Resultats cercant per
Malta
28-05-2014 (1728 lectures)
| |
08-05-2014 (9654 lectures)
| |
EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRAÇAR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATALÀ I MALTÈS" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE:
"AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- "
Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oceà nics perquè els primers navegants oceà nics eren...
19-11-2011 (1792 lectures)
| |
22-07-2022 (3910 lectures)
| |
En aquest treball En José Eduardo Abela analitza la influència catalana a les illes de Malta entre els segles XIII i XVI, l'època de major presència polÃtica, econòmica i social de la corona catalano-aragonesa a la Mediterrà nia occidental. Seguidament, l'autor estableix una estadÃstica de la freqüència dels cognoms d'origen català que perduraren en aquest à mbit durant els segles següents fins al segle...
18-11-2011 (2492 lectures)
| |
18-12-2018 (3117 lectures)
| |
El Ghana (/ˈɑËnÉ™/ AH-nÉ™) és un tipus de música tradicional maltesa. el Ghana té dos significats literals. El primer és la riquesa, la riquesa i la prosperitat; el segon s'associa amb el cant, vers, rima i fins i tot amb la kantaliena, un tipus de cant amb ritme lent. S'assembla molt a la jota de la ribera de l'Ebre, fins i tot en l'ús de Guitarra i...
22-12-2011 (2346 lectures)
| |
23-01-2011 (3620 lectures)
| |
L'ocupació de Malta per part de les hosts napoleòniques va tenir lloc el 10 de juny de 1798, encara que la Valeta, la ciutat més gran i important de l'arxipèlag de Malta, no va capitular fins al cap d'un parell de dies. L'ocupació va durar dos anys escassos, tenint en compte que va ser inútil com a base militar ja que l'1 d'agost de 1798, la Royal Navy va iniciar un bloqueig sobre l'illa que va durar fins la seva capitulació el 4 setembre de...
25-02-2019 (1851 lectures)
| |
26-08-2019 (3880 lectures)
| |
Tant que la guerre entre François I er et Charles- Quint durerait, et dans l’attente de reconquérir Rhodes, l’Ordre s’installerait à Nice et à Villefranche, avec sa flotte, ses chevaliers, ses soldats, et toute sa population rhodienne. Chaque « langue » aun dirigeant, le « pilier », et, auprès du grand-maître, une « auberge », sorte de siège particulier où ils se réunissent. Très vite aussi, les chevaliers comprennent qu’ils ne pourront pas rester à Chypre, dont les...
06-06-2020 (2473 lectures)
| |
Molts catalans de nació anaren a viure a Malta. Però també a l'inrevés: desenes de famÃlies de l’illa s'instal·laren en diferents ciutats valencianes al segle XVIII. L’Associació d’Amics de Malta a València intenta recuperar el passat comú. Reproduïm un article de la Voro Contreras del 30 de maig del 2010 al diari...
16-09-2017 (23434 lectures)
| |
El Comtat de Malta era un senyoriu feudal del Regne de SicÃlia, relacionat amb les illes de Malta i Gozo. Malta era essencialment un feu dins del regne, amb el tÃtol donat per Tancred de SicÃlia rei normand de SicÃlia a Margarit de Brindisi el 1192 que es va guanyar l'aclamació com a Gran Almirall de SicÃlia. Després el feu va passar de noble a noble que romania com a possessió familiar en alguns casos. Va ser utilitzat principalment com una eina de negociació en la polÃtica siciliana...
23-10-2014 (7580 lectures)
| |
L'espai lingüÃstic occità -català constitueix un espai continuu de parles romanesques que en el moment de sa formació a l'Edat Mitjana tenia una gran homogeneïtat. Al sen de les llengües romanesques els parlants d'aquella à rea tenien una alta possibilitat d'intercomprensió i havien establert enllaços creixents entre ells. Tot i que el Món occità , a partir del segle XIII, començara a tombar sota la dominació de dinasties franceses, durant molts segles la influència lingüÃstica...
26-08-2019 (2291 lectures)
| |
Hi ha documentació on es diu que en aquestes dates havien obtingut una autonomia amb una mena de corts amb tres braços (militar, clerical, gremis) com la Generalitat havent "retornat" per tant a la REGIAM OBEDÃENTIAM....IMPORTANT.. AL FER L'ARTICLE HE DESCOBERT QUE EN MALTÈS "MARA" VOL DIR "DONA" - "FTIT" => "PETIT O POC" - "TARD" => "TARD" - "tifforma parti" => "forma part" - persuna=> persona- POETESSA =>...
04-11-2024 (253 lectures)
| |
El Setge de Malta de 1429 va ser un intent dels Hà fsidas per apoderar-se de l'illa de Malta, que llavors formava part del Regne de SicÃlia regit per Alfons V el Magnà nim. Els invasors van ser rebutjats però molts maltesos van ser assassinats o...
23-08-2021 (1606 lectures)
| |
El pa maltès (en maltès, Il-Ħobż tal-Malti) és un pa cruixent fet de massa mare tÃpic de Malta, generalment cuit en un forn de llenya . Com tot pa, es pot menjar com a acompanyament d'un dinar o farciment; una forma tÃpica de consumir-lo és amb oli d'oliva (Ħobż Biz-żejt), per al que el pa es frega amb tomà quet (com el pa amb tomà quet català ) o s'unta amb pasta de tomà quet, i se li afegeix un raig d'oli . De vegades s'omple amb tonyina, olives, tà peres, ceba, bigilla o Ä¡bejna...
11-06-2017 (6980 lectures)
| |
F. [5-5v]: "Al pare mestre fra Raphel Riphós, prior dignÃssim segona volta del convent de Santa Catherina, fra Francesch CamprubÃ, menor fill seu, li offerex y dedica humilment lo present dietari general de les [interl. coses] tocants a dit convent ahont presidex". Inc.: "Si los caudalosos rius, després de aver fertilizada y esmaltada la terra". Expl.: "y prospere'ns nostre Senyor, com pot y jo soplich y esta casa ha menester, llarchs anys la molt reverent persona de V. P. Finis".
F. [5v]:...
17-03-2014 (6494 lectures)
| |
El betzoar és una acumulació d'alguna substà ncia no digerible, capaç de formar masses de volum variable, que es pot trobar en els intestins o estómacs dels animals[1], o altres llocs.[2][3] Hi ha molts tipus de betzoar, tant orgà nics com inorgà nics. La paraula betzoar ve del persa pâdzahr , que significa "contraverÃ" o "AntÃdot", ja que en l'Antiguitat es creia que el betzoar podia guarir i anul·lar els efectes de tots els verins. Encara que no actua contra tots els verins com es...
17-03-2014 (7082 lectures)
| |
L'origen de la comptabilitat per partida doble data del segle XV a Nà pols, i va sorgir en el tractat "Della mercatura e del mercante perfetto" escrit per Benedikt Kotruljević (Benedetto Cotrugli, natural de Dubrovnik) mentre era conseller d'Alfons el Magnà nim. Curiosament el va acabar el 25 d'agost de 1458 un mes després de la mort del rei.
Se'n conserva una còpia manuscrita de 1475 a la Biblioteca Nacional de Malta, (Valletta), i entre altres n'hi ha un exemplar publicat en italià ...
29-01-2017 (4710 lectures)
| |
A partir de 1282 Malta passa a formar part de la Corona Catalana A l'inici del perÃode el predomini de comerciants estrangers en l'economia d'Ità lia i de SicÃlia meridional era molt pronunciat. Els catalans van anar formant també un grup important de comerç, mentre que els banquers genovesos facilitaven tot el crèdit que pogués necessitar la corona aragonesa. Després de la unificació dels Regne de Castella i Aragó i l'expansió mediterrà nia d'aquests entre 1500 i 1510, que va suposar...
14-05-2019 (5864 lectures)
| |
Conferència de José Eduardo Abela.:
Els Abela de Malta hereus de la baronia d'Abellla del Pallars-Jussà -
Conferència d'en Llauradó a APY.es.:
Velocitat dels vaixells -
Benedetto Cotrugli -
Conferències sobre la ciència medieval.:
La Marina catalana i Malta -
Espingardes i magranes catalanes -
L'ampolleta catalana -
Les calaveres de Colom -
Noms catalans d'Austrà lia...
19-11-2018 (2930 lectures)
| |
Els vaixells maltesos presenten caracterÃstiques particulars que els distingeixen d'altres vaixells que naveguen en el mar Mediterrani. Malta com arxipèlag té una posició central entre el Mediterrani occidental i el Mediterrani oriental i és un paÃs de marins, de constructors navals i d'usuaris d'aquests vaixells, molts dels quals són avui dia considerats com vaixells tÃpics o...
22-07-2021 (1284 lectures)
| |
El Pa amb tomà quet és un plat tradicional de les cuines catalana, valenciana, aragonesa, balear i murciana a la penÃnsula ibèrica . El Pa amb tomà quet es considera un element bà sic de la cuina i la identitat catalanes. Si bé es considera un plat torrat d'autor als Països Catalans, és comú en bars de tota la resta d'Espanya, on també es coneix com pan a la catalana. [1][2]
El plat és 100% mediterrani i quasi idèntic al pa amb tomà quet fregat i oli d'oliva ħobż biz-Zejt de...
22-07-2021 (2211 lectures)
| |
El pan a la catalana o pan con tomate es un plato tradicional de las cocinas catalana, valenciana, aragonesa, balear y murciana de la PenÃnsula Ibérica. El pan con tomate se considera un elemento básico de la cocina y de la identidad catalanas. Aunque se considera un plato tostado de autor en los PaÃses Catalanes, es común en bares del resto de España, donde también se le conoce como pan a la catalana. [1][2]
El plato es 100% mediterráneo y casi idéntico al pan fregado con tomate y...
30-12-2022 (870 lectures)
| |
La Regata Nacional Maltesa és una regata de rem que té lloc dues vegades l'any, el 8 de setembre, celebració el Dia de la Victòria, des de finals del segle xvi i el 31 de març, celebració del Dia de la Llibertat, des de 1965. La Regata Jum il-Vitorja se celebra cada any, des de 1822 i oficialment des de 1965 amb la participació de set clubs de rem i el Dia de la Llibertat se celebra per commemorar la retirada de Malta de les tropes brità niques i la Royal Navy. En la regata s'enfronten 7...
16-09-2017 (23420 lectures)
| |
El Comtat de Malta era un senyoriu feudal del Regne de SicÃlia, relacionat amb les illes de Malta i Gozo. Malta era essencialment un feu dins del regne, amb el tÃtol donat per Tancred de SicÃlia rei normand de SicÃlia a Margarit de Brindisi el 1192 que es va guanyar l'aclamació com a Gran Almirall de SicÃlia. Després el feu va passar de noble a noble que romania com a possessió familiar en alguns casos. Va ser utilitzat principalment com una eina de negociació en la polÃtica siciliana...
05-06-2014 (5219 lectures)
| |
Sant ELM o Erasme de Formia (c. 253 - c. 303), conegut a Catalunya com Sant Elm patró dels navegants catalans abans q nasqués el San Telmo castellà ja que San Telmo només pot venir del català San-T-ELM, un cas tÃpic de tergiversació històrica .Com podien el catalans de Malta dedicar el 1488 el Fort Sant ELM a un suposat sant Dominic QUE ENCARA NO ERA SANT:
"El papa Benedicto XIV confirmó su culto como beato el 13 de diciembre de 1741, si bien aún no ha sido canonizado...
04-11-2024 (214 lectures)
| |
El Setge de Malta de 1429 va ser un intent dels Hà fsidas per apoderar-se de l'illa de Malta, que llavors formava part del Regne de SicÃlia regit per Alfons V el Magnà nim. Els invasors van ser rebutjats però molts maltesos van ser assassinats o...
16-09-2016 (1692 lectures)
| |
El “barcusium†(en llatÃ), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi†(en italià ) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes†a l’Adrià tic.
Hi ha exemples de...
11-11-2015 (4882 lectures)
| |
El “barcusium†(en llatÃ), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi†(en italià ) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes†a l’Adrià tic (Segons el contracte de...
07-01-2023 (776 lectures)
| |
L'esperó de Senglea forma part de muralles defensives i altres fortificacions que envolten la ciutat de Senglea. L'Esperó es troba al baluard marÃtim de Senglea, davant de la Valletta. Conté una echaugette reconstruïda (l'original havia estat desmantellat a la Segona Guerra Mundial), i la seva part superior és ara un jardà públic conegut com a jardà de Gardjola. Les primeres fortificacions es van construir cap al 1552, però amb el pas dels anys es van produir modificacions i...
09-06-2014 (10757 lectures)
| |
09-06-2014 (14387 lectures)
| |
09-06-2014 (14189 lectures)
| |
29-01-2017 (12174 lectures)
| |
24-02-2019 (1862 lectures)
| |
24-02-2019 (1729 lectures)
| |
24-02-2019 (1825 lectures)
| |
09-06-2014 (9923 lectures)
| |
11-11-2014 (8234 lectures)
| |
A l' antic món mediterrani , els vents clà ssics de la brúixola eren noms per als punts d'orientació geogrà fica i orientació, en associació amb els vents tals que els antics grecs i romans van concebre. Les antigues roses de vent solien tenir dotze vents i, per tant, dotze punts d'orientació, de vegades reduïdes a vuit o van augmentar a...
26-08-2019 (4285 lectures)
| |
Hi ha documentació on es diu que en aquestes dates havien obtingut una autonomia amb una mena de corts amb tres braços (militar, clerical, gremis) com la Generalitat havent "retornat" per tant a la REGIAM OBEDÃENTIAM....IMPORTANT.. AL FER L'ARTICLE HE DESCOBERT QUE EN MALTÈS "MARA" VOL DIR "DONA" - "FTIT" => "PETIT O POC" - "TARD" => "TARD" - "tifforma parti" => "forma part" - persuna=> persona- POETESSA =>...
26-08-2013 (3703 lectures)
| |
La ciutat savoiana de Niça (actualment a França) va ser objecte de setge l'estiu de 1543 durant el transcurs de la guerra d'Ità lia de 1542–46. Un exèrcit format per tropes franceses i otomanes va posar setge a la ciutat el 6 d'agost, encara que la ciutadella resistiria el setge fins a l'arribada del socors i va ser alliberada per forces imperials un mes més...
25-10-2019 (1845 lectures)
| |
16-09-2017 (25700 lectures)
| |
09-06-2014 (11473 lectures)
| |
08-05-2021 (1384 lectures)
| |
23-10-2012 (8085 lectures)
| |
Les llengües de l'orde de Sant Joan de Jerusalem eren unes divisions geogrà fiques i culturals que es van establir a principis del segle XIII amb el mestre Geoffrey le Rat. Aquestes llengües coincidien amb provÃncies d'altres ordes religiosos o fronteres lingüÃsticoculturals, aixà com lÃmits entre estats.
Amb l'arribada dels hospitalers a l'illa de Rodes van sorgir les llengües. Originalment foren 7: Provença, Alvèrnia, França, Ità lia, Aragó (amb Navarra), Anglaterra (amb...
23-05-2009 (2909 lectures)
| |
Jornades sobre la cultura pirotècnica tradicional a Catalunya - Vilafranca del Penedès (23 de maig del 2009) Andrés Castellano MartÃ, Jordi Bertrán Luengo i Manel Capdevila Maresma, entre altres, parlen del foc ritual, festiu y cultural en un acte organitzat pel "Ball de Diables de Vilafranca del...
01-05-2009 (7520 lectures)
| |
La Historiografia de la Senyera Reial és l'estudi bibliogrà fic i crÃtic dels escrits sobre la història de la Senyera Reial. En aquest camp s'han destacat eminents heraldistes com Armand de Fluvià i Escorsa o Alberto Montaner Frutos preocupats a analitzar quina interpretació s'ha fet en cada moment històric sobre la Senyera Reial....
04-11-2013 (4782 lectures)
| |
17-12-2013 (6116 lectures)
| |
El Vidre català s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la penÃnsula des de fa segles. No falten notÃcies i documents que proven l'existència de vidrieries prou importants a Catalunya des del segle XIII[1] (prescindint de les que es tenen sobre l'època romana i la dominació à rab) i consta que es fabricaven en els segles XIV i XV vidrieres artÃstiques per a les esglésies a part de vasos ordinaris i copes fines.
Segons Waters, des del segle X només Egipte i Catalunya coneixien la...
09-05-2014 (5803 lectures)
| |
NOTA DE L'EDITOR. En enviar aquest article als meus amics de Madrid a la conya de sempre. SI HOMRE, JESUCRISTO TAMBIÉN ERA CATALÃN!.. la meva resposta va ser la mateixa de quan m'ho deien fa més de 20 anys.. ÉL NO..PERO LOS QUE LE MATARON SÃ.. Em baso en el fet històric que PEn enviar aquest article als meus amics de Madrid a la conya de sempre. SI HOMRE, JESUCRISTO TAMBIÉN ERA CATALÃN!.. la meva resposta va ser la mateixa de quan m'ho deien fa més de 20 anys.. ÉL NO..PERO LOS QUE...
05-06-2014 (4988 lectures)
| |
05-06-2014 (3812 lectures)
| |
Après avoir été chassés de l'île de Rhodes par Soliman le Magnifique, les chevaliers de l'ordre des hospitaliers de Saint Jean de Jérusalem cherchèrent un refuge en Méditerranée. En 1527, le Grand-Maître de l'ordre, Philippe Villiers de l'Isle Adam, envoya Hercule de None comme ambassadeur auprès du duc de Savoie pour lui demander que l’'Ordre ait sa résidence à Villefranche et à Nice, jusqu’à ce que l'’île de Rhodes lui soit restituée. Le duc de Savoie souscrivit volontiers...
09-06-2014 (24493 lectures)
| |
24-06-2014 (5932 lectures)
| |
24-06-2014 (6450 lectures)
| |
24-06-2014 (8008 lectures)
| |
25-06-2014 (67764 lectures)
| |
07-09-2014 (4870 lectures)
| |
22-10-2014 (7313 lectures)
| |
Un grup d'experts grecs ha trobat un vaixell català enfonsat prop de l'illa grega de Zakynthos, al mar Jònic, que data del segle XVI i en el qual s'hi ha trobat un gran nombre de monedes de plata de l'època de Felip II.
El més probable és que fos català i fet a les nostres Drassanes!.
Investigant la ceca d'encunyació de les monedes podrem saber si tinc raó
El fet que s'hi hagin trobat objectes de faiança és el més probatori ja que la faiança o maiòlica es carregava en...
27-10-2014 (3572 lectures)
| |
05-03-2015 (5179 lectures)
| |
SIROCCO aims at developing an integrated electronic ticketing, payment and information access application based on state of the art information technology, which will enhance the physical mobility of the users and supports a new business model for the cooperation of banking institutions and transport...
23-03-2016 (5255 lectures)
| |
02-05-2016 (3523 lectures)
| |
12-05-2016 (3101 lectures)
| |
29-06-2016 (3563 lectures)
| |
03-07-2016 (3806 lectures)
| |
12-09-2014 (12288 lectures)
| |
Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contrataciónâ€( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareageâ€..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del...
14-05-2024 (7918 lectures)
| |
Els llaüts d´Arenys de Mar, per anar a pescar a Andalusia (on eren anomenats “faluchosâ€): quilla de “21 codos y 8 pulgadas†(uns 11 metres); amb 3 parells de rems de 25 pams cadascun
El terme barca catalana (o barca llevantina) resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb caracterÃstiques pròpies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d’un gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats...
14-02-2017 (3037 lectures)
| |
El principal argumentos que utilizan los que niegan que Joan Colom y Bertran pueda ser Cristòfor Colom, es su edad, ya que este navegante catalán, el que defiende Jordi Bilbeny, tenÃa 78 años en 1492, año del descubrimiento. Alegan, que es imposible que a tan avanzada edad pudiera ser el almirante y gestor de esta empresa.
Pues bien: a continuación se muestran ocho almirantes contemporáneos -o casi contemporáneos- de Juan Colom y Bertran, que hacen tambalear este argumento, ya que...
23-10-2008 (9571 lectures)
| |
La única prova và lida de que hi podia haver almiralls d'edat avançada, és trobar-los, com vaig fer en el recull d'almiralls vells embarcats i manant en combat als 80-90 anys!!!! (fet el 2007). Durant aquesta investigació sobre centenars d'almiralls, vaig descobrir que hi havia hagut 3 batalles de Lepant (i pot-ser 4), les dues primeres guanyades pels turcs a Antonio Grimani -almirall venecià - (amb escut d'armes molt català trobat per la Dolors) però que van acabar amb una victòria...
09-05-2017 (2856 lectures)
| |
La rivalidad, pero también las alianzas, entre una España e una Italia (nota del Ed.: que no existÃan como tales) explican la historia de Europa en los siglos XIV y XV. La polÃtica, la cultura, el comercio y la religión entretejieron la relación entre los dos paÃses (nota del Ed.: que empezaron a existir como tales, el 1º en 1714 y el 2º en...
12-05-2017 (1634 lectures)
| |
12-05-2017 (4744 lectures)
| |
14-06-2017 (2511 lectures)
| |
29-08-2017 (2684 lectures)
| |
12-08-2015 (8253 lectures)
| |
Hi va haver una galera catalana feta a Mataró a la Armada Invencible,[1] té entitat pròpia respecte les galeres de les altres nacions marÃtimes (referenciades a partir del s.XIII), atès que el Coromines aporta una referencia d'una galera catalana de l'any 1120 (100 anys abans que les altres).[2][3] Fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, grà cies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment...
20-05-2018 (19166 lectures)
| |
Cristòfor Colom va fer quatre viatges creuant l'Atlà ntic a la recerca de l'Extrem Orient. El seu primer viatge és cridat el Viatge Major, els restants són els "viatges menors". Cristòfor Colom va fer quatre viatges creuant l'Atlà ntic a la recerca de l'Extrem Orient. El seu primer viatge és cridat el Viatge Major, els restants són els "viatges menors"....
19-06-2018 (2145 lectures)
| |
16-09-2022 (634 lectures)
| |
23-10-2011 (8774 lectures)
| |
Recull d'unes quantes paraules malteses d'arrel occitano-catalana, triant totes el que s'assenblen a una llengua romanç, però molt probablement d'arrel catalana, per raó dels anys que hi varem...
01-12-2018 (3465 lectures)
| |
La vaga de fam és un tipus de dejuni utilitzat per a atreure l'atenció de manera extrema contra les injustÃcies o per obtenir diverses reivindicacions, polÃtiques, socials o d'altres. És una eina de lluita no-violenta, que consisteix a renunciar a qualsevol classe d'alimentació per reivindicar el compliment d'algun dret, eliminar regles o normes considerades il·legÃtimes pel subjecte vaguista. L'utilitzen sovint aquells que consideren que és llur única manera de ser escoltats, com per...
01-01-2019 (3962 lectures)
| |
Miguel Grau Seminario ( Piura , Perú , 27 de juliol de 1834 - Punta Angamos , BolÃvia , 8 de octubre de 1879 ) va ser un marà militar peruà , i almirall de la Marina de Guerra del Perú . Durant la guerra del PacÃfic , va comandar el monitor Huáscar i va mantenir a ratlla a l'escuadra xilena durant cinc mesos, sucumbint finalment de manera heroica al combat naval d'Angamos , enfrontant a forces superiors. És considerat el heroi mà xim de la nació peruana. La seva generositat envers...
10-01-2019 (3511 lectures)
| |
Després del descobriment i la conquesta d'Amèrica, la penÃnsula va adoptar molts vocables procedents de les llengües que parlaven els natius d'aquest continent. Aquests vocablos són coneguts com americanismes, i en el DRAE se n'han recollit 26.299, inclosos els procedents de Filipines. El paÃs que més americanismes aporta és Mèxic, amb 2.895, i el que menys Panamà , amb 253. Si bé, encara són menys els que procedeixen de Filipines:...
24-01-2019 (2325 lectures)
| |
12-08-2016 (7439 lectures)
| |
El terme barca llevantina resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb caracterÃstiques pròpies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d’un gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats marineres, la seva bellesa i la seva velocitat. En aigües americanes i altres parts les barques foren famoses i deixaren empremta.
El nom de barca s’associava tradicionalment a una mena d’embarcacions del...
23-10-2015 (15609 lectures)
| |
Leonard de Noblac (o de Limoges o Noblet ; també conegut com Lienard, Linhart, Leonhard, Léonard, Leonardo, Annard ) (mort el 559 dC), és un sant occità associat a la ciutat i abadia de Saint-Léonard-de-Noblat, a Haute-Vienne, a la regió del Limousin d'Occità nia.
Patró de:presoners polÃtics, persones empresonades, presoners de guerra i presoners, dones en feina, aixà com...
01-05-2018 (3353 lectures)
| |
El secretari d'Alfons «el Magnà nim» indica que el rei "portava CC-milia magranes de coure plenes de pólvora" per a la campanya de...
26-07-2019 (5756 lectures)
| |
IMPORTANT.. AL FER L'ARTICLE HE DESCOBERT QUE EN MALTÈS "MARA" VOL DIR "DONA" - "FTIT" => "PETIT O POC" - "TARD" => "TARD" - "tifforma parti" => "forma part" - persuna=> persona- POETESSA =>...
26-07-2019 (1060 lectures)
| |
Hi ha documentació on es diu que en aquestes dates havien obtingut una autonomia amb una mena de corts amb tres braços (militar, clerical, gremis) com la Generalitat havent "revocat" per tant la REGIAM OBEDÃENTIAM.....
26-07-2019 (3927 lectures)
| |
Hi ha documentació on es diu que en aquestes dates havien obtingut una autonomia amb una mena de corts amb tres braços (militar, clerical, gremis) com la Generalitat havent "revocat" per tant la REGIAM OBEDÃENTIAM....IMPORTANT.. AL FER L'ARTICLE HE DESCOBERT QUE EN MALTÈS "MARA" VOL DIR "DONA" - "FTIT" => "PETIT O POC" - "TARD" => "TARD" - "tifforma parti" => "forma part" - persuna=> persona- POETESSA =>...
23-10-2011 (5777 lectures)
| |
La única prova và lida de que hi podia haver almiralls d'edat avançada, és trobar-los, com vaig fer en el recull d'almiralls vells embarcats i manant en combat als 80-90 anys!!!! (fet el 2007). Durant aquesta investigació sobre centenars d'almiralls, vaig descobrir que hi havia hagut 3 batalles de Lepant (i pot-ser 4), les dues primeres guanyades pels turcs a Antonio Grimani -almirall venecià - (amb escut d'armes molt català trobat per la Dolors) però que van acabar amb una victòria...
24-09-2019 (3486 lectures)
| |
19-08-2009 (4521 lectures)
| |
De nom oficial Església Nacional Española de Santiago i Montserrat (des de 1870), és coneguda com Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), després d'haver estat l'església representativa de la Corona d'Aragó durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'Espanya a Roma.
Des de 2003 tÃtol cardenalici, atorgat amb una arbitrarietat manifesta al cardenalat de Sevilla amb l'excusa de que també és l'església de Santiago, quan sempre...
28-09-2015 (9187 lectures)
| |
14-03-2016 (2533 lectures)
| |
12-03-2020 (8125 lectures)
| |
La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrà nia des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants.
De manera anà loga les marines de guerra...
15-03-2020 (1832 lectures)
| |