MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
La Historiografia de la Senyera Reial és l'estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història de la Senyera Reial. En aquest camp s'han destacat eminents heraldistes com Armand de Fluvià i Escorsa o Alberto Montaner Frutos preocupats a analitzar quina interpretació s'ha fet en cada moment històric sobre la Senyera Reial. (en Georg-hessen en fa un recull exhaustiu)
Als manyos que es foten en plan borde els hi dic: Cogéis la galera del Museo Marítimo de Barcelona.. la ponéis en el Ebro delante de la Pilarica, con tres maños por banco -con el cachirulo- y empezáis a bogar.. Cuando lleguéis a Córcega, Cerdeña, Sicilia, Reino de Nápoles, Malta, Atenas y Neopatria.. me avisáis y reconoceré que fueron conquistas aragonesas en vez de catalanas, ya que de acuerdo con el sentido común: un reino de Aragón sin salida al mar no puede tener conquistas hechas por mar.."_
En cap dels cronicons i dels annals medievals apareix cap esment a senyal dels Quatre pals anterior a Ramon Berenguer IV. Des de les Genealogies de Roda de Isábena (980-990) i el Cronicó Rivipullense I que anota els fets des del 985 al 1191, passant pel Cronicó Dertusense II redactat des del 1097 fins el 1210, i Cronicó de Sant Cugat, fins arribar al Chronicon Barcinonenses IV redactat fins el 1452 i que anota els fets des del 714 al 1405 no es diu res sobre el Senyal dels Quatre Pals. Tampoc en el Cronicó de Sant Feliu de Guíxols redactat a finals del segle XIV i que anota els fets des del 980 al 1312, o en les èpiques Gesta Comitum Barchinonensium, Liber Maiolichinus, De captione Almerie et Tortuose i tants d'altres, s'esmenta el Senyal Reial anterior a Ramon Berenguer IV. Malgrat el citen diverses vegades i apareixen ja algunes de les llegendes relacionades amb el senyal dels Quatre Pals, caldrà esperar a les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona per què es reculli la primera versió historiogràfica sobre l'origen del senyal.
[amaga]historiografia medieval i doctrina heráldica del rei Pere el Cerimoniós | ||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Els historiadors de l'edat moderna i gran part de l'edat contemporània, tant aragonesos, com valencians, com catalans, es limitaran a repterir l'origen barceloní de la Senyera Reial, afegint-hi però, les seves pròpies teories, versions i llegendes sobre com i quan els comtes de Barcelona adoptaren aquest senyal heràldic.
[amaga]Historiografia de l'edat moderna | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Garcia Ximénez de Sobrarbe |
|
|||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
Guifré I de Barcelona (el Pilós) |
|
|
|
|
|
Íñigo Arista de Pamplona |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
Ramon Berenguer I de Barcelona (el Vell) |
|
|
|
|
|
Ramir Sanxes d'Aragó |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
Ramon Berenguer II de Barcelona (el Cap d'Estopes) |
|
|
|
|
|
Sanç I d'Aragó i Pamplona |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
Ramon Berenguer III de Barcelona (el Gran) |
|
|
Ramir II d'Aragó (el Monjo) |
|
Alfons I d'Aragó i Pamplona (el Batallador) |
|
Pere I d'Aragó i Pamplona (el d'Osca) |
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
Ramon Berenguer IV de Barcelona (el Sant) |
|
|
Peronella I d'Aragó |
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
Alfons II d'Aragó (el Cast) |
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Principat de Catalunya | Regne d'Aragó | Regne de València | Regne de Mallorques | Regne de Sardenya | Regne de Sicília |
---|---|---|---|---|---|
Ramon Berenguer IV el Sant (1137-1162) | |||||
Alfons I el Trobador (1162-1196) | |||||
Pere I el Catòlic (1196-1213) | |||||
Jaume I el Conqueridor (1213-1276) | |||||
Pere II el Gran (1276-1285) | Jaume II de Mallorca (1276-1285) | ||||
Alfons II el Franc (o el Liberal) (1285-1291) | Jaume el Just (1243-1311) | ||||
Jaume II el Just (1285-1327) | (1285-1295) | ||||
Jaume II de Mallorca (1295-1311) | Frederic II de Sicília (1296-1336) | ||||
Sanç I de Mallorca (1311-1324) | |||||
Alfons III el Benigne (1327-1336) | Jaume III de Mallorca (1324-1349) | ||||
Pere III el Cerimoniós o el del Punyalet (1336-1387) | Pere II de Sicília (1337-1342) | ||||
Lluís I de Sicília (1355-1377) | |||||
Maria de Sicília (1377–1401) | |||||
Joan I el Caçador (o el Descurat o l'Amador de la Gentilesa) (1387-96) | |||||
Martí el Jove (1395-1409) | |||||
Martí I l'Humà (o l'Eclesiàstic) (1396-1410) |
Això és una versió de ca.wikipedia.org
L'origen dels 4 pals de gules (vermells) sobre fons Daurat és incert. No hi ha cap prova 100% segura que digui que és d'origen català, francès (carolingi) o aragonès i possiblement mai no se sabrà.
Ara bé, les dades històrics més plausibles fan que el seu origen pugui ser català. A part de les llegendes: la famosa de Guifré el Pilós (que sovint s'utilitza per intentar desmuntar l'origen català adduint que només es tracta d'una llegenda), també en trobem d'altres com la dels 4 pals de la creu cristiana possiblement relacionada amb el fet que les firmes utilitzades en els pergamins i les monedes dels comtes Ramon Berenguer -fins al IV, passant pel II, i III i per tant anterior a la unió amb Aragó-, estaven formades per una creu amb 4 punts dibuixats en cada un dels 4 racons de la creu,
o també l'origen llegendari basat en la Oriflama dels reis francs, o l'origen basat en el tetragrammaton hebreu (YHVE), que eren símbols cabalístics coneguts a la Provença i la Catalunya al segle XII, o que els pals (alguns diuen barres) representaven el nombre de territoris (comtats) que s'anaven incorporant al vassallatge del comte de Barcelona fins fixar-se en en el nombre de 5 pals grocs sobre fons vermell (dels 5 comtats) que donarien els 4 pals vermells (interpretat al revés de com es fa habitualment)
o més recentment: un estudi publicat al Diari de Terrassa el 13 de gener de 2011 per Ignasi Català on hi ha un vincle amb les 4 ratlles que sovint dibuixaven els ibers en les seves ceràmiques (algunes d'elles exposades actualment als museus de Lleida i de València i que es poden trobar a Internet).
O estudis del tot seriosos com el segell personal de Ramon Berenguer IV en un document datat en 1150 i per tant la matriu anterior a aquest (alguns dirien que era a causa del seu matrimoni amb Peronella d'Aragó, però el fill de tots dos: Anfós el Cast batejat, per cert, amb el nom de Ramon, concedeix a la vila de Millau a Occitània (possessió del comtat de Barcelona des de 1112), un segell amb els 4 pals i una bloca, quan la bloca mai apareix a cap document, segell o moneda d'Aragó, mentre que sí que apareix en els segells catalans anteriors a la unió amb Aragó).
Un altre dada inqüestionable: les cròniques de Pere IV d' Aragó o Pere Terç com el mateix signava (Terç, pel comtat de Barcelona), diu referint-se al fill de Ramon Berenguer IV i Peronella Ximenes d'Aragó), Anfós (Ramon) el Cast: " muda les armes i Senyals Darago e pres bastons ".
O bé una altra dada inqüestionable: La comtessa consort de Barcelona Maria de Luna (aragonesa de naixement), referint-se al escut dels 4 pals diu (encatalà): "el senyal del comtat de Barcelona, sent aquest de barres grogues i roges".
O bé una altra dada: Martí l' Humà diu quan es refereix al seu besavi Jaume II quan envia el seu fill a la conquesta de Sardenya, li diu: "Fill, jo us do la bandera nostra antiga del Principat de Catalunha".
Una altra dada: en el llibre: " Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae " de l'any 1380 hi ha escrit: " Ramon Berenguer IV no va canviar les armes comtals i així el senyal reial és la que era del comte de Barcelona (f34.v): (" numquam men voluit rex appellari, set administrator regni, nec arma comitatus Mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant ").
Una altra dada: en els sepulcres de la comtessa Ermessenda i de Ramon Berenguer II mort el 1082 i per tant molt anterior a la unió amb Aragó, que estan a la Catedral de Girona i que es poden visitar actualment sense cap problema, apareixen setembre pals vermells sobre camp groc. (aquí hi va haver polèmica quan es van descobrir l'any 1982 ja que els detractors deien que Pere el Cerimoniós va fer posar els pals a posteriori, tesi que no suporta ja que no tindria sentit si els hagués fet posar a l'interior dels sepulcres ja que no es podrien veure des de fora d'ells).
Tot això fa que el origen català dels 4 pals sigui extremadament més probable que l'origen aragonès que tan sols se sosté per la tesi dels lemniscs de la butlla papal que el papa va concedir al rei Sancho I d'Aragó i Pamplona. Els lemniscs són uns fils de seda que pengen de la butlla de colors groc i vermell, però que recentment s'en han trobat d'altres colors (uns 35 lemniscs, dels quals només 11 són vermells i grocs, i els altres són blaus i verds) i que per altra banda els colors presumiblement papals no estan documentats com vermells i grocs fins a partir del segle XV.
Un'altra teoria és la del " casament a casa" per la que Ramon Berenguer IV entra dins de la família aragonesa i adopta els seus símbols, però aquesta teoria tampoc se sosté perquè en aquell temps no existia a Aragó l'equivalent del dret català de la pubilla (hereva que en casar-se, el seu marit adoptava el seu cognom i els seus béns). Històricament no hi hagut cap reina hereva a la Corona d'Aragó
Bé, doncs, segur, segur, no hi ha res, però com deia.. és més plausible l'origen català. Però dos coses sí que són segures:
1. Tots els experts estan d'acord que els 4 pals, originàriament no eren símbols de territori sinó de llinatge, com a mínim a partir de Ramon Berenguer IV, per tant no representaven ni a Catalunya (ni Barcelona) ni Aragó ni cap altre territori, sinó a una dinastia. Era per tant un símbol personal que amb el temps es va anar convertint en símbol territorial dels regnes d'Aragó, de València i de Mallorca, del Principat de Catalunya i d'altres territoris d'Occitània i de la Mediterrània. 2. que aquells que afirmen rotundament com a cert l'origen aragonès dels 4 pals, no respecten la escrupolositat i el rigor que requereix un estudi científic correcte.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: