La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera anàloga les marines de guerra... [+]

En l'època de la construcció naval de fusta hi havia drassanes a l'aire lliure en moltes viles costaneres. Les d’Arenys de Mar tingueren una fama especial. L’expert en pesca Antonio Sáñez Reguart ("Diccionario histórico de los artes dе la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina don Antonio Sañez Reguart"),[44] citava expressament una certa mena de llaguts d’Arenys insinuant que serien l’origen de la denominació castellana de “faluchos� quan foren rebatejats... [+]

Miguel Grau Seminario ( Piura , Perú , 27 de juliol de 1834 - Punta Angamos , Bolívia , 8 de octubre de 1879 ) va ser un marí militar peruà , i almirall de la Marina de Guerra del Perú . Durant la guerra del Pacífic , va comandar el monitor Huáscar i va mantenir a ratlla a l'escuadra xilena durant cinc mesos, sucumbint finalment de manera heroica al combat naval d'Angamos , enfrontant a forces superiors. És considerat el heroi màxim de la nació peruana. La seva generositat envers... [+]

La formació de la bandera dels Estats Units partiria d'una evolució de la bandera catalana que els anglesos van prendre com a model per a la Companyia Britànica de les �ndies Orientals. A banda de la seva disposció amb franjes vermelles i blanques de les que no hi ha cap precedent a Anglaterra, curiosament l'evolució del nombre de pals també coincideix com en la senyera catalana amb l'evolució del nombre de territoris que es voldrien... [+]

Colección de documentos inéditos relativos al descubrimiento, conquista y organización de las antiguas posesiones españolas de... [+]

Después de la caída de Constantinopla, en poder de los turcos, la ciudad llamada Santa, situada en las puertas de Asia, fundada por Constantino y heredera de los últimos restos del romano imperio, quedó incomunicado el Occidente con el Oriente y cerrado el paso al comercio directo entre Europa y el Oriente; empezando el decaimiento de las florecientes repúblicas mercantiles de Italia. como Pisa, Amalffi, Venecia y Genova, siendo ésta la que monopolizaba el comercio de Levante, sosteniendo... [+]

En esta web se confundían hechos significativos que entran de lleno en la historia del Reino de Aragón y, por extensión, de la génesis del actual Reino de España. En el apartado dedicado a las «primeras enseñas», esta web presentaba la auténtica bandera del Reino de Aragón como originaria de Cataluña.... [+]

A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'ús com a port, de la platja de... [+]

El Tribunal Internacional de Den Haag ha resolt una llarga disputa territorial entre els governs peruà i xilè per un tros d'oceà Pacífic amb nom català, disputa que ens va portar la teoria de la catalanitat de Colom amb en Luis de Ulloa y Cisneros... [+]

Pere Nin (¿?, 1378 - Cigales, Valladolid, 1453), comte de Buelna , va ser un destacat militar, marí i corsari català a el servei del rei Enric III el Doliente ' '. També és conegut per ser el protagonista de El Victorial o la Crònica de Però Nin (h. 1436), biografia escrita per l'oficial sota el seu comandament Gutierre Díez de Games i important obra de la literatura hispànica medieval en el seu gènere. ... [+]

D’uns anys ençà s’han publicat tot un seguit d’estudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Lluís Vives l’autoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al número 29 de la revista Espéculo, afirmava que “és importantíssim saber quin és l’autor d’una obra, perquè el coneixement de la vida i del pensament de l’autor ajuda a penetrar el significat de la seva producció�. Però encara hi afegia: “En el cas del Lazarillo, saber... [+]

El seu pare Mauricio Obregón Arjona, diplomàtic colombià, havia arribat a Barcelona durant la primera dècada del segle. I allà, a la Rambla i els seus carrers, Mauricio Obregón va viure gran part de la seva infància. Per a estudiar els viatges de Colom, va fer en una rèplica exacta d'una de les calaveres del descobridor. Amb el seu ascendent català va defensar en els seus llibres la catalanitat de Francesc Albó de Rodas-Rosas, pilot de de Magalhaes en el viatge de la volta al mon,... [+]

Un grup d'experts grecs ha trobat un vaixell català enfonsat prop de l'illa grega de Zakynthos, al mar Jònic, que data del segle XVI i en el qual s'hi ha trobat un gran nombre de monedes de plata de l'època de Felip II. El més probable és que fos català i fet a les nostres Drassanes!. Investigant la ceca d'encunyació de les monedes podrem saber si tinc raó El fet que s'hi hagin trobat objectes de faiança és el més probatori ja que la faiança o maiòlica es carregava en... [+]

El Institut Nova Història asegura que iconos de la historia son en realidad catalanes, pero que un fraude de siglos los hizo... [+]

L'Institut Nova Història vol demostrar que grans icones espanyoles eren... [+]

Nito Verdera (Joan Verdera i Escandell, nacido en 1934), marino y periodista, ha escrito algunos libros sobre la teoría del Colón ibicenco. Manel Capdevila me pasó el siguiente artículo, el cual expongo aquí por su alta calidad científica y expositiva. En él se demuestra que Cristóbal Colón nunca dominó la lengua italiana (al menos, la escrita), lo cual induce a pensar que su relación con Génova no fue tan intensa y prolongada como presume la tesis llamada “genovista�.... [+]

Pels anys de 1750 un aventurer va proposar al Govern Francès un alambí per poder fer potable l'aigua salada del mar ... Aquest alambí no tenia un altre finalitat que el de destil·lar á bord l'aigua salada del... [+]

. Bibliografia nobiliari Valencià d'Onofre Esquerdo. El Solar Català, Valencià i Balear d'Alberto i Arturo García Carraffa. Diccionari Hispanoamericano d'Heràldica, Onomàstica i Genealogia de Endika de Mogrobejo. Trovas de Mossén Jaume Febrer. Enciclopèdia Heràldica i Genealògica Hispano-Americana de A. García Carraffa. La població d'Aragó segons el fogatge de 1495 d'Antonio Serrano Montalvo. El fogatge de 1553 de Josep Iglésies. Els Fundadors del Regne de València... [+]

Una barca de mitjana és una embarcació de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botaló i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions més detallades.[1] La denominació “barca de mitjana� és típicament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana� o “llagut de tres veles�. Les formes del buc (nàutica) segueixen les línies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical,... [+]

Una barca de panescalm era una barca allargada i esvelta que es propulsava amb un nombre important de remers. S’acostuma a definir com una barca ràpida, de molts rems, al servei d’un vaixell més gran i usada per a transportar persones o càrrega entre el vaixell i la costa, o entre vaixells. En diccionaris moderns pot consultar-se per “panescalm�, en la forma simplificada. En documents antics l’expressió sempre és composta: “barca de panescalm�. Pel que fa als serveis... [+]

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación�( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage�..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acció de La Celestina i no han arribat a cap conclusió. L'Àlex Sendra creu que els fets van passar a València i ho raona en aquest article. Seguint les traces d’un eclipsi de sol que s’esmenta a La Celestina, l’Àlex Sendra creu que és impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l’acció de l’obra al Regne de... [+]

El “barcusium� (en llatí), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi� (en italià) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes� a l’Adriàtic (Segons el contracte de... [+]

El principal argumentos que utilizan los que niegan que Joan Colom y Bertran pueda ser Cristòfor Colom, es su edad, ya que este navegante catalán, el que defiende Jordi Bilbeny, tenía 78 años en 1492, año del descubrimiento. Alegan, que es imposible que a tan avanzada edad pudiera ser el almirante y gestor de esta empresa. Pues bien: a continuación se muestran ocho almirantes contemporáneos -o casi contemporáneos- de Juan Colom y Bertran, que hacen tambalear este argumento, ya que... [+]

.... las quatro galeras de las quales están ya varadas las dos en lugar de las que en Carthagena se dexaron y se vararon luego las otras dos que de nuevo se arman aunque en es a atarazana faltan infinitos aparejos de los que serian menester y no esta la fabrica de la nueva galera real y de otras cosas tan adelante cuanto yo pense de todo. Procurare llevar relación y el virrey dize que la causa desto es proveerse poco dinero y de tarde en tarde. Suplico a V.M-. lo mande remediar y los ocho mil... [+]

La galera catalana (antigament galea),[1] té entitat pròpia respecte les galeres de les altres nacions marítimes (referenciades a partir del s.XIII), atès que el Coromines aporta una referencia d'una galera catalana de l'any 1120 (100 anys abans que les altres).[2][3] Fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment llatines). Com a mínim a partir... [+]

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación�( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage�..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]