HERNĂN CORTĂS, FILL DE MARIA DE TORRELLES, I EL TRESOR DE MOCTEZUMA A MOLINS DE REI
HernĂĄn CortĂ©s (1484-1547), el Conquistador de MĂšxic, fou, segons la HistĂČria oficial, un sĂșbdit de la Corona de Castella, fill dâun hidalgo pobre de MedellĂn (Extremadura) anomenat MartĂn CortĂ©s de Monroy, del qual no seân sap massa cosa, tret que en realitat es deia MartĂn de Monroy, perĂČ com que la seva mare (lâĂ via dâen CortĂ©s) era el que aleshores sâanomenava âuna rica fembraâ (una pubilla amb un heretatge considerable), el llinatge de lâesposa rica (CortĂ©s) sâhauria fet passar per davant del cognom del marit (Monroy). Dâen MartĂn CortĂ©s de Monroy es diu, tambĂ©, que havia lluitat a les ordres dâun parent seu, anomenat Alonso de Hermosa, en el marc de les bandositats extremenyes de la segona meitat del segle XV.
Si examinem les mĂșltiples reproduccions de les armes herĂ ldiques dâHernĂĄn CortĂ©s, veurem que arreu es representen amb unes quatre barres al bell mig de lâescut, perĂČ que a MedellĂn, aquestes barres que lâidentifiquen clamorosament es suprimeixen de les armes del Conquistador. Lâescut Ă©s del tot igual, perĂČ sense el detall central que catalanitza i provoca incomoditat.
El rei Joan II de Catalunya-AragĂł (1398-1479) havia tingut un fill el 1415 dâuna dama anomenada Leonor. No ha quedat mai clar si estaven casats. El cas Ă©s que, si ho estaven, el matrimoni sâanul·lĂ per tal que lâaleshores infant reial Joan poguĂ©s casar-se amb la princesa Blanca de Navarra, matrimoni en virtut del qual Joan es convertĂ en rei de Navarra a la mort del pare de Blanca. El fill que havia tingut amb Leonor es deia Alfons dâAragĂł i passĂ a ser considerant fill natural o il·legĂtim. Per aixĂČ, Joan II vetllĂ per tenir content aquest primogĂšnit que mai podria heretar cap corona, i el revestĂ de tĂtols i dignitats que adquirĂ o creĂ especialment per a ell durant la seva vida. Un dâaquests tĂtols fou el ducat de Vilafermosa, al regne de ValĂšncia, i un altre fou el senyoriu del castell i les terres de la vila de Cortes, punt de la frontera entre Navarra i AragĂł on sâhi trobaven histĂČricament els reis dâambdĂłs regnes per concertar esponsalicis reials. Lâany 1457, lâAlfons tinguĂ© un fill dâuna dama catalana, Maria de Jonquers: en Joan dâAragĂł i de Jonquers. Aquest fou un dels nĂ©ts preferits del rei Joan II, fins al punt de concedir-li el comtat de Ribagorça, que pertanyia a la Corona. MĂ©s tard, tambĂ© sâintitularia duc de Luna. El dia de Sant Joan de 1479, en Joan dâAragĂł i Jonquers es casĂ amb Maria de Torrelles, dita Maria LĂłpez de Gurrea i Torrelles, la rica fembra, perquĂš en ella requeia lâherĂšncia dels LĂłpez de Gurrea, un dels llinatges principals del regne dâAragĂł, els quals feien passar els seus cognoms davant dels de la nissaga amb qui entronquessin, com a condiciĂł per a heretar. Maria de Gurrea i Torrelles, que morĂ prematurament (+1492), fou una dama admirada pels seus coneixements de lletres i ciĂšncies: a lâĂșnic retrat que en tenim apareix amb llibres al costat i un tinter a les mans, una plasmaciĂł grĂ fica de la seva condiciĂł culta. En una informaciĂł preciosa que hem dâagrair a lâhistoriador de Torrelles, en Miquel Casas, sabem que Maria era descendent dâen Pere de Torrelles i de Blanes, virrei de Sardenya el 1409, home de confiança del rei MartĂ lâHumĂ i del seu malaurat hereu, en MartĂ el Jove (+ 1409). En Joan dâAragĂł i la Maria de Torrelles tingueren un hereu que fou lâAlfons Felip de Gurrea i AragĂł (1487-1550), el qual tĂ© una sĂšrie de concordances amb lâHernĂĄn CortĂ©s de la HistĂČria oficial que ens fan identificar-lo com al veritable Conquistador de MĂšxic. A banda que el seu pare havia servit a un Alfons duc de Vilafermosa i sâhavia casat amb una rica fembra, tots dos viuran 63 anys, tots dos tindran un hereu anomenat MartĂ, a tots dos seâls mor el pare el 1528, tots dos fan testament el dia 12 dâoctubre de 1547, lâHernĂĄn CortĂ©s celebra la victĂČria sobre els francesos a PerpinyĂ el 1542 amb un sopar amb els ducs de NĂ jera i de Cardona, que sĂłn, tots dos, cunyats dâAlfons Felip, i moltes coincidĂšncies mĂ©s que necessitarien mĂ©s espai per ser exposades.
El 1516, lâAlfons Felip comprĂ als moros veĂŻns de la vila de Cortes les cases i bĂ©ns que posseĂŻen i es proclamĂ senyor de Cortes, un tĂtol que estava en mans de la vigent duquessa de Vilafermosa. LâAlfons dâAragĂł, avi dâAlfons Felip, havia tingut un fill, batejat tambĂ© com a Alfons dâAragĂł, i una filla, Marina, amb una dama anomenada Leonor de Soto. El 1516 tots dos Alfons havien mort, i lâherĂšncia del segon havia recaigut en el fill de Marina (+1513) i Roberto, prĂncep de Salern (+1508), Ferrante di Sanseverino (nascut el 1507), futur duc de Vilafermosa i senyor de Cortes. Durant la minoritat dâen Ferrante, perĂČ, sâentaulĂ un plet entre lâAlfons Felip i la Leonor de Soto per la tinença del senyoriu de Cortes. Seria en virtut dâaquest llarg litigi que, a tall de reivindicaciĂł, lâAlfons Felip es faria anomenar âAlfons de Cortesâ. Un dels capitans de lâHernĂĄn CortĂ©s, quan aquest ha de venir per primer cop a entrevistar-se amb Carles I desprĂ©s de la conquesta de MĂšxic, li recomana insistentment que es faci anomenar pel seu nom sencer, i no nomĂ©s per âCortĂšsâ.
Carles I entra a Saragossa el 9 de maig de 1518, i no en sortirĂ fins al gener del 1519, per venir a Catalunya. El 23 dâoctubre de 1518, dia en quĂš lâHernĂĄn CortĂ©s rep unes Instruccions del governador a lâilla de Cuba, on lâanomena âcapitĂ i principal cabdill de lâexpediciĂłâ, unes instruccions que ens tapen les Capitulacions dâAlfons de Cortes amb Carles I, que Ă©s a Saragossa en aquells moments. I en aquest estat de la qĂŒestiĂł Ă©s quan trobem el document clau que ens corrobora la hipĂČtesi de la identificaciĂł del nostre Alfons de Cortes amb lâHernĂĄn CortĂ©s. PerquĂš en una peticiĂł al rei Carles I[1] es dĂłna notĂcia que un capitĂ anomenat Alonso CortĂ©s ha calat (expressiĂł original) que a la terra ferma hi ha coses de profit, i sâhi ha fet fort amb 600 homes i la simpatia dels naturals (els indis), enviant procuradors a la cort perquĂš el puguin jurar com a governador del nou territori. El document Ă©s lâadulteraciĂł clarĂssima dâuna legĂtima protesta original, plena de catalanades, que denunciaria les pretensions dâen CortĂšs com una gravĂssima lesiĂł dels interessos del governador de Cuba, de lâAlmirall Jaume Colom i, per extensiĂł, de la Corona. Tot aixĂČ tĂ© un cert sentit dins la HistĂČria adulterada que ens ha arribat, on lâHernĂĄn CortĂ©s rep les instruccions del governador de Cuba Diego VelĂĄzquez, i un cop a terra ferma se les salta i pretĂ©n fer-se amb el control del territori per a un profit propi. Com que es tractava de traduir un document en catalĂ de caire jurĂdic que involucrava el governador portuguĂšs de Cuba i el virrei catalĂ Jaume Colom i adaptar-lo a les circumstĂ ncies i personalitats castellanes dâen VelĂĄzquez i en Diego ColĂłn, als censors seâls va escapar, tot i anomenar-lo CortĂ©s i camuflar-ne la nobilitat sota el cĂ rrec de capitĂ , el veritable nom: Alonso (que es limitaren a traduir dâAlfons). Aquest document no Ă©s esmentat mai a les biografies dâen CortĂ©s, i aixĂČ sâexplicaria perquĂš forma part del corpus de documents de la famĂlia Colom. Els censors encarregats de substituir Alfons per HernĂĄn no treballaren amb aquest original: nomĂ©s ho feren els censors que castellanitzaven els noms dels Colom i els del seu entorn.
Quan Moctezuma, el rei dels asteques, sabĂ© el desembarcament dels homes blancs a les costes de MĂšxic, creguĂ© que estava tenint lloc el retorn de QuetzalcĂłalt, el dĂ©u civilitzador dels tolteques, del qual les llegendes deien que tornaria a governar a la seva ciutat. Moctezuma començà a enviar delegacions amb regals per complaure Quetzalcoalt amb joies, atributs i ornaments sacerdotals que el farien ser reconegut i adorat pels asteques. Cada cop mĂ©s costosos i espectaculars, els obsequis eren una estratĂšgia per demorar lâarribada dâaquell qui, previsiblement, lâhavia de substituir al capdavant de la seva naciĂł. En CortĂšs no entraria a la capital fins el 8 de novembre de 1519, perĂČ lâacumulaciĂł de riqueses rebudes era tal que el 26 de juliol de 1519 ja nâenviĂ gairebĂ© la quarta part cap a al PenĂnsula, amb dos procuradors per presentar-les a Carles I.
Hi ha diverses versions sobre lâarribada de lâanomenat Tresor dâen Moctezuma a presĂšncia dâen Carles I. La mĂ©s repetida Ă©s la que li fa rebre els presents dâen CortĂšs a Valladolid o a Tordesillas, on estava tancada la mare de lâEmperador, Joana la Boja. PerĂČ recents investigacions ens fan concloure que Joana vivia reclosa prop de ValĂšncia, i per tant hem de descartar que lâEmperador passĂ©s per Castella. Per a en Manuel FernĂĄndez, biĂČgraf de lâEmperador, en Carles I hauria rebut un regal impressionant dâen CortĂšs a Barcelona. En Hugh Thomas apunta que primer anaren a ValĂšncia i desprĂ©s rumb nord. A on? Segons en Silvio Arturo Zavala, el 4 dâoctubre de 1519 es disposa el trasllat de Carles I a Molins de Rei, davant lâepidĂšmia de pesta que hi havia a Barcelona. En Josep Barba em facilita els dos apunts segĂŒents, definitius: primer, el dâen Prudencio Sandoval, que diu directament que Partieron con esta embaxada de la Veracruz, a veynt seys de Iulio deste año de 1519. Vivieron con buena nauegaciĂłn a Efpaña, y llegaron a Barcelona, donde fueron bien recividos. Y el Emperador les confirmĂł y les concediĂł todo lo que le suplicavan. Con lo qual boluieron muy contentos a la Veracruz. I desprĂ©s, el dâen Salvador de Madariaga, que fa constar que âfou precisament a Molins de Rei on firmĂ Carles V lâordre datada el 5 de desembre de 1519, fent registrar el regal que en CortĂšs li enviava pel seu guardajoies LluĂs Veretâ. Amb motiu de les Festes del 30 de novembre a Molins de Rei en quĂš es proclamava oficialment Carles, cinquĂš del seu nom, com a Emperador del Sacre Imperi Romano-GermĂ nic en la diada de Sant Andreu, es van lliurar valuosos regals als prĂnceps electors alemanys i es va mostrar a la Cort el tresor que enviava en CortĂšs. Un munt de joies i pedres precioses, espectaculars plomalls de quetzal per al cap, llibres dâescriptura Ăndia, i rodes treballades artĂsticament dâor i plata massissos. Tant lâAlbert Durer, com en Pere MĂ rtir dâAngleria, com dâaltres cronistes que lâaniran veient, diuen que era extraordinĂ riament bell. âNo admiro certament lâor i les pedres precioses âdiu en Pere MĂ rtir en una carta al papa LleĂł Xâ: allĂČ que em deixa parat Ă©s la indĂșstria i lâart amb quĂš aquesta obra avantatja la matĂšria. He vist mil figures i mil cares que no puc descriure. Em sembla que no he vist mai res que, per la seva bellesa, pugui atraure tant les mirades dels homesâ. Per primera vegada des del Descobriment, sâacabaven dâaconseguir uns tractes enlluernadors amb una civilitzaciĂł realment considerable.
I per primera vegada en la HistĂČria, tambĂ©, els tĂtols romano-germĂ nics de CĂšsar i dâEmperador amb quĂš sâintitulava el Rei de Romans prenen una dimensiĂł universal, grĂ cies a lâImperi catalĂ de la MediterrĂ nia i a les Ăndies Occidentals incorporades a la Corona catalana. Amb la fastuosa exhibiciĂł del tresor dâen Moctezuma el 30 de novembre de 1519, aquesta nova dimensiĂł universal de lâImperi Ă©s copsada pels prĂnceps dâEuropa associada a la condiciĂł de Carles com a rei dels catalans. Ăs per aixĂČ que podem afirmar que el 1519 Ă©s lâany dâeclosiĂł de lâImperi Universal CatalĂ a Molins de Rei.
Pep Mayolas
[1] DIVERSOS AUTORS, AutĂłgrafos de CristĂłbal ColĂłn y papeles de AmĂ©rica, EdiciĂł de la duquessa de Berwick i dâAlba, comtessa de Siruela, Madrid, 1892, p. 71-72.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: