25-12-2010  (1232 lectures) Categoria: Leonardo

Bella Caterina - Principessa

Rossa ulls blaus com tots el Trastàmara per la fundadora de Lancaster
Nas dalt i baix
escut Canterbury
Princeps d'aragó no de Castella
Princep de Girona
Fills de Felip II casats a la Llotja de valència


Ací teniu els links d'ambdues dames:
http://www.dailykos.com/storyonly/2009/10/15/81447/956

La foscor dels ulls de Caterina seria un accident d'il·luminació (pupil·la dilatada per poca llum, atès que està documentat que els tenia blaus)

El tema es que si la Bella Principessa de Leonardo és Caterina d'Aragó... l'hauria pogut pintar a Catalunya 1504 en el seu 2ón viatge  (segons JL.Espejo), i ja seria la 3ª princesa de la branca d'Aragó que hauria pintat (Isabel d'Este, Isabel d'Aragó (la Gioconda segons Payne i

Maike Vogt-L√ľerssen)


Isabel d'Aragó es casà el 2 de febrer de 1489 amb el seu cosí germà Joan Galeàs Sforza', que era en aquell moment el duc de Milà.

A la dècada de 1970 Robert Payne [1] va ser el primer e suggerir que Isabel havia estat la model de la Mona Lisa , el retrat de Leonardo da Vinci. La model reconeguda tradicionalment era Lisa Gherardini o Lisa del Giocondo.

La historiadora Maike Vogt-L√ľerssen, sost√© al seu llibre publicat el 2003 d'acord amb Payne, que l'esquema en el vestit verd que duu Mona Lisa √©s propi de la¬†Dinastia Sforza. Segons la seva teoria, el retrat anomenat "Mona Lisa" fou el primer retrat oficial de la nova duquessa de Mil√†.¬†[2] el descobriment d'una nota d'Agostino Vespucci el 2005, s'ha utilitzatcom argument per desmentir aquesta teoria.[3] No obstant, at√®s que Vespucci no proporciona cap descripci√≥ de la pintura, podria referir-se a qualsevol de les pintures de retrat femen√≠ de Leonardo de l'√®poca.¬†[4]



El 24 de desembre de 2010 16:14, Francesc Ju <ju@gmail.com> ha escrit:

Hola Manel,
Tinc uns anys d'experiència professional com a dibuixant i pintor d'estil realista (dibuix de natura, d'animals, però pel cas és el mateix). La de l'esquerra sembla que té la cara una mica més llarga o més aviat només és que té el nas més llarg (no pas més prominent), i els ulls aparentment són més foscos. Per tota la resta sembla ben bé la mateixa persona: celles, color i forma dels cabells, forma del front, dels pòmuls, de la barbeta, del nas (excepte la llargada), fins i tot l'amplada i la forma dels llavis, la molt lleugera papada i la llargada del coll. El més rellevant és que fins i tot l'expressió, el posat que fa, és idèntic a totes dues pintures, fins l'extrem que si et pregunten quina expressió faria la de la dreta si estigués vista de cara, la imatge que ens vindria al cap seria la de l'esquerra. Això fa pensar que o bé és la mateixa persona, amb les variacions mínimes degudes a la mà de dos artistes diferents (i tots dos bons), o bé són germanes.
Francesc Ju
El 27 d’octubre de 2010 16:23, Josep Seg ha escrit:

Caram Manel. Quina semblança més extraordinària de les models de les dues pintures.

Semblen la mateixa dama.

Ah, quan pugui t'envio imatges sobre el pintor Raphael i Joanna d'Aragó (suposo la boja?). No!! és una altra...

Tinc una pintura rara amb una inscripció impresa al darrere en molt mal estat que cita Raphel i Joanna of Aragon.

S'assembla una mica a la Joanna d'Aragó de Raphel.


El 28 d’octubre de 2010 16:23, Josep <jp@hotmail.com> ha escrit:
El color dels cabells i el sotabarba panxudet semblen realment els mateixos. El color dels ulls ja √©s m√©s dubt√≥s. Caterina va n√©ixer segurament a Alacant, poc abans del Nadal de 1485, just quan arribava a la cort el comte de Tendilla, l'I√Īigo L√≥pez de Mendo√ßa, procedent de Catalunya amb not√≠cies sobre el dif√≠cil arranjament del tema dels remences, que havia estat investigant per l'Empord√† des de l'octubre d'aquell any, en companyia d'un escriv√† anomenat Jaume Ferrer (de Blanes?). Si en Colom feia poc que havia arribat de Portugal i s'estava als dominis del seu benefactor (i vigilant per enc√†rrec de Feran II, segurament) Enric d'Emp√ļries, virrei al Principat, √©s altament probable que el de Tendilla i l'Almirall tinguessin alguna entrevista a Castell√≥ d'Emp√ļries, a Girona o a Pals... i que en Tendilla acab√©s constituint un segon ambaixador de la causa de l'Almirall, qui ja hauria tram√®s, tal vegada, en Diego de De√ßa, que des del setembre de 1485 figura com a instructor del pr√≠ncep Joan, l'hereu dels Reis Cat√≤lics. En De√ßa era pretesament enviat des de Salamanca, per√≤ el m√©s probable √©s que fos un emissari d'en Colom, vell conegut alhora de la cort permanent de portuguesos establerta a Alacant amb la mare d'Isabel la Cat√≤lica, Isabel d'Aviz, que passaria la seva vellesa en "la millor terreta del m√≥n". El cap de casa d'aquesta senyora era en Juan Vel√°zquez de Cu√©llar, cos√≠ del Diego Vel√°zquez de Cu√©llar "criado del almirante" que ser√† governador de Cuba. Aquest dimarts passat vaig trobar un Jo√Ęo Vasques de l'entorn del Conestable Pere IV que √©s ambaixador a Castella durant la guerra. Podria ser aquest Juan Vel√°zquez, i el de Cu√©llar podria amagar un "de Co√Įmbra"...

El cas és que Caterina neix just quan és a punt d'arribar en Colom a la cort -amb els seus fills Jaume i Ferran, apostaria jo-, i tinc per a mi que pels volts de l'entrevista entre els sobirans i l'Infant de Portugal, el 20 de gener de 1486, tal vegada es batejaria aquesta infanta i en Ferran Colom, o en Colom mateix, exercirien algun paper de padrins o restarien compromesos a alguna mena de tutela, ni que fos a títol nominal o simbòlic. Ho dic perquè els moviments d'Erasme cap a Anglaterra solen coincidir amb les fites importants en la vida de Caterina: el 1499 Erasme viatja per primer cop a les Illes Britàniques i s'hi està almenys un parell d'anys, just per rebre, potser, el seguici de Caterina el 1501, que ve a casar-se amb Arthur, príncep de Gal·les, que la deixarà vídua al cap d'un any. Sembla que Erasme tornarà a Anglaterra el 1509, just quan Caterina ha de casar-se amb el germà d'Arthur, el ja proclamat rei d'Anglaterra Enric VIII. Erasme s'hostatjarà a can Tomàs Moro, el cèlebre autor d'"Utopia", una mena d'utopia socialista avançadíssima al seu temps (alerta amb el misteriós Tomàs Mieres, jurisconsult català que defensa la causa dels remences, els socialment i històricament desafavorits: l'embrió d'un Tomàs Moro belluga per Catalunya al mateix moment que en Colom hi torna des de Portugal).
Erasme tamb√© "fuig" d'aqu√≠ (?), segons el prior de la Murtra, el 1527, quan √©s q√ľestionat i es presenten c√†rrecs contra ell a "Valladolid". Curiosament, el 1527 √©s quan Caterina ser√† repudiada per Enric VIII en favor d'Anna Bolena. No se sap que Erasme viatg√©s a Anglaterra, aquesta vegada, per√≤ s√≠ que hi ha const√†ncia de l'obra que dedica a Caterina per donar-li suport, una obra centrada en la instituci√≥ del matrimoni principesc. El vincle d'Erasme amb Caterina √©s evident i permanent al llarg dels anys.
La primavera d'aquell any 1486, Caterina encara no ha fet mig any i els remences continuen alçant-se (per l'octubre havien pres el castell de Montnegre, dels Gualbes, el de Palau Sator d'en Jacme Lluís Miquel -parent de la mare d'en Colom- i el de Castellbell, prop de Montserrat. També prengueren el castell de Castell Empordà, d'en Francesc Bertran, i hi mataren l'anteriorment citat Jaume Lluís Miquel, senyor de Palau-Sator. Pel novembre prenen la vila de Bàscara i lo castell de Lerç).
La not√≠cia del 10 de mar√ß ens diu que a Barcelona fou rebut amb tota pompa el comte de Tendilla, perqu√® anava d'ambaixada al papa, i tothom posa draps a balcons i finestres, cavallers amb collarets d'or i pedreria surten a rebre'l... √©s l'arribada de Ferran II, que aquest any per√≤ passat l'estiu representa que va a Ponferrada (Monferrate) a pacificar el comte de Lemos (la contesa de Remences). A l'abril, des de Guadalupe (home! el monestir o la mareded√©u que solen substituir la de Montserrat a Am√®rica!), Ferran II pronuncia entre el 20 i el 23 d'abril la sent√®ncia arbitral que "arregla" el problema agrari catal√† fins al segle XIX. Som a Montserrat, evidentment, molt a prop d'on Lleonard trobar√† inspiraci√≥ per pintar la seva Gioconda -una Gioconda trista pel mal causat a la seva fam√≠lia de Castellbell?-, just en el moment que en Ferran Colom acataria els desitjos dels Reis Cat√≤lics d'entrar com a novici al monestir de la Moreneta. El pare Bo√Įl viatja des de Montserrat a la cort el novembre de 1486 per informar els RRCC del desig i l'avinen√ßa dels monjos de Montserrat d'acollir-se a la reforma que proposen els reis. Tamb√© deu anar amb un informe sobre com evoluciona el novici descendent dels Urgell.
Quan pintaria Lleonard Caterina d'Aragó? Amb l'aspecte que té, hauria de ser quan està a punt de marxar cap a Anglaterra, pels volts de 1499-1501, quan ella té entre 14 i 16 anys... o bé ja a Anglaterra, durant la primera dècada del XVI. No sembla el retrat d'una reina.
Per tant, en Lleonard voltaria per València o Alacant, a finals del XV, o per Gran Bretanya a principis del XVI, sempre i quan acceptem que la BellaPrincipesa és Caterina d'Aragó.

____________________________________________________________________

La Bella Principessa

La Pràcticament imperceptible empremta d'un dit en una cantonada. Aquest mínim detall, invisible fins ara, ha permès atribuir un quadre que es pensava era obra d'un artista alemany del segle XIX al geni del Renaixement Leonardo da Vinci.

Roma.  (EUROPA PRESS) .- La Pràcticament imperceptible empremta d'un dit en una cantonada.  Aquest mínim detall, invisible fins ara, ha permès atribuir un quadre que es pensava era obra d'un artista alemany del segle XIX al geni del Renaixement Leonardo da Vinci.

La Bella Principessa és el títol d'aquest quadre que, segons ha publicat la revista italiana "Antiques Trade Gazette" pertany a Da Vinci.

Una empremta del dit índex o cor que és "molt semblant" a la trobada en el 'Sant Jeroni' del pintor renaixentista que conserva el Vaticà és la clau per atribuir l'obra a Da Vinci ". Capturar-la ens va portar com a mínim dues hores i després vam haver d'estudiar més de 20 gigabytes de dades ", va assenyalar Jean Penicaut, responsable de l'empresa Lumière Technology propietària de la càmera multiespectral que captà l'empremta.  Però no només l'empremta dactilar sinó També la prova del Carboni 14, que assenyala que el pergamí data d'entre 1440 i 1650, i les anàlisis amb raigs infrarojos de la tècnica de l'artista confirmen l'autoria de l'obra.

L'artífex d'aquesta troballa és Martin Kemp, professor emèrit d'Història de l'Art de la Universitat d'Oxford i expert en l'obra de Da Vinci.  Va ser el que li "bategà el cor" al veure l'obra i començar els seus estudis.  Segons confessa, ell va ser el primer sorprès al veure com "tot encaixava" i relatarà la seva història en un llibre de més de dues-centes pàgines que es publicarà a finals d'any.

El propi Kemp va ser qui va decidir rebatejar l'obra com La Bella Principessa. Un petit tresor de nom√©s 33 cent√≠metres d'alt per 23 d'ample, que ara ha vist multiplicat el seu valor.¬† De fet el quadre va ser adjudicat fa m√©s de deu anys en una subhasta a Nova York sota el t√≠tol de Jove de Vestit amb¬†Perfil del Renaixement per poc m√©s de 12.000 ‚ā¨, quan ara podria superar amb escreix els cent milions d'euros.¬† No per res, es tracta de l'√ļnica troballa sobre Da Vinci dels √ļtlims 100 anys.

 

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.