Una frita és una barreja de divesos components minerals i productes químics de granulometria bastant fina que es fonen en un forn a 1400-1500° C i donen origen a una colada més o menys viscosa combinació de les substàncies inorgàniques. Al material vitri obtingut a partir de la fusió a temperatures elevades, se li aplica un refredament ràpid. Aquesta combinació està calculada per evitar la solubilitat de determinats elements, de manera que aconseguim minimitzar la seva toxicitat, alhora que reduir el punt de fusió eutèctic d'aquests materials.

Procés d'elaboració

El procés de preparació de les frites (fusió i solidificació) es duu a terme en les empreses especialitzades en la fabricació de frites i esmalts ceràmics, que distribueixen el material a les empreses fabricants de taulells; aquestes últimes únicament s'encarreguen de triturar les frites i barrejar-les amb aigua en un molí per tal d'obtindre'n una pasta viscosa (barbotina) apta per a ser aplicada sobre el taulell a esmaltar.

Aquest procés es denomina comunament frita. Es porta a terme en els forns de frites, i una vegada que la barreja està fosa, s'aboca sobre aigua, o amb aire, per produir el refredament ràpid d'aquesta massa. Una vegada obtingut el vidre, es procedeix a la seva mòlta.

En el cas particular que es realitzi aquest procés amb materials no solubles, és més adequat el terme calcina. Es realitza per a rebaixar el punt de fusió o bé per estabilitzar i purificar els resultats.

Classificació de les frites

Es poden classificar segons diversos criteris:

• En funció de la seva composició química: borats, plúmbicas (monosilicato, bisilicatos).
• En funció de les seves característiques físiques: opaques, transparents, clivellades.
• En funció del seu punt de fusió.

Usos

Les frites polvoritzades i barrejades amb argila i determinades matèries primeres minerals, en suspensió aquosa, constitueixen els esmalts vidriats utilitzats per la indústria ceràmica i l'artesania.

L'ús de les frites aporta avantatges específics que justifiquen en l'actualitat l'ús exclusiu de materials fritats en la composició dels esmalts per a revestiment i l'increment del contingut d'aquests en la formació del vidriat per a paviment; entre aquests avantatges podem citar que amb una composició idèntica, les matèries primeres fritades fonen i maduren a temperatura més baixa i presenten cicles de cocció més curts que els materials no fritats, i que els primers confereixen a l'esmalt una textura supeficial més suau i lluent que no pas els segons.

Avui dia el sector de frites, esmalts i colors és el més avançat des del punt de vista tecnològic de tots els que componen la indústria ceràmica de la Plana i és sens subte gràcies a la seua tasca investigadora i d'avantguarda que la indústria taulellera de la comarca ha arribat a les actuals quotes d'estabilitat i maduresa.

Vegeu també

• Ceràmica.
• Esmalt.
• Taulell o rajola de València.

Bibliografia

• Membrado Tena, Joan Carles (2001). "La indústria ceràmica de la Plana de Castelló". Diputació de Castelló, núm. 42. Castelló de la Plana. 590 p.