07-09-2015  (3365 lectures) Categoria: Articles

Possibles confer√®ncies per a tert√ļlies

https://www.cclleidata.cat/triptic/Triptic%20OCTUBRE%202017.pdf

CONFERENCIANT:


Manel Capdevila

T√ćTOL DE LA CONFER√ąNCIA - 0:¬†


L'Homo Universalis, l'alquímia i les descobertes d'ultramar

RESUM DE CONTINGUT DE LA CONFER√ąNCIA:


Catalunya estant repartida a ambdues bandes dels Pirineus va tenir el paper "d'√ļltim tenedor" de les ci√®ncies del mig i lluny√† Orient abans de passar a Europa. El pa√≠s basc amb una posici√≥ semblant (Hendaya), va perdre aquesta opci√≥ degut al seu a√Įllament natural, (no va ser dominat ni per romans, ni per b√†rbars, ni per √†rabs, d'ac√≠ el perqu√® han mantingut la seva llengua primitiva...)

L'alquímia catalana ens va obrir molts fronts, entre els quals podem esmentar: la navegació per estima amb l'ampolleta catalana..



  • Diuen que l'alquimia medieval √©s catalana dos grans figures no catalanes!! en Men√©ndez i Pelayo -Historia de los heterodoxos espa√Īoles: estudios i en Jos√© Ram√≥n de Luanco -La alquimia en Espa√Īa... o indirectament els mesetarios que la volen per Alfonso X: .." la presencia de la Alquimia en Espa√Īa, pa√≠s que, como se√Īala el propio autor, fue durante la Edad Media la "puerta mayor" por donde el Arte Regia penetr√≥ en Europa..."
  • El manuscrit d'en Sedacer √©s sobre lapidaris artificials - com fer gemes- recordeu el falsos rub√≠s de Perpinya.. a en Jacme Ferrer de Blanes li deien el lapidario de Burgos..per tant amb coneixaments d'Alquimia i repeteixo.. sense l'ampolleta en Colom no hauria arribat a Am√®rica..
  • Dels set manuscrits d'en Sedacer trobats pels scholars francesos, n'hi ha un que el copista va atribuir a "Guillem d'Ockham" per√≥ els scholars han demostrat que √©s copiat del de Perpiny√† (6 vs. 1), sabeu el que aix√≥ significa.. qui en falsifica una en falsifica cent!!! pot-ser l'obra del fam√≥s Ockham estigui copiada de ..Llull.¬† jo ja fa mesos que dic "la navalla de Llull"
  • Els vidrers de Murano segueixen la Sedacina ( manuscrit itali√† traducci√≥ del manuscrit de Perpiny√†) i el llibre impr√®s "Arte vetraria" que diu que per fer bon vidre cal comprar la sosa d'Hispania (la barrella-sosa creix al llevant catal√† de M√ļrcia a Montpeller)
  • En Sedacer va crear la llavor del vidre catal√† des del Palau del Vidre, passant per Vidreres, a totes les Vall-vidrera que trobareu a Catalunya, malauradament s'han perdut la majoria dels Forns del vidre, fins i tot el Forn del vidre d'Arenys, i el de Matar√≥ del que hi ha registres de carregaments de vidre enviats per mar.
  • Felip V va agafar al 1727 com fundador de la "Real F√°brica de Cristales de La Granja" al catal√† Bonaventura Sit, erem els que en sabiem m√©s..

COST DE LA CONFER√ąNCIA:


150‚ā¨ + despeses de despla√ßament

CURR√ćCULUM:


 

 

Manel Capdevila i Maresma (Arenys de Mar, 1945). Va començar a navegar en Snipe als 15 anys (soci del CNAM). Ha treballat a Bull com Enginyer de Sistemes, i com a consultor en el projecte Sirocco de FGC-DGPT patrocinat per la UE i en el disseny de la web de PTOP: vull-anar. Especialitzat en ciència medieval, sobre tot en allò relacionat amb l'astronomia i l'alquímia amb clau catalana i aplicada a la navegació i ala història de la Marina catalana.. (instruments, taules de navegació i portolans, pólvora catalana - 1230, ampolleta catalana - 1350, magranes de pólvora catalanes - 1430...) Ha escrit un llibre sobre la carta alemanya de Colom, imparteix conferències i col·labora amb varies revistes (vegeu l'enllaç: www.histo.cat)
=================================================

CONFERENCIANT:


Manel Capdevila

T√ćTOL DE LA CONFER√ąNCIA - 1:


La pólvora catalana

RESUM DE CONTINGUT DE LA CONFER√ąNCIA:


Catalunya estant repartida a ambdues bandes dels Pirineus va tenir el paper "d'√ļltim tenedor" de les ci√®ncies del mig i lluny√† Orient abans de passar a Europa. El pa√≠s basc amb una posici√≥ semblant (Hendaya), va perdre aquesta opci√≥ degut al seu a√Įllament natural, (no va ser dominat ni per romans, ni per b√†rbars, ni per √†rabs, d'ac√≠ el perqu√® han mantingut la seva llengua primitiva...)

L'alquímia catalana ens va obrir molts fronts, entre els quals podem esmentar: les conquestes militars amb la pólvora catalana..

Segons "De Alquimia" de Michael Scot, (3 manuscrits 1180-1236) Jaume I ja disposava per a fabricar la seva p√≥lvora, de l'√ļnic subministre de salnitre de tota¬†la Europa¬†cristiana: el salnitre de¬†la COVA DEL¬†RAT PENAT de Collbat√≥.

L'√ļs de la p√≥lvora a Catalunya est√† documentat per primer cop i per part del rei Jaume I durant la conquesta de Mallorca el 1226 a la cr√≤nica sarra√Įna Kitab Ta'rih Mayurqa del segle XIII,[1] i m√©s tard a la conquesta de Val√®ncia per part del mateix Jaume I el 1234. S'esmenta en obres de l'√®poca com la cr√≤nica sarra√Įna de Kitab Ta'rih Mayurqa (segle XIII), la cr√≤nica llatina de Pere Marsili (1313), la cr√≤nica de Bernardino G√≥mez Miedes (1584). En l'actualitat tamb√© es menciona en un article publicat a l'Encilopedia Espasa (1934) amb algunes confer√®ncies (papers) presentades en dos simposis de l'IAA (1970 i 1971), i publicades per la NASA. Els dos √ļltims fan refer√®ncia al "Memorial de Artilleria" de 1929, per√≤ hi ha altres documents relatius a la conquesta de Val√®ncia, que proporcionen la mateixa evid√®ncia de la utilitzaci√≥ de la p√≥lvora per les tropes de Jaume I, encara que no en forma d'armes de foc utilitzades pels anglesos a Cr√©cy (1345), fet narrat a la Cr√≤nica de Froissart i universalment acceptat com el primer √ļs d'armes de foc en una batalla.

COST DE LA CONFER√ąNCIA:


150‚ā¨ + despeses de despla√ßament

CURR√ćCULUM:


Manel Capdevila i Maresma (Arenys de Mar, 1945). Va començar a navegar en Snipe als 15 anys (soci del CNAM). Ha treballat a Bull com Enginyer de Sistemes, i com a consultor en el projecte Sirocco de FGC-DGPT patrocinat per la UE i en el disseny de la web de PTOP: vull-anar. Especialitzat en ciència medieval, sobre tot en allò relacionat amb l'astronomia i l'alquímia amb clau catalana i aplicada a la navegació.. (instruments, taules de navegació i portolans, pólvora catalana, ampolleta catalana...)

=================================================


CONFERENCIANT:


Manel Capdevila

T√ćTOL DE LA CONFER√ąNCIA - 2:


La ciència nàutica catalana

RESUM DE CONTINGUT DE LA CONFER√ąNCIA:


√Čs de tots conegut que l'alqu√≠mia com altres ci√®ncies: l'√†lgebra, els (al-)guarismes, o l'astronomia..., van ser introdu√Įdes pels √†rabs a Europa durant l'edat mitjana, a trav√©s de¬†la Pen√≠nsula Ib√®rica, amalgamades per ells de cultures properes: Gr√®cia, o llunyanes: Xina/√ćndia.., dipositant-se el saber en els manuscrits "en llat√≠" dels nostres monestirs, i passant des d'aquests, de copista a copista, als monestirs europeus.

L'alquímia catalana i l'astronomia catalana ens van obrir molts fronts, entre els quals podem esmentar: les conquestes militars amb el domini de la navegació a la Mediterrània, Atlàntic i Pacífic amb amb l'ampolleta, aquesta darrera ajudada pels coneixements dels nostres astrònoms en forma d'instruments, portolans, taules de navegar.


  • Abraham Cresques(magistrum mapamundorun et bruxolarum)

  • Jafuda Cresques"que fasia e instrumentos n√°uticos"

Avui dia no hi ha ning√ļ que pretengui ser coneixedor de la mat√®ria que no reconegui la import√†ncia dels cart√≤grafs catalans (la majoria jueus de Mallorca, Abraham i Jafuda Cresques -cart√≤grafs e bussolers-,, etc..). El gran problema √©s que "l'angl√®s cient√≠fic" de l'√®poca, era el llat√≠, i amb el text en llat√≠, els erudits italians s'han volgut apropiar de molts d'ells: Per a ells Petrus Rosselli, com no!, itali√†! (conec un parell de Peres Rossell), en aquest cas hem tingut sort ja que existia un altre portol√†, del mateix tra√ß en el que es llegia: "Petrus Rosselli me fecit ab Majoricarum Insulae". D'Angelino Dulcert els italians pretenien que Dulcert era "Dalorto" mal escrit -itali√† √©s clar!-, cosa que va rebatre Rey Pastor. Si van arribar a aix√≤ imagineu amb Colom!

COST DE LA CONFER√ąNCIA:


150‚ā¨ + despeses de despla√ßament

CURR√ćCULUM:


 

 

Manel Capdevila i Maresma (Arenys de Mar, 1945). Va començar a navegar en Snipe als 15 anys (soci del CNAM). Ha treballat a Bull com Enginyer de Sistemes, i com a consultor en el projecte Sirocco de FGC-DGPT patrocinat per la UE i en el disseny de la web de PTOP: vull-anar. Especialitzat en ciència medieval, sobre tot en allò relacionat amb l'astronomia i l'alquímia amb clau catalana i aplicada a la navegació.. (instruments, taules de navegació i portolans, pólvora catalana, ampolleta catalana...)

=====================================================



CONFERENCIANT:


Manel Capdevila

T√ćTOL DE LA CONFER√ąNCIA - 3:


Descoberta catalana d'Austràlia

RESUM DE CONTINGUT DE LA CONFER√ąNCIA:



Conferència sobre la meva troballa el 2010 del mapa d'Austràlia de Vallart (1547) amb el 90% dels topònims escrits en català
Desde 1519 i pel tractat de Saragossa, el Pac√≠fic va ser "El lago espa√Īol"
Carles V va manar cremar tots els mapes del Pacífic però alguns espies en van vendre la informació als de Dieppe,  (en Vallard podria ser català segons en Lleonard de Girona)

Entre 1762 i 1764, la capital de Filipines, Manila i el principal port proper, Cavite, van ser ocupats durant vint mesos pels anglesos

Un nombre de soldats indis conegut com cipayos, van desertar de les forces brit√†niques i es va establir a Cainta, Rizal, fet que explica les caracter√≠stiques √ļnicament √≠ndies de generacions de residents de Cainta

Moltes cartes de navegació, mapes rars del Pacífic (emprats després per James Cook en els seus descobriments), valuoses pintures a l'oli d'artistes espanyols del Palau del Governador a Intramuros, manuscrits històrics i documents oficials, llibres preciosos, cartes i papers dels ordes religiosos, juntament amb paquets de materials de primera font sobre les Filipines del segle XVII van ser expropiats per Dawsonne Drake i el seu successor, Alexander Dalrymple, i finalment van acabar en el Museu Britànic de Londres o subhastats per Sotheby's.

Molts d'aquest mapes van ser comprats pel baronet Banks cap de l'expedició de Cook al Pacífic..i així Cook va navegar amb mapes espanyols (-catalans pel que sembla)

El conflicte sobre el pagament per part d'Espanya de la part pendent del rescat promès per Rojo en els termes de la rendició, i la compensació per Gran Bretanya pels excessos comesos pel Governador Drake contra els residents de Manila, va continuar a Europa durant molts anys després.

Topònims que apareixen al mapa Australia first map i que els estudiosos del segle XIX identifiquen com "Argot franco-portuguès"

A l'estudi fet sobre el mapa original de la Huntington Library, H.Harrisse diu textualment: "Probably made in Dieppe, France either by a Portuguese cartographer or based on a Portuguese prototype, judging from the Portuguese influence on the geographical names..."  En portuguès "illa" s'ha escrit sempre "ilha", amb "ll", només existeix en català.

  1. "Illa" o "Illes" (x10 vegades)
  2. Rio grant
  3. Ille grossa
  4. Basse grant
  5. Cap Mata
  6. Golf serra
  7. Terra alta
  8. Bassa larga
  9. Riu malla
  10. Seralta
  11. Cap bon espor-
  12. Bonno parla
  13. Rio bassa
  14. Bon final
  15. Cap groca
  16. C.grant
  17. C.aufria
  18. Port malla
  19. Illa fermoza

COST DE LA CONFER√ąNCIA:


150‚ā¨ + despeses de despla√ßament

CURR√ćCULUM:


 

 

Manel Capdevila i Maresma (Arenys de Mar, 1945). Va començar a navegar en Snipe als 15 anys (soci del CNAM). Ha treballat a Bull com Enginyer de Sistemes, i com a consultor en el projecte Sirocco de FGC-DGPT patrocinat per la UE i en el disseny de la web de PTOP: vull-anar. Especialitzat en ciència medieval, sobre tot en allò relacionat amb l'astronomia i l'alquímia amb clau catalana i aplicada a la navegació.. (instruments, taules de navegació i portolans, pólvora catalana, ampolleta catalana...)

=====================================================
CONFERENCIANT:

Manel Capdevila

T√ćTOL DE LA CONFER√ąNCIA - 4:

La "longitud" de Jaume Ferrer i l'ampolleta catalana

RESUM DE CONTINGUT DE LA CONFER√ąNCIA:


Poc despr√©s de la tornada d'en Colom del seu primer viatge a les √ćndies, Jaume Ferrer, es requerit a presencia dels Reis Cat√≤lics per l'Arquebisbe de Toledo, en una missiva datada a Barcelona el 26 d'agost del 1493:
¬ę Jayme Ferrer especial amigo nuestro¬†: nos quer√≠amos Tablar con vos algunas cosas que cumplen: por ende rogamos vos que vista esta letra nuestra partais y vengais aqu√≠ √° Barcelona, y traed con vos el Mapa Mundi y otros instrumentos tocantes √° Cosmograf√≠a. Barcelona 26 de Agosto del noventa y tres. El Cardenal ¬Ľ

El motiu d'aquesta carta cal cercar-lo,¬† en la necessitat d'acotar els l√≠mits de les noves terres, ja que calia precisar els l√≠mits de les √ćndies Orientals, que havien de pert√†nyer a Portugal amb les √ćndies Occidentals recentment descobertes per Colom. A partir d'aquest moment Ferrer es sovint consultat per els reis vers la q√ľesti√≥, assolint un paper prominent en la redacci√≥ del tractat de Tordesillas, el 1494: un mapamundi fet per ell fou emprat en les discussions d'aquest. I particip√† decisivament a l'hora de marcar-ne la l√≠nia divis√≤ria

En dit tractat es divideix el món en dues àrees d'influència entre el Regne de Portugal i els Regnes de les Espanyes.

L'alquímia i l'astronomia catalanes ens van  obrir molts fronts, entre els quals podem esmentar: les conquestes militars amb la pólvora i el domini de la navegació a la Mediterrània, Atlàntic i Pacífic amb l'ampolleta ajudada pels coneixements dels nostres astrònoms en forma d'instruments, mapes i taules.

Aquesta ampolleta va ajudar a con√®ixer per estima la posici√≥ del vaixell i dels territoris (fins i tot la longitud) amb una precisi√≥ m√©s que bona per l'√®poca en q√ľesti√≥ -en Magalhaes en va comprar 18 a Barcelona per al viatge... Fou imprescindible al propi Colom aix√≠ com al pilot Francesc Alb√≥ de Rodas=Roses de l'expedici√≥ de Magalhaes organitzada¬† amb encomena signada per Carles I a Barcelona el 1519 (document guardat a la Torre do Tombo -de la nao capturada pels portuguesos -publicat per la Hakluyt Society el 1850 i que va ser ignorat per Navarrete el s.XVIII

El Termcat i el Diec van trigar un any en acceptar el terme que vaig proposar en el seu √ļs n√†utic

COST DE LA CONFER√ąNCIA:

150‚ā¨ + despeses de despla√ßament

CURR√ćCULUM:

Manel Capdevila i Maresma (Arenys de Mar, 1945). Va començar a navegar en Snipe als 15 anys (soci del CNAM). Ha treballat a Bull com Enginyer de Sistemes, i com a consultor en el projecte Sirocco de FGC-DGPT patrocinat per la UE i en el disseny de la web de PTOP: vull-anar. Especialitzat en ciència medieval, sobre tot en allò relacionat amb l'astronomia i l'alquímia amb clau catalana i aplicada a la navegació.. (instruments, taules de navegació i portolans, pólvora catalana, ampolleta catalana...)
=====================================================

CONFERENCIANT:

Manel Capdevila

T√ćTOL DE LA¬†CONFER√ąNCIA - 5:

Catalanitat dels Amat de Cremona, la guitarra i l'ukulele

RESUM DE CONTINGUT DE LA¬†CONFER√ąNCIA:


El te√≤ric Johannes Tinctoris mestre de cambra de Ferran el cat√≤lic i resident a N√†pols quan aquesta ciutat depenia de la Corona d'Arag√≥, va escriure a "De inventione et usu musicae" (un vocabulari d'instruments): "la guitarra √©s un invent catal√† tocat generalment per senyores, √©s com un lla√ľt petit, i amb el fons bombat com el lla√ľt".... Aquesta havia de ser la guitarra a Catalunya i a N√†pols durant el segle XIV, que donaria pas a la viola valenciana de Lluis del Mil√†.

De l'Andrea Amati, creador del violí modern,
s'en ha perdut la partida de naixement. Sembla que va ser a principis de 1505, suposició que es recolza en que en 1526 es troba la seva inscripció en els arxius de la ciutat com a mestre "liutaio", habitant de la parròquia de Santa Helena, el que el situa en la prehistòria del violí en aquell temps.


L'Andrea va tenir dos fills: Antoni i Girolamo que van seguir la professi√≥ del seu pare. Un fill d'aquest √ļltim va ser Nicol√≥ Amati i entre els seus deixebles es troben Andrea Guarneri i Antonio Stradivari, aquest va viure entre els anys 1644 i 1737, i avui una seva descendent ha escrit el llibre: AMAT IL MAGO DI CREMONA


A Catalunya el gittern es convert√≠ en guitarr√≥, d'all√† pass√† a les Can√†ries catalanes (timple canari), a les A√ßores (bordonuda), i Madeira (cavaquinho) , i l'ukulele..que fou originalment introdu√Įt pels "paniolos" portats per Manini a les Sandwich es va convertir all√† durant segle XIX, en l'instrument nacional de Hawai.

COST DE LA¬†CONFER√ąNCIA:

150‚ā¨ + despeses de despla√ßament

CURR√ćCULUM:


Manel Capdevila i Maresma (Arenys de Mar, 1945). Va començar a navegar en Snipe als 15 anys (soci del CNAM). Ha treballat a Bull com Enginyer de Sistemes, i com a consultor en el projecte Sirocco de FGC-DGPT patrocinat per la UE i en el disseny de la web de PTOP: vull-anar. Especialitzat en ciència medieval, sobre tot en allò relacionat amb l'astronomia i l'alquímia amb clau catalana i aplicada a la navegació.. (instruments, taules de navegació i portolans, pólvora catalana, ampolleta catalana...)

=====================================================
Final de les conferències....
=====================================================



=====================================================

CONFERENCIANT:

Manel Capdevila

T√ćTOL DE LA CONFER√ąNCIA - 5:

Catalanitat dels Amat de Cremona, la guitarra i l'ukulele

RESUM DE CONTINGUT DE LA CONFER√ąNCIA:


El te√≤ric Johannes Tinctoris mestre de cambra de Ferran el cat√≤lic i resident a N√†pols quan aquesta ciutat depenia de la Corona d'Arag√≥, va escriure a "De inventione et usu musicae" (un vocabulari d'instruments): "la guitarra √©s un invent catal√† tocat generalment per senyores, √©s com un lla√ľt petit, i amb el fons bombat com el lla√ľt".... Aquesta havia de ser la guitarra a Catalunya i a N√†pols durant el segle XIV, que donaria pas a la viola valenciana de Lluis del Mil√†.

De l'Andrea Amati, creador del violí modern,
s'en ha perdut la partida de naixement. Sembla que va ser a principis de 1505, suposició que es recolza en que en 1526 es troba la seva inscripció en els arxius de la ciutat com a mestre "liutaio", habitant de la parròquia de Santa Helena, el que el situa en la prehistòria del violí en aquell temps.


L'Andrea va tenir dos fills: Antoni i Girolamo que van seguir la professi√≥ del seu pare. Un fill d'aquest √ļltim va ser Nicol√≥ Amati i entre els seus deixebles es troben Andrea Guarneri i Antonio Stradivari, aquest va viure entre els anys 1644 i 1737, i avui una seva descendent ha escrit el llibre: AMAT IL MAGO DI CREMONA


A Catalunya el gittern es convert√≠ en guitarr√≥, d'all√† pass√† a les Can√†ries catalanes (timple canari), a les A√ßores (bordonuda), i Madeira (cavaquinho) , i l'ukulele..que fou originalment introdu√Įt pels "paniolos" portats per Manini a les Sandwich es va convertir all√† durant segle XIX, en l'instrument nacional de Hawai.

COST DE LA CONFER√ąNCIA:

150‚ā¨ + despeses de despla√ßament

CURR√ćCULUM:


Manel Capdevila i Maresma (Arenys de Mar, 1945). Va començar a navegar en Snipe als 15 anys (soci del CNAM). Ha treballat a Bull com Enginyer de Sistemes, i com a consultor en el projecte Sirocco de FGC-DGPT patrocinat per la UE i en el disseny de la web de PTOP: vull-anar. Especialitzat en ciència medieval, sobre tot en allò relacionat amb l'astronomia i l'alquímia amb clau catalana i aplicada a la navegació.. (instruments, taules de navegació i portolans, pólvora catalana, ampolleta catalana...)

=====================================================
Final de les conferències....
=====================================================

De fet confirma la troballa de fa dos anys (mapa d'austràlia de 1547) => conferència feta a Òmnium cultural ..

El Termcat va trigar un any en acceptar el terme en √ļs n√†utic

Aquesta ampolleta va ajudar a con√®ixer per estima la posici√≥ del vaixell i dels territoris (fins i tot la longitud) amb una precisi√≥ m√©s que bona per l'√®poca en q√ľesti√≥ -en Magalhaes en va comprar 18 a Barcelona per al viatge... Fou imprescindible al propi Colom aix√≠ com al pilot Francesc Alb√≥ de Rodas=Roses de l'expedici√≥ de Magalhaes organitzada¬† amb encomena signada per Carles I a Barcelona el 1519 (document guardat a la Torre do Tombo -de la nao capturada pels portuguesos -publicat per la Hakluyt Society el 1850 i que va ser ignorat per Navarrete el s.XVIII

Desde 1519 i pel tractat de Saragossa, el Pac√≠fic va ser "El lago espa√Īol"
Carles V va manar cremar tots els mapes del Pacífic però alguns espies en van vendre la informació als de Dieppe,  (en Vallard podria ser català segons en Lleonard de Girona)

Entre 1762 i 1764, la capital de Filipines, Manila i el principal port proper, Cavite, van ser ocupats durant vint mesos pels anglesos

Un nombre de soldats indis conegut com cipayos, van desertar de les forces brit√†niques i es va establir a Cainta, Rizal, fet que explica les caracter√≠stiques √ļnicament √≠ndies de generacions de residents de Cainta [17]

Moltes cartes de navegació, mapes rars del Pacífic (emprats després per James Cook en els seus descobriments[18]), valuoses pintures a l'oli d'artistes espanyols del Palau del Governador a Intramuros, manuscrits històrics i documents oficials, llibres preciosos, cartes i papers dels ordes religiosos, juntament amb paquets de materials de primera font sobre les Filipines del segle XVII van ser expropiats per Dawsonne Drake i el seu successor, Alexander Dalrymple, i finalment van acabar en el Museu Britànic de Londres o subhastats per Sotheby's.[19]

Molts d'aquest mapes van ser comprats pel baronet Banks promotor de l'expedició de Cook al Pacífic..i així Cook va navegar amb mapes espanyols (-catalans pel que sembla)

El conflicte sobre el pagament per part d'Espanya de la part pendent del rescat promès per Rojo en els termes de la rendició, i la compensació per Gran Bretanya pels excessos comesos pel Governador Drake contra els residents de Manila, va continuar a Europa durant molts anys després. [20]


Topònims que apareixen al mapa Australia first map i que els estudiosos del segle XIX identifiquen com "Argot franco-portuguès" a l'estudi fet sobre el mapa original de la Huntington Library, H.Harrisse diu textualment: "Probably made in Dieppe, France either by a Portuguese cartographer or based on a Portuguese prototype, judging from the Portuguese influence on the geographical names..." [2] En portuguès "illa" s'ha escrit sempre "ilha", amb "ll", només existeix en català.

  1. "Illa" o "Illes" (x10 vegades)
  2. Rio grant
  3. Ille grossa
  4. Basse grant
  5. Cap Mata
  6. Golf serra
  7. Terra alta
  8. Bassa larga
  9. Riu malla
  10. Seralta
  11. Cap bon espor-
  12. Bonno parla
  13. Rio bassa
  14. Bon final
  15. Cap groca
  16. C.grant
  17. C.aufria
  18. Port malla
  19. Illa fermoza
Fa dos anys ja vaig arribar molt m√©s lluny at√®s que el colonitzador de Hawai era de Matar√≥ ...al menys aix√≠ ho va dir ell a l'ambaixador de Fran√ßa Jacques Arag√≥, i l'ukulele li varem dur nosaltres, basat en el guitarr√≥, passant pel tiple canari de quan varen colonitzar Can√†ries el 1350...Era germ√† del president de la rep√ļblica Fran√ßois Arago, que per cert era enginyer i va calcular el meridi√† de BCN a Dunquerque.

 

La confe del 13è simposi (podeu veure com .VAIG DIR HAWAI!!)


//www.histo.cat/vide/Dels-Amat-de-Cremona-a-l

La confe del l'UNH (em va faltar temps...)

//www.histo.cat/vide/La-descoberta-catalana-d

La confe del 12è simposi (improvisació per malaltia al cicle Plural-21)

//www.histo.cat/vide/El-meridia-de-Jaume-Ferrer-i-l

La confe del III Cicle falsificació de la Història (fatal..estava 38 de febre)

//www.histo.cat/vide/De-la-polvora-de-Jaume-I-a-l

La confe del 11è simposi (improvisació per malaltia a Plural-21)

//www.histo.cat/vide/El-genocidi-inca-i-els-escacs-valencians

Conferencia-sobre-Noms-catalans-a-Australia

//www.histo.cat/vide/Conferencia-sobre-Noms-catalans-a-Australia-1457-CEC-14-12-2010

Conferencia-sobre-la-Ciencia-nautica-catalana

//www.histo.cat/vide/Conferencia-sobre-la-Ciencia-nautica-catalana-CEC-14-4-2010


==============================
================================
“El cosmògraf Girava i l’historiador Calvete de la Estrella:

dos catalans del segle XVI‚ÄĚ

La conferència es basa principalment en les obres de Hieronymo (Jeroni) Girava, enginyer i cosmògraf de Carles V. Amb el complement del seu amic Calvet d’Estrella, cronista oficial de Felip II.

Alguns aspectes de l’exposició geogràfica del món per part de Girava són especialment interessants pel que fa a Catalunya i a la probable catalanitat d’un explorador d’Amèrica fins ara ignorada.

L‚Äôobra publicada d‚ÄôEn Girava ha estat injustament amagada i els seus manuscrits, falsificats i atribu√Įts a altres persones.

Miquel Llauradó és enginyer industrial amb experiència professional en el sector de
l‚Äôautom√≤bil i altres camps. Des de l‚Äôany 1976 ha fet recerques ‚Äďcom a afeccionat- en Hist√≤ria de Catalunya i Universal en diversos camps: cavalls, almog√†vers, navegaci√≥, construcci√≥ naval, astronomia, √≤ptica, fargues, trompes d‚Äôaigua, agricultura,‚Ķ




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. xcvm,
    26-05-2021 20:15

    http://virtualbanking.ir/org/video-islanders-v-penguins-liv-uk01.html http://virtualbanking.ir/org/video-islanders-v-penguins-liv-uk02.html http://virtualbanking.ir/org/video-islanders-v-penguins-liv-uk03.html http://virtualbanking.ir/org/video-islanders-v-penguins-liv-uk04.html http://virtualbanking.ir/org/video-islanders-v-penguins-liv-uk05.html http://virtualbanking.ir/org/video-islanders-v-penguins-liv-uk06.html http://virtualbanking.ir/org/video-islanders-v-penguins-liv-uk07.html http://virtualbanking.ir/org/video-islanders-v-penguins-liv-uk08.html http://virtualbanking.ir/org/video-islanders-v-penguins-liv-uk09.html http://virtualbanking.ir/org/video-islanders-v-penguins-liv-uk10.html http://virtualbanking.ir/org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv1.html http://virtualbanking.ir/org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv2.html http://virtualbanking.ir/org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv3.html http://virtualbanking.ir/org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv4.html http://virtualbanking.ir/org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv5.html http://virtualbanking.ir/org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv6.html http://virtualbanking.ir/org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv7.html http://virtualbanking.ir/org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv8.html http://virtualbanking.ir/org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv9.html http://virtualbanking.ir/org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv10.html http://www.wosc.ca/wxm/video-islanders-v-penguins-liv-uk01.html http://www.wosc.ca/wxm/video-islanders-v-penguins-liv-uk02.html http://www.wosc.ca/wxm/video-islanders-v-penguins-liv-uk03.html http://www.wosc.ca/wxm/video-islanders-v-penguins-liv-uk04.html http://www.wosc.ca/wxm/video-islanders-v-penguins-liv-uk05.html http://www.wosc.ca/wxm/video-islanders-v-penguins-liv-uk06.html http://www.wosc.ca/wxm/video-islanders-v-penguins-liv-uk07.html http://www.wosc.ca/wxm/video-islanders-v-penguins-liv-uk08.html http://www.wosc.ca/wxm/video-islanders-v-penguins-liv-uk09.html http://www.wosc.ca/wxm/video-islanders-v-penguins-liv-uk10.html http://www.wosc.ca/wxm/video-penguins-v-islanders-nhl-lv1.html http://www.wosc.ca/wxm/video-penguins-v-islanders-nhl-lv2.html http://www.wosc.ca/wxm/video-penguins-v-islanders-nhl-lv3.html http://www.wosc.ca/wxm/video-penguins-v-islanders-nhl-lv4.html http://www.wosc.ca/wxm/video-penguins-v-islanders-nhl-lv5.html http://www.wosc.ca/wxm/video-penguins-v-islanders-nhl-lv6.html http://www.wosc.ca/wxm/video-penguins-v-islanders-nhl-lv7.html http://www.wosc.ca/wxm/video-penguins-v-islanders-nhl-lv8.html http://www.wosc.ca/wxm/video-penguins-v-islanders-nhl-lv9.html http://www.wosc.ca/wxm/video-penguins-v-islanders-nhl-lv10.html https://www.jeffersontownship.org/video-islanders-v-penguins-liv-uk01.html https://www.jeffersontownship.org/video-islanders-v-penguins-liv-uk02.html https://www.jeffersontownship.org/video-islanders-v-penguins-liv-uk03.html https://www.jeffersontownship.org/video-islanders-v-penguins-liv-uk04.html https://www.jeffersontownship.org/video-islanders-v-penguins-liv-uk05.html https://www.jeffersontownship.org/video-islanders-v-penguins-liv-uk06.html https://www.jeffersontownship.org/video-islanders-v-penguins-liv-uk07.html https://www.jeffersontownship.org/video-islanders-v-penguins-liv-uk08.html https://www.jeffersontownship.org/video-islanders-v-penguins-liv-uk09.html https://www.jeffersontownship.org/video-islanders-v-penguins-liv-uk10.html https://www.jeffersontownship.org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv1.html https://www.jeffersontownship.org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv2.html https://www.jeffersontownship.org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv3.html https://www.jeffersontownship.org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv4.html https://www.jeffersontownship.org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv5.html https://www.jeffersontownship.org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv6.html https://www.jeffersontownship.org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv7.html https://www.jeffersontownship.org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv8.html https://www.jeffersontownship.org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv9.html https://www.jeffersontownship.org/video-penguins-v-islanders-nhl-lv10.html

Afegeix-hi un comentari:

Nom a mostrar:
E-mail:
Genera una nova imatge
Introdu√Įu el codi de seguretat
Accepto les condicions d'ús següents:

Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

  • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
  • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
  • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
  • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.