14-04-2014  (4876 lectures) Categoria: Articles

Corrosió galvànica

Compatibilitat entre al·lumini i acer inoxidable

Des de l'any 1972 vaig estar associat (en temes d'electrònica nàutica) amb "Playvisa Coronado Yachts UK". Encara que els venien a UK la fàbrica era a la zona franca a Barcelona i l'encarregat (un perit industrial amb els coneixements de l'època), em ve i em diu: "el anglesos són uns deixats la botavara que venia al barco de mostra estava collada amb un cargol de ferro i ja està tot rovellat", jo li he posat d'acer inoxidable i mira que xulo...

Aquest Coronado 35 el vaig tenir al meu càrrec al port d'Arenys un any. Al cap d'uns mesos d'estar sotmès a l'ambient marí,  vam intentar sortir amb el propietari i al arriar la major li va caure la botavara pel cap.. Vaig mirar el que havia passat, i la taula d'índex anòdic ho explica (quan estigui acabada), la femella d'acer inoxidable (grossa M14) havia quedat buida per dintre, es podia perforar amb un escuradents, mentrestant el cargol i femella anglesos de ferro rovellat feia 4 anys i com si res... forts com un roure!

 

Coronado 35 navegant "al través" estabilitzat per la messana

Compatibilitat entre acer galvanitzat i el coure


Aquesta bateria de comptadors d'aigua, s'ha hagut de canviar als 2 any d'us, per estar connectada a les canonades de coure de l'edifici (0,85V de diferència de potencial, vegeu el punt de corrosió a baix a l'esquerra), posant una bateria de polipropilè la duració és il·limitada
.

Bateria de comptadors d' acer galvanitzat amb canonades de coure.

EXPLICACI√ď AMB LA TAULA

La diferència entre el "potencial normal d'elèctrode" de l'alumini i el de l'acer inoxidable, és molt elevat uns 0,4V (vegeu taula) i va fer de Pila en l'ambient salí, i en mig any es va menjar l'acer inoxidable

La diferència entre el "potencial normal d'elèctrode" de l'alumini i el del ferro és molt més baix 0,05V i els anglesos ho sabien (encara que sigui lleig)

Per sentit com√ļ els anglesos, el positiu a massa en cotxes i vaixells evitava la corrosi√≥ en tots els contactes en ambients marins¬†!!

En aquella época vaig haver de comprar un llibre a Foyles de Londres per explicar-ho, avui tenim la WIKI!..

La diferència entre el "potencial normal d'elèctrode" de l'acer galvanitzat i el del coure, encara és més elevat uns 0,85V (vegeu taula) i a partir dels 4 anys comença a petar pel punt més feble, en el de casa l'haviem de soldar una vegada per any, i petava per llocs diferents. Vaig posar una bateria de PVC i porta 8 anys sense cap problema... leig)

--Mcapdevila (disc.) 12:00, 26 jul 2010

Corrosió galvànica

Esquema d'activitat de la corrosió galvànica entre cargol i xapa.

La corrosi√≥ galv√†nica √©s un proc√©s electroqu√≠mic en qu√® un metall es corroeix preferentment quan est√† en contacte el√®ctric amb un tipus diferent de metall (m√©s noble) i tots dos metalls es troben immersos en un electr√≤lit o mitj√† humit.[1][2] En canvi, una reacci√≥ galv√†nica s'aprofita en bateries i piles per generar un corrent el√®ctric de cert voltatge. Un exemple com√ļ √©s la pila de carboni-zinc on el zinc es corroeix preferentment per produir un corrent. La bateria de llimona √©s un altre exemple senzill de com els metalls diferents reaccionen per produir un corrent el√®ctric.

Corrosió galvànica d'una xapa d'acer galvanitzat en contacte amb acer inoxidable (0,7V-vegeu taula).

Quan dos o m√©s diferents tipus de metall entren en contacte en pres√®ncia d'un electr√≤lit, es forma una cel¬∑la galv√†nica perqu√® metalls diferents tenen diferents potencials d'el√®ctrode o de reducci√≥. L'electr√≤lit subministra el mitj√† que fa possible la migraci√≥ d'ions pel que cosa els ions met√†l¬∑lics en dissoluci√≥ poden moure's des del √†node al c√†tode. Aix√≤ porta a la corrosi√≥ del metall an√≤dic (el que tenen menor potencial de reducci√≥) m√©s r√†pidament que d'una altra manera, al mateix temps, la corrosi√≥ del metall cat√≤dic (el que t√© major potencial de reducci√≥) es retarda fins al punt d'aturar. La pres√®ncia d'electr√≤lits i un cam√≠ conductor entre els dos metalls pot causar una corrosi√≥ en un metall que, de forma a√Įllada, no s'hauria oxidat.

Fins i tot un sol tipus de metall pot patir corrosió galvànica si l'electròlit varia en la seva composició, formant una cel·la de concentració.

Exemples

Corrosió galvànica a la Estàtua de la Llibertat, en els punts de contacte entre el recobriment i altres peces de coure amb l'estructura de ferro forjat.
El manteniment periòdic va mostrar que la Estàtua de la Llibertat patia corrosió galvànica.

Un exemple com√ļ de corrosi√≥ galv√†nica √©s l'oxidaci√≥ de les l√†mines d'acer corrugat, que es generalitza quan el recobriment de zinc de protecci√≥ es trenca i l'acer subjacent √©s atacat. El zinc √©s atacat preferentment perqu√® √©s menys noble, per√≤ quan es consumeix, es produeix l'oxidaci√≥ seriosament l'acer. Amb una llauna recoberta d'estany, com les de conserves, passa el contrari perqu√® l'estany √©s m√©s noble que l'acer subjacent, de manera que quan es trenca la capa, l'acer √©s atacat preferentment.

Un exemple bastant m√©s espectacular va oc√≥rrer a l'Est√†tua de la Llibertat, quan el manteniment peri√≤dic en la d√®cada de 1980 va demostrar que la corrosi√≥ galv√†nica havia tingut lloc entre el recobriment exterior de coure i l'estructura de suport, de ferro forjat. Encara que el problema s'havia previst quan l'estructura va ser constru√Įda per Gustave Eiffel seguint el disseny de Fr√©d√©ric Auguste Bartholdi a la d√®cada de 1880, l'a√Įllament de goma laca entre els dos metalls es va deteriorar despr√©s d'un per√≠ode, i va donar lloc a l'oxidaci√≥ dels suports de ferro. Durant la renovaci√≥ es va substituir l'a√Įllament original per PTFE. L'estructura estava lluny d'estar en perill a causa de la gran quantitat de connexions no afectades, per√≤ va ser considerat com una mesura de precauci√≥ pel que √©s considerat un s√≠mbol nacional dels EUA.

Un exemple anterior va passar a la fragata de la Royal Navy HMS Alarm. El buc de fusta de l'embarcaci√≥ havia estat revestit de coure per evitar l'atac dels percebes. Aviat es va descobrir que la coberta s'havia despr√®s del buc en molts llocs, perqu√® els claus de ferro que havien estat utilitzat per fixar el coure a la fusta s'havien corro√Įt completament. Una inspecci√≥ m√©s detallada va revelar que alguns claus, que estaven menys corro√Įts, estaven a√Įllats del coure per un paper marr√≥ que estava atrapat sota el cap del clau. El coure havia estat lliurat a la drassana embolicat en el paper que no es va treure abans que aquestes planxes fossin clavades al buc. La conclusi√≥ √≤bvia, doncs, i la que figura en un informe al Almirallat de 1763, va ser que no s'ha de permetre el contacte directe del ferro amb el coure en un entorn d'aigua de mar si es vol evitar una severa corrosi√≥ del ferro. M√©s tard, els vaixells s'han dissenyat tenint aix√≤ en compte. No nom√©s l'aigua de mar era un electr√≤lit molt bo, per la seva alta concentraci√≥ de sal, sin√≥ que l'atac dels claus va ser afavorit per la seva √†rea d'exposici√≥ tan petita en comparaci√≥ amb el de la coberta de coure del buc.

Sèrie galvànica i aplicacions

Corrosió d'un cargol en la unió amb un altre metall, exposats tots dos a la humitat ambiental.
Article principal: Sèrie galvànica

Els metalls (incloent els aliatges) poden ser ordenats en una sèrie galvànica que representa el potencial que desenvolupen en un electròlit davant d'un elèctrode patró de referència. La posició relativa dels dos metalls en aquesta sèrie dóna una bona indicació de quin metall de la parella és més probable que pateixi corrosió amb més rapidesa. No obstant això, altres factors com la salinitat, la ventilació i el cabal d'aigua poden influir considerablement en el procés.

La corrosi√≥ galv√†nica √©s de gran inter√®s per a la ind√ļstria marina. S√≥n molt comuns les taules amb s√®ries galv√†niques de metalls en aigua de mar, a causa de l'√†mplia utilitzaci√≥ del metall en la construcci√≥ naval. Hi ha la possibilitat que la corrosi√≥ de la soldadura de plata d'una canonada d'aigua salada hagu√©s causat una fallada que va conduir a l'enfonsament del vaixell USS Thresher i la mort de tots els seus tripulants.

La t√®cnica com√ļ de la neteja de la plata per immersi√≥ de la plata i un tros de paper alumini en un bany d'aigua amb sal (generalment bicarbonat de sodi) √©s un altre exemple de corrosi√≥ galv√†nica. Cal anar amb compte, ja que utilitzant aquesta t√®cnica netejar√† l'√≤xid de plata que podria ser-hi com a decoraci√≥. Tampoc √©s aconsellable netejar aix√≠ objectes de plata banyada en or ja que es pot introduir corrosi√≥ galv√†nica no desitjada en el metall base.

Prevenció de la corrosió galvànica

Ànodes de sacrifici (alumini) muntats al vol en una estructura metàl·lica de acer per a prevenir la corrosió.
Corrosió per deteriorament del revestiment.

Hi ha diverses maneres de reduir i prevenir aquest tipus de corrosió.[3]

  • Una manera √©s a√Įllar el√®ctricament els dos metalls entre si. A menys que estiguin en contacte el√®ctric, no hi pot haver una cel¬∑la galv√†nica establerta. Aix√≤ es pot fer usant pl√†stic o un altre a√Įllant per separar la canonada d'acer de la conducci√≥ d'aigua dels tubs met√†l¬∑lics a base de coure, o mitjan√ßant l'√ļs d'una capa de greix per separar els elements. L'√ļs de juntes de material absorbent, que puguin retenir l√≠quids, √©s sovint contraproduent. La canonada es pot a√Įllar amb un recobriment per canonades fabricat amb materials pl√†stics, o fetes de material met√†l¬∑lic recobert o revestit internament. √Čs important que el recobriment tingui una longitud m√≠nima d'uns 500 mm perqu√® sigui efica√ß.
  • Una altra forma √©s mantenir els metalls secs i/o protegits dels compostos i√≤nics (sals, √†cids, bases), per exemple, pintant o recobrint el metall protegit amb pintura pl√†stica o resines epoxi, i deixant-los assecar.
  • Revestir els dos materials i, si no √©s possible cobrir-los tots dos, el revestiment s'aplicar√† al m√©s noble, el material amb major potencial de reducci√≥. Aix√≤ √©s necessari perqu√® si el revestiment s'aplica nom√©s en el material m√©s actiu (menys noble), en cas de deteriorament de la coberta, hi haur√† una √†rea de c√†tode gran i una √†rea de √†node molt petita, i l'efecte en la zona ser√† gran ja que la velocitat de corrosi√≥ ser√† molt elevada.
  • Tamb√© √©s possible triar dos metalls que tinguin potencials similars (vegeu taula). Com m√©s propers entre si estiguin els potencials dels dos metalls, menor ser√† la difer√®ncia de potencial i per tant menor ser√† el corrent galv√†nica. Utilitzar el mateix metall per a tota la construcci√≥ √©s la forma m√©s precisa d'igualar els potencials i prevenir la corrosi√≥.
  • Les t√®cniques de galvanopl√†stia o recobriment electrol√≠tic amb un altre metall (xapat) tamb√© pot ser una soluci√≥. Es tendeix a utilitzar els metalls m√©s nobles perqu√® millor resisteixen la corrosi√≥: crom, n√≠quel, plata i or s√≥n molt usats.[4]
  • La protecci√≥ cat√≤dica mitjan√ßant √†nodes de sacrifici: Es connecta el metall que volem protegir amb una barra d'un altre metall m√©s actiu, que s'oxida preferentment, protegint al primer metall.[3] S'utilitzen un o m√©s √†nodes de sacrifici d'un metall que sigui m√©s f√†cilment oxidable que el metall protegit. Els metalls que comunament s'utilitzen per √†nodes de sacrifici s√≥n el zinc, el magnesi i l'alumini. Aix√≤ √©s habitual en els escalfadors d'aigua i tancs d'aigua calenta de les calderes. La manca de regularitat en substituir els √†nodes de sacrifici en els escalfadors d'aigua disminueix severament la vida √ļtil del tanc. Les subst√†ncies per corregir la duresa de l'aigua tendeixen a degradar els √†nodes de sacrifici i els tancs m√©s r√†pidament.
Ànodes de sacrifici per protecció catòdica
Esquema de protecció d'una peça metàl·lica mitjançant un ànode de sacrifici unit a aquesta peça per prevenir la corrosió.
Ànodes de zinc per a protecció catòdica de metalls exposats a la corrosió (canonades i dipòsits enterrats ...).
Ànode de sacrifici després exercir la seva funció de protecció.

Per exemple, considerem un sistema compost per acer inoxidable 316 (un acer inoxidable de la s√®rie 300, √©s un aliatge molt noble el que significa que √©s bastant resistent a la corrosi√≥ i t√© un alt potencial), i un acer dol√ß (un metall molt actiu amb menor potencial). El acer dol√ß es corroir√† en pres√®ncia d'un electr√≤lit, com l'aigua salada. Si un es fa servir √†node de sacrifici (com un aliatge de zinc, aliatges d'alumini o magnesi), aquests √†nodes es corroiran, protegint els altres metalls. Aquesta √©s una pr√†ctica comuna en la ind√ļstria mar√≠tima per protegir l'equipament del vaixell. Vaixells i vaixells que estan en contacte amb aigua salada fan servir o b√© aliatges de zinc o d'alumini. Si els vaixells estan nom√©s en aigua dol√ßa, s'utilitza un aliatge de magnesi. El magnesi t√© un dels potencials galv√†nics m√©s alts de tots els metalls. Si es fa servir ha per exposada a l'aigua salada, com en un buc d'un vaixell d'acer o d'alumini, les bombolles de hidrogen que es formen sota de la pintura causaran butllofes i descamaci√≥.

Sistemes de protecció catòdica per corrent forçat
Esquema de protecció catòdica mitjançant corrent impresa per prevenir la corrosió d'una peça metàl·lica.
Rectificador de protecció catòdica per generar un corrent continu oposada a la diferència de potencial entre metalls, causa de la corrosió.
Esquema d'un sistema de protecció catòdica per corrent forçat per protegir una canonada.

Els vaixells de metall connectats a una l√≠nia d'electricitat en terra normalment han de tenir el buc connectat a terra per raons de seguretat. No obstant aix√≤, el final de la connexi√≥ a terra √©s probable que sigui una vareta de coure enterrada al port esportiu, resultant una "bateria" acer-coure al voltant de 1,1 V. En aquests casos, l'√ļs d'un a√Įllant galv√†nic √©s essencial - t√≠picament 2 d√≠odes en s√®rie, per impedir qualsevol flux de corrent, mentre que la tensi√≥ aplicada sigui inferior a 1,4 V (√©s a dir, 0,7 V per d√≠ode), per√≤ permetent un flux complet en cas d'una fallada de la terra. S'ha assenyalat que encara hi haur√† una fuga molt petita a trav√©s dels d√≠odes que poden donar lloc a una corrosi√≥ lleugerament m√©s r√†pida del normal.

Factors que influeixen en la corrosió galvànica[5]

Esquema de corrosió de cèl·lules d'oxigen despolaritzat
Efectes de la corrosió galvànica d'una planxa d'acer (ànode) al voltant dels cargols d'acer inoxidable (càtode, causada per reducció de l'oxigen). L'oxidació deriva de la reacció química secundària entre ions, que passa en els elèctrodes esmentats.
  • L'√ļs d'una capa protectora entre metalls diferents evitar√† la reacci√≥ dels dos metalls.
  • Mida relativa de √†node i c√†tode: Aix√≤ es coneix com "efecte de la zona". Com √©s l'√†node qual corroeix m√©s r√†pid, com m√©s gran sigui l'√†node en relaci√≥ amb el c√†tode, menor ser√† la corrosi√≥. Per contra, un √†node petit i un c√†tode gran far√† que l'√†node es danyi f√†cilment. La pintura i el revestiment poden alterar les zones exposades.
  • La ventilaci√≥ de l'aigua de mar. L'aigua pobrament airejada pot afectar els acers inoxidables, movent m√©s cap al final d'una escala an√≤dica galv√†nica.
  • Grau de contacte el√®ctric - Com m√©s gran √©s el contacte el√®ctric, m√©s f√†cil ser√† el flux de corrent galv√†nica.
  • Resistivitat el√®ctrica de l'electr√≤lit - En augmentar la resistivitat de l'electr√≤lit disminueix el corrent, i la corrosi√≥ es fa m√©s lenta.[6]
  • Rang de difer√®ncia de potencial individual entre els dos metalls: √Čs possible que els diferents metalls podrien solapar en la seva gamma de difer√®ncies de potencial individual. Aix√≤ vol dir que qualsevol dels metalls podria actuar com a √†node o c√†tode depenent de les condicions que afecten els potencials individuals.
  • Coberta del metall amb organismes biol√≤gics: Els llims que s'acumulen en els metalls poden afectar les zones exposades, aix√≠ com la limitaci√≥ de cabal d'aigua circulant, de la ventilaci√≥, i la modificaci√≥ del pH.
  • √íxids: Alguns metalls poden ser coberts per una fina capa d'√≤xid que √©s menys reactiu que el metall nu. Netejar el metall pot retirar aquesta capa d'√≤xid i augmentar aix√≠ la reactivitat qu√≠mica.
  • Humitat: Pot afectar la resist√®ncia electrol√≠tica i al transport d'ions.
  • Temperatura: La temperatura pot afectar la taxa de resist√®ncia dels metalls a altres productes qu√≠mics. Per exemple, les temperatures m√©s altes tendeixen a fer que els acers siguin menys resistents als clorur s.
  • Tipus d'electr√≤lit - L'exposici√≥ d'una pe√ßa de metall a dos electr√≤lits diferents (ja siguin diferents productes qu√≠mics o diferents concentracions del mateix producte) poden causar que un corrent galv√†nica flueixi per l'interior del metall.

Bateria de lasanya

Una "bateria de lasanya" o "pila de lasanya" es produeix accidentalment quan els aliments salats, com la lasanya, s'emmagatzemen en un recipient de posar al forn d'acer i es cobreix amb paper d'alumini. Despr√©s d'unes hores es desenvolupen en el paper d'alumini uns petits forats en els punts de contacte amb la lasanya, i la superf√≠cie de l'aliment es cobreix de petits punts compostos d'alumini corro√Įt (√≤xid).[7]

Aquesta corrosió metàl·lica és perquè cada vegada que dues fulles de diferents metalls es posen en contacte amb un electròlit, els dos metalls actuen com elèctrodes, i es forma una cel·la electroquímica, pila o bateria. En aquest cas, els dos terminals de la bateria estan connectats entre si. Com que la làmina d'alumini toca l'acer, aquesta bateria està en curtcircuit, apareix un corrent elèctric important, i unes reaccions químiques ràpides tenen lloc a la superfície del metall en contacte amb l'electròlit. Així, en aquesta pila d'acer/sal/alumini, atès que l'alumini està més alt en la sèrie electroquímica (major potencial), l'alumini sòlid s'oxida i es va dissolent formant ions dissolts, i el metall experimenta corrosió galvànica.

Compatibilitat galvànica

La compatibilitat de dos metalls diferents pot ser prevista utilitzant l'Index Anòdic. Aquest paràmetre mesura el voltatge electroquímic que es produeix entre un metall i l'or, utilitzat com a elèctrode de referència. Per tenir el voltatge relatiu entre dos metalls cal fer la diferència dels seus Indexs Anòdics.[8]

En cas de tenir ambients normals, com ara magatzems o altres ambients interiors sense control de temperatura ni humitat, la difer√®ncia dels √ćndexs An√≤dics no hauria de ser m√©s gran que 0,25 V. En ambients interiors, amb temperatura i humitat controlades, es pot acceptar fins a 0,50 V. Per a ambients m√©s agressius, com ara intemp√®rie, alta humitat i ambients salins, la difer√®ncia no hauria de superar 0,15 V. Aix√≠, per exemple, els √≠ndexs de l'or i la plata difereixen amb 0,15 V, i per tant serien compatibles per aquest tipus de condicions.[9]

Sovint, quan el disseny requereix que metalls diferents estiguin en contacte, es gestiona la compatibilitat galvànica entre ells mitjançant els acabats i el revestiment. L'acabat i el recobriment seleccionat faciliten que els materials dissímils estiguin en contacte i protegeixen així als materials de base de la corrosió.[9]

L'acer i l'alumini s√≥n dos materials s√≥n compatibles o estan subjectes a la corrosi√≥ galv√†nica?. En teoria, experiments i pr√†ctica, aquests dos materials s√≥n definitivament compatibles. La teoria prediu que l'Alumini i l'Acer galvanitzat s√≥n compatibles. Aquests materials estan adjacents l'un a l'altre en l'escala de galvanitzat.[10] La pres√®ncia de l'alumini acoblat amb l'acer galvanitzat incrementa la densitat actual (rang de corrosi√≥) del zinc nom√©s de 0,1% a 1% (l'alumini √©s el c√†tode, o el costat protegit del parell).[11] Aquest increment en el rang de corrosi√≥ del zinc √©s insignificant, i per tant, el contacte entre l'alumini i l'acer galvanitzat no accelera significativament la corrosi√≥ de cap dels dos materials. Les proves confirmen la teoria. Per exemple, Doyle i Wright[12] mostren que el grau de corrosi√≥ de l'alumini no s'incrementa en estar en contacte amb l'acer galvanitzat. Ells conclouen: el zinc √©s molt compatible amb l'alumini en tots els ambients, i en diversos casos fins i tot mostrant que l'alumini estava sent protegit cat√≤dicament pel zinc. Els codis han incorporat aquests resultats. Per exemple, l'Associaci√≥ d'Alumini en el seu codi estructural estableix que no hi ha necessitat de separar o pintar les superf√≠cies d'acer galvanitzat que estiguin en contacte amb l'alumini.[13] Moltes estructures i components en l'√ļltim mig segle testifiquen l'anterior. El revestiment d'alumini √©s sovint fixat a estructures d'acer galvanitzat i molt sovint s'utilitzen cargols amb recobriment de zinc. La majoria de les estructures exteriors de tribunes a Nord Am√®rica estan fetes d'estructura galvanitzada en la que es fixen pisos o seients d'alumini. I tamb√© un nombre incomptable de connectors sistema de connexi√≥ en servei a tot el m√≥n estan unint tubs d'acer galvanitzat reeixida i permanentment.

Aquest suport de bateria de comptadors d'aigua, ha hagut de substituir l'original als 4 any d'√ļs, per estar connectat a una canonada de coure de l'edifici (0,85V de difer√®ncia de potencial, vegeu el punt de corrosi√≥ a baix a l'esquerra), posant una bateria de PVC la duraci√≥ √©s il¬∑limitada.

Generalment l'acer galvanitzat es comporta b√© en contacte amb els metalls m√©s habituals en la construcci√≥ quan es troben exposats a l'atmosfera, sempre que la relaci√≥ superficial entre l'acer galvanitzat i l'altre metall sigui alta. Per contra, en condicions d'immersi√≥ el risc d'atac per corrosi√≥ bimet√†l¬∑lica s'incrementa de manera significativa, de manera que normalment √©s necessari utilitzar algun tipus d'a√Įllament entre els dos metalls.

Comportament del acer galvanitzat en contacte amb:

Coure. Donada la gran difer√®ncia de potencial entre l'acer galvanitzat i el coure o aliatges d'aquest metall, es recomana sempre l'a√Įllament el√®ctric dels dos metalls, fins i tot en condicions d'exposici√≥ a l'atmosfera. On sigui possible, el disseny ha m√©s evitar que l'aigua o les condensacions d'humitat escorrin des del coure sobre els articles galvanitzats, ja que el coure dissolt en forma i√≤nica podria dipositar sobre les superf√≠cies galvanitzades i provocar la corrosi√≥ del zinc.

Per aquest mateix motiu, en les conduccions d'aigua no han de barrejar trams de canonades de coure i d'acer galvanitzat (encara que s'utilitzin elements d'a√Įllament el√®ctric en les unions de dos tipus de canonades), especialment si els trams de coure es col loquen davant dels d'acer galvanitzat i, per tant, el flux d'aigua passa principalment per les canonades de coure.

Alumini. El risc de corrosió bimetàl·lica deguda al contacte entre l'acer galvanitzat i l'alumini a l'atmosfera és relativament baix.

Conv√© recordar que una aplicaci√≥ freq√ľent en la qual s'usen conjuntament aquests dos metalls s√≥n els revestiments amb panells d'alumini muntats sobre una subestructura de perfils d'acer galvanitzat. En aquests casos es aconsellable encara que no imprescindible, a√Įllar ambd√≥s metalls, a causa de la gran superf√≠cie dels panells d'alumini en relaci√≥ amb la dels perfils en contacte.

Plom La possibilitat de corrosi√≥ bimet√†l¬∑lica amb el plom √©s baixa en una exposici√≥ a l'atmosfera. No s'han detectat problemes en aplicacions com ara l'√ļs de tapajunts de plom amb productes o recobriments de zinc, o en la utilitzaci√≥ de plom per fixar pals o elements estructurals galvanitzats.

Acer inoxidable L'√ļs m√©s habitual de l'acer inoxidable en contacte amb acer galvanitzat √©s en forma de cargols i femelles en condicions d'exposici√≥ a l'atmosfera (Fig. 4). Aquest tipus d'unions no solen ser molt problem√†tiques, a causa del baix parell galv√†nic que s'estableix entre els dos metalls ia l'elevada relaci√≥ superficial entre el metall an√≤dic (acer galvanitzat) i el cat√≤dic (acer inoxidable). No obstant aix√≤, en mitjans d'elevada conductivitat (humitat elevada o immersi√≥ en aigua) √©s recomanable disposar un a√Įllament entre les superf√≠cies en contacte de dos metalls (pe volanderes de pl√†stic o neopr√® i casquets o cintes a√Įllants).

Taula d'índex anòdic de diferents materials

√ćndex an√≤dic[9]
Metall √ćndex (V)
Or, sòlid i xapat en or, aliatge d'or i platí 0,00
Rodi xapat sobre coure platejat 0,05
Plata, sòlida o xapada, metall monel. Aliatges de coure riques en níquel 0,15
Níquel, sòlid i xapat, titani i els seus aliatges, Monel 0,30
Coure, sòlid i xapat; llautons o bronzes de baix grau, soldadura de plata, aliatges de coure-níquel d'alt grau per platejat, aliatges de níquel-crom 0,35
Llautó i bronzes 0,40
Llautons d'alt grau i bronzes 0,45
Acer inoxidable, tipus 18% crom 0,50
Crom xapat (cromat); estany xapat (estanyat); Acer inoxidable, tipus 12% de crom 0,60
Estany, soldadura d'estany i plom 0,65
Plom, sòlid o xapat, aliatges de plom d'alt grau 0,70
Alumini forjat sèrie 2000 0,75
Ferro forjat, de color gris o mal·leable, acers carboni i acers de baix aliatge 0,85
Alumini, aliatges forjats que no siguin alumini sèrie 2000, aliatges de fosa del tipus de silici 0,90
Alumini, aliatges diferents dels de silici, cadmi, niquelat i cromat 0,95
Acer galvanitzat; Xapa de zinc (galvanitzat per bany fos) 1,20
Zinc (forjat); aliatges de zinc (buidatge); zinc (xapat) 1,25
Magnesi & aliatges amb base de magnesi, fos o forjat 1.75
Beril·li 1.85

Normes

  • 49 CFR 192.112 - Requisits de control de la corrosi√≥ - Transport de gas natural per gasoducte i altres: normes m√≠nimes de seguretat federals
  • ASME B31Q 0001-0191
  • ASTM G-8, G 42 - Avaluaci√≥ de la resist√®ncia cat√≤dica despreniment dels revestiments
  • DNV-RP-B401 - Disseny de Protecci√≥ cat√≤dica - Det Norske Veritas
  • A 12068:1999 - Protecci√≥ cat√≤dica. Exteriors recobriments org√†nics per a Protecci√≥ contra la corrosi√≥ de canonades soterrades o submergides d'acer utilitzades en relaci√≥ amb la Protecci√≥ cat√≤dica. Les cintes i els materials retr√†ctils
  • A 12473:2000 - Principis generals de la Protecci√≥ cat√≤dica en aigua de mar
  • A 12474:2001 - Protecci√≥ cat√≤dica de canonades submarines
  • A 12495:2000 - Protecci√≥ cat√≤dica per estructures marines fixes d'acer
  • A 12499:2003 - Interior de Protecci√≥ cat√≤dica d'estructures met√†l¬∑liques
  • A 12696:2000 - Protecci√≥ cat√≤dica de l'acer en el formig√≥
  • A 12954:2001 - Protecci√≥ cat√≤dica de enterrats o immersos estructures met√†l¬∑liques. Principis generals i aplicaci√≥ per a les canonades
  • A 13173:2001 - Protecci√≥ cat√≤dica per a estructures d'acer flotant a alta mar
  • A 13174:2001 - Protecci√≥ cat√≤dica de les instal¬∑lacions portu√†ries
  • A 13509:2003 - T√®cniques de Protecci√≥ cat√≤dica de mesura
  • A 13636:2004 - Protecci√≥ cat√≤dica de tancs met√†l¬∑lics enterrats i relacionats amb les canonades
  • A 14505:2005 - Protecci√≥ cat√≤dica d'estructures complexes
  • A 15112:2006 - Exteriors de Protecci√≥ cat√≤dica de revestiment del pou
  • A 50162:2004 - Protecci√≥ contra la corrosi√≥ per corrents par√†sites de sistemes de corrent
  • BS 7361-1:1991 - Protecci√≥ cat√≤dica
  • NACE SP0169: 2007 - Control de la corrosi√≥ externa en sistemes de canonades met√†l¬∑liques subterr√†nies o submergides

Tècniques * NACE TM 0497 - Mesura relacionats amb els criteris per a la Protecció catòdica en sistemes de canonades metàl·liques subterrànies o submergides

Vegeu també

Referències

  1. ceac. C√°lculos, trabajos y reparaci√≥n de aver√≠as. Ediciones CEAC, November 2002, p.¬†227‚Äď. ISBN 9788432915413 [Consulta: 6 maig 2011].
  2. Corrosió i protecció. Luis Bilurbina Alter, Francisco Liesa Mestres, José ignacio Iribarren Laço. Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, 2003. Pàg 52, ISBN 8483017113
  3. Principis d'electrotècnia. Adolf Senna. Editorial Reverté, 1994. ISBN 8429134484. Pág.437
  4. William D. Callister. Introducció a la ciència i enginyeria dels materials. Vol 2. Pàg 595 Editorial Reverté, 1996. ISBN 8429172548
  5. Metalurgia general. Volum 2. F.R. Morral. Editorial Reverté, 1985. ISBN 8429160736. Pág.1378
  6. Electrical Design, Cathodic Protection. United States Army Corps of Engineers, 1985.04.22.
  7. Water. Hemato, R.A.S. Editor: Urotext. ISBN 1903737125. Pàg 826
  8. Wheeler, Gerson J., The design of electronic equipment: a manual for production and manufacturing, Prentice-Hall, 1972
  9. Handbook of Corrosion Engineering by Pierre R. Roberge
  10. Jones [1], pg. 169
  11. Jones, D., Principles and Prevention of Corrosion, McMillan, New York, 1992 taula 17/06, pàg. 1894
  12. Doyle, D.P. and Wright, T. E., "Quantitative Assessment of Atmospheric Galvanic Corrosion", Galvanic Corrosion, ASTM STP 978, HPHack, Ed, American Society for Testing and Materials, Philadelphia, 1988, pg. 168
  13. Aluminum Design Manual, pg. I-B-62, The Aluminum Association, Washington DC, 2000

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.