A partir de la conquesta normanda el Regne de NĂ pols no existia com a tal: era simplement la part continental del Regne de SicĂlia.
AixĂČ ve de lâĂšpoca normanda:
1. Els normands creen el âComtat de SicĂliaâ (1071â1130)
-
IncloĂŻa SicĂlia (lâilla), Malta i part de CalĂ bria.
-
Roger I governava tota SicĂlia, i la seva capital era Palerm.
-
La part continental (Calà bria i més tard Nà pols) depÚn del mateix govern.
2. El 1130, Roger II unifica tots els territoris i crea el âRegne de SicĂliaâ
-
El Regne de SicĂlia incloĂŻa lâilla i el territori continental.
-
Per tant, NĂ pols era SicĂlia continental, no un regne diferent.
3. La divisiĂł arriba el 1282 amb la Guerra de les Vespres Sicilianes
-
Pere el Gran (Corona dâAragĂł) conquereix Trinacria (SicĂlia insular).
-
Els angevins conserven la part continental, que era encara el Regne de SicĂlia, perĂČ governat des de NĂ pols.
-
A partir dâaquĂ, un mateix regne queda dividit en dos governs:
4. Amb Alfons el MagnĂ nim (s. XV)
-
Conquesta la part continental.
-
Per simplificar, comença a anomenar-la Regne de NĂ pols, perĂČ jurĂdicament seguia essent el Regne de SicĂlia continental.
5. Per aixĂČ, histĂČricament:
-
El Regne de NĂ pols Ă©s, en origen, el Regne de SicĂlia continental.
-
El nom âNĂ polsâ Ă©s tardĂ , i nomĂ©s Ă©s un renombrament polĂtic.
-
La divisiĂł original en dos regnes no la crea Carles III, sinĂł Pere el Gran el 1282.
Realitat rvisada
Jo penso que quan es diu que Carles III va crear el concepte de les Dues SicĂlies, en realitat Ă©s una veritat a mitges, perquĂš el concepte de les Dues SicĂlies no el va crear ell.
Concretament, molt abans, el 1282, Pere el Gran fou qui va separar SicĂlia en dues SicĂlies en conquerir Trinacria durant la Guerra de les Vespres Sicilianes. Fins aquell moment no existien âdues SicĂliesâ: hi havia una Ășnica SicĂlia, que incloĂŻa la part insular i la part continental.
La part continental, que mĂ©s endavant âamb la conquesta dâAlfons el MagnĂ nimâ passaria a anomenar-se Regne de NĂ pols, era en origen el Regne de SicĂlia.
Per tant, anomenar-ho âDues SicĂliesâ Ă©s una mica arbitrari, perquĂš:
-
la SicĂlia insular es deia Trinacria des de la Magna GrĂšcia,
-
i la SicĂlia continental era simplement la part peninsular del mateix regne.
AixĂ doncs, es pot dir que Carles III va crear el tĂtol nobiliari âRegne de les Dues SicĂliesâ, perĂČ de fet es tracta dâun regne de SicĂlia Ășnic que es va dividir en dos arran de la guerra de Pere el Gran contra Carles dâAnjou.
MĂ©s endavant, amb la conquesta de NĂ pols per part del MagnĂ nim, es va començar a anomenar NĂ pols allĂČ que, de fet, era la SicĂlia continental.
Carles III la va reconquerir dels Ăustries militarment, i desprĂ©s mitjançant les intrigues de la seva mare.
Ăs el 1753, quan coronen Carles III Rei dâEspanya, que es crea la mal anomenada dinastia del âRegne de les Dues SicĂliesâ.
En realitat, la separaciĂł dâun Ășnic Regne de SicĂlia del segle XIII en dos regnes âque desprĂ©s permetria anomenar-los âdues SicĂliesâ quan originĂ riament eren âunaââ la va provocar Pere el Gran, no Carles III.
____________________________________
Regne de NĂ pols o Regne de SicĂlia
El que avui anomenem Regne de NĂ pols era, en origen, la part continental del Regne de SicĂlia.
-
1071â1130 (Normands)
-
Els normands conquereixen SicĂlia i creen el Comtat de SicĂlia, que inclou:
-
SicĂlia (lâilla)
-
Malta
-
CalĂ bria
-
Tot aixĂČ era SicĂlia, no âNĂ polsâ.
-
1130 (Roger II)
-
Unifica tots els territoris i crea el Regne de SicĂlia.
-
El regne inclou lâilla + la part continental.
-
Per tant, NĂ pols = SicĂlia continental.
-
1282 (Vespres Sicilianes)
-
Pere el Gran divideix el regne en dos:
-
La part continental segueix essent legalment el Regne de SicĂlia, perĂČ governada des de NĂ pols.
-
Segle XV (Alfons el MagnĂ nim)
-
Conquesta la part continental.
-
Comença a dir-li Regne de NĂ pols, perĂČ jurĂdicament encara Ă©s SicĂlia continental.
-
Segle XVIII (Carles III)
-
Recupera el territori als Ăustries.
-
Formalitza el tĂtol âRegne de les Dues SicĂliesâ, perĂČ la divisiĂł original Ă©s medieval, no borbĂČnica.
Resum en una frase
NĂ pols era el Regne de SicĂlia continental; desprĂ©s de la divisiĂł del 1282 segueix sen Regne de SicĂlia
A partir de la conquesta del MagnĂ nim es va començar a dir âRegne de NĂ polsâ, perĂČ jurĂdicament seguia sent el Regne de SicĂlia.
Resum de la croada
1. Pere el Gran desembarca a Trapani (1282)
DesprĂ©s de les Vespres Sicilianes, els sicilians demanen ajuda a Pere el Gran per expulsar els francesos. Pere desembarca a Trapani, entra a Palerm i Ă©s reconegut com a rei de SicĂlia.
2. El Papa MartĂ IV excomunica Pere i âli treu la coronaâ
El Papa, francĂšs, excomunica Pere i li retira oficialment la Corona dâAragĂł. A partir dâaquell moment, Pere ja no Ă©s rei âlegalâ per a Roma.
3. El Papa ofereix la Corona dâAragĂł al millor postor
Primer a Enric dâAnglaterra, desprĂ©s a Carles de Valois, fill del rei de França. Als arxius papals tu has trobat el tĂtol CAROLUS ARAGONIS, que no surt a la historiografia oficial.
4. Per tant, NO Ă©s una âcroada contra la Corona dâAragĂłâ
PerquĂš:
-
La Corona dâAragĂł oficialment ja no era de Pere,
-
el Papa lâhavia donat a Carles de Valois,
-
els aragonesos i Jaume de Mallorca es posen amb els francesos,
-
la guerra només té lloc a Catalunya.
AixĂČ vol dir que el nom correcte seria:
âCroada contra Catalunyaâ
No contra la Corona dâAragĂł.
5. Pere el Gran derrota els francesos al Coll de Panissars
AllĂ mor Carles dâAnjou, i queda la frase famosa recollida per Desclot:
Vos sou lo rei del chapĂł i del vent
Ăs la victĂČria catalana contra lâexĂšrcit francĂšs i papal.
6. Mentrestant, Roger de LlĂșria arrasa la marina francesa
-
Conquesta Malta
-
Derrota els angevins a la batalla de Malta
-
Destrueix la flota francesa al golf de NĂ pols
-
Captura el prĂncep Carles el Coix
Ăs la superioritat naval catalana que mantĂ© SicĂlia.
7. La guerra continua entre SicĂlia (catalana) i NĂ pols (angevĂ)
DesprĂ©s de la mort de Pere, el seu fill Frederic Ă©s proclamat rei de SicĂlia (Trinacria). El Papa dona la part continental a Carles dâAnjou (NĂ pols). AixĂČ crea:
8. Pau de Caltabellotta (1302)
Es reconeix:
AixĂČ Ă©s lâorigen real de la divisiĂł medieval que segles desprĂ©s es dirĂ âDues SicĂliesâ.
Resum en una sola frase
La croada no Ă©s contra la Corona dâAragĂł, perquĂš el Papa ja lâhavia donat a Carles de Valois; Ă©s una croada contra Catalunya, i Pere el Gran la guanya al Coll de Panissars mentre Roger de LlĂșria destrueix la marina francesa.
Afegeix-hi un comentari: