12-05-2017  (379 lectures) Categoria: Consolat

Consolat de cathalans

Els consolats de mar

Els consolats de les ciutats catalanes, d'acord amb els municipis i amb la Corona, van promoure la creació de la figura del cònsol a diferents ports de la Mediterrània i de l'Europa atlàntica. També, a algunes ciutats no portuàries de l'interior que tenien una especial rellevància comercial

Segons Robert S. Smith, el primer Consolat de Mar català va ser una iniciativa de 1196 de la ciutat de Perpinyà. Després, van seguir l'exemple altres ciutats: Barcelona (1260), València (1283), Ciutat de Mallorca (1326), Tortosa (1363). Víctor Ferro hi afegeix els consolats de Girona (1388), Sant Feliu de Guíxols (1443) i Lleida (1510).

Els consolats havien de respondre a la necessitat de regular les activitats d'armadors, comerciants i navegants de les naus catalanes que es movien dins i fora de les aig√ľes territorials de la Corona de Catalunya-Arag√≥. Van ser unes organitzacions originals, ja que combinaven iniciativa p√ļblica (primer, reial, despr√©s, municipal) i interessos privats d'armadors i mercaders. El seu objectiu inicial era la creaci√≥ d'una administraci√≥ de just√≠cia i el nomenament d'uns jutges (els c√≤nsols) que actuessin en l'√†mbit de les relacions mercantils, especialment, de les derivades del comer√ß mar√≠tim. Per√≤ van actuar, tamb√©, com a representaci√≥ dels negociants catalans davant de les autoritats de ciutats i pa√Įsos de la Mediterr√†nia, i de l'Atl√†ntic, i, de fet, com a ambaixadors catalans.

Per realitzar aquestes activitats cobraven un impost dit consolatge. Alguns dels consolats de mar van donar impuls a la construcció edificis destacats com ara les llotges de mercaderies, els alfòndics o almodins, o les esglésies amb cementiri. Al segle XXI, algunes d'aquelles llotges són considerades com a veritables icones turístiques.

Els consolats de les ciutats catalanes, d'acord amb els municipis i amb la Corona, van promoure la creació de la figura del cònsol a diferents ports de la Mediterrània i de l'Europa atlàntica. També, a algunes ciutats no portuàries de l'interior que tenien una especial rellevància comercial.

La base jur√≠dica de la feina di√†ria dels consolats va ser el codi mar√≠tim conegut com a Llibre del Consolat de Mar. El manuscrit del llibre m√©s antic √©s de 1282, i la primera edici√≥ impresa, de 1484, a l'inici, doncs, de la revoluci√≥ del llibre. Aquest llibre va esdevenir, fins a mitjan segle XIX, el codi comercial mar√≠tim acceptat per tots els comerciants/navegants de tots els pa√Įsos europeus. A m√©s a m√©s de noves edicions en catal√†, es va traduir i es va publicar a l'itali√†, castell√†, franc√®s, holand√®s, angl√®s, dan√®s i llat√≠.

Del mapa de les ciutats amb cònsols catalans al món en tenim diverses versions. Potser la més coneguda i divulgada va ser la dels Consolats de Barcelona confegida per l'Arxiu Històric Municipal de la ciutat. Confegit amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, s'hi inclouen més de 90 ciutats de la Mediterrània i de l'Atlàntic. Vers 1380, els consolats catalans estaven localitzats a ciutats dels territoris de l'imperi català en xarxa de la Mediterrània, i, també, a altres ports d'altres estats de la conca mediterrània, i de l'Europa atlàntica.

Als segles XVI-XVII, la fórmula Consolat de Mar va ser adaptada per la monarquia hispànica per fundar consolats a Sevilla (1543), a Bilbao (1511) i Sant Sebastià (1682), a Malta (1697), i, a Amèrica, a Mèxic (1592) i a Lima (1613).

La revoluci√≥ comercial del segle XVIII basada en la viticultura, les indianes, el paper, els claus i les armes de foc va necessitar la creaci√≥ de molts nous consolats de mar. A Andalusia, a M√†laga (1795), als virregnats americans, a les ciutats de l'Havana (1793), Veracruz (1795), Guadalajara (1795), Cartagena d'√ćndies (1795), Santiago de Xile (1795) i Buenos Aires (1793). Mentrestant, els consolats de mar de les ciutats catalanes, excepte el de Barcelona i el de Ciutat de Mallorca, havien estat suprimits l'endem√† de 1714, per les autoritats del govern de Madrid. Aix√≠, mentre la monarquia borb√≤nica guanyadora de la Guerra de Successi√≥ a la Corona espanyola anul¬∑lava el govern municipal de Barcelona (el Consell de Cent) i l'estat catal√† (la Generalitat), el Consolat de Mar de Barcelona subsistia prec√†riament.

Més tard, però, es transformaria en la Reial Junta de Comerç de Barcelona, i esdevindria un centre politicoadministratiu i cientificotècnic decisiu.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.