Se'n coneixen alguns: Victoria and Albert Museum i British Museum de Londres, Musée de Cluny i Musée des Arts Decoratives de París, Kuntsgewerbem de Berlín, Museo Correr de Venècia, Museo del Vitro de Murano, Museu de les Arts Decoratives de Praga, Museo Vaticano de Roma, Museo Civico di Castel Nuovo de Nàpols, Hispanic Society i Brooklyn Museum de Nova York. Però, ben segur, la llista és incompleta.

Per Francesc Roca

___________________________________________

La comunicació de Robert Jesse Charleston a les Journées Internationales du Verre (Damasc, 1964) va plantejar el dubte que alguns vidres venecians d'altres museus fossin catalans. En concret, inclou: Cecil Higgins Museum (Bedford), Wadsworth Collection (Hartford), The Corning Museum og Glass (Corning), la col·lecció Ernst Ascher (París), Gemeente Museum (la Haia), MOMA (Nova York), Toledo Museum (Toledo/Ohio), Yale University Art Gallery (Yale/New Haven), Museu d'Art Islàmic (el Caire), Museu Nacional (Damasc), Topkapi Saray (Istanbul) i la col·lecció Wolff (São Paolo).

___________________________________________________

Invenció del telescopi

Segons Simon Guilleuma, el telescopi va ser inventat pels Germans Roget (Girona, s. XVI) que, aprofitant l'alta qualitat del vidre obtingut pels vidriers catalans, va tenir un paper cabdal en la invenció del telescopi.[1] "..els millors telescopis als que va tenir accés Galileu, eren els fets pels germans Roget de Girona.. segons el seu deixeble preferit GIROLAMO SIRTURI" [2] Formaven part d'una nissaga familiar de constructors d'instruments científics de la segona meitat del segle XVI. El precursor de la nissaga fou el pare de Joan, Pere Roget. Pere Roget tingué tres fills: Magí i Miquel, que s'establiren a Barcelona i Joan, que s'establí a Girona.[3]

Precursors

1.- Segons Simon Guilleuma a meitat del segle XIV a Barcelona ja es fabricaven lents per a vista cansada[8]

En el ¬ęLlibre dels oficis¬Ľ corresponent als anys 1356 a 1558, que es conserva en l'Arxiu del Reial Patrimoni de Barcelona (Escri¬≠vania de raci√≥ del Rei, Registre d'Albarans, N. 859), en el foli 16 (1), Mateu Mercer, conseller i camarlenc del senyor Rei Pere Hi de Catalunya (IV d'Arag√≥) dit el Cerimoni√≥s, entre altres compres que ha fet per enc√†rrec de son mestre ¬ęen los meses de Noembre del any de la nativitat de nostre senyor M.CCCLV, de Daembre et de jan√©r del any deius scrit [1356]¬Ľ, consign√†, en les ratlles 10 i 11, la compra d'ulleres en la forma seg√ľent: ¬ęab. 1111. solidos que costaren unes ulleres de Vidre¬Ľ; i al final de la mateixa p√†gina diu: ¬ęItem que dona a .1. hom que el senyor rey trames a Muntpesler per uyeres de vidra¬Ľ

2.- Hi ha un article a la revista de la Sociedad Astronómica de Barcelona, escrit per Eduard Fontserè i Riba, on diu que els guaites d'Alcudi a Mallorca ja feien servir algun tipus de vidre per veure de lluny a meitat del segle XIV (avui dia encara reben el mateix nom en català: allargavistes)[10]

"..Revolviendo libros olvidados, encuentro una cita notable, que parece indicar que a mediados del siglo XV los vigías de Mallorca empleaban para su profesión vidres de Largan vista.."

Segons en Miquel Llauradó, podria tractar-se d'un telescopi d'una sola lent convergent, semblant a l'Unilens de Baden Powel que consta d'una lent convergent fixada a la punta d'un bastó d'un metre escaig de llargària.

 


Referències

  1. ¬ęUn estudi atribueix l'invent del telescopi a l'√≤ptic giron√≠ Joan Roget¬Ľ. Diari de Girona, 16 de setembre de 2008. [Consulta: 12 maig 2013].
  2. Sirturi, Girolamo; Telescopium, pàg.25-26.(llatí) 19 de setembre del 2008. [Consulta: 12 de maig de 2013].
  3. ¬ęJoan Roget¬Ľ. L'Enciclop√®dia.cat. Barcelona: Grup Enciclop√®dia Catalana.
  4. ¬ęWho Invented the Telescope?¬Ľ (en angl√®s). History Today, octubre de 2008. [Consulta: 12 de maig de 2013].
  5. ¬ęEl inventor del telescopio fue un espa√Īol¬Ľ (en castell√†). El Mundo, 15 de setembre de 2008. [Consulta: 12 de maig de 2013].
  6. ¬ęEns podem atrevir a proposar Roget com un dels candidats a constructor del primer telescopi¬Ľ (en catal√†). Diari de Girona, 2 de novembre de 2008. [Consulta: 12 de maig de 2013].
  7. ¬ęNotas bibliogr√°ficas. Jos√© M. Sim√≥n de Guilleuma¬Ľ (Pdf) (en castell√†). [Consulta: 12 de maig de 2013].
  8. Sim√≥n de Guilleuma, Josep Maria. De l'√ļs de les ulleres en els pa√Įsos de la Confederaci√≥ catalano-aragonesa en el segle XIV (pdf), 1923.
  9. ¬ęUn estudioso avala la teor√≠a de que el telescopio se invent√≥ en Gerona y no en Holanda¬Ľ (en castell√†). Rtve.es, 17 de setembre de 2008. [Consulta: 12 de maig de 2013].

10. ¬ębooks.google.es/books?id... Sociedad Astron√≥mica de Barcelona - 1916 - Visualitzaci√≥ de fragment - (en castell√†). , 20 de setembre de 2009. [Consulta: 12 de maig de 2013].






versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.