És difícil processar tantes revelacions en una sola tarda. M’assec en una cadira plegable al final de la sala polivalent de l’ajuntament d’Arenys de Munt, al costat de la taula dels entrepans i de les begudes. El meu bolígraf treu fum i el suport de la taula m’ajuda a prendre millor les notes. En les últimes cinc hores del XIV Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica m’han dit que Colom, Cervantes, Leonardo da Vinci, Américo Vespucio, Hernan Cortés, Bartolomé de las Casas, el Lazarillo de Tormes i molts més eren catalans, i per catalans l’Institut Nova Història (INH) entén també valencians. Herois dels Països Catalans que un frau teixit durant segles va convertir en espanyols.

Da Vinci i Montserrat

L’INH ja no és una agrupació de nacionalistes excèntrics. Els representants destaquen que molta gent fora del seu cercle els veu així, però la veritat és que han deixat de ser una cosa marginal. A la seva òrbita hi ha 107 estudiosos dedicats a revisar els capítols més destacats del passat per trobar petjades catalanes.

El president, Albert Codinas, i l’estrella de l’INH, Jordi Bilbeny, apareixen en programes de ràdio i de televisió, també en articles de premsa. Les seves darreres intervencions estel·lars a TV3 i Catalunya Ràdio han estat aquest 2014 arran de la pel·lícula ‘Desmuntant Leonardo’, en la qual volen demostrar que Da Vinci era català perquè el seu escut d’armes eren les tres barres de la casa reial de Nàpols, “la casa reial catalana”. La Mona Lisa és Isabel d’Aragó, filla del valencià Ferran de Nàpols, segons Bilbeny. Per a ell, de Da Vinci no en coneixem cap dona perquè si les coneguéssim, descobriríem les seves arrels catalanes. Encara diríem més: les muntanyes dels quadres de Da Vinci són les de Montserrat.

Suports de pes

Retrat de Cristòfol Colom.

A part de nombrosos mitjans espanyols que han volgut reproduir sorneguerament la història de l’INH, a Catalunya hi ha gent que s’ha afegit amb franquesa a les seves teories revisionistes. Entre d’altres, Manuel Cuyàs, articulista i autor de les memòries de Jordi Pujol, va escriure el setembre passat que Bilbeny el convenç. Cuyàs no només assumeix que Colom seria català sinó que Cervantes també ho era i que realment es deia Miquel Sirvent, com la famosa orxateria de Barcelona. També Patrícia Gabancho ha donat suport per escrit a les tesis de l’INH. La fundació que controla l’INH va rebre el 2010 una subvenció de la Generalitat de 3.200 euros.

Miguel de Cervantes.

El XIV Simposi

El XIV Simposi va ser inaugurat divendres pels alcaldes d’Arenys de Munt i Arenys de Mar i per Miquel Sellarés, l’home que diu estar darrere de tots els moviments a l’ombra de la seguretat catalana. Un altre dels membres més destacats de l’INH és en Víctor Cucurull, membre del secretariat nacional de l’ANC. L’expresident de la Comunitat de Madrid Joaquin Leguina sembla obsessionat amb Cucurull.

Leguina, que acaba de publicar ‘Los 10 mitos del nacionalismo catalán’ (Planeta), no perd cap oportunitat de mofar-se de la teoria de Cucurull que diu que Santa Teresa de Jesús era de Barcelona, una abadessa del monestir de Pedralbes. Cucurull assegura que no té ni idea de qui és Leguina: “Jo em dedico al coneixement de la nació catalana. La nació espanyola no m’interessa gens”. Cucurull confirma que no ha tingut temps de ser ponent del simposi d’aquest any perquè la feina a l’ANC per alliberar Catalunya és massa absorbent.

Josep Mir és un informàtic de 30 anys que treballa a Hamburg. És un del centenar d’assistents al simposi. Ha aprofitat que el cap de setmana era aquí per acompanyar un amic seu, ponent de l’INH. Per a Mir, el que s’explica en el simposi té paral·lelismes amb el procés d’independència: “Els intel·lectuals espanyols se’n riuen però després assumiran el xoc i finalment entraran en arguments. Crec que passarà això, com amb la independència”.

Llibres a la venda

A l’entrada de l’auditori hi ha a dues parades amb llibres a la venda. Els destacats són els llibres de Bilbeny com ‘La vida de Llàtzer de Tormos’, en què pretén demostrar que el Lazarillo era de la Marina Alta. L’obra està publicada per Llibres de l’Índex, empresa del membre de l’INH Josep Maria Orteu. Entre les obres de Bilbeny, hi ha exemplars de ‘Victus’ i marxandatge patriòtic..

MaratĂł documental

Després de posar-me una mica al dia, em disposo a prendre nota d’una dotzena de ponències trencadores sobre la història:

Manel Capdevila va mostrar una investigació d'en Daniel Solano amb l'origen dels colors de la bandera americana basada en el colors navals dels Estuard (Maria Estuard-Guisa) que deriven dels colors del nostre bon rei RenÊ de Provença com rei de Nàpols, a travÊs dels Guisa, territori que mai no va guanyar però que varen reclamar els reis de França fins ser vençuts a Cerinyola amb una victòria nostra que encara celebrem els catalans quan fem xerinola. Va afegir un contrast amb un altre possible origen HolandÊs-Català d'aquests colors, Ien emparentar-se Ramón Berenguer II amb la casa dels Merode (alemanys-flamencs).

Isaac Mestres va mostrar un gravat belga que provaria que Colom va ser rebut el 1493 pels reis catòlics a l’actual Palau de la Generalitat.

Francesc Jutglar va desenvolupar una sèrie de càlculs estadístics que apuntarien la descoberta d’Amèrica per part de catalans a partir dels noms americans/catalans d'una dotzena d'animals seguits d'un reguitzell d'altres possibles paraules i topònims arreu d'Amèrica.

Lluís Maria Mandado va preparar una complexa disquisició per demostrar els vincles entre la primera edició en anglès del Quixot i l’original, escrit en català. Mandado cita sovint l’historiador anglès Francis Carr, que assegura –erròniament segons ell– que el Quixot el va escriure Francis Bacon.

Joan Cassola va fer una glossa del pare Bartomeu Cases –fray Bartolomé de las Casas- com a precursor dels drets humans i de l’ecologisme. Cassola va acabar la ponència donant per fet que un home del segle XVI amb un principis democràtics tan sòlids no podia ser sevillà sinó de Molins de Rei.

Gravat de Fray BartolomĂŠ de las Casas.

Joanjo Albinyana va oferir tota mena de documents que apuntaven que el conqueridor grec Pedro de Candia era de la Gandía dels Borja, a València.

Bilbeny, estrella del col·lectiu, va ser l’últim ponent a parlar per presentar la descoberta d’un llibre publicat a Praga el 1505 que assegura que Américo Vespucio va viatjar a Amèrica en nom “del rei de Catalunya”. Vespucio era la versió italiana del cognom Despuig, un navegant de casa que quan escrivia italià, ho feia amb catalanades de manual.

El combat de Reyes

Eduardo Reyes, president del col·lectiu independentista Súmate, va cloure el Simposi amb un míting independentista. Reyes va explicar que la primera vegada que va visitar Arenys de Munt va ser fa 45 anys, per participar en un combat de boxa que va perdre injustament, segons va repetir. Bilbeny el va presentar tres vegades com a Fernando –malgrat els intents dels presents perquè ho corregís- l’home que “ha sigut capaç d’entrar allà on nosaltres en 35 o 40 anys al peu del canó no hi havíem pogut entrar”. La seva participació s’havia anunciat amb la conferència ‘A la recerca d’una història verídica per a un futur plural’.

Finalment Reyes va preferir que un dels membres de l’INH li plantegés preguntes i ell les respondria. Se li va demanar amb insistència si ell creia que el que feien a l’INH tenia alguna utilitat. Reyes va dir que ell no tenia estudis però que creia en la veritat: “He parlat amb tots els líders polítics catalans, mirant-los als ulls, i seré el primer que els escopiré a la cara si els enxampo amb una mentida”. Reyes va concloure que la feina de l’INH és positiva si descobreix la mentida que difon la dictadura espanyola. Per a Reyes, encara vivim en una dictadura. El president de Súmate va acabar preguntant-se: “Colom era català o genovès? Doncs si hi ha interès que sigui català, endavant amb això de que era català”.