Michellis de ruodo michael of rhodes - Google Search
https://www.google.com/search?q=michellis+de+ruodo+michael+of+rhodes&biw=1097&bih=495&sxsrf=ALeKk00Ob5KSD_9kycHP0kYp7R1D8oEckg%3A1621620951609&ei=1_inYN3dJKLBlwSvnYHgBQ&oq=michellis+de+ruodo+michael+of+rhodes&gs_lcp=Cgdnd3Mtd2l6EAM6CggjELACELADECdQ7mhY7rUBYPO5AWgBcAB4AIABiwGIAYYSkgEEMC4xOZgBAKABAaoBB2d3cy13aXrIAQHAAQE&sclient=gws-wiz&ved=0ahUKEwidpZ_msNvwAhWi4IUKHa9OAFwQ4dUDCA4&uact=5
Galera veneciana de la ruta deÂ
Flandes segons un dibuix del manuscrit de Michalli da Ruodo.
Michele de Rodes (Michalli da Ruodo en venecià ; Michael of Rhodes en anglès; Michele da Rodi en italià ) (Rodes abans de 1385- Venècia 1445), fou un grec de Rodes enrolat primer com a remer a l’armada veneciana i que després va assolir el grau d’almirall un cop naturalitzat a Venècia.[1]
Vida
L’any 1401 es va enrolà com a remer amb sou (bonaboia)[2][3] en una galera veneciana. Provinent de l’illa de Rodes devia tenir setze anys o més. Durant una quarantena d’anys va fer una munió de viatges per mar, en naus de guerra i mercants, en diversos oficis i graus de responsabilitat. Des de mariner amb poca formació esdevingué una persona amb coneixements matemà tics i de totes les disciplines de la navegació.
Resum cronològic
A partir del seu manuscrit la seva vida pot resumir-se en diverses etapes segons s’indica a continuació.
- 1401-1406. Remer voluntari a sou (“homo da remo”)[4]
- 1407-1413. Nauxer (“nochiero”)
- 1414-1420. Intendent de vaixell (“paron”).
- El cà rrec de “paron” (que caldria traduir per “patró”) no té una equivalència clara en les galeres catalanes. A Venècia era el responsable del buc, l’eixà rcia i de tots els elements necessaris par a navegar (incloent la beguda i l’alimentació).[5]
- 1421-1434. Còmit (“comito”)
- 1435-1443. Conseller i almirall (“ Homo de Conseio “ i “armiraio”)
- 1444-1445. Al final de la seva vida va copiar el manuscrit i va modificar el testament.
Obra manuscrita de construcciĂł naval i altres temes
L’ autor va resumir la seva experiència en diversos temes navals en un manuscrit que va romandre inèdit (i prà cticament desconegut) durant segles.
Manuscrit de Florència
La primera publicació parcial (transcripció en venecià i traducció al francès) fou a cà rrec d’Augustine Jal, l’any 1840. Aquest es basà en una còpia d’un altre manuscrit de la Biblioteca Magliabecchiana de Florència i titulà l’obra “Fabbrica di galere”.[6][7]
Índex de la “Fabbrica di galere”
- Construcció d’una galera de la ruta de Flandes (23 passes 3,5 peus = 41,04 m)[8]
- Construcció d’una galera de la ruta de Romania (23 passes 3 peus)
- Construcció d’una galera subtil
- Construcció d’una nau llatina
Manuscrit de Venècia
A la Biblioteca Nazionale Marciana de Venècia hi ha un manuscrit (Ms. It., cl.IV, 170 =5379) que Ă©s una còpia parcial de l’obra original de Michalli da Ruodo escrita per ell mateix entre els anys 1443 i 1445. Aquesta còpia es coneguda amb el tĂtol de “Raxion de' Marineri” i fou publicada per Annalisa Conterio l’any 1991. Originalment fou atribuĂŻda a Pietro di Versi que, de fet, es va limitat a rascar el nom de Michalli da Ruodo i escriure el seu nom adjudicant-se l’autoria.[9][10][11]
Manuscrit de Federico Patetta
El manuscrit original fou propietat de Federico Patetta (jurista, historiador, filòleg i acadèmic italià ; 1867-1945) que mai no va divulgar el contingut del manuscrit. L’any 1966 el manuscrit fou subhastat a Sotheby’s i fou adquirit per un comprador anònim sense que els estudiosos interessats poguessin consultar-lo. L’any 2000 fou novament subhastat i el nou propietari va facilitar el seu estudi i la divulgació dels seus continguts.
Una acció conjunta entre el Dibner Institute for the History of Science and Technology (Cambridge, Massachusetts), el National Endowment for the Humanities i la National Science Foundation va permetre un estudi acurat de l’obra, la seva publicació en tres volums i una web resum del manuscrit, els seus continguts i una avaluació de la importà ncia de l’obra de Michallis da Ruodo.[12]
Tres volums publicats
- FacsĂmil.[13]
- Transcripció i traducció. [14]
- Estudis sobre l’obra.[15]
Referències
- ↑ Michael (of Rhodes). Studies. MIT Press, 2009. ISBN 978-0-262-12308-2.
- ↑ Rivista marittima. Ministerio della marina., 1891, p. 376–.
- ↑ Memorial histórico español: colección de documentos, opúsculos y antigüedades, que publica la Real Academia de la Historia, 1853, p. 497–.
- ↑ Luigi Napoleone Cittadella. Notizie relative a Ferrara per la maggior parte inedite. D. Taddei, 1864, p. 272–.
- ↑ Francesco Liparulo. L’arrivo della galea veneziana a Costantinopoli. Aletti Editore, 3 February 2019, p. 18–. ISBN 978-88-591-5266-8.
- ↑ Archéologie navale par A. Jal. A. Bertrand, 1840, p. 3–.
- ↑ Pierre Claude François Daunou; Barthélemy Hauréau, Gaston Bruno Paulin Paris, Léopold Delisle, René Cagnat, Alfred Merlin. Journal des savants. Éditions Klincksieck, 1848, p. 400–.
- ↑ Frederic Chapin Lane. Venetian Ships and Shipbuilders of the Renaissance. JHU Press, September 1992, p. 245–. ISBN 978-0-8018-4514-7.
- ↑ Pietro Di Versi. Raxion de' marineri: taccuino nautico del XV secolo. Comitato per la Pubblicazione delle Fonti Relative alla Storia di Venezia, 1991.
- ↑ Cultures of Empire: Rethinking Venetian Rule, 1400–1700: Essays in Honour of Benjamin Arbel. BRILL, 27 July 2020, p. 274–. ISBN 978-90-04-42887-4.
- ↑ Ornella Pittarello. Algune raxion per marineri: un manuale veneziano del secolo XV per gente di mare. Il poligrafo, 2006. ISBN 978-88-7115-454-1.
- ↑ Web sobre l’obra de Michellis da Ruodo
- ↑ Michael (of Rhodes). The Book of Michael of Rhodes: Facsimile. MIT Press, 2009.
- ↑ Michael (of Rhodes). Transcription and translation. MIT Press, 2009. ISBN 978-0-262-19590-4.
- ↑ Michael (of Rhodes). The Book of Michael of Rhodes: Studies. MIT Press, 2009.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: