09-04-2014 (3167 ) | Categoria: Catalan navy |
On firmen el tractat de Barcelona no esmentat per la majoria dels historiadors (els que lâesmenten lâanomenen tractat de Madrid). Era el camĂ natural de la Llombardia a Espanya, Gènova <=> Barcelona. Gènova i Florència , van ser satèl¡lits de l'Espanya dels austrias (execuciĂł de Savonarola).
La batalla de PavĂa va ser el 1524 i el tractat de Cateau-Cambresis el 1559, que va passar mentrestant?, Francesc I que havia ocupat el Ducat de Savoia i la Llombardia no els va tornar per les bones, va firmar aquest tractat per a que el deixessin anar, comprometent-se tambĂŠ a tornar el ducat de Borgonya. Un cop a França el va anular creant la Lliga de Cognac amb el Papa i Venècia, que acabaria amb la derrota de la Lliga i el sac de Roma
EstĂ super-documentat, fins i tot hi ha un tapĂs al Prado on es veuen les tropes mentre estan embarcant amb una vista del Besòs i de MontjuĂŻc al fons, des de la muntanya de Sant Geroni de la Murtra
Hi ha un historiador contemporani que diu que els documents no sâhan tocat mai. BĂŠ, al menys en tenim un fĂ cilment demostrable, heus acĂ:
Carta de Joan dâĂustria a Felip II sobre la situaciĂł de la mar a les costes mediterrĂ nies.., del 22 dâAgost de 1569 conservada a lâArxiu del Palau Menor dels Requesens (avui a l'A.N.C.) i que pretĂŠn estar escrita a âCartagenaâ, (quan de fet es va passar quasi dos anys preparant lâarmada de Lepant a Barcelona)
A.P. Leg. 50, car. 2, nÂş 9, copia simple
Â
(Recto de la carta) âCartagena 22 de Agosto de 1569â
Â
ââŚdare cuenta de mi viaje desde que sali de Carthagena y de la causa de la dilaçion del. Parti de aquel puerto el dia de SantiagoâŚ
Â
â âŚen lugar de las que en Carthagena se dexaron y se vararon luego las otras dos que de nuevo se arman aunque en esta ataraçana faltan infinitos aparejos de los que serian menester y no esta la fabrica de la nueva galera real y de otras cosas tan adelante quanto yo pense de todoâŚâ
Â
-Â diu: â..sali de Cartagena..â. Estant a Cartagena hauria dit: â..sali deste puerto..â
-Â diu: â..Parti de aquel puerto..â. Estant a Cartagena hauria dit: âParti deste puerto..â
-Â diu: âen Cartagena se dexaron..â. Estant a Cartagena hauria dit: â..que aquĂ se dexaron..â
- la nova galera real es va construir a les drassanes de Barcelona, aquesta frase Ês, per si sola, definitoria.
Â
- âŚEl rruyn tiempo no me dexo llegar a esta playa hasta los XIX en la tarde
Â
- Com podia escriure la carta el 22 dâagost a Cartagena desprès de:
Â
Haver sortit de Cartagena el 25 de juliol, passar 2 Ăł 3 dies al Cap de Palos y a isla grosa, 1 dia a Alacant, 1 dia a Benidorm, 1y1/2 a DĂŠnia, 6 Ăł 7 dies a Ibiça y Formentera , arribar a Mallorca el 8 dâagost, passar-hi 3 dies âpor hazer los lutosâŚâ, partir de Mallorca el 11 al vespre, amanĂŠixer el 13 a Monculebrete (avui Colubretes) apressant-hi 4 fustes turques, fer terra a PenĂscola el 14 dâagost, venir reconeixent els Alfacs y les cales del coll de Balaguer el 17 dâagost y arribar a âesta playaâ el 19 dâagost, SI âesta playaâ NO ĂS LA DE BARCELONAâŚ
ââŚse partieron a los veinte deste a Palamos a despalmar (limpiar fondos y untarlos con brea) con toda priesa y seran aquĂ maĂąana a tomar bizcocho y otras vituallas que han menester para su viajeâŚâ
- Ăs fĂsicament impossible!: Cartagena-PalamĂłs-Cartagena en 3 dĂas! (viatge.anada + despalmar + viatge.tornada, del 20 al 22+1)
MartĂnez Hidalgo y TerĂĄn, consoci del CNAM i erudit de lâarmada espanyola, mantenia que las galeres no podien estar normalment a Barcelona ja que les portaven a Cadis a hivernar⌠No vull discutir el bon clima que fa a Cadis (excepte quan bufa el llevant!), simplement copio aquĂ un tros dâaquesta mateixa carta de boca de Joan dâĂustria:
Â
(Al verso) âCartagena 22 de Agosto de 1569â
â⌠y tambien se podra ver lo que toca al ynbernadero del rio de Tortosa de que hallo aquĂ gran relacion y al comendador mayor (Lluis de Requesens) y a don Sancho les pareçe que es el mejor que S M tiene en toda EspaĂąaâŚâ
Del port natural dels Alfacs (avui cegat pels pòsits de lâEbre) Colom nâhavia dit 100 anys abans: âpuede dar cabida a los barcos de toda la Cristiandadâ
Â
A Felip V no li va interessar conservar una Capitania General (amb tota sa flota) a un entorn poc fidel, âni una sola base naval en territorios con posibilidad de revueltaâ. Pel mateix motiu els âmossosâ feien la mili fora de la seva terra. Lâalçament del 36 va triomfar grĂ cies a la uniĂł de places amb suficients contingents militars.
Tot això crec que ĂŠs testimoni prou fefaent per a poder dir avui sense por dâerrar, que Barcelona era en els temps esmentats y fins i tot bastants anys abans, la âCapitania General de lâArmada de les Espanyesâ a la mediterrĂ nia..
Afegeix-hi un comentari: