01-12-2018  (1236 lectures) Categoria: Articles

Vaga de fam

Vaga de fam de Mahatma Gandhi.

Una vaga de fam no √©s res m√©s que l'abstin√®ncia d'aliments que s'imposa a si mateixa una persona, en forma volunt√†ria mostrant d'aquesta manera la seva decisi√≥ de morir si no aconsegueix el que pret√©n. Aquesta actitud sol venir determinada pel desig de posar en evid√®ncia una situaci√≥ d'injust√≠cia o descontent, que √©s ben coneguda pel cercle intern del vaguista i per ell mateix, que sol comptar amb evid√®ncies que demostren aquests atropellaments al seu inter√®s personal, familiar, professional o pol√≠tic, i amb la vaga de fam pot donar-les a con√®ixer als mitjans i al gran p√ļblic. El causant √©s alg√ļ que sol tenir un inter√®s p√ļblic, privat o personal amb poder sobre el vaguista, que veu la vaga com una agressi√≥ als seus interessos econ√≤mics, patrimonials o pol√≠tics, i pret√©n defensar els seus interessos a costa de no cedir a la reivindicaci√≥ de l'individu o grup en vaga de fam.[2] [1]

Descripció

Treballadors indis en vaga de fam en suport de Gandhi el 1930.

Una variant de la vaga de fam, és el dejuni, que consisteix en una restricció alimentaria per un període breu prefixat, a diferència de la vaga de fam, que per definició és per temps indefinit, el dejuni, encara que no es digui si és renovable i de durada indefinida, perquè també, sota certes circumstàncies, amb augment de la pressió social (p.e.), pot escalar cap a una vaga de fam.[3]

Normalment, durant una vaga de fam s'ingereix aigua, cosa que permet allargar el dejuni. L'actuació mèdica davant la vaga de fam política és delicada i diversa, variant des de forçar l'alimentació del vaguista per sonda gàstrica fins a respectar la voluntat del vaguista.[4]

Pot tenir una durada determinada o ser il·limitada, en el segon cas el desenllaç final serà la mort per inanició que sobrevindrà entre els 60 i 90 dies del començament. Hi ha una declaració de Malta de l'AMM sobre les Persones en Vaga de Fam:[5]

¬ę El metge ha de respectar l'autonomia de la persona (...) Tota decisi√≥ perd for√ßa moral si es pren involunt√†riament sota amenaces, pressi√≥ o coerci√≥ dels parells. No s'ha d'obligar a les persones en vaga de fam a ser tractades si ho rebutgen. L'alimentaci√≥ for√ßada contra un rebuig informat i voluntari √©s injustificable. L'alimentaci√≥ artificial amb el consentiment expl√≠cit o impl√≠cit de la persona en vaga de fam √©s acceptable √®ticament i pot evitar que la persona arribi a un estat cr√≠tic. ¬Ľ
‚ÄĒ Declaraci√≥ de Malta de l'AMM sobre les Persones en Vaga de Fam.

Involucrats

Vaga de fam a Amsterdam, contra la pena de mort del règim de Franco.

Aquest tipus de vagues estar√† constitu√Įt generalment pels seg√ľents participants involucrats:

  1. Els vaguistes, que són els emergents d'un grup social que integra la unitat significativa de protesta o reivindicació de la causa o interès al qual desitgen vèncer amb aquest mètode de pressió social. Normalment hi sol haver un grup de suport, que és un grup de persones que voluntariament i d'una forma responsable, està disposada a col·laborar en el bon desenvolupament dels fets. Aquest grup pot sorgir del mateix àmbit que els vaguistes (companys de treball, militants socials, etc.), però de vegades sorgeix de grups simpatitzants, com el cas de la vaga de fam feta a Amsterdam i altres llocs, el 2 de setembre de 1975, contra la pena de mort del règim de Franco.[6] El grup de suport és el responsable del manteniment de la infraestructura, comunicacions dels vaguistes, o altres necessitats puntuals afins a la causa dels vaguistes.[7]
  2. L'equip t√®cnic. √Čs condici√≥ imprescindible que sigui interdisciplinari (auxiliars d'infermeria, assistents socials, dietistes, metges i psic√≤legs). Aquest grup √©s el que freq√ľentment falta.[8]
  3. L'interès per pressionar. Aquest és l'objectiu dels vaguistes si aquest mateix és variat, ja que és contra qui va dirigit l'atac social resultant d'aquesta acció de protesta, pot ser una empresa, una organització, societat, una entitat governamental o privada amb qualsevol fi laboral, mercantil o en funcions d'un poder conferit per diferents circumstàncies i fets.

Aspectes fisiològics

Durant l'evoluci√≥ de la vaga de fam se succeeixen de la mateixa manera que estant en dej√ļ tres fases:[9][10][11]

  1. Primera fase: consum principal dels hidrats de carboni gastats de la reserva d'energia.
  2. Segona fase: consum principal dels greixos
  3. Tercera fase: consum greu de prote√Įnes

Primera fase (primer dia)

Fotografia d'un fetge, un dels llocs d'on es consumeixen les reserves de glucosa a partir del primer dia

La primera fase del dejuni o vaga de fam dura aproximadament un dia i mig. En aquesta fase es consumeixen les reserves de glucosa emmagatzemades al¬†fetge i en els¬†m√ļsculs. La reserva de glucosa per a un home de caracter√≠stiques: (70 kg de pes i 1,74 m d'al√ßada) √©s d'uns 300 grams el que equival a unes 1.200 kcal (ja que s'obtenen unes 4 kcal/g de la combusti√≥ d'1 g de glucosa).

Hi ha dos objectius principals en les primeres fases del dejuni:

  • el manteniment de la glucosa per al cervell
  • el manteniment de les prote√Įnes

Durant els dos primers dies es consumeix la glucosa circulant i la glucosa hepàtica emmagatzemada en forma de glicogen, així com la glucosa muscular . La glucèmia disminueix als dos o tres dies per començar a utilitzar: els greixos, els àcids grassos i els cossos cetònics .

El glucogen necessita una gran quantitat d'aigua per a emmagatzemar-se, així per emmagatzemar 1 gram de glucogen muscular es necessiten 4 g d'aigua, per tant es tracta d'un tipus d'energia a utilitzar i consumir en casos de necessitat com és el dejuni hídric. Com es necessita tanta aigua per dipositar a escala intracel·lular el gram de glucogen només s'obtindran una o dues quilocalories. Totes aquestes dades porten a la conclusió que la glucosa emmagatzemada en l'organisme, sigui com a tal o com glucogen es consumeix ràpidament. Així els hidrats de carboni emmagatzemats són insuficients energèticament. El glucogen muscular pot proporcionar energia per a unes 12 hores.

La¬†gluc√®mia baixa durant els primers dies de 10 a 15 mg I aix√≠ la c√®l¬∑lula beta del¬†p√†ncrees deixa d'alliberar¬†insulina. El descens de la insulina pot fer que el m√ļscul alliberi prote√Įnes, principalment amino√†cids com l'alanina necessaris per a la¬†gluconeog√®nesi, obtenint-180 g de glucosa, 140 dels quals es transformaran en CO‚āā i H‚āāO en l'√†mbit cerebral. Uns 36 g es reciclen amb la glic√≤lisi anaer√≤bia (hematies, leuc√≤cits, medul¬∑la √≤ssia i renal) arribant a piruvat i lactat tornant a formar glucosa pel cicle de Cori. En aquest cicle de Cori es converteixen dues mol√®cules de lactat en glucosa, utilitzant l'energia hep√†tica de l'oxidaci√≥ del greix i evitant-se aix√≠ la gluconeog√®nesi a partir de les¬†prote√Įnes.[12]

Segona fase (+ de 5 dies)

Dibuix de l'epipló, un dels llocs d'on es consumeix el greix a partir del 5è dia

En aquesta segona fase que es produeix a partir del cinquè dia aproximadament l'organisme passa de consumir la glucosa i el glucogen emmagatzemats, a consumir els greixos. A l'organisme humà hi ha aproximadament uns 10-11 kg de greixos que aporten a partir de 9 kcal/g (aprox. unes 100.000 kcal), i poden durar més de 40 dies. L'epipló, el greix perirenal i el teixit subcutani constitueixen la reserva energètica més important i estan completament disponibles per a tal fi.

En el dejuni o vaga de fam tenim dues fonts d'energia:

  1. prote√Įnes musculars
  2. triglicèrids del teixit adipós

I dues vies d'utilització:

  1. combustió total de glucosa, com va succeir en el cervell
  2. la glicòlisi anaeròbia, com va ocórrer en els hematies, i els àcids grassos lliures i cossos cetònics per la resta de l'organisme

Entre la fase primera i la segona fase del dejuni si es perden algunes prote√Įnes musculars no ha de ser de forma excessiva perqu√® els fets demostren que no es perd excessiva¬†massa muscular fins i tot amb dejunis de dues o tres setmanes.

Els cossos cetònics que són productes de la degradació dels greixos en aquest moment poden ser també utilitzats per a la formació d'energia arribant a aportar dues terceres parts de l'energia total que necessita en cervell, aquest procés passa al cap de les 2 setmanes de vaga i el consum d'aquests cossos explica el mal alè i la mala olor de l'orina.

En aquesta fase comencen a fer-se mal òrgans importants com el fetge i els ronyons i un cop s'arriba a la setmana de dejuni, l'acidosi afecta la funció del cor empitjorant la circulació i el cervell comença a tenir fallades per la falta de reg perdent algunes funcions .

Tercera fase (+ de 20 dies)

Nens amb cossos inflats (edema, com pot passar en la 3a fase) a causa de la desnutrició, en una residència d'ancians a Stavropol.

A partir del¬†vint√® dia de vaga es comencen a consumir els teixits plens de prote√Įnes musculars. Es produeix una gana desmesurada despr√©s d'un gran aprimament i una gran debilitat i despr√©s d'una p√®rdua d'inter√®s pel menjar durant gaireb√© tot el dejuni excepte durant els dos o tres primers dies. L'albumin√®mia i els¬†edemes s√≥n una prova de l'autof√†gia i de l'autodigesti√≥ proteica. Es pot produir a partir dels 20, 30 o 40 dies o fins i tot m√©s i varia en funci√≥ de les caracter√≠stiques constitucionals de cada individu.

Depenent de cada organisme a partir dels 30 dies la desnutrició afecta tots els sistemes i comença a experimentar-se un cansament desmesurat que pràcticament impedeix parlar. Ja a partir dels quaranta o cinquanta dies, el deteriorament es fa notable pel desgast físic, produint immobilitat i arribant a produir pèrdues de consciència per la falta d'energia. La mort per inanició es pot arribar a produir per falta de reg al cervell o per una fallada cardíaca.

Les reserves energètiques per a un home mitjà de 70 kg de pes i 1,7 m d'alçada. Tenint un metabolisme basal de 40 kcal/h, posseeix un requeriment energètic de 1700 kcal en 24 h. Tenint una reserva energètica de 125.640 kcal teòricament podria resistir amb un dejuni hídric 74 dies.

Exemples notables

  • Durant el¬†2007, el dirigent d'ETA I√Īaki de Juana Chaos tamb√© va fer una vaga de fam molt mediatitzada a causa d'una fotografia, reclamava el seu alliberament despr√©s de complir la seva condemna i ser enjudiciat per altres actes comesos a Espanya.

Altres exemples

  • Stanislav Aseyev, escriptor i periodista ucra√Įn√®s, Donetsk
  • Golda Meir, pol√≠tica diplom√†tica israeliana, Jerusalem
  • Amadeu Casellas, pres anarquista, Espanya
  • Zacario Hern√°ndez Hern√°ndez i altres membres de La Veu del Amate, M√®xic
  • Patricia Troncoso, activista per la causa¬†maputxe, Xile
  • Dora Mar√≠a T√©llez, exguerrillera i pol√≠tica, Nicaragua
  • Ra√ļl Castells, dirigent social i pol√≠tic. Santa Fe, Argentina
  • Barry Horne, activista pels drets dels animals, Regne Unit
  • Evo Morales, president de Bol√≠via
  • Antonio Ledezma, alcalde del Districte Metropolit√† de Caracas, Vene√ßuela tot i que finalment a 48 hores de la vaga ja havia provat un lleuger mos per ordre dels seus metges, despr√©s de patir complicacions de salut
  • √ćngrid Betancourt, despr√©s de denunciar la corrupci√≥ i les pr√†ctiques no-√®tiques del Senat de Col√≤mbia .
  • Guillermo Fari√Īas Hern√°ndez, psic√≤leg, periodista i dissident cub√†. Ha protagonitzat fins a vint-i-tres vagues de fam en protesta pel govern de Fidel Castro primer, i posteriorment de Ra√ļl Castro¬†; l'√ļltima iniciada el 24 de febrer de 2010 com a mesura de protesta per la mort, tamb√© a causa d'una vaga de fam, de Orlando Zapata, i per demanar l'alliberament de vint presos pol√≠tics malalts a Cuba.[13]
  • Oleh Sentsov, cineasta ucra√Įn√®s. R√ļssia
  • Lucius Walker, pastor baptista nord-americ√† i activista social, en protesta per les restriccions de l'embargament imposat pels Estats Units a Cuba
  • Jorge Mario Gonz√°lez Garc√≠a, pres pol√≠tic mexic√†, estudiant i activista detingut el 2 d'octubre de 2013, va complir 56 dies en vaga de fam.
  • Daniel Ceballos, Leopoldo Lopez i altres membres de l'oposici√≥ al govern vene√ßol√†, reclamen dates de les eleccions parlament√†ries i pres√®ncia d'organismes internacionals, alliberament dels presos pol√≠tics i cessament de la repressi√≥ al pa√≠s. Vene√ßuela

Als Pa√Įsos Catalans

El capellà i activista catalanista Lluís Maria Xirinacs va realitzar diverses vagues de fam als anys 70, durant el període franquista, demanant l'amnistia dels presos polítics i pel restabliment de les llibertats.

El 2014 Jaume Sastre va fer una vaga de fam de quaranta dies en defensa d'una educació digna en català.[14]

L'1 de desembre de 2018, l'activista social Jordi Sànchez i el polític català Jordi Turull iniciaren una vaga de fam per denunciar la situació judicial dels presos polítics catalans i reclamar al Tribunal Constitucional que contesti els seus recursos paralitzats des de fa un any, impedint així, acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans.[15]

Referències

  1. ‚ÜĎ M√©dicos del Servicio de Endocrinolog√≠a de la cl√≠nica de la Concepci√≥n, de Madrid. www.elpais.com
  2. ‚ÜĎ Susie Orbach.¬†Hunger Strike: The Anorectic's Struggle as a Metaphor for our Age. Taylor & Francis, 24 April 2018, p.¬†18‚Äď.¬†ISBN 978-0-429-91466-9.
  3. ‚ÜĎ ncbi.nlm.nih.gov
  4. ‚ÜĎ The Lancet ¬ęClinical care of hunger strikers¬Ľ.¬†The Lancet, 372, 9641, 2008-09, p√†g.¬†777.¬†DOI:¬†10.1016/S0140-6736(08)61313-6.¬†ISSN:¬†01406736.
  5. ‚ÜĎ Declaraci√≥n de Malta de la AMM sobre las Personas en Huelga de Hambre
  6. ‚ÜĎ Trabajadores declarados en huelga de hambre en Amsterdam
  7. ‚ÜĎ Hagai Boas; Nadav Davidovitch, Dani Filc.¬†Bioethics and Biopolitics in Israel. Cambridge University Press, 11 January 2018, p.¬†62‚Äď.¬†ISBN 978-1-107-15984-6.
  8. ‚ÜĎ Monograf√≠as,¬†Atenci√≥n a pacientes declarados en huelga de hambre - Algunas definiciones, Dr. Ra√ļl Torrico Castillo, Departamento Emergencias M√©dicas Cruz Roja Boliviana.
  9. ‚ÜĎ Richard M. Stone.¬†Harrison's Principles of Internal Medicine: Anorexia nervosa (Ref. Inclosa per similitud en les conseq√ľ√®ncies). McGraw Hill Professional, 10 August 2001, p.¬†474‚Äď.¬†ISBN 978-0-07-138678-4.
  10. ‚ÜĎ Principles of Internal Medicine
  11. ‚ÜĎ Principles of Internal Medicine
  12. ‚ÜĎ Ditty Dokter.¬†Arts Therapies and Clients with Eating Disorders: Fragile Board. Jessica Kingsley Publishers, 1994, p.¬†76‚Äď.¬†ISBN 978-1-85302-256-2.
  13. ‚ÜĎ Granma: Cuba no acepta presiones ni chantajes
  14. ‚ÜĎ ¬ęJaume Sastre atura la vaga de fam despr√©s de quaranta dies¬Ľ.¬†VilaWeb.cat. [Consulta: 19 juny 2014].
  15. ‚ÜĎ Jordi S√†nchez] i Jordi Turull comencen una vaga de fam per a denunciar la situaci√≥ jur√≠dica dels presos pol√≠tics catalans]

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vaga de fam Modifica l'enllaç a Wikidata

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.