23-10-2014  (5853 lectures) Categoria: Occitan

Influ√®ncia ling√ľistica de l'occit√†-catal√† al mediterrani -Malta

 

XIn Congrès Internacional de l’Associacion Internacionala d’Estudis occitàs


Carles Biosca, Carles Castellanos

16-21 juny 2014

Influ√®ncia ling√ľ√≠stica de l'occit√†-catal√† a la Mediterr√†nia occidental (Malta)


L'espai ling√ľ√≠stic occit√†-catal√† constitueix un espai continuu de parles romanesques que en el moment de sa formaci√≥ a l'Edat Mitjana tenia una gran homogene√Įtat. Al sen de les lleng√ľes romanesques els parlants d'aquella √†rea tenien una alta possibilitat d'intercomprensi√≥ i havien establert enlla√ßos creixents entre ells. Tot i que el M√≥n occit√†, a partir del segle XIII, comen√ßara a tombar sota la dominaci√≥ de dinasties franceses, durant molts segles la influ√®ncia ling√ľ√≠stica occit√† i catal√†, a l'√†rea m√©s pr√≤ta mediterr√†nia, es pot considerar d'una manera conjunta perqu√® molt a sovint es fa dif√≠cil de distingir si una caracter√≠stica concreta adquirida per una altra llengua √©s deguda a la influ√®ncia catal√† o a l'occit√†.

 

En aquest breu article descriurem sobretot un parell de fen√≤mens que mostren una influ√®ncia sensible del grup ling√ľ√≠stic occit√†-catal√† a Mediterr√†nia occidental entre el segle XIII i el XVIII: la Lingua Franca Mediterr√†nia i el malt√®s.

 

Abans d'estudiar aquests dos casos, era un fet reconegut que la influ√®ncia de l'occit√†-catal√† a la Mediterr√†nia fou molt important perqu√® havia estat estudiada a N√†pols, a Sic√≠lia i Sardenya. Tamb√© era conegut que al nord d'√Äfrica la influ√®ncia catal√† i occit√† havia estat important durant l'√®poca d'expansi√≥ ‚Äúfranca‚ÄĚ, al temps de les creuades; i, m√©s tard, amb la creaci√≥ dels Consolats de Mar catalans. I tamb√© se sabia que la influ√®ncia ling√ľ√≠stica a Arg√®lia s'accentua a partir de l¬°ocupaci√≥ colonial francesa (1830), fet que porta una emigraci√≥ molt important de poblaci√≥ occitano-catalana; i especialment amb el poblament de menorquins a la zona d'Alger i valencians al voltant d'Oran. Per√≤ aquestes q√ľestions mereixerien altres articles.

 

La Lingua Franca Mediterrània

 

La Lingua Franca Mediterr√†nia (LFM) √©s la llengua h√≠brida que es va formar a partir de l'Edat Mitjana com a instrument de comunicaci√≥ oral a la Mediterr√†nia. Es va constituir a partir de la barreja de les lleng√ľes romanesques i es va simplificar (dins un proc√©s que √©s conegut com a pidginitzaci√≥ ‚Äď per ex: El meu non voler venir. Tu estar bo? ) quan s'expand√≠ per comunicar amb parlants de lleng√ľes non romanesques (del nord d'√Äfrica, per exemple). S√≥n nom de ‚ÄúLlingua Franca‚ÄĚ prov√© del fet que la gent que parlaven de lleng√ľes romanesques (entre ella els occit√†s i els catalans) eren apel¬∑lats francs fora l'Europa occidental perqu√® la denominaci√≥ que els donaven al M√≥n musulm√† des de l' 'emp√®ri carolingian. El nom Lingua Franca vol dir, doncs, la ‚Äúllengua dels francs‚ÄĚ. I la denominaci√≥ Lingua Franca Mediterr√†nia ha estat utilitzada pels cercadors per identificar aquesta varietat ling√ľ√≠stica i distingir-la altres usos m√©s recents del terme composat ‚Äúllengua franca‚ÄĚ.

 

La influ√®ncia italiana √©s determinant sobre la Lingua Franca Mediterr√†nia per√≤ la influ√®ncia occit√† i catal√† tamb√© √©s important com a resultat dels contactes que occit√†s i catalans van mantindre al voltant de la Mediterr√†nia al llarg dels segles, com deescriu l'historial occit√† Charles Emmanuel Dufourcq [1], entre altres. S√≥n atribu√Įbles a una influ√®ncia de l'occit√†-catal√† en la LFM un munt de paraules tan corrents com ajudar, altre, aqu√≠, bonassa (bonan√ßa), caserna, conquesta, cusir (cat: cosir, oc: c√≥ser), cridar, dispendir (acomiadar, despensar), ebriacar (embriagar), enriquir, escola, amagar (amagar, amagar), establir, figa, fora, fugir, intrar, netejar, pescador, pla√ßa, poma, refusar, riu, roda, saber (saber ), sabun, safran, saviesa (saviesa), semen√ßa (semen√ßa, llavor), semola, servar, servidor, taca, tacar, taur, taula, timun, tondir (tondre), tornar, tra√Įdor, triar, etc. De paraules com ambassador, barreta, borrica, broqueta, bulegar, cadiera, carregar, cavala, comprar, cusina, desirar, esdevenir, escadra, espassejar

 

(espacejar, passejar), gantar, gramerci (grandmercé, gràcies), rasin, rason, riban, sanir (assanir), paella, scultar (escultar, cat: esculpir), sejurnar, tartuga, tasir (tàiser) … són molt probablement d 'origina principalment occità. I altres com a bashar (cat: baixar, oc: baixar), tub (cop de cànon), fibra (febre), festuc (pistatxa), fraula ( fraga), germana (sorra), mantega (burre), pot- esser (potser, potser),... mostren una semblança amb una palabra català o una pronunciació català. Els exemples de paraules de l'LFM compatibles amb paraules d'origen occità-català es poden identificar per centenars.

Els contactes mediterranis, principalment de caràcter comercial, van deixar doncs una emprenta important en aquella llengua internacional de relació oral a Mediterrània.

 

La llengua maltesa

 

La llengua maltesa √©s una llengua formada a partir de l'√†rab parlat a Sic√≠lia i al nord d'√Äfrica, principalment, que ha estat objecte, al llarg de la hist√≤ria, d'una intensa influ√®ncia de les lleng√ľes romanesques. El seu l√®xic t√©, doncs, una base sem√≠tica agafada de l'√†rab nord-afric√†, aix√≠ cal dir que cont√© aports de la llengua amazigh (o bereber) existent al nord d'√Äfrica i tamb√© restes de latinismes transmesos per l'amazigh. Per√≤ el que ens interessa ara √©s d'estudiar les influ√®ncies de les que ha estat objecte a partir de l'Edat Mitjana on l'emprenta, del sicili√† primer i de l'itali√† (florent√≠) m√©s tard, ha estat molt important. Fins ara, la influ√®ncia de l'occit√†-catal√† no s'havia tingut en compte, fins que estudis recents com els que exposem al final d'aquest article l'han posat en relleu.

La influ√®ncia de l'occit√†-catal√† a l'illa de Malta segurament comen√ßa amb les conquestes del segle XIII (conquesta angevina ‚Äďper les tropes proven√ßals‚Äď el 1268, i la conquesta catalana per Pere el Gran el 1283), que va continuar a trav√©s dels contactes comercials que es van prolongar fins als segles XVII i XVIII (comer√ß de teixits, de cot√≥, etc.).

Durant el per√≠ode de govern dels Cavallers Hospitalers a Malta (1530 ‚Äď 1798 aprox.) tamb√© va continuar aquesta influ√®ncia. Cal recordar que m√©s de la meitat dels Grans Mestres de l'Orde de Malta eren occitans (Proven√ßa, Auvernhe, etc.) o catalans. El fundador de la nova capital de Malta, Joan Parisot de la Valeta, era d'origen occit√† i altres personatges importants eren de llengua catalana, com Nicolau Cotoner o Ramon Perell√≥s, etc.

 

L'existència d'una població considerable occitano-catalana a la zona portuària oriental de Malta, sobretot a partir del segle XIII, va ser la causa dels contactes que es van fer sentir principalment al lèxic de les activitats artisanals, de navegació, etc...

 

Per exemple, s√≥n paraules d'origen occit√†-catal√† els noms comuns d'instruments u objectes com: blandun (brand√≥, tou), firroll (oc: ferroll), maktur (pa√Īuelo), mazzarell (oc: ma√ßarell, ma√ßareu), nvell ( oc: nivell; cat: nivell), pagna (oc: paena, pana; cat. de Rosselhon: patna), panew (oc: panell), rabott (oc: rab√≤t), regla (oc: r√®gla). tartarun (oc: tartanon: mena de ret de pesca), vajrola (oc: vir√≤la; cat: virolla), varloppa (oc: varl√≤pa; cat: garlopa), etc. De noms d'animals com bumerin (oc. proven√ßal: bou mar√≠), lampuka (oc.: lampuga, cat: llampuga - peis), sarsella (oc: sarsella - p√°jaro),¬† tudun (cat: tod√≥ ‚Äď p√°jar; oc: ramer ) etc. Altres noms d'origen occit√†-catal√† s√≥n tamb√© d'√ļs corrent com: takka (taca), pastizz (pastel), xkuma (espuma), kalanka (calanca), sptar ( hospital ), etc. Termes com raxketta (cat: rasqueta; oc: rascleta), vlontin (cat: volant√≠, tipus de xarxa de pesca) s√≥n m√©s aviat atribu√Įbles al catal√†. Incluso el nom de les resid√®ncies dels Cavallers de Malta (en malt√®s berń°a [ń° pro: dj]) prov√© molt probablement de la paraula occit√† alberja/oberja. Podem trobar influ√®ncies tamb√© en adjectius, com: gur (segur), i en verbs com ibbada (badar), irrambar (arrebar), ixxala (cat: xalar; oc: xalar), rkapta (recaptar). S√≥n remarcables els casos dels verbs d'origen catal√† indun (adonar-se; oc: s'avisar), inzerta (encertar; oc: encertar) per als usos corrent en la conversa maltesa quotidiana.

 

L'onom√†stica tamb√© revela influ√®ncies remarcables. Es pot atribuir, per exemple, un probable origen occit√†-catal√† en top√≥nims com Franza o Il-Marrok, entre altres. Hi ha noms de casa presents en documents maltesos que mostren una pres√®ncia evident del catal√† com: Almirall, Bestardes, Cardona, Ferriol, Ferrer, Girabert, Mart√≠, Morell, Muscat, Palud√†ries, Ribera, Ribes, Ros, Rossell√≥, Riera, Soler, Torres, etc., d'uns dels quals encara usuals avui. Altres noms d'origen d'origen occit√†-catal√† documentats s√≥n tamb√© Arnau, Bayona, Bar√≥ / Barun, Bennett, Brancat, Calafat, Castan, Cumpagn, Gilbert, etc. Cal remarcar que fins i tot certs noms de casa apareixen amb l'article onomastic occit√†-catal√† ‚Äúen‚ÄĚ, sota la forma adaptada al malt√®s ‚Äúin‚ÄĚ, per exemple: Indalmau (< a Dalmau ), Ingarao (< A Guerau ), Impalau (< A Palau ), In Castella (< A Castella ), una forma que mostra un contacte ling√ľ√≠stic significatiu, sobretot en la comunicaci√≥ oral. Tamb√© √©s probable que l'apocopa en un gran nombre de paraules com mument, soldat etc. (sense la van acabar en ‚Äú-u‚ÄĚ o en ‚Äú-o‚ÄĚ de les parlades it√†liques), sigui deguda al contacte que descrivim en aquest escrit. La influ√®ncia occit√† i catal√† es pot trobar fins i tot en certes construccions com la c√©lebre f√≥rmula de cortesia ‚Äúus plau‚ÄĚ que en malt√®s √©s una mena de calc¬† jekk jogńßń°bok (literalment: es plau a tu). I fins i tot es troba en un aspecte de la grafia, l'√ļs de la 'x' presa pel sicili√† al catal√† a partir del segle XIV. Paraules com xlokk (cat: xaloc, equivalent del xiroc), xropp (cat: xarop, oc: sir√≤p), ixxala (oc: xalar) en s√≥n exemples. Tot aix√≤ mostra un contacte ben notable. En aquest sentit, sense que es pugui parlar de paraules malteses d'origen occit√† o catal√†, podem constatar nombroses similituds que mostren l'exist√®ncia d'un contacte intens: hi ha paraules malteses, per exemple, que tenen un equivalent catal√† (o occit√†) d'origen √†rab, per exemple: berquq (cat: albercoc, bercoc; oc: albric√≤t), dwana (cat: aduana; oc: doana); gńßorfa (galat√†s. A cat: les golfes, la gorfa etc.), gńßarbiel (cat: garbell; oc: criv√®l), mitra ńß (oc-cat: matal√†s), qoffina (oc: cofin; cat: cof√≠), qoton (oc: cot√≥; cat: cot√≥), etc. √Čs un fet ben conegut justament que l'occit√† ha estat la porta d'entrada d'un gran nom d'arabismes a la llengua francesa i altres lleng√ľes europees (conjuntament amb les parles italianes, en aquest darrer cas). Aix√≠ podem observar, de l'arabi: matrah > oc: matal√†s > fr: matelas > ang: mattress. O tamb√©, de l'√†rab: al-barquq > oc: bric√≤t > fr: abricot > ang: apricot, etc.

 

Altres mots provenen del grec i tamb√© s√≥n compartits, d'un costat, pel malt√®s i de l'altre costat, pel catal√† i l'occit√†. La paraula fanal existeix en catal√† i occit√†, i la paraula pastaŇľ (oc: portador, portafais) provinent del grec ő≤őĪŌÉŌĄőĪőĺ, t√© un equivalent catal√† 'bastaix'. Finalment, cal recordar que els noms dels vents presenten una similitud remarcable com a mostra d'una activitat marinera compartida: lvant (oc: levant ), xlokk (cat: xaloc ), lbińč (oc: labech, cat: llebeig ), punent (oc-cat: ponent [pu'nen(t)]), majistral (oc: maestral / mestral ; cat: mestral ), tramuntana (cat: tramuntana, oc: tramuntana ), grigal (oc-cat: gregal ). √öltimes consideracions Breument descrit l'exist√®ncia de contactes entre l'√†rea ling√ľ√≠stica de l'occit√†-catal√† i diferents realitats ling√ľ√≠stiques mediterr√†nies que mostren l'expansi√≥ de la influ√®ncia del Mediterrani cap el continent europeu, a trav√©s del grup lingu√≠stic occit√†-catal√†.

L'espai ling√ľ√≠stic occit√†-catal√† encara √©s un espai com√ļ per a compartir que pensem que √©s important de dinamitzar. Des d'aquest punt de vista seria molt convenient, per exemple, que el parlant de catal√† estigu√©s en condici√≥ de con√®ixer, a part de sa llengua, tamb√© l'occit√† en una de les seves variants, aix√≤ √©s ser capa√ß de dominar passiument textos simples en les diverses variants occitanes. De fet, no √©s pas un objectiu dif√≠cil, com ho demostren el progress r√†pid que els fan molts catalans en l'aprenentatge de l'occit√†. I, d'altre banda, tot occit√† hauria de con√®ixer, a part de sa pr√≤pia llengua, tamb√© el catal√† i ser capa√ß de tenir un coneixement passiu de les variants del catal√†.

 

Aquest objectiu tan simple no √©s res m√©s que una prolongaci√≥ f√†cil dels nostres coneixements ling√ľ√≠stics b√†sics. I, de pas, tindrem la possibilitat d'allargar el cercle dels possibles lectors de treballs de base ling√ľ√≠stica elaborats a la nostra √†rea comuna de l'occit√†-catal√†.

Infotaula joc






versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.