Cliqueu acĂ­ per anar al text llatĂ­ complet del tractat

_____________________________________________________________________________

El Tractat de Corbeil (1258) va ser un acord signat a Corbeil (actualment Corbeil-Essonnes en el departament francÚs de l'Essonne, prop de París) entre Lluís IX de França i el Rei de Catalunya Jaume I el Conqueridor .

Per aquest tractat, el rei de França renuncia a les seves pretensions a Catalunya i el rei de Catalunya renuncia per la seva banda a algunes dels seus drets al Llenguadoc (excepte a Montpeller entre d'altres).

Antecedents

La mort de Ramon Berenguer V de Provença en 1245 i les noces de la seva filla Beatriu amb Carles d'Anjou (germà de Lluís IX); la mort de Ramon VII de Tolosa en 1249, la filla del qual estava casada amb un altre infant de la casa reial francesa; així com el matrimoni de Teobald II de Navarra amb Isabel de França a l'abril 1255, pel qual passava del tutelat del Rei català al del Rei FrancÚs; havien debilitat la posició internacional de la Corona Catalana . A l'agost de 1255 l'hereu francÚs, Lluis, es compromet en matrimoni amb Berenguera, hereva de Castella. El setge francÚs sobre el Regne català s'estreny.

Abast del tractat

El tractat es va signar el 11 de maig de 1258. Per aquest tractat, la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria amb Felip, hereu de LluĂ­s IX a la mort del seu germĂ  en 1260 ; el rei francĂšs, com hereu de Carlemany, renunciava als drets sobre els comtats d'EmpĂșries, Barcelona, BesalĂș, Cerdanya, Conflent, Girona, Osona, RossellĂł i Urgell . Jaume I, a canvi, renunciava a la comarca de la Fenolleda i PerapertusĂšs, que incloĂŻen els castells de Puilaurens, Fenollet, Castellfisel, Peyrepertuse i QuĂ©ribus .

A mĂ©s a mĂ©s, va renunciar als seus drets sobre Tolosa, Quercy, Narbona, Albi, Carcassona (rebudes en feu de Tolosa des del 1213 ), RasĂ©s, BĂ©ziers, Termes i MenerbĂ©s . TambĂ© va renunciar a Agde i Nimes (el vescomte es reconeixia com a feudatari del rei catalĂ  des 1112 ) i Rouergue, Millau i GavaldĂ  . Quedaven el vescomtat de Carlat i el senyoriu de Montpeller amb la baronia de Omelades . La renĂșncia als drets feudals sobre Foix va ser rebutjada pel rei al ratificar els documents el 16 de juliol de 1258 . El 17 jul el rei va renunciar als drets sobre Provença a favor de Margarida, filla de Ramon Berenguer IV i esposa del rei francĂšs.

L'efecte fonamental del tractat va ser eliminar definitivament als monarques de la Corona Catalana com a factors polítics en el Migdia francÚs . Un efecte secundari va ser la transferÚncia de Provença a la Casa de Valois, la qual, després de l'extinció de la casa, es va incorporar a la corona francesa.

Ludovicus, Dei gratia Francorum Rex ... "" Jacobum eadem gratia illustrem Regem Taragone ... "" ... quod ens dicebamus comitatum Barchinone, Urgelli, Bisuldune, Rosilione, Empurdano, Ceritanie et Confluentis, Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de Feudis nostris esse "" et idem Rex Taragone ex advers dicebat es jus habere in Carcassona et Carcasses, in Rede et Redensi ... "" pro ipso Rege Taragone et nomine et vice ipsius deffinimus, quittamus, cedimus et omnino remmittimus quicquid juris et possesionis vel quasi habebamus siquid habebamus vel habere poteramus ... in predictis comitatibus Barchinone et Urgelli Bisuldune, Rossillone, Empurdane, Ceritanie, confluent, Gironina et Ausone .... "" ... in Carcassona, ... in Rede, ... in Laurago, ... in Termense, ... in Menerba, ... in Fonolleto, ... in Petra pertusa, ... in comitatu Amilliavi et Guialdane, et in Naumaso ... et in comitau Tholose

Fragments del Tractat

PresentaciĂł

Aquest tractat arregla la frontera del regne de França al sud del CorbiÚres, custodiada al costat francÚs per les fortaleses de Termes, Aguilar, Niort, Queribus, Peyrepertuse i Puilaurens .

Louis IX va renunciar als seus drets de sobirania ⁵ al comtat de Barcelona ^{5, 6} i als altres comtats de Catalunya ⁷ incloent el RossellĂł i la Cerdanya ⁵ .

A canvi, Jaume I renuncia, d'una banda, als FenouillĂšdes i PeyrepertusĂšs, als castells de Puylaurens, Fenouillet, Castel Fizel, Peyrepertuse i QuĂ©ribus ⁸ .  d'una altra banda, com a PrĂ­ncep de Catalunya, als seus drets de sobirania sobre:

• els comtats de Toulouse i Saint-Gilles, aixĂ­ com sobre el Quercy, el vescomte de Narbona i els albigeois, territoris depenent del comte de Tolosa, perĂČ subordinats des de 1213 pel comte Raymond VI de Tolosa al rei Pere II de Catalunya ⁸ ;
• els comtats de Carcassonne ⁵ i RazĂšs ^5, BĂ©ziers, Lauraguais i Minervois, venuts el 1179 pel rei Alfons el cast al vescomte Roger III de BĂ©ziers ⁸ ;
• NĂźmes i Agde ⁸ ;
• Millau, Gevaudan i part de Rouergue ⁸ .

Jaume I nomĂ©s conserva el senyoriu de Montpeller, el vescomtat de Carlat i la baronia d'Aumelas ⁹ .

Enllaços

• El Tractat de Corbeil a la pĂ gina d'histĂČria del RossellĂł (en francĂšs)