Hi ha una illa minúscula al Mediterrani que amb el seu topònim va batejar un dels poetes més singulars de la literatura catalana medieval. Ubicada al golf de Nàpols i sempre a l'ombra d'illes més conegudes com Ischia o Capri, quan Procida va ser escollida recentment Capital Italiana de la Cultura 2022 va destacar-se que aquesta illa volcànica cinc vegades més petita que Formentera tenia des de sempre una estreta relació amb el món de la cultura, havent esdevingut l'escenari d'obres... [+]

Una bella italiana, lectora incansable de literatura lírica, visita París. Sola, desorientada, intenta preguntar la ruta directa a una barriada de la capital que anhela visitar. Ni tímida ni acoquinada, pregunta a un pintor de Montmartre, un vulgar retratista mediocre que replica de mala manera. Pregunta a un gendarme gandul que calla. Pregunta a una persona simple, servicial, que resulta ser un hindú de cara morena, rasurada, que contesta una frase abstrusa, jeroglífica, eterna, que no... [+]

"Passejant Garcia per la campinya de Madrid", narra la més coneguda de les biografies del nostre autor, "vegé a Lope de Vega, a qui no coneixia, estàtic, observant un hermós i tendre noi que dormia sobre una pedra, i a l'apropar-se el rector, exclamà Lope: O el muchacho es de bronce, o la piedra es de lana; i llavors respongué Garcia: ¿Qué más bronce que no tener años once? ¿Y qué más lana que no pensar que hay mañana?"" (Riquer, M. de. "El Rector de Vallfogona", dins Història de... [+]

El còmic fou in ventat a Catalunya ja que les auques representen una forma primerenca del còmic . Un Auca (les Auques) és una història pictòrica que va aparèixer per primera vegada a Catalunya i que sol representar un esdeveniment històric , una biografia, una llegenda o altri, amb un format molt humorístic o satíric. Les imatges individuals solen estar acompanyades d'un vers de dues línies. Les Auques són una forma d'expressió de la literatura folklòrica tradicional de Catalunya,... [+]

Una imatge detallada de l'accelerador tensorial i els seus elements de disseny. El cinquè volum del diccionari explicatiu de l'arquitectura francesa del segle XI al XVI per Eugenio Viollet-el-Duc , 1856 Una espingarda (" springdal ", " scorpí " [1] , a la literatura moderna, el nom erroni " briqola " [2]també està molt estès) és un tirador de deformació d' un espatlla medieval destinat a l'aplanament... [+]

La aljamia o alyamía (de l'àrab الأعجَميَّة o العجَميَّة romanitzat al-'aǧamiyah o al-a'aǧamiyah, «estrangera») és l'escriptura amb caràcters àrabs d'una llengua no àrab; en espanyol aquest nom s'aplica gairebé sempre als documents romanços escrits amb alfabet àrab. En aquest sentit el nom aljamia es pot aplicar als petits texts romanços inclosos dins de texts àrabs, com les jarchas, però sobretot a l'anomenada literatura aljamiat-morisca, escrita per... [+]

La vida y hechos de Estebanillo González, hombre de buen humor, (Anvers: Viuda de Juan Cnobbart, 1646 i Madrid, 1652), és una novel·la picaresca espanyola, escrita en forma d'autobiografia genuïna per un "pícaro" (ben documentat en altres fonts), però per alguns estudiosos, és una mera obra de ficció. És un dels últims grans èxits de la literatura barroca espanyola durant el segle... [+]

Garsenda de Forcalquier (en francès Garsende de Sabran; c. 1180 – c. 1242) va ser comtessa de Provença com a esposa d'Alfons II des de 1193 i comtessa de Forcalquier en el seu propi dret des de 1209. Va portar Forcalquier a la Casa de Barcelona i la va unir a la Provença. També va ser patrona de la literatura occitana, especialment els trobadors, i ella mateixa va escriure una mica de poesia lírica i es compta entre els trobairitz com Garsenda de Proensa o Proença. Va ser, en paraules... [+]

"Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha moltíssimes proves i evidències històriques, però hi ha gent que ho nega per així deslegitimar el terme derivat d'aquest fet: "Corona Catalano-Aragonesa", o darrerament per negar el dret a la independència. Tot i que el nom "Corona Catalano-Aragonesa", amb aquests termes, s'esmenta poc històricament (de fet s'encunya el segle XIX), és la denominació amb que es coneix actualment a Catalunya la històrica Corona d'Aragó, ja que expressa... [+]

Esperanza Aguirre ha explicado en la conferencia-coloquio del Círculo Ecuestre 'Mi visión de Cataluña' que disuadir a los independentistas de su voluntad por motivos económicos es un error y que los españoles necesitan conocer y amar más a Cataluña. La líder del PP de Madrid propone revisar a fondo el Estado de las autonomías. Cree que Cataluña debe buscar la independencia "dentro de los cauces legales". Dice comprender a los catalanes indignados con "el sistema del 'café con leche'... [+]

La onzena edició de l ' Encyclopædia Britannica (1910-1911) és l'edició més famosa de la Encyclopædia Britannica . Alguns dels seus articles van ser escrits pels millors erudits coneguts de l'època. Aquests articles són de gran valor i interès per als moderns erudits causa de la seva funció mesuradora del coneixement a principis del segle XX. La 11 ª versió no presenta restriccions per copyright i està disponible en línia, tots dos en el seu text original i hi ha parts que s'han... [+]

La invenció de la pólvora negra, i la seva aplicació a la guerra en la forma d'armes de foc que disparaven projectils, suposaren un canvi radical en els conflictes bèl·lics i en els fets històrics posteriors. Un resum cronològic de fets i dades comprovables, relacionats amb l'evolució de les diverses armes de foc, pot ajudar a l'estudi i comprensió de temes més generals: batalles i guerres, principalment. També pot ser útil per a entendre l'aparició d'oficis especialitzats, basats... [+]

Después de la caída de Constantinopla, en poder de los turcos, la ciudad llamada Santa, situada en las puertas de Asia, fundada por Constantino y heredera de los últimos restos del romano imperio, quedó incomunicado el Occidente con el Oriente y cerrado el paso al comercio directo entre Europa y el Oriente; empezando el decaimiento de las florecientes repúblicas mercantiles de Italia. como Pisa, Amalffi, Venecia y Genova, siendo ésta la que monopolizaba el comercio de Levante, sosteniendo... [+]

Ressenya del llibre de l'Enric Guillot."Descoberta i Conquesta Catalana d'Amèrica", amb la versió en anglès de Manel Capdevila, que com sabeu mantén que la descoberta i conquesta primigènies d'Amèrica van ser una gesta catalana. En aquest article, l'enciclopèdia virtual detalla parts del llibre amb senyeres que mostren algunes de les gestes nàutiques catalanes més importants de tots els... [+]

Els tres arcabussos esculpits al mausoleu d'en Ramón Folch de Cardona a Bellpuig recolzen la meva teoria de que l'arcabús va ser un invent català.. i de que la majoria de soldats dels terços d'Itàlia eren catalans N'hi ha tres, -el que està en primer terme- amb l'arcabusser en posició d'avant-càrrega prement l'estopada amb la baqueta i els altres dos (el del fons molt tènue..) en posició de "preparats per disparar sense recolzar l'arcabús a l'espatlla" de la que els caçadors... [+]

La British Encyclopaedia no ho dubta: Encara que el paper és un invent xinès. El primer molí de paper d'Europa es va construir a Xàtiva el 1150. Al-Edrisi en la narració de la seva visita a Xàtiva (dins l'obra "Viatge per l'Islam"), descriu entre altres coses la gran qualitat d'aquest paper que s'exportava tant a Occident com a Orient... [+]

D’uns anys ençà s’han publicat tot un seguit d’estudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Lluís Vives l’autoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al número 29 de la revista Espéculo, afirmava que “és importantíssim saber quin és l’autor d’una obra, perquè el coneixement de la vida i del pensament de l’autor ajuda a penetrar el significat de la seva producció”. Però encara hi afegia: “En el cas del Lazarillo, saber... [+]

El seu pare Mauricio Obregón Arjona, diplomàtic colombià, havia arribat a Barcelona durant la primera dècada del segle. I allà, a la Rambla i els seus carrers, Mauricio Obregón va viure gran part de la seva infància. Per a estudiar els viatges de Colom, va fer en una rèplica exacta d'una de les calaveres del descobridor. Amb el seu ascendent català va defensar en els seus llibres la catalanitat de Francesc Albó de Rodas-Rosas, pilot de de Magalhaes en el viatge de la volta al mon,... [+]

Ens agradi o no.. al "Regimen Sanitatis Salernitanum" hi tenim dibuixat un "típic cagané català" en plena Edat Mitjana .. (que hi feiem els catalans a Salern?.. si més no.. l'Arnau..) Composat i comentat per l'Arnau de Vilanova a Montecassino - Salerno.. ens l'il·lustra amb la figura d'un cagané.. Be!..que hi ha més important per a la salut?.. Els Regimen Sanitatis són generalment escrits en llatí, però, des de mitjans dels '300, es tradueixen a la llengua vernacla, o fins i... [+]

Aquest llibre ha esdevingut una obra cabdal per a conèixer la nostra història i és fruit d’un treball de recerca gegantí i d’una reflexió aguda i intel·ligent que explica una rica gamma de qüestions que van des de la cultura fins a l’estructura política i social, sense oblidar l’organització de l’economia valenciana. És membre del consell assessor de la revista Afers. Fulls de recerca i pensament, que va fundar el seu amic Sebastià Garcia Martínez el 1984 i fa un temps... [+]

El 24 de febrer de 1525, durant les guerres d’Itàlia, es va fer davant de la ciutat de Pavia, a la Llombardia, la batalla que es coneguda amb aquest nom de Pavia. Fou una derrota dels francesos en la qual el seu rei Francesc I, fou fet presoner personalment pel militar tortosí Joan Aldana, coronel major del terç dels italians.... [+]

Una barca de mitjana és una embarcació de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botaló i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions més detallades.[1] La denominació “barca de mitjana” és típicament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana” o “llagut de tres veles”. Les formes del buc (nàutica) segueixen les línies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical,... [+]

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación”( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acció de La Celestina i no han arribat a cap conclusió. L'Àlex Sendra creu que els fets van passar a València i ho raona en aquest article. Seguint les traces d’un eclipsi de sol que s’esmenta a La Celestina, l’Àlex Sendra creu que és impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l’acció de l’obra al Regne de... [+]

Rei dels Catalans Escut d'armes de Renat I, amb les armes catalanes rebudes per la seva mare Bon Rei René Acceptà ser rei dels catalans quan la Diputació del General de Catalunya, en lluita contra Joan el Sense Fe, li oferí la corona el 1466. Encara que no residí mai a Catalunya hi envià els lloctinents Joan II de Lorena i el seu nét Joan de... [+]

Pel que fa a l'objecte directe de l'article, l'humor en la seva definició més general (relacionada amb els punts de vista còmics o divertits),[8][9] cal tenir en compte les diverses variants possibles: humor blanc, humor negre, humor procaç, humor escatològic, humor absurd, humor surrealista, etc. També són importants altres tòpics que poden estar relacionats amb l'humorisme: sàtira, paròdia, ironia, sarcasme, simpatia, alegria, comicitat, hilaritat, acudit, facècia, broma, .... i... [+]

Des de l'antiguitat s'ha tingut coneixement de dones que s'han dedicat a la filosofia al llarg de la història però molt del seu llegat no ha estat tan estudiat fins als nostres dies. Hi testimonis de dones filòsofes a el menys des de la Grècia antiga i un nombre relativament petit d'elles van ser considerades com a tal en les èpoques antiga , medieval , moderna i contemporània , especialment durant els segles XX i XXI , tot just hi ha dones filòsofes que hagin entrat en el cànon... [+]

En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona d'Aragó", i sobre el terme "Corona Catalano-Aragonesa" que designaria el territori del regne català. Amb la finalitat de negar la legalitat d'aquest nom, la solució que han trobat alguns és dir que Catalunya no va ser mai un regne que només era un comtat, atès que a la capçalera dels manuscrits Jacme I i els seus descendents s'anomenen "Comtes de Barcelona", però no tenen... [+]

Les trobairitz: poetesses que van reivindicar el paper de la dona de fa 9 segles Van existir i fins i tot van fer versos que en molts casos superaven en qualitat als dels homes i la temàtica va arribar a tractar sobre la llibertat de la dona, especialment pel que fa a l'expressió de l'amor. Ho van fer fa més de 9... [+]