08-12-2013  (2713 lectures) Categoria: CortĂ©s

Hernån Cortés, fill de Maria de Torrelles i el tresor de Moctezuma a Molins de Rei

Resum de la ConferĂšncia d'en Pep mayolas


HERNÁN CORTÉS, FILL DE MARIA DE TORRELLES, I EL TRESOR DE MOCTEZUMA A MOLINS DE REI
HernĂĄn CortĂ©s (1484-1547), el Conquistador de MĂšxic, fou, segons la HistĂČria oficial, un sĂșbdit de la Corona de Castella, fill d’un hidalgo pobre de MedellĂ­n  (Extremadura) anomenat MartĂ­n CortĂ©s de Monroy, del qual no se’n sap massa cosa, tret que en realitat es deia MartĂ­n de Monroy, perĂČ com que la seva mare (l’àvia d’en CortĂ©s) era el que aleshores s’anomenava “una rica fembra” (una pubilla amb un heretatge considerable), el llinatge de l’esposa rica (CortĂ©s) s’hauria fet passar per davant del cognom del marit (Monroy). D’en MartĂ­n CortĂ©s de Monroy es diu, tambĂ©, que havia lluitat a les ordres d’un parent seu, anomenat Alonso de Hermosa, en el marc de les bandositats extremenyes de la segona meitat del segle XV.
Si examinem les mĂșltiples reproduccions de les armes herĂ ldiques d’HernĂĄn CortĂ©s, veurem que arreu es representen amb unes quatre barres al bell mig de l’escut, perĂČ que a MedellĂ­n, aquestes barres que l’identifiquen clamorosament es suprimeixen de les armes del Conquistador. L’escut Ă©s del tot igual, perĂČ sense el detall central que catalanitza i provoca incomoditat.
El rei Joan II de Catalunya-AragĂł (1398-1479) havia tingut un fill el 1415 d’una dama anomenada Leonor. No ha quedat mai clar si estaven casats. El cas Ă©s que, si ho estaven, el matrimoni s’anul·lĂ  per tal que l’aleshores infant reial Joan poguĂ©s casar-se amb la princesa Blanca de Navarra, matrimoni en virtut del qual Joan es convertĂ­ en rei de Navarra a la mort del pare de Blanca. El fill que havia tingut amb Leonor es deia Alfons d’AragĂł i passĂ  a ser considerant fill natural o il·legĂ­tim. Per aixĂČ, Joan II vetllĂ  per tenir content aquest primogĂšnit que mai podria heretar cap corona, i el revestĂ­ de tĂ­tols i dignitats que adquirĂ­ o creĂ  especialment per a ell durant la seva vida. Un d’aquests tĂ­tols fou el ducat de Vilafermosa, al regne de ValĂšncia, i un altre fou el senyoriu del castell i les terres de la vila de Cortes, punt de la frontera entre Navarra i AragĂł on s’hi trobaven histĂČricament els reis d’ambdĂłs regnes per concertar esponsalicis reials. L’any 1457, l’Alfons tinguĂ© un fill d’una dama catalana, Maria de Jonquers: en Joan d’AragĂł i de Jonquers. Aquest fou un dels nĂ©ts preferits del rei Joan II, fins al punt de concedir-li el comtat de Ribagorça, que pertanyia a la Corona. MĂ©s tard, tambĂ© s’intitularia duc de Luna. El dia de Sant Joan de 1479, en Joan d’AragĂł i Jonquers es casĂ  amb Maria de Torrelles, dita Maria LĂłpez de Gurrea i Torrelles, la rica fembra, perquĂš en ella requeia l’herĂšncia dels LĂłpez de Gurrea, un dels llinatges principals del regne d’AragĂł, els quals feien passar els seus cognoms davant dels de la nissaga amb qui entronquessin, com a condiciĂł per a heretar. Maria de Gurrea i Torrelles, que morĂ­ prematurament (+1492), fou una dama admirada pels seus coneixements de lletres i ciĂšncies: a l’Ășnic retrat que en tenim apareix amb llibres al costat i un tinter a les mans, una plasmaciĂł grĂ fica de la seva condiciĂł culta. En una informaciĂł preciosa que hem d’agrair a l’historiador de Torrelles, en Miquel Casas, sabem que Maria era descendent d’en Pere de Torrelles i de Blanes, virrei de Sardenya el 1409, home de confiança del rei MartĂ­ l’HumĂ  i del seu malaurat hereu, en MartĂ­ el Jove (+ 1409). En Joan d’AragĂł i la Maria de Torrelles tingueren un hereu que fou l’Alfons Felip de Gurrea i AragĂł (1487-1550), el qual tĂ© una sĂšrie de concordances amb l’HernĂĄn CortĂ©s de la HistĂČria oficial que ens fan identificar-lo com al veritable Conquistador de MĂšxic. A banda que el seu pare havia servit a un Alfons duc de Vilafermosa i s’havia casat amb una rica fembra, tots dos viuran 63 anys, tots dos tindran un hereu anomenat MartĂ­, a tots dos se’ls mor el pare el 1528, tots dos fan testament el dia 12 d’octubre de 1547, l’HernĂĄn CortĂ©s celebra la victĂČria sobre els francesos a PerpinyĂ  el 1542 amb un sopar amb els ducs de NĂ jera i de Cardona, que sĂłn, tots dos, cunyats d’Alfons Felip, i moltes coincidĂšncies mĂ©s que necessitarien mĂ©s espai per ser exposades.
El 1516, l’Alfons Felip comprĂ  als moros veĂŻns de la vila de Cortes les cases i bĂ©ns que posseĂŻen i es proclamĂ  senyor de Cortes, un tĂ­tol que estava en mans de la vigent duquessa de Vilafermosa. L’Alfons d’AragĂł, avi d’Alfons Felip, havia tingut un fill, batejat tambĂ© com a Alfons d’AragĂł, i una filla, Marina, amb una dama anomenada Leonor de Soto. El 1516 tots dos Alfons havien mort, i l’herĂšncia del segon havia recaigut en el fill de Marina (+1513) i Roberto,  prĂ­ncep de Salern (+1508), Ferrante di Sanseverino (nascut el 1507), futur duc de Vilafermosa i senyor de Cortes. Durant la minoritat d’en Ferrante, perĂČ, s’entaulĂ  un plet entre l’Alfons Felip i la Leonor de Soto per la tinença del senyoriu de Cortes. Seria en virtut d’aquest llarg litigi que, a tall de reivindicaciĂł, l’Alfons Felip es faria anomenar “Alfons de Cortes”. Un dels capitans de l’HernĂĄn CortĂ©s, quan aquest ha de venir per primer cop a entrevistar-se amb Carles I desprĂ©s de la conquesta de MĂšxic, li recomana insistentment que es faci anomenar pel seu nom sencer, i no nomĂ©s per “CortĂšs”.
Carles I entra a Saragossa el 9 de maig de 1518, i no en sortirĂ  fins al gener del 1519, per venir a Catalunya. El 23 d’octubre de 1518, dia en quĂš l’HernĂĄn CortĂ©s rep unes Instruccions del governador a l’illa de Cuba, on l’anomena “capitĂ  i principal cabdill de l’expedició”, unes instruccions que ens tapen les Capitulacions d’Alfons de Cortes amb Carles I, que Ă©s a Saragossa en aquells moments. I en aquest estat de la qĂŒestiĂł Ă©s quan trobem el document clau que ens corrobora la hipĂČtesi de la identificaciĂł del nostre Alfons de Cortes amb l’HernĂĄn CortĂ©s. PerquĂš en una peticiĂł al rei Carles I[1] es dĂłna notĂ­cia que un capitĂ  anomenat Alonso CortĂ©s ha calat (expressiĂł original) que a la terra ferma hi ha coses de profit, i s’hi ha fet fort amb 600 homes i la simpatia dels naturals (els indis), enviant procuradors a la cort perquĂš el puguin jurar com a governador del nou territori. El document Ă©s l’adulteraciĂł clarĂ­ssima d’una legĂ­tima protesta original, plena de catalanades, que denunciaria les pretensions d’en CortĂšs com una gravĂ­ssima lesiĂł dels interessos del governador de Cuba, de l’Almirall Jaume Colom i, per extensiĂł, de la Corona. Tot aixĂČ tĂ© un cert sentit dins la HistĂČria adulterada que ens ha arribat, on l’HernĂĄn CortĂ©s rep les instruccions del governador de Cuba Diego VelĂĄzquez, i un cop a terra ferma se les salta i pretĂ©n fer-se amb el control del territori per a un profit propi. Com que es tractava de traduir un document en catalĂ  de caire jurĂ­dic que involucrava el governador portuguĂšs de Cuba i el virrei catalĂ  Jaume Colom i adaptar-lo a les circumstĂ ncies i personalitats castellanes d’en VelĂĄzquez i en Diego ColĂłn, als censors se’ls va escapar, tot i anomenar-lo CortĂ©s i camuflar-ne la nobilitat sota el cĂ rrec de capitĂ , el veritable nom: Alonso (que es limitaren a traduir d’Alfons). Aquest document no Ă©s esmentat mai a les biografies d’en CortĂ©s, i aixĂČ s’explicaria perquĂš forma part del corpus de documents de la famĂ­lia Colom. Els censors encarregats de substituir Alfons per HernĂĄn no treballaren amb aquest original: nomĂ©s ho feren els censors que castellanitzaven els noms dels Colom i els del seu entorn.
Quan Moctezuma, el rei dels asteques, sabĂ© el desembarcament dels homes blancs a les costes de MĂšxic, creguĂ© que estava tenint lloc el retorn de QuetzalcĂłalt, el dĂ©u civilitzador dels tolteques, del qual les llegendes deien que tornaria a governar a la seva ciutat. Moctezuma començà a enviar delegacions amb regals per complaure Quetzalcoalt amb joies, atributs i ornaments sacerdotals que el farien ser reconegut i adorat pels asteques. Cada cop mĂ©s costosos i espectaculars, els obsequis eren una estratĂšgia per demorar l’arribada d’aquell qui, previsiblement, l’havia de substituir al capdavant de la seva naciĂł. En CortĂšs no entraria a la capital fins el 8 de novembre de 1519, perĂČ l’acumulaciĂł de riqueses rebudes era tal que el 26 de juliol de 1519 ja n’enviĂ  gairebĂ© la quarta part cap a al PenĂ­nsula, amb dos procuradors per presentar-les a Carles I.
Hi ha diverses versions sobre l’arribada de l’anomenat Tresor d’en Moctezuma a presĂšncia d’en Carles I. La mĂ©s repetida Ă©s la que li fa rebre els presents d’en CortĂšs a Valladolid o a Tordesillas, on estava tancada la mare de l’Emperador, Joana la Boja. PerĂČ recents investigacions ens fan concloure que Joana vivia reclosa prop de ValĂšncia, i per tant hem de descartar que l’Emperador passĂ©s per Castella. Per a en Manuel FernĂĄndez, biĂČgraf de l’Emperador, en Carles I hauria rebut un regal impressionant d’en CortĂšs a Barcelona. En Hugh Thomas apunta que primer anaren a ValĂšncia i desprĂ©s rumb nord. A on? Segons en Silvio Arturo Zavala, el 4 d’octubre de 1519 es disposa el trasllat de Carles I a Molins de Rei, davant l’epidĂšmia de pesta que hi havia a Barcelona. En Josep Barba em facilita els dos apunts segĂŒents, definitius: primer, el d’en Prudencio Sandoval, que diu directament que Partieron con esta embaxada de la Veracruz, a veynt seys de Iulio deste año de 1519. Vivieron con buena nauegaciĂłn a Efpaña, y llegaron a Barcelona, donde fueron bien recividos. Y el Emperador les confirmĂł y les concediĂł todo lo que le suplicavan. Con lo qual boluieron muy contentos a la Veracruz. I desprĂ©s, el d’en Salvador de Madariaga, que fa constar que “fou precisament a Molins de Rei on firmĂ  Carles V l’ordre datada el 5 de desembre de 1519, fent registrar el regal que en CortĂšs li enviava pel seu guardajoies LluĂ­s Veret”. Amb motiu de les Festes del 30 de novembre a Molins de Rei en quĂš es proclamava oficialment Carles, cinquĂš del seu nom, com a Emperador del Sacre Imperi Romano-GermĂ nic en la diada de Sant Andreu, es van lliurar valuosos regals als prĂ­nceps electors alemanys i es va mostrar a la Cort el tresor que enviava en CortĂšs. Un munt de joies i pedres precioses, espectaculars plomalls de quetzal per al cap, llibres d’escriptura Ă­ndia, i rodes treballades artĂ­sticament d’or i plata massissos. Tant l’Albert Durer, com en Pere MĂ rtir d’Angleria, com d’altres cronistes que l’aniran veient, diuen que era extraordinĂ riament bell. “No admiro certament l’or i les pedres precioses —diu en Pere MĂ rtir en una carta al papa LleĂł X—: allĂČ que em deixa parat Ă©s la indĂșstria i l’art amb quĂš aquesta obra avantatja la matĂšria. He vist mil figures i mil cares que no puc descriure. Em sembla que no he vist mai res que, per la seva bellesa, pugui atraure tant les mirades dels homes”. Per primera vegada des del Descobriment, s’acabaven d’aconseguir uns tractes enlluernadors amb una civilitzaciĂł realment considerable.
I per primera vegada en la HistĂČria, tambĂ©, els tĂ­tols romano-germĂ nics de CĂšsar i d’Emperador amb quĂš s’intitulava el Rei de Romans prenen una dimensiĂł universal, grĂ cies a l’Imperi catalĂ  de la MediterrĂ nia i a les Índies Occidentals incorporades a la Corona catalana. Amb la fastuosa exhibiciĂł del tresor d’en Moctezuma el 30 de novembre de 1519, aquesta nova dimensiĂł universal de l’Imperi Ă©s copsada pels prĂ­nceps d’Europa associada a la condiciĂł de Carles com a rei dels catalans. És per aixĂČ que podem afirmar que el 1519 Ă©s l’any d’eclosiĂł de l’Imperi Universal CatalĂ  a Molins de Rei.
Pep Mayolas


[1] DIVERSOS AUTORS, AutĂłgrafos de CristĂłbal ColĂłn y papeles de AmĂ©rica, EdiciĂł de la duquessa de Berwick i d’Alba, comtessa de Siruela, Madrid, 1892, p. 71-72.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    IntroduĂŻu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.