El Quijote se escribió en catalán, como todas las obras del Siglo de Oro. De hecho, Miguel de Cervantes se llamaba en realidad Joan Miquel Servent, y la versión que conocemos hoy del libro más importante de la literatura en castellano no es más que una «mala traducción». Éstas y muchas otras teorías con los catalanes como protagonistas que atentan contra la Historia fueron objeto de un curso «universitario» durante el pasado fin de semana –del 1 al 4 de agosto– en Crespià. CiU... [+]

Pere Nin (¿?, 1378 - Cigales, Valladolid, 1453), comte de Buelna , va ser un destacat militar, marí i corsari català a el servei del rei Enric III el Doliente ' '. També és conegut per ser el protagonista de El Victorial o la Crònica de Però Nin (h. 1436), biografia escrita per l'oficial sota el seu comandament Gutierre Díez de Games i important obra de la literatura hispànica medieval en el seu gènere. ... [+]

"Passejant Garcia per la campinya de Madrid", narra la més coneguda de les biografies del nostre autor, "vegé a Lope de Vega, a qui no coneixia, estàtic, observant un hermós i tendre noi que dormia sobre una pedra, i a l'apropar-se el rector, exclamà Lope: O el muchacho es de bronce, o la piedra es de lana; i llavors respongué Garcia: ¿Qué más bronce que no tener años once? ¿Y qué más lana que no pensar que hay mañana?"" (Riquer, M. de. "El Rector de Vallfogona", dins Història de... [+]

El còmic fou in ventat a Catalunya ja que les auques representen una forma primerenca del còmic . Un Auca (les Auques) és una història pictòrica que va aparèixer per primera vegada a Catalunya i que sol representar un esdeveniment històric , una biografia, una llegenda o altri, amb un format molt humorístic o satíric. Les imatges individuals solen estar acompanyades d'un vers de dues línies. Les Auques són una forma d'expressió de la literatura folklòrica tradicional de Catalunya,... [+]

Una imatge detallada de l'accelerador tensorial i els seus elements de disseny. El cinquè volum del diccionari explicatiu de l'arquitectura francesa del segle XI al XVI per Eugenio Viollet-el-Duc , 1856 Una espingarda (" springdal ", " scorpí " [1] , a la literatura moderna, el nom erroni " briqola " [2]també està molt estès) és un tirador de deformació d' un espatlla medieval destinat a l'aplanament... [+]

La aljamia o alyamía (de l'àrab الأعجَميَّة o العجَميَّة romanitzat al-'aǧamiyah o al-a'aǧamiyah, «estrangera») és l'escriptura amb caràcters àrabs d'una llengua no àrab; en espanyol aquest nom s'aplica gairebé sempre als documents romanços escrits amb alfabet àrab. En aquest sentit el nom aljamia es pot aplicar als petits texts romanços inclosos dins de texts àrabs, com les jarchas, però sobretot a l'anomenada literatura aljamiat-morisca, escrita per... [+]

La vida y hechos de Estebanillo González, hombre de buen humor, (Anvers: Viuda de Juan Cnobbart, 1646 i Madrid, 1652), és una novel·la picaresca espanyola, escrita en forma d'autobiografia genuïna per un "pícaro" (ben documentat en altres fonts), però per alguns estudiosos, és una mera obra de ficció. És un dels últims grans èxits de la literatura barroca espanyola durant el segle... [+]

Garsenda de Forcalquier (en francès Garsende de Sabran; c. 1180 – c. 1242) va ser comtessa de Provença com a esposa d'Alfons II des de 1193 i comtessa de Forcalquier en el seu propi dret des de 1209. Va portar Forcalquier a la Casa de Barcelona i la va unir a la Provença. També va ser patrona de la literatura occitana, especialment els trobadors, i ella mateixa va escriure una mica de poesia lírica i es compta entre els trobairitz com Garsenda de Proensa o Proença. Va ser, en paraules... [+]

Jean Hardouin ( anglès: John Hardwin ; llatí: Johannes Harduinus ; 1646 - 3 de setembre de 1729), erudit clàssic francès, va néixer a Quimper a la Bretanya . Biografia Havent adquirit el gust per la literatura a la llibreria del seu pare, va buscar i obtenir l'admissió a l'orde dels jesuïtes cap al 1662 (quan tenia 16 anys). A París, on va anar a estudiar teologia . Finalment es va convertir en bibliotecari del Lycée Louis-le-Grand el 1683, i allí va... [+]

La Barcelona medieval va ser un punt de trobada únic de la cultura oriental i occidental. Durant un temps, va ser un lloc on es podien barrejar jueus, musulmans i cristians. Va ser a Barcelona que Abraham Bar Hiyya, un matemàtic, filòsof i astrònom jueu nascut al segle 11, va conèixer Plató de Tívoli, un dels grans traductors cristians del seu temps. Junts van concebre un ambiciós pla per portar la saviesa del món islàmic i antic a una Europa desperta. Abraham Bar Ḥiyya... [+]

El número 7 és un dels símbols numèrics més recurrents en la història de les religions, les cosmologies antigues, la literatura i la cultura popular. La seva presència transversal en tradicions tan diverses com el judaisme, el cristianisme, l’islam, l’hinduisme, la Càbala, la filosofia grega, la numerologia medieval catalana, la mitologia europea i l’astronomia antiga revela un patró simbòlic persistent. Aquest article ofereix una síntesi acadèmica comparada de les principals... [+]

La Bíblia Valenciana és la primera Bíblia impresa en català"[1](la mateixa llengua que el valencià, que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer), entre 1477 i 1478, i és la tercera del món en una llengua moderna, per davant de la llengua francesa, de l'anglesa i de la castellana entre d'altres (les primeres, després de traduïda la Bíblia al llatí (1456), van ésser l'alemany (1466) i l'italià... [+]

A l'hora d'abordar l'estudi de l'amor cortés o de la fin'amors, com qualifiquen els poetes occitans la seua particular visió de les relacions heterosexuals, sovint es fa referència a un dels trets més cridaners: el de la superioritat femenina. Se sap que en la cansó els trobadors proposen una visió idealitzada de la dama en la què aquesta juga un paper distant, fins i tot altiu, alhora que l'enamorat suplica insistentment una mínima prova... [+]

En l'actualitat també es menciona en un article publicat a l'Encilopedia Espasa (1934) amb algunes conferències (papers) presentades en dos simposis de l'IAA (1970 i 1971), i publicades per la NASA. Els dos últims fan referència al "Memorial de Artilleria" de 1929, però hi ha altres documents relatius a la conquesta de València, que proporcionen la mateixa evidència de la utilització de la pólvora per les tropes de Jaume I, encara que no en forma d'armes de foc utilitzades pels... [+]

La història de la xocolata a Catalunya és una part de la història culinària hispànica compresa des del segle XVI, quan els catalans van conèixer el cacau ( Theobroma cacau ) mesoamericano en començar la colonització d'Amèrica,[1] fins ara. Després de la Conquesta de Mèxic, el cacau viatja com a mercaderia en vaixell des d'un port de Nova Catalunya, rumb a les costes catalàes. Aquest primer viatge a Europa passa per primera vegada en algun moment indeterminat de la dècada de 1520.... [+]

Desde luego, ésta sería la respuesta de muchos españoles, y sin duda la del ministro del Interior, que clama por expulsar también la “hispanofobia�, considerando, por ejemplo, que protestar contra el Rey es un acto hispanófobo; más claro no puede quedar el sesgo del político. Y también pensará que no la ha habido algún catalán (sí, alguno habrá) que nunca se haya oído restregar el “Hábleme usted en cristiano� (incluso en la misma Cataluña!) u otras lindezas... [+]

Después de la caída de Constantinopla, en poder de los turcos, la ciudad llamada Santa, situada en las puertas de Asia, fundada por Constantino y heredera de los últimos restos del romano imperio, quedó incomunicado el Occidente con el Oriente y cerrado el paso al comercio directo entre Europa y el Oriente; empezando el decaimiento de las florecientes repúblicas mercantiles de Italia. como Pisa, Amalffi, Venecia y Genova, siendo ésta la que monopolizaba el comercio de Levante, sosteniendo... [+]

Ressenya del llibre de l'Enric Guillot."Descoberta i Conquesta Catalana d'Amèrica", amb la versió en anglès de Manel Capdevila, que com sabeu mantén que la descoberta i conquesta primigènies d'Amèrica van ser una gesta catalana. En aquest article, l'enciclopèdia virtual detalla parts del llibre amb senyeres que mostren algunes de les gestes nàutiques catalanes més importants de tots els... [+]

En l'actualitat també es menciona en un article publicat a l'Encilopedia Espasa (1934) amb algunes conferències (papers) presentades en dos simposis de l'IAA (1970 i 1971), i publicades per la NASA. Els dos últims fan referència al "Memorial de Artilleria" de 1929, però hi ha altres documents relatius a la conquesta de València, que proporcionen la mateixa evidència de la utilització de la pólvora per les tropes de Jaume I, encara que no en forma d'armes de foc utilitzades pels... [+]

El Libro del conosçimiento se incluye dentro del género de los libros de viajes imaginarios, en los que las lecturas, el estudio de los mapas y algunas leyendas orales sustituyen en gran medida a los desplazamientos reales. Si la crítica venía tradicionalmente fechando la obra en torno a 1350, algunas referencias internas, analizadas en estos estudios, obligan a retrasar su composición hacia 1390. Por otra parte, el Libro del conosçimiento es, en la misma medida que un libro de viajes,... [+]

En Jordi Bilbeny defensa que La Celestina, obra pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui coneixem seria la traducció al castellà feta per la censura de l'època,[1] que féu desaparèixer l'original català. S'oposa així a la teoria acceptada per la historiografia actual que atribueix al batxiller Fernando de Rojas la quasi totalitat de l'autoria, i segueix la línia de les seves tesis de la... [+]

As some of you might have noticed, I was recently made aware through Twitter of some articles and notes on Celestina and its possible links to Catalonia: The first tweet makes reference to a 2010 post by Manel Capdevila, entitled “The lost Catalonian original of Celestina� (“L’original català perdut de la Celestina�), announcing a 2008 conference on the same topic by Jordi Bilbeny, and giving an overview of the main arguments of the speaker, to be amplified at his paper. The... [+]

El seu pare Mauricio Obregón Arjona, diplomàtic colombià, havia arribat a Barcelona durant la primera dècada del segle. I allà, a la Rambla i els seus carrers, Mauricio Obregón va viure gran part de la seva infància. Per a estudiar els viatges de Colom, va fer en una rèplica exacta d'una de les calaveres del descobridor. Amb el seu ascendent català va defensar en els seus llibres la catalanitat de Francesc Albó de Rodas-Rosas, pilot de de Magalhaes en el viatge de la volta al mon,... [+]

Penso que el títol que hi he posat "Els dos costats de desenterrar Cervantes" -de fet "downside" vol dir "el costat dolent"- s'escau més amb el contingut de l'article ja que destaca el costat del: "..relaxing cup of café con leche.." ajuntant-lo amb el clàssic de "Una Grande y Libre", contra la crua realitat actual d'Espanya: "l'economia, segona a la fila després de Grècia, amb major potencial per a -desfer- la Unió... [+]

Aquest llibre ha esdevingut una obra cabdal per a conèixer la nostra història i és fruit d’un treball de recerca gegantí i d’una reflexió aguda i intel·ligent que explica una rica gamma de qüestions que van des de la cultura fins a l’estructura política i social, sense oblidar l’organització de l’economia valenciana. És membre del consell assessor de la revista Afers. Fulls de recerca i pensament, que va fundar el seu amic Sebastià Garcia Martínez el 1984 i fa un temps... [+]

Diuen alguns estudiosos d'Universitats Espanyoles, que Cervantes va escriure el Quixot en català, perquè el va imprimir a Barcelona i després a València i a Portugal i a Anvers. I el propi Cervantes diu a la segona part del Quixot: ".y a mi se me trasluce que no ha de haber nación ni lengua donde no se traduzga." Diuen els mateixos estudiosos que en aquells moments, gairebé tot el que s'escrivia a les terres de parla catalana s'escrivia en català i s'hi intentava... [+]

Una barca de mitjana és una embarcació de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botaló i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions més detallades.[1] La denominació “barca de mitjana� és típicament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana� o “llagut de tres veles�. Les formes del buc (nàutica) segueixen les línies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical,... [+]

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación�( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage�..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acció de La Celestina i no han arribat a cap conclusió. L'Àlex Sendra creu que els fets van passar a València i ho raona en aquest article. Seguint les traces d’un eclipsi de sol que s’esmenta a La Celestina, l’Àlex Sendra creu que és impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l’acció de l’obra al Regne de... [+]

Rei dels Catalans Escut d'armes de Renat I, amb les armes catalanes rebudes per la seva mare Bon Rei René Acceptà ser rei dels catalans quan la Diputació del General de Catalunya, en lluita contra Joan el Sense Fe, li oferí la corona el 1466. Encara que no residí mai a Catalunya hi envià els lloctinents Joan II de Lorena i el seu nét Joan de... [+]

La invenció de la pólvora negra, i la seva aplicació a la guerra en la forma d'armes de foc que disparaven projectils, suposaren un canvi radical en els conflictes bèl·lics i en els fets històrics posteriors. Un resum cronològic de fets i dades comprovables, relacionats amb l'evolució de les diverses armes de foc, pot ajudar a l'estudi i comprensió de temes més generals: batalles i guerres, principalment. També pot ser útil per a entendre l'aparició d'oficis especialitzats, basats... [+]

Pel que fa a l'objecte directe de l'article, l'humor en la seva definició més general (relacionada amb els punts de vista còmics o divertits),[8][9] cal tenir en compte les diverses variants possibles: humor blanc, humor negre, humor procaç, humor escatològic, humor absurd, humor surrealista, etc. També són importants altres tòpics que poden estar relacionats amb l'humorisme: sàtira, paròdia, ironia, sarcasme, simpatia, alegria, comicitat, hilaritat, acudit, facècia, broma, .... i... [+]

Des de l'antiguitat s'ha tingut coneixement de dones que s'han dedicat a la filosofia al llarg de la història però molt del seu llegat no ha estat tan estudiat fins als nostres dies. Hi testimonis de dones filòsofes a el menys des de la Grècia antiga i un nombre relativament petit d'elles van ser considerades com a tal en les èpoques antiga , medieval , moderna i contemporània , especialment durant els segles XX i XXI , tot just hi ha dones filòsofes que hagin entrat en el cànon... [+]

En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona d'Aragó", i sobre el terme "Corona Catalano-Aragonesa" que designaria el territori del regne català. Amb la finalitat de negar la legalitat d'aquest nom, la solució que han trobat alguns és dir que Catalunya no va ser mai un regne que només era un comtat, atès que a la capçalera dels manuscrits Jacme I i els seus descendents s'anomenen "Comtes de Barcelona", però no tenen... [+]

En moltes obres escrites hi referència a personatges històrics, a personatges de ficció, a tecnologies particulars, a topònims i altres temes diversos, on s'esmenta el seu origen català o la seva relació amb Catalunya. Una llista de referències catalanes en obres escrites hauria de permetre la consulta de moltes particularitats catalanes poc conegudes. La mateixa diversitat de conceptes inclosos, difícils de classificar, explica el format de calaix de sastre emprat. Hi ha un índex... [+]

En aquest treball En José Eduardo Abela analitza la influència catalana a les illes de Malta entre els segles XIII i XVI, l'època de major presència política, econòmica i social de la corona catalano-aragonesa a la Mediterrània occidental. Seguidament, l'autor estableix una estadística de la freqüència dels cognoms d'origen català que perduraren en aquest àmbit durant els segles següents fins al segle... [+]