MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
Ăs difĂcil processar tantes revelacions en una sola tarda. Mâassec en una cadira plegable al final de la sala polivalent de lâajuntament dâArenys de Munt, al costat de la taula dels entrepans i de les begudes. El meu bolĂgraf treu fum i el suport de la taula mâajuda a prendre millor les notes. En les Ăşltimes cinc hores del XIV Simposi sobre la Descoberta Catalana dâAmèrica mâhan dit que Colom, Cervantes, Leonardo da Vinci, AmĂŠrico Vespucio, Hernan CortĂŠs, BartolomĂŠ de las Casas, el Lazarillo de Tormes i molts mĂŠs eren catalans, i per catalans lâInstitut Nova Història (INH) entĂŠn tambĂŠ valencians. Herois dels PaĂŻsos Catalans que un frau teixit durant segles va convertir en espanyols.
LâINH ja no ĂŠs una agrupaciĂł de nacionalistes excèntrics. Els representants destaquen que molta gent fora del seu cercle els veu aixĂ, però la veritat ĂŠs que han deixat de ser una cosa marginal. A la seva òrbita hi ha 107 estudiosos dedicats a revisar els capĂtols mĂŠs destacats del passat per trobar petjades catalanes.
El president, Albert Codinas, i lâestrella de lâINH, Jordi Bilbeny, apareixen en programes de rĂ dio i de televisiĂł, tambĂŠ en articles de premsa. Les seves darreres intervencions estel¡lars a TV3 i Catalunya RĂ dio han estat aquest 2014 arran de la pel¡lĂcula âDesmuntant Leonardoâ, en la qual volen demostrar que Da Vinci era catalĂ perquè el seu escut dâarmes eren les tres barres de la casa reial de NĂ pols, âla casa reial catalanaâ. La Mona Lisa ĂŠs Isabel dâAragĂł, filla del valenciĂ Ferran de NĂ pols, segons Bilbeny. Per a ell, de Da Vinci no en coneixem cap dona perquè si les coneguĂŠssim, descobrirĂem les seves arrels catalanes. Encara dirĂem mĂŠs: les muntanyes dels quadres de Da Vinci sĂłn les de Montserrat.
A part de nombrosos mitjans espanyols que han volgut reproduir sorneguerament la història de lâINH, a Catalunya hi ha gent que sâha afegit amb franquesa a les seves teories revisionistes. Entre dâaltres, Manuel CuyĂ s, articulista i autor de les memòries de Jordi Pujol, va escriure el setembre passat que Bilbeny el convenç. CuyĂ s no nomĂŠs assumeix que Colom seria catalĂ sinĂł que Cervantes tambĂŠ ho era i que realment es deia Miquel Sirvent, com la famosa orxateria de Barcelona. TambĂŠ PatrĂcia Gabancho ha donat suport per escrit a les tesis de lâINH. La fundaciĂł que controla lâINH va rebre el 2010 una subvenciĂł de la Generalitat de 3.200 euros.
El XIV Simposi va ser inaugurat divendres pels alcaldes dâArenys de Munt i Arenys de Mar i per Miquel SellarĂŠs, lâhome que diu estar darrere de tots els moviments a lâombra de la seguretat catalana. Un altre dels membres mĂŠs destacats de lâINH ĂŠs en VĂctor Cucurull, membre del secretariat nacional de lâANC. Lâexpresident de la Comunitat de Madrid Joaquin Leguina sembla obsessionat amb Cucurull.
Fray BartolomĂŠ hauria estat un precursor dels drets humans de Molins de Rei i no sevillĂ
Una teoria apunta que Santa Teresa de JesĂşs era de Barcelona, una abadessa del monestir de Pedralbes
Â
Leguina, que acaba de publicar âLos 10 mitos del nacionalismo catalĂĄnâ (Planeta), no perd cap oportunitat de mofar-se de la teoria de Cucurull que diu que Santa Teresa de JesĂşs era de Barcelona, una abadessa del monestir de Pedralbes. Cucurull assegura que no tĂŠ ni idea de qui ĂŠs Leguina: âJo em dedico al coneixement de la naciĂł catalana. La naciĂł espanyola no mâinteressa gensâ. Cucurull confirma que no ha tingut temps de ser ponent del simposi dâaquest any perquè la feina a lâANC per alliberar Catalunya ĂŠs massa absorbent.
Josep Mir ĂŠs un informĂ tic de 30 anys que treballa a Hamburg. Ăs un del centenar dâassistents al simposi. Ha aprofitat que el cap de setmana era aquĂ per acompanyar un amic seu, ponent de lâINH. Per a Mir, el que sâexplica en el simposi tĂŠ paral¡lelismes amb el procĂŠs dâindependència: âEls intel¡lectuals espanyols seân riuen però desprĂŠs assumiran el xoc i finalment entraran en arguments. Crec que passarĂ això, com amb la independènciaâ.
A lâentrada de lâauditori hi ha a dues parades amb llibres a la venda. Els destacats sĂłn els llibres de Bilbeny com âLa vida de LlĂ tzer de Tormosâ, en què pretĂŠn demostrar que el Lazarillo era de la Marina Alta. Lâobra estĂ publicada per Llibres de lâĂndex, empresa del membre de lâINH Josep Maria Orteu. Entre les obres de Bilbeny, hi ha exemplars de âVictusâ i marxandatge patriòtic..
DesprĂŠs de posar-me una mica al dia, em disposo a prendre nota dâuna dotzena de ponències trencadores sobre la història:
Manel Capdevila va mostrar una investigació d'en Daniel Solano amb l'origen dels colors de la bandera americana basada en el colors navals dels Estuard (Maria Estuard-Guisa) que deriven dels colors del nostre bon rei RenÊ de Provença com rei de Nà pols, a travÊs dels Guisa, territori que mai no va guanyar però que varen reclamar els reis de França fins ser vençuts a Cerinyola amb una victòria nostra que encara celebrem els catalans quan fem xerinola. Va afegir un contrast amb un altre possible origen HolandÊs-Català d'aquests colors, Ien emparentar-se Ramón Berenguer II amb la casa dels Merode (alemanys-flamencs).
Isaac Mestres va mostrar un gravat belga que provaria que Colom va ser rebut el 1493 pels reis catòlics a lâactual Palau de la Generalitat.
Francesc Jutglar va desenvolupar una sèrie de cĂ lculs estadĂstics que apuntarien la descoberta dâAmèrica per part de catalans a partir dels noms americans/catalans d'una dotzena d'animals seguits d'un reguitzell d'altres possibles paraules i topònims arreu d'Amèrica.
LluĂs Maria Mandado va preparar una complexa disquisiciĂł per demostrar els vincles entre la primera ediciĂł en anglès del Quixot i lâoriginal, escrit en catalĂ . Mandado cita sovint lâhistoriador anglès Francis Carr, que assegura âerròniament segons ellâ que el Quixot el va escriure Francis Bacon.
Joan Cassola va fer una glossa del pare Bartomeu Cases âfray BartolomĂŠ de las Casas- com a precursor dels drets humans i de lâecologisme. Cassola va acabar la ponència donant per fet que un home del segle XVI amb un principis democrĂ tics tan sòlids no podia ser sevillĂ sinĂł de Molins de Rei.
Joanjo Albinyana va oferir tota mena de documents que apuntaven que el conqueridor grec Pedro de Candia era de la GandĂa dels Borja, a València.
Bilbeny, estrella del col¡lectiu, va ser lâĂşltim ponent a parlar per presentar la descoberta dâun llibre publicat a Praga el 1505 que assegura que AmĂŠrico Vespucio va viatjar a Amèrica en nom âdel rei de Catalunyaâ. Vespucio era la versiĂł italiana del cognom Despuig, un navegant de casa que quan escrivia italiĂ , ho feia amb catalanades de manual.
Eduardo Reyes, president del col¡lectiu independentista SĂşmate, va cloure el Simposi amb un mĂting independentista. Reyes va explicar que la primera vegada que va visitar Arenys de Munt va ser fa 45 anys, per participar en un combat de boxa que va perdre injustament, segons va repetir. Bilbeny el va presentar tres vegades com a Fernando âmalgrat els intents dels presents perquè ho corregĂs- lâhome que âha sigut capaç dâentrar allĂ on nosaltres en 35 o 40 anys al peu del canĂł no hi havĂem pogut entrarâ. La seva participaciĂł sâhavia anunciat amb la conferència âA la recerca dâuna història verĂdica per a un futur pluralâ.
Finalment Reyes va preferir que un dels membres de lâINH li plantegĂŠs preguntes i ell les respondria. Se li va demanar amb insistència si ell creia que el que feien a lâINH tenia alguna utilitat. Reyes va dir que ell no tenia estudis però que creia en la veritat: âHe parlat amb tots els lĂders polĂtics catalans, mirant-los als ulls, i serĂŠ el primer que els escopirĂŠ a la cara si els enxampo amb una mentidaâ. Reyes va concloure que la feina de lâINH ĂŠs positiva si descobreix la mentida que difon la dictadura espanyola. Per a Reyes, encara vivim en una dictadura. El president de SĂşmate va acabar preguntant-se: âColom era catalĂ o genovès? Doncs si hi ha interès que sigui catalĂ , endavant amb això de que era catalĂ â.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: