Antigament Sicilia, de forma triangular, va ser anomenada Trinacria pels primers grecs arribats a l'illa (siculos i sicanis) a causa dels seus tres extrems. La seva història segueix en part embolcallada en el misteri, o en tot cas en la indeterminació ja que se la denominació de Trinacria procedeix de la mitologia. En si, inicialment estava composta pel cap de Gorgone, els pèls del qual són serps entrellaçats amb espigues de blat, i des d'on irradien tres cames flexionades a l'altura del genoll. Les tres cames representen els tres extrems de l'illa del grec triskeles treis (tres) i akra (promontoris): i del llatí triquetra, tres cims.

Els combatents espartans van incidir en els seus escuts una cama blanca doblegada a l'altura del genoll: símbol de força. Els normands, arribats a Sicília el 1072, "van exportar" el trinast a l'illa de Man, que la va elegir com a símbol en substitució d'un navili d'origen escandinau.

Les espigues de blat afegides pels romans, eren símbol de la fertilitat' de Sicília, anomenada de fet el graner del Mediterraneo.

En altres ocasions la Trinacria mostra el rostre d'una dona adornada amb dues ales, i les serps són substituïdes per les espigues de blat.

Un exemple de la rellevància simbòlica del trinasser en la història de Sicília, és que el 30 agost del 1302 es va dur a terme la constitució de l'illa al regne de Trinacria, després de la pau de Caltabellotta a la conclusió de la contesa entre els angioni i els sicilians aliats amb els aragonesos.

Homero ja cita en l'odissea a Sicília anomenant-la Thrinakie, i serà Dante Alighieri a la Divina Comèdia qui ja la mencioni com a Trinacria.

La Trinas, va ser adoptada el febrer del 2000 pel Parlament sicilià com a part integrant de la bandera siciliana, on ha estat col·locat al centre, entre el vermell i l'or de la bandera.