Per definició general, es diu vernís a la substància líquida i transparent, de composició resinosa, ^{[nota 1]} usada per cobrir superfícies amb una pel·lícula brillant i protectora. ^[1] Més en concret, en terrisseria i ceràmica, es diu vernís a la suspensió col·loïdal que s'aplica, generalment en estat cru, en la superfície de les peces en elaboració, i que un cop cuites els donarà una lluentor característica i els servirà de impermeabilitzant.

En la producció ceràmica és important diferenciar l'antic vernís no vitri , ^{[nota 2]} característic de la fàbrica clàssica grega, la terra sigillata romana i altres ceràmiques itàliques, l' vernís vitri comú a les diferents tècniques emprades en les peces vidriades pròpiament dites.

Esferes de terracota amb vernís i amb òxid; obra de Lucio Fontana el 1957, al Museu Internacional de Ceràmica de Faenza.

Vernís antic clàssic (no vitri)

Diferents especialistes coincideixen que el vernís antic, usat en les ceràmiques gregues i itàliques de figures negres, figures vermelles i obra amb vernís negre, així com en la terra sigillata romana, s'aconseguia a partir d'argiles desfloculadas, ^{[nota 3]} a les quals és probable que s'afegissin aglutinants orgànics. La característica diferenciadora del vernís clàssic amb el vedrío és que aquell no vitrifica durant la cocció per no tenir components silicis. ^[2]

Vernís estannífer

Anomenat així per ser la seva base el estany fos amb plom, als quals s'afegeixen sal, sorra i aigua. S'utilitza després de la primera cocció, banyant (per immersió o abocament) les peces, que després, després de la segona cuita, es presenten amb un esmalt blanc característic ( blanc estannífer ). ^[3]

Vernís lluent

Aquesta tècnica ornamental molt utilitzada en Roma i paral·lela a la del vernís negre, s'aconseguia banyant les peces amb un vernís antic ric en òxids metàl·lics (Fe O), que produïen efectes iridiscents després de la cocció. ^[2]

Vernís negre

Plat àtic de vernís negre. Necròpolis de l'Albufereta (Alacant). Segon quart del segle IV aC Museu Arqueològic d'Alacant (Espanya).

El vernís negre forma part del conjunt de vernissos antics, s'obtenia a base d'argiles riques en ferro cuites en atmosfera reductora ,.^[4]

Vernís plumbífer

Rep aquest nom pel plom que forma part de la seva composició, juntament amb sal i sorra mòlts i barrejats amb aigua. El vernís plumbífer o plumbi (amb el qual es banyen les peces en cru i abans de la cuita) produeix un vidriat brillant i transparent que permet conservar els colors originals del fang o de l'engalba, si n'hi va haver. També es poden aconseguir coloracions afegint prèviament els òxids metàl·lics corresponents. ^[5]

Vernís vermell

Plat romà decorat amb vernís vermell. Jaciment a la conca del riu Trabancos, Nava del Rei (Valladolid).

Les superfícies ceràmiques cobertes amb aquesta tècnica de decoració, similar a la del vernís negre i el vernís lluent, és a dir partint d'un vernís antic ric en pigments de ferro, després de ser cuits en oxidació presentaven tons vermellosos. ^[2]

Digressions, confluències i síntesi

Com s'ha vist, en el llenguatge ceràmic, vernís és un terme amb un significat ampli i controvertit, ^[6] segons el context. També se li aplica el significat de engalba fundent , i fins i tot se sol utilitzar com a sinònim d'esmalt ceràmic o vidrat. ^[7]

En l'aspecte tècnic artesanal, sembla comú a totes les cultures que per elaborar el vernís es parteixi d'una selecció d'argiles naturals a les quals s'afegeix aigua i algun defloculante, separant la part més interessant de la barbotina, normalment la capa intermèdia després que reposi la suspensió. Depenent del contingut en òxids, de l'atmosfera de cocció i la temperatura s'obtindrà un envernissat de diferent color, arribant-se a una veritable vitrificació quan la temperatura és elevada.

Vegeu també

• Vernís
• Esmalt
• Silicat de sodi

Notes

1. Bàsicament: resines dissoltes en alcohol, olis com el de trementina i dissolvents de ràpida evaporació.
2. El tradicional mogate terrissaire.
3. Gale defineix desfloculació com la "dispersió de les partícules d'argila mitjançant electròlits alcalins (desfloculants) per fluïdificar una massa sense necessitat d'afegir molta aigua".

Referències

Bibliografia

• Caro Bellido, Antonio. Diccionari de termes ceràmics i de terrisseria. Cadis: Agrija Edicions, 2008. ISBN 84-96191-07-9.
• Morales gueto, Joan. Tecnologia dels materials ceràmics. Madrid: Edicions Díaz de Santos, 2005. ISBN 978-84-79787-226.
• Carme Padilla Montoya, Equip Staff, Paloma Cabrera Bonet, Ruth Maicas Ramos. Diccionari de materials ceràmics. Madrid: Subdirecció General de Museus. Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Secretaria General Tècnica. Centre de Publicacions, 2002. ISBN 84-36936-388.
• Fatás Cabeza, Guillem; Borràs, Gonzalo. Diccionari de Termes d'Art. Madrid: Anaya, 1993. ISBN 84-7838-388-3.

Enllaços externs

• Vernissos sintètics: estudi comparatiu de vernissos sintètics utilitzats en la restauració de ceràmiques , estudi d'Astrid Caroca Rodríguez. Consultat el 4 de setembre de 2012.