Resultats cercant per
Marina
09-04-2014 (2429 lectures)
| |
12-01-2015 (7382 lectures)
| |
Intentarem detallar les diverses classes de naus que a l'Edat Mitjana solcaven el mar tripulades per catalans, consignant aquelles més caracterÃstiques, el coneixement de les quals ens ha arribat fins als nostres temps.
Amb el transcurs del temps, havien d'augmentar les capacitats dels vaixells, ja que es parla d'una nau que el Rei Alfons va emprar, en el setge de Gaeta, amb set-cents ballesters, sense comptar la tripulació que s'ha d'estimar en un centenar; es cita una altra nau de 400...
12-07-2015 (572 lectures)
| |
06-03-2019 (3954 lectures)
| |
Participació al programa de LA CLAU sobre LA MARINA CATALANA, aportacions cientÃfiques a la nà utica. Amb les navegacions atlà ntiques de l'època dels descobriments -a part de la brúixola- van caldre les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les mediterrà nies- la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la "navegació per estima" sense un instrument per a mesurar el temps. Durant més de 500 anys...
12-03-2020 (6696 lectures)
| |
La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrà nia des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants.
De manera anà loga les marines de guerra...
12-03-2020 (5931 lectures)
| |
La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrà nia des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants.
De manera anà loga les marines de guerra...
09-12-2015 (2862 lectures)
| |
El submarà català Ictineu3, que actua sota bandera francesa però que ha estat concebut i construït a Sant Feliu de Llobregat, ha fet aquest mes de novembre passat la seva primera campanya de biologia marina en aigües de la Costa Blava francesa. En el transcurs d'una sèrie de dotze immersions, i per atzar, els promotors del submarà han trobat un jaciment arqueològic d'uns 2.000 anys d'antiguitat que està totalment...
12-09-2015 (4532 lectures)
| |
En l'època de la construcció naval de fusta hi havia drassanes a l'aire lliure en moltes viles costaneres. Les d’Arenys de Mar tingueren una fama especial. L’expert en pesca Antonio Sáñez Reguart ("Diccionario histórico de los artes dе la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina don Antonio Sañez Reguart"),[44] citava expressament una certa mena de llaguts d’Arenys insinuant que serien l’origen de la denominació castellana de “faluchos†quan foren rebatejats...
21-03-2020 (750 lectures)
| |
Thanks to the advice of my colleague Astrid Balsem, curator at Allard Pierson in Amsterdam, I was able to visit the CRAI Biblioteca de Reserva in Barcelona during the last week of May 2019. I stayed there in the context of an Erasmus+ exchange with Bart Jaski, curator at the University Library of Utrecht. Neus Verger, Gemma Caballer and Marina Ruiz showed us the rich collections (more than 120,000 editions printed between 1501 and 1820, 1240 incunables and 2150 manuscripts!), explained several...
01-01-2019 (2784 lectures)
| |
Miguel Grau Seminario ( Piura , Perú , 27 de juliol de 1834 - Punta Angamos , BolÃvia , 8 de octubre de 1879 ) va ser un marà militar peruà , i almirall de la Marina de Guerra del Perú . Durant la guerra del PacÃfic , va comandar el monitor Huáscar i va mantenir a ratlla a l'escuadra xilena durant cinc mesos, sucumbint finalment de manera heroica al combat naval d'Angamos , enfrontant a forces superiors. És considerat el heroi mà xim de la nació peruana. La seva generositat envers...
14-05-2019 (4262 lectures)
| |
Conferència de José Eduardo Abela.:
Els Abela de Malta hereus de la baronia d'Abellla del Pallars-Jussà -
Conferència d'en Llauradó a APY.es.:
Velocitat dels vaixells -
Benedetto Cotrugli -
Conferències sobre la ciència medieval.:
La Marina catalana i Malta -
Espingardes i magranes catalanes -
L'ampolleta catalana -
Les calaveres de Colom -
Noms catalans d'Austrà lia...
19-07-2017 (50214 lectures)
| |
A la vall de Betlem de la Serralada de Marina al barri del Canyet de Badalona, entre grans moles d'indústries i magatzems, emergeix la silueta del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Fundat el 1416, atresora centenars de llegendes que els historiadors desgranen en investigacions. Una d'elles , a penes ja discutida, és la relació de la cartoixa amb el descobriment d'Amèrica. Amb els Reis Catòlics i el mateix Cristóbal Colón com a...
03-11-2008 (11325 lectures)
| |
La formació de la bandera dels Estats Units partiria d'una evolució de la bandera catalana que els anglesos van prendre com a model per a la Companyia Brità nica de les Ãndies Orientals. A banda de la seva disposció amb franjes vermelles i blanques de les que no hi ha cap precedent a Anglaterra, curiosament l'evolució del nombre de pals també coincideix com en la senyera catalana amb l'evolució del nombre de territoris que es voldrien...
15-09-2010 (2820 lectures)
| |
Mai, abans del Descobriment i Conquesta d'Amèrica, es va saber de grans iniciatives militars o comercials del poble extremeny. No obstant, un genovès i un grapat d'andalusos descobreixen terres incògnites, i en pocs anys, una fada revolucionà ria toca amb la seva vareta a aquests gentilhomes arruïnats -el Ferran Cortés oficial o el Pizarro analfabet, pastor de porcs als 25 anys- i amb els seus dots de comandament, la seva tà ctica militar innata, la seva astúcia natural, la seva...
19-09-2013 (1388 lectures)
| |
28-09-2013 (7907 lectures)
| |
28-09-2013 (3696 lectures)
| |
18-09-2022 (213 lectures)
| |
04-11-2013 (3434 lectures)
| |
04-11-2013 (4606 lectures)
| |
04-11-2013 (4400 lectures)
| |
05-12-2014 (2331 lectures)
| |

Text a...
24-11-2013 (1500 lectures)
| |
Colección de documentos inéditos relativos al descubrimiento, conquista y organización de las antiguas posesiones españolas de...
07-12-2013 (4574 lectures)
| |
07-12-2013 (3996 lectures)
| |
08-12-2013 (3032 lectures)
| |
"Hernán Cortés, fill de Maria de Torrelles i el tresor de Moctezuma a Molins de Rei". Article de Pep Mayolas publicat en el Butlletà de l'Agrupació Folklòrica de Molins de Rei.
Clica les imatges per...
11-11-2015 (9977 lectures)
| |
20-12-2013 (6290 lectures)
| |
20-12-2013 (6252 lectures)
| |
Después de la caÃda de Constantinopla, en poder de los turcos, la ciudad llamada Santa, situada en las puertas de Asia, fundada por Constantino y heredera de los últimos restos del romano imperio, quedó incomunicado el Occidente con el Oriente y cerrado el paso al comercio directo entre Europa y el Oriente; empezando el decaimiento de las florecientes repúblicas mercantiles de Italia. como Pisa, Amalffi, Venecia y Genova, siendo ésta la que monopolizaba el comercio de Levante, sosteniendo...
12-11-2009 (5883 lectures)
| |
Amb les navegacions atlà ntiques de l'època dels descobriments -a part de la brúixola- van caldre les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les mediterrà nies- la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la "navegació per estima" sense un instrument per a mesurar el temps. Durant més de 500 anys (del 1300 al 1800) aquest instrument va ser "l'ampolleta d'hores" de vidre transparent català ....
29-12-2013 (2474 lectures)
| |
07-09-2015 (5178 lectures)
| |
l'Alquimia catalana va ajudar amb l'ampolleta catalana "a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas", penso que és interessant ja que el que dic és inèdit..l'obro a la llum per 1ª vegada.. acabo dient que la "navalla d'Ockham" -totalment lul·liana-: "De dos tesis la que té l'explicació més senzilla és la més probable"..té totes les traces de ser realment la "navalla de Llull",
atès que uns...
10-03-2014 (1395 lectures)
| |
En esta web se confundÃan hechos significativos que entran de lleno en la historia del Reino de Aragón y, por extensión, de la génesis del actual Reino de España. En el apartado dedicado a las «primeras enseñas», esta web presentaba la auténtica bandera del Reino de Aragón como originaria de Cataluña....
26-04-2015 (4562 lectures)
| |
05-04-2014 (5322 lectures)
| |
A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'ús com a port, de la platja de...
14-04-2014 (5489 lectures)
| |
L'any 1972 vaig treballar en electrònica nà utica amb "Playvisa Coronado Yachts UK". Encara que els venien a UK la fà brica era a la zona franca a Barcelona i l'encarregat (un perit industrial amb els coneixements de l'època), em ve i em diu: "el anglesos són uns deixats la botavara que venia al barco de mostra estava collada amb un cargol de ferro i ja està tot rovellat", jo li he posat d'acer inoxidable i mira que xulo...
Aquest Coronado 35 el vaig tenir al meu cà rrec al port...
26-04-2014 (3948 lectures)
| |
El Tribunal Internacional de Den Haag ha resolt una llarga disputa territorial entre els governs peruà i xilè per un tros d'oceà PacÃfic amb nom català , disputa que ens va portar la teoria de la catalanitat de Colom amb en Luis de Ulloa y Cisneros...
29-04-2014 (1506 lectures)
| |
22-05-2014 (3464 lectures)
| |
Pere Nin (¿?, 1378 - Cigales, Valladolid, 1453), comte de Buelna , va ser un destacat militar, marà i corsari català a el servei del rei Enric III el Doliente ' '. També és conegut per ser el protagonista de El Victorial o la Crònica de Però Nin (h. 1436), biografia escrita per l'oficial sota el seu comandament Gutierre DÃez de Games i important obra de la literatura hispà nica medieval en el seu gènere.
...
28-05-2014 (1072 lectures)
| |
09-06-2014 (21585 lectures)
| |
10-06-2014 (1370 lectures)
| |
10-06-2014 (1063 lectures)
| |
21-06-2011 (3373 lectures)
| |
25-06-2014 (3539 lectures)
| |
25-07-2014 (4484 lectures)
| |
25-07-2014 (3678 lectures)
| |
16-06-2019 (618 lectures)
| |
Hi havia un temps en què els catalans —els valencians— guanyà vem guerres, eren els temps de plenitud nacional, els temps en què es bastà el mapa del paÃs. Un dels esdeveniments més significatius i transcendentals per al futur de tots els catalans i en particular dels valencians fou la decisió de Jaume II de recuperar allò que el seu avi Jaume I conquerà més enllà de Biar i que —vatua!— tan esplèndidament cedà sense compensació alguna. Jaume II, rei valencià de naixement,...
06-08-2006 (1995 lectures)
| |
D’uns anys ençà s’han publicat tot un seguit d’estudis del professor
Francisco Calero que atribueixen a En Joan LluÃs Vives l’autoria del Lazarillo de
Tormes. En unes impressions recollides al número 29 de la revista Espéculo,
afirmava que “és importantÃssim saber quin és l’autor d’una obra, perquè el
coneixement de la vida i del pensament de l’autor ajuda a penetrar el significat de
la seva produccióâ€. Però encara hi afegia: “En el cas del Lazarillo, saber...
06-07-2021 (529 lectures)
| |
19-10-2014 (9903 lectures)
| |
23-10-2010 (3627 lectures)
| |
20-10-2014 (3734 lectures)
| |
El seu pare Mauricio Obregón Arjona, diplomà tic colombià , havia arribat a Barcelona durant la primera dècada del segle. I allà , a la Rambla i els seus carrers, Mauricio Obregón va viure gran part de la seva infà ncia.
Per a estudiar els viatges de Colom, va fer en una rèplica exacta d'una de les calaveres del descobridor. Amb el seu ascendent català va defensar en els seus llibres la catalanitat de Francesc Albó de Rodas-Rosas, pilot de de Magalhaes en el viatge de la volta al mon,...
20-10-2016 (8400 lectures)
| |
André Rossfelder, va ser un premiat escriptor i geòleg marà nascut a França, va servir en la Resistència francesa i va ser cadet paracaigudista en la Segona Guerra Mundial. Va ser guardonat amb la Medalla Militar Francesa i la Creu de Guerra. Va obtenir un Mestratge i un Doctorat en Ciències (Geologia) i va explorar el nord d'Àfrica i el Mediterrani, mentres era oficial de la "Marine de Guerre" francesa a Alger . Membre de l'OAS, després del fallit atentat a Degaulle, es va haver de...
22-10-2014 (5900 lectures)
| |
Un grup d'experts grecs ha trobat un vaixell català enfonsat prop de l'illa grega de Zakynthos, al mar Jònic, que data del segle XVI i en el qual s'hi ha trobat un gran nombre de monedes de plata de l'època de Felip II.
El més probable és que fos català i fet a les nostres Drassanes!.
Investigant la ceca d'encunyació de les monedes podrem saber si tinc raó
El fet que s'hi hagin trobat objectes de faiança és el més probatori ja que la faiança o maiòlica es carregava en...
27-10-2014 (4113 lectures)
| |
24-11-2014 (4458 lectures)
| |
El Institut Nova Història asegura que iconos de la historia son en realidad catalanes, pero que un fraude de siglos los hizo...
22-01-2014 (4510 lectures)
| |
L'opinió sobre l'article anglès es basa en el meu coneixement de la llengua de Shakespeare que va ser suficient per poder fer el 2009 la traducció a l'anglès del llibre "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica" de l'Enric Guillot, encara que En Toni Strubell (que s'havia compromès a corregir sobre la meva traducció tots els girs que no fossin anglesos) va al·legar que era tant dolenta que no es podia corregir!!. Cal remarcar que en 9 anys del projecte Sirocco vaig escriure en anglès...
24-11-2014 (5521 lectures)
| |
L'Institut Nova Història vol demostrar que grans icones espanyoles eren...
18-12-2014 (9910 lectures)
| |
20-12-2013 (2944 lectures)
| |
22-12-2011 (4212 lectures)
| |
La meva intuició de petit: que la tradició catalana de Santa Bà rbara i els trons estava relacionada amb la santabà rbara dels vaixells, o amb El Gallard pertanyent al Presidi de Santa Bà rbara.. amb la marca del fonedor.. Josephus Barnola- BAR - 1766 que era el mestre campaner que va fondre LA TOMASA i altres campanes de...
27-05-1994 (6312 lectures)
| |
Nito Verdera (Joan Verdera i Escandell, nacido en 1934), marino y periodista, ha escrito algunos libros sobre la teorÃa del Colón ibicenco. Manel Capdevila me pasó el siguiente artÃculo, el cual expongo aquà por su alta calidad cientÃfica y expositiva. En él se demuestra que Cristóbal Colón nunca dominó la lengua italiana (al menos, la escrita), lo cual induce a pensar que su relación con Génova no fue tan intensa y prolongada como presume la tesis llamada “genovistaâ€....
12-12-2011 (2107 lectures)
| |
Rei dels Catalans
Escut d'armes de Renat I, amb les armes catalanes rebudes per la seva mare
Bon Rei René
Acceptà ser rei dels catalans quan la Diputació del General de Catalunya, en lluita contra Joan el Sense Fe, li oferà la corona el 1466. Encara que no residà mai a Catalunya hi envià els lloctinents Joan II de Lorena i el seu nét Joan de...
14-12-2011 (1585 lectures)
| |
26-12-2015 (2120 lectures)
| |
24-05-2014 (2999 lectures)
| |
23-03-2016 (4356 lectures)
| |
25-06-2016 (4948 lectures)
| |
Pels anys de 1750 un aventurer va proposar al Govern Francès un alambà per poder fer potable l'aigua salada del mar ... Aquest alambà no tenia un altre finalitat que el de destil·lar á bord l'aigua salada del...
21-05-2021 (628 lectures)
| |
29-06-2016 (3205 lectures)
| |
.
Bibliografia
nobiliari Valencià d'Onofre Esquerdo. El Solar Català , Valencià i Balear d'Alberto i Arturo GarcÃa Carraffa. Diccionari Hispanoamericano d'Herà ldica, Onomà stica i Genealogia de Endika de Mogrobejo. Trovas de Mossén Jaume Febrer. Enciclopèdia Herà ldica i Genealògica Hispano-Americana de A. GarcÃa Carraffa. La població d'Aragó segons el fogatge de 1495 d'Antonio Serrano Montalvo. El fogatge de 1553 de Josep Iglésies. Els Fundadors del Regne de València...
03-07-2016 (2904 lectures)
| |
13-07-2016 (3438 lectures)
| |
03-08-2016 (2516 lectures)
| |
12-08-2016 (8317 lectures)
| |
Una barca de mitjana és una embarcació de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botaló i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions més detallades.[1]
La denominació “barca de mitjana†és tÃpicament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana†o “llagut de tres velesâ€.
Les formes del buc (nà utica) segueixen les lÃnies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical,...
12-09-2014 (9488 lectures)
| |
Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contrataciónâ€( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareageâ€..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del...
12-09-2015 (3949 lectures)
| |
Una barca de panescalm era una barca allargada i esvelta que es propulsava amb un nombre important de remers. S’acostuma a definir com una barca rà pida, de molts rems, al servei d’un vaixell més gran i usada per a transportar persones o cà rrega entre el vaixell i la costa, o entre vaixells.
En diccionaris moderns pot consultar-se per “panescalmâ€, en la forma simplificada. En documents antics l’expressió sempre és composta: “barca de panescalmâ€. Pel que fa als serveis...
12-09-2015 (6507 lectures)
| |
El terme barca catalana (o barca llevantina) resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb caracterÃstiques pròpies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d’un gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats marineres, la seva bellesa i la seva velocitat. En aigües americanes i altres parts les barques foren famoses i deixaren empremta.
És un vaixell de pesca tradicional que s'ha utilitzat al...
Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contrataciónâ€( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareageâ€..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del...
16-09-2016 (1747 lectures)
| |
04-03-2007 (5186 lectures)
| |
Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acció de La Celestina i no han arribat a cap conclusió. L'Àlex Sendra creu que els fets van passar a València i ho raona en aquest article. Seguint les traces d’un eclipsi de sol que s’esmenta a La Celestina, l’Àlex Sendra creu que és impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l’acció de l’obra al Regne de...
21-06-2011 (1719 lectures)
| |
30-09-2016 (1031 lectures)
| |
08-10-2016 (4186 lectures)
| |
11-11-2015 (3875 lectures)
| |
El “barcusium†(en llatÃ), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi†(en italià ) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes†a l’Adrià tic (Segons el contracte de...
22-12-2016 (2881 lectures)
| |
14-02-2017 (2283 lectures)
| |
El principal argumentos que utilizan los que niegan que Joan Colom y Bertran pueda ser Cristòfor Colom, es su edad, ya que este navegante catalán, el que defiende Jordi Bilbeny, tenÃa 78 años en 1492, año del descubrimiento. Alegan, que es imposible que a tan avanzada edad pudiera ser el almirante y gestor de esta empresa.
Pues bien: a continuación se muestran ocho almirantes contemporáneos -o casi contemporáneos- de Juan Colom y Bertran, que hacen tambalear este argumento, ya que...
23-10-2011 (7778 lectures)
| |
La única prova và lida de que hi podia haver almiralls d'edat avançada, és trobar-los, com vaig fer en el recull d'almiralls vells embarcats i manant en combat als 80-90 anys!!!! (fet el 2007). Durant aquesta investigació sobre centenars d'almiralls, vaig descobrir que hi havia hagut 3 batalles de Lepant (i pot-ser 4), les dues primeres guanyades pels turcs a Antonio Grimani -almirall venecià - (amb escut d'armes molt català trobat per la Dolors) però que van acabar amb una victòria...
12-05-2017 (1965 lectures)
| |
12-05-2017 (3587 lectures)
| |
07-05-2017 (1047 lectures)
| |
08-08-2017 (3368 lectures)
| |
15-08-2017 (1921 lectures)
| |
.... las quatro galeras de las quales están ya varadas las dos en lugar de las que en Carthagena se dexaron y se vararon luego las otras dos que de nuevo se arman aunque en es a atarazana faltan infinitos aparejos de los que serian menester y no esta la fabrica de la nueva galera real y de otras cosas tan adelante cuanto yo pense de todo. Procurare llevar relación y el virrey dize que la causa desto es proveerse poco dinero y de tarde en tarde. Suplico a V.M-. lo mande remediar y los ocho mil...
19-08-2017 (1877 lectures)
| |
29-08-2017 (2145 lectures)
| |
11-01-2013 (4902 lectures)
| |
El Convent de Santa Caterina fou un convent dels dominics establert a Barcelona entre els segles XIII i XIX aproximadament en el que avui és el Mercat de Santa Caterina, al districte de Ciutat Vella, tot i que depassant-ne els lÃmits. El temple acompanyat del convent fou un centre de formació dominicana i de devoció catòlica de primer ordre a la ciutat, essent comparable en les dimensions de la seva arquitectura a la mateixa catedral de Barcelona o a la de Santa Maria del Mar,...
12-08-2015 (6709 lectures)
| |
La galera catalana (antigament galea),[1] té entitat pròpia respecte les galeres de les altres nacions marÃtimes (referenciades a partir del s.XIII), atès que el Coromines aporta una referencia d'una galera catalana de l'any 1120 (100 anys abans que les altres).[2][3] Fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, grà cies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment llatines).
Com a mÃnim a partir...
04-11-2017 (962 lectures)
| |
04-11-2017 (942 lectures)
| |
14-11-2017 (1741 lectures)
| |