27-10-2014  (3749 lectures) Categoria: Articles

Vernís (ceràmica)

Per definici√≥ general, es diu vern√≠s a la subst√†ncia l√≠quida i transparent, de composici√≥ resinosa, [nota 1] usada per cobrir superf√≠cies amb una pel¬∑l√≠cula brillant i protectora. [1] M√©s en concret, en terrisseria i cer√†mica, es diu vern√≠s a la suspensi√≥ col¬∑lo√Įdal que s'aplica, generalment en estat cru, en la superf√≠cie de les peces en elaboraci√≥, i que un cop cuites els donar√† una lluentor caracter√≠stica i els servir√† de impermeabilitzant.

En la producci√≥ cer√†mica √©s important diferenciar l'antic vern√≠s no vitri , [nota 2] caracter√≠stic de la f√†brica cl√†ssica grega, la terra sigillata romana i altres cer√†miques it√†liques, l' vern√≠s vitri com√ļ a les diferents t√®cniques emprades en les peces vidriades pr√≤piament dites.

Esferes de terracota amb vernís i amb òxid; obra de Lucio Fontana el 1957, al Museu Internacional de Ceràmica de Faenza.

Vernís antic clàssic (no vitri)

Diferents especialistes coincideixen que el vernís antic, usat en les ceràmiques gregues i itàliques de figures negres, figures vermelles i obra amb vernís negre, així com en la terra sigillata romana, s'aconseguia a partir d'argiles desfloculadas, [nota 3] a les quals és probable que s'afegissin aglutinants orgànics. La característica diferenciadora del vernís clàssic amb el vedrío és que aquell no vitrifica durant la cocció per no tenir components silicis. [2]

Vernís estannífer

Anomenat així per ser la seva base el estany fos amb plom, als quals s'afegeixen sal, sorra i aigua. S'utilitza després de la primera cocció, banyant (per immersió o abocament) les peces, que després, després de la segona cuita, es presenten amb un esmalt blanc característic ( blanc estannífer ). [3]

Vernís lluent

Aquesta t√®cnica ornamental molt utilitzada en Roma i paral¬∑lela a la del vern√≠s negre, s'aconseguia banyant les peces amb un vern√≠s antic ric en √≤xids met√†l¬∑lics (Fe O), que produ√Įen efectes iridiscents despr√©s de la cocci√≥. [2]

Vernís negre

Plat àtic de vernís negre. Necròpolis de l'Albufereta (Alacant). Segon quart del segle IV aC Museu Arqueològic d'Alacant (Espanya).

El vernís negre forma part del conjunt de vernissos antics, s'obtenia a base d'argiles riques en ferro cuites en atmosfera reductora ,.[4]

Vernís plumbífer

Rep aquest nom pel plom que forma part de la seva composició, juntament amb sal i sorra mòlts i barrejats amb aigua. El vernís plumbífer o plumbi (amb el qual es banyen les peces en cru i abans de la cuita) produeix un vidriat brillant i transparent que permet conservar els colors originals del fang o de l'engalba, si n'hi va haver. També es poden aconseguir coloracions afegint prèviament els òxids metàl·lics corresponents. [5]

Vernís vermell

Plat romà decorat amb vernís vermell. Jaciment a la conca del riu Trabancos, Nava del Rei (Valladolid).

Les superfícies ceràmiques cobertes amb aquesta tècnica de decoració, similar a la del vernís negre i el vernís lluent, és a dir partint d'un vernís antic ric en pigments de ferro, després de ser cuits en oxidació presentaven tons vermellosos. [2]

Digressions, confluències i síntesi

Com s'ha vist, en el llenguatge ceràmic, vernís és un terme amb un significat ampli i controvertit, [6] segons el context. També se li aplica el significat de engalba fundent , i fins i tot se sol utilitzar com a sinònim d'esmalt ceràmic o vidrat. [7]

En l'aspecte t√®cnic artesanal, sembla com√ļ a totes les cultures que per elaborar el vern√≠s es parteixi d'una selecci√≥ d'argiles naturals a les quals s'afegeix aigua i algun defloculante, separant la part m√©s interessant de la barbotina, normalment la capa interm√®dia despr√©s que reposi la suspensi√≥. Depenent del contingut en √≤xids, de l'atmosfera de cocci√≥ i la temperatura s'obtindr√† un envernissat de diferent color, arribant-se a una veritable vitrificaci√≥ quan la temperatura √©s elevada.

Vegeu també

Notes

  1. Bàsicament: resines dissoltes en alcohol, olis com el de trementina i dissolvents de ràpida evaporació.
  2. El tradicional mogate terrissaire.
  3. Gale defineix desfloculaci√≥ com la "dispersi√≥ de les part√≠cules d'argila mitjan√ßant electr√≤lits alcalins (desfloculants) per flu√Įdificar una massa sense necessitat d'afegir molta aigua".

Referències

  1. Guillermo Fat√°s, Diccionari de termes d'art , p. 44.
  2. Carmen Padilla ea, Diccionari de materials ceràmics
  3. Guillermo Fat√°s , Diccionari de termes d'art , p. 44-45.
  4. Carrascosa Moliner, Bego√Īa. Iniciaci√≥ a la conservaci√≥ i restauraci√≥ d'objectes cer√†mics. Universitat Polit√®cnica de Val√®ncia, 2007, p.¬†25. ISBN 9788483630457.
  5. Guillermo Fat√°s, Diccionari de termes d'art , p. 45.
  6. Niveau de Villedary i Mari√Īas, Ana Mar√≠a. Les Cer√†miques Gaditanes "Tipus Kuass". Reial Acad√®mia de la Hist√≤ria, 2003, p.¬†142. ISBN 8495983281.
  7. Gallec, Rosa; Sanz, Joan Carles. Diccionari Akal del color. Akal, 2001, p.¬†155. ISBN 978-84-460-1083-8 [Consulta: 21 maig 2012]. ¬ęvidriat que s'aplica a una obra de cer√†mica.¬Ľ

Bibliografia

  • Caro Bellido, Antonio. Diccionari de termes cer√†mics i de terrisseria. Cadis: Agrija Edicions, 2008. ISBN 84-96191-07-9.
  • Morales gueto, Joan. Tecnologia dels materials cer√†mics. Madrid: Edicions D√≠az de Santos, 2005. ISBN 978-84-79787-226.
  • Carme Padilla Montoya, Equip Staff, Paloma Cabrera Bonet, Ruth Maicas Ramos. Diccionari de materials cer√†mics. Madrid: Subdirecci√≥ General de Museus. Ministeri d'Educaci√≥, Cultura i Esport. Secretaria General T√®cnica. Centre de Publicacions, 2002. ISBN 84-36936-388.
  • Fat√°s Cabeza, Guillem; Borr√†s, Gonzalo. Diccionari de Termes d'Art. Madrid: Anaya, 1993. ISBN 84-7838-388-3.

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.