Hi ha una illa minúscula al Mediterrani que amb el seu topònim va batejar un dels poetes més singulars de la literatura catalana medieval. Ubicada al golf de Nàpols i sempre a l'ombra d'illes més conegudes com Ischia o Capri, quan Procida va ser escollida recentment Capital Italiana de la Cultura 2022 va destacar-se que aquesta illa volcànica cinc vegades més petita que Formentera tenia des de sempre una estreta relació amb el món de la cultura, havent esdevingut l'escenari d'obres... [+]

Una bella italiana, lectora incansable de literatura lírica, visita París. Sola, desorientada, intenta preguntar la ruta directa a una barriada de la capital que anhela visitar. Ni tímida ni acoquinada, pregunta a un pintor de Montmartre, un vulgar retratista mediocre que replica de mala manera. Pregunta a un gendarme gandul que calla. Pregunta a una persona simple, servicial, que resulta ser un hindú de cara morena, rasurada, que contesta una frase abstrusa, jeroglífica, eterna, que no... [+]

"Passejant Garcia per la campinya de Madrid", narra la més coneguda de les biografies del nostre autor, "vegé a Lope de Vega, a qui no coneixia, estàtic, observant un hermós i tendre noi que dormia sobre una pedra, i a l'apropar-se el rector, exclamà Lope: O el muchacho es de bronce, o la piedra es de lana; i llavors respongué Garcia: ¿Qué más bronce que no tener años once? ¿Y qué más lana que no pensar que hay mañana?"" (Riquer, M. de. "El Rector de Vallfogona", dins Història de... [+]

El còmic fou in ventat a Catalunya ja que les auques representen una forma primerenca del còmic . Un Auca (les Auques) és una història pictòrica que va aparèixer per primera vegada a Catalunya i que sol representar un esdeveniment històric , una biografia, una llegenda o altri, amb un format molt humorístic o satíric. Les imatges individuals solen estar acompanyades d'un vers de dues línies. Les Auques són una forma d'expressió de la literatura folklòrica tradicional de Catalunya,... [+]

Una imatge detallada de l'accelerador tensorial i els seus elements de disseny. El cinquè volum del diccionari explicatiu de l'arquitectura francesa del segle XI al XVI per Eugenio Viollet-el-Duc , 1856 Una espingarda (" springdal ", " scorpí " [1] , a la literatura moderna, el nom erroni " briqola " [2]també està molt estès) és un tirador de deformació d' un espatlla medieval destinat a l'aplanament... [+]

La aljamia o alyamía (de l'àrab الأعجَميَّة o العجَميَّة romanitzat al-'aǧamiyah o al-a'aǧamiyah, «estrangera») és l'escriptura amb caràcters àrabs d'una llengua no àrab; en espanyol aquest nom s'aplica gairebé sempre als documents romanços escrits amb alfabet àrab. En aquest sentit el nom aljamia es pot aplicar als petits texts romanços inclosos dins de texts àrabs, com les jarchas, però sobretot a l'anomenada literatura aljamiat-morisca, escrita per... [+]

La vida y hechos de Estebanillo González, hombre de buen humor, (Anvers: Viuda de Juan Cnobbart, 1646 i Madrid, 1652), és una novel·la picaresca espanyola, escrita en forma d'autobiografia genuïna per un "pícaro" (ben documentat en altres fonts), però per alguns estudiosos, és una mera obra de ficció. És un dels últims grans èxits de la literatura barroca espanyola durant el segle... [+]

Garsenda de Forcalquier (en francès Garsende de Sabran; c. 1180 – c. 1242) va ser comtessa de Provença com a esposa d'Alfons II des de 1193 i comtessa de Forcalquier en el seu propi dret des de 1209. Va portar Forcalquier a la Casa de Barcelona i la va unir a la Provença. També va ser patrona de la literatura occitana, especialment els trobadors, i ella mateixa va escriure una mica de poesia lírica i es compta entre els trobairitz com Garsenda de Proensa o Proença. Va ser, en paraules... [+]

Jean Hardouin ( anglès: John Hardwin ; llatí: Johannes Harduinus ; 1646 - 3 de setembre de 1729), erudit clàssic francès, va néixer a Quimper a la Bretanya . Biografia Havent adquirit el gust per la literatura a la llibreria del seu pare, va buscar i obtenir l'admissió a l'orde dels jesuïtes cap al 1662 (quan tenia 16 anys). A París, on va anar a estudiar teologia . Finalment es va convertir en bibliotecari del Lycée Louis-le-Grand el 1683, i allí va... [+]

La Barcelona medieval va ser un punt de trobada únic de la cultura oriental i occidental. Durant un temps, va ser un lloc on es podien barrejar jueus, musulmans i cristians. Va ser a Barcelona que Abraham Bar Hiyya, un matemàtic, filòsof i astrònom jueu nascut al segle 11, va conèixer Plató de Tívoli, un dels grans traductors cristians del seu temps. Junts van concebre un ambiciós pla per portar la saviesa del món islàmic i antic a una Europa desperta. Abraham Bar Ḥiyya... [+]

Speculum al foder és un llibre medieval en català, d'autor anònim, que es pot traduir al català actual per Mirall (equivalent a Manual) del fotre[1] i pretén ser un tractat sobre les bones maneres sexuals. Dintre del gènere didàctic dels tractats, és un text divulgatiu sobre la seducció, les pràctiques sexuals i la higiene. Es tracta del primer manual eròtic europeu.[1] Se'n conserven dues còpies manuscrites, una d'aquestes parcial, del segle xv, a la Biblioteca Nacional de... [+]

El comte de Barcelona, només era comte del "comtat de Barcelona", però no era comte ni del "comtat d'Urgell, ni del "comtat d'Empúries", ni del "comtat de Foix", ni del "comtat de Pallars", parts del Principat de Catalunya, al que Jaume I anomena "Regne de Cathalunya", dons en ser coronat rei Anfós, Príncep o "unum inter pares" del Principat, aquest esdevingué Regne, ja que un Principat que té Rei en lloc de Príncep, és un Regne De Facto. "Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha... [+]

Esperanza Aguirre ha explicado en la conferencia-coloquio del Círculo Ecuestre 'Mi visión de Cataluña' que disuadir a los independentistas de su voluntad por motivos económicos es un error y que los españoles necesitan conocer y amar más a Cataluña. La líder del PP de Madrid propone revisar a fondo el Estado de las autonomías. Cree que Cataluña debe buscar la independencia "dentro de los cauces legales". Dice comprender a los catalanes indignados con "el sistema del 'café con leche'... [+]

La onzena edició de l ' Encyclopædia Britannica (1910-1911) és l'edició més famosa de la Encyclopædia Britannica . Alguns dels seus articles van ser escrits pels millors erudits coneguts de l'època. Aquests articles són de gran valor i interès per als moderns erudits causa de la seva funció mesuradora del coneixement a principis del segle XX. La 11 ª versió no presenta restriccions per copyright i està disponible en línia, tots dos en el seu text original i hi ha parts que s'han... [+]

El director del Museo Sefardí de Toledo, Santiago Palomero, ha expresado su "sorpresa" ante la queja presentada por una asociación cultural aragonesa por una información en la que aparece el Reino de Aragón dentro de los condados catalanes. Para este responsable del museo, esta inclusión se trata de algo "marginal" en un tema sobre los judíos en... [+]

Els pacients diabètics tractats amb metformina presenten un major risc de desenvolupar dèficit de vitamina B12, simptomàtic o... [+]

L'investigador Pep Mayolas presenta noves teories sobre la família del navegant i la suposada castellanització del descobriment català d'Amèrica.. Pep Mayolas: "La meva hipòtesi és que Erasme era català i fill de... [+]

Els tres arcabussos esculpits al mausoleu d'en Ramón Folch de Cardona a Bellpuig recolzen la meva teoria de que l'arcabús va ser un invent català.. i de que la majoria de soldats dels terços d'Itàlia eren catalans N'hi ha tres, -el que està en primer terme- amb l'arcabusser en posició d'avant-càrrega prement l'estopada amb la baqueta i els altres dos (el del fons molt tènue..) en posició de "preparats per disparar sense recolzar l'arcabús a l'espatlla" de la que els caçadors... [+]

La British Encyclopaedia no ho dubta: Encara que el paper és un invent xinès. El primer molí de paper d'Europa es va construir a Xàtiva el 1150. Al-Edrisi en la narració de la seva visita a Xàtiva (dins l'obra "Viatge per l'Islam"), descriu entre altres coses la gran qualitat d'aquest paper que s'exportava tant a Occident com a Orient... [+]

D’uns anys ençà s’han publicat tot un seguit d’estudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Lluís Vives l’autoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al número 29 de la revista Espéculo, afirmava que “és importantíssim saber quin és l’autor d’una obra, perquè el coneixement de la vida i del pensament de l’autor ajuda a penetrar el significat de la seva producció�. Però encara hi afegia: “En el cas del Lazarillo, saber... [+]

Penso que el títol que hi he posat "Els dos costats de desenterrar Cervantes" -de fet "downside" vol dir "el costat dolent"- s'escau més amb el contingut de l'article ja que destaca el costat del: "..relaxing cup of café con leche.." ajuntant-lo amb el clàssic de "Una Grande y Libre", contra la crua realitat actual d'Espanya: "l'economia, segona a la fila després de Grècia, amb major potencial per a -desfer- la Unió... [+]

Diuen alguns estudiosos d'Universitats Espanyoles, que Cervantes va escriure el Quixot en català, perquè el va imprimir a Barcelona i després a València i a Portugal i a Anvers. I el propi Cervantes diu a la segona part del Quixot: ".y a mi se me trasluce que no ha de haber nación ni lengua donde no se traduzga." Diuen els mateixos estudiosos que en aquells moments, gairebé tot el que s'escrivia a les terres de parla catalana s'escrivia en català i s'hi intentava... [+]

Una barca de mitjana és una embarcació de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botaló i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions més detallades.[1] La denominació “barca de mitjana� és típicament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana� o “llagut de tres veles�. Les formes del buc (nàutica) segueixen les línies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical,... [+]

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación�( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage�..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acció de La Celestina i no han arribat a cap conclusió. L'Àlex Sendra creu que els fets van passar a València i ho raona en aquest article. Seguint les traces d’un eclipsi de sol que s’esmenta a La Celestina, l’Àlex Sendra creu que és impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l’acció de l’obra al Regne de... [+]

Rei dels Catalans Escut d'armes de Renat I, amb les armes catalanes rebudes per la seva mare Bon Rei René Acceptà ser rei dels catalans quan la Diputació del General de Catalunya, en lluita contra Joan el Sense Fe, li oferí la corona el 1466. Encara que no residí mai a Catalunya hi envià els lloctinents Joan II de Lorena i el seu nét Joan de... [+]

-La dona, amic meu, és un ésser que per més que l'estudiïs et resulta sempre nou. –Levin.. Llavors val més no estudiar-la. –No!.. Un sabi va dir que el plaer no s'aconsegueix en descobrir la veritat, sinó en l'esforç de buscar-la... -Levin l'escoltava en silenci i, malgrat tots els seus esforços, no podia comprendre el que deia el seu amic -La va mirar com un home podria mirar una flor destenyida que havia arrencat, on li resultava difícil rastrejar la bellesa que l'havia... [+]

Cal deixar clar que Catalunya va ser un regne i que a més a més, el terme que es va emprar per denominar la Corona Reial des del principi va ser el de "Corona d'Aragó i de Catalunya" i a mesura que es van anar incorporant nous regnes, es passà a "Corona d'Aragó" per simplificar i no haver de dir tota la llista: Regne d'Aragó e de Catalunya, e de Mallorques, e de València, e de Sardenya, e de Sicília, e de Nápols...... [+]

Sovint es aquells que desitgen denigrar els èxits de Charles Darwin reclamen que era poc més que un "plagiador en sèrie". De fet Darwin, com qualsevol científic, tenia influències, però que era honest en el seu desenvolupament teòric. Es nega que qualsevol dels "precursors" fos realment un de sol, i s'argumenta que la paternitat per a la teoria de l'evolució descansa fermament amb Lamarck i... [+]

L’occità no té esdrúixols: oc. musica, agla (amb tractament de reducció); cat. música, àguila (a l’excepció del niçard i l’aranès i d’altres zones) L’occità transforma paraules planes en agudes: oc. catolic [catulic]; cat. catòlic (a l’excepció del niçard i l’aranès i d’altres zones) L’occità no palatalitza el is, sc, cs llatins: oc. caissa, lessiu; cat. caixa, lleixiu (mes sí a gascunya i allondre: caisha, leshiu) La intervocàlica llatina d s'esborra... [+]

En moltes obres escrites hi referència a personatges històrics, a personatges de ficció, a tecnologies particulars, a topònims i altres temes diversos, on s'esmenta el seu origen català o la seva relació amb Catalunya. Una llista de referències catalanes en obres escrites hauria de permetre la consulta de moltes particularitats catalanes poc conegudes. La mateixa diversitat de conceptes inclosos, difícils de classificar, explica el format de calaix de sastre emprat. Hi ha un índex... [+]

En aquest treball En José Eduardo Abela analitza la influència catalana a les illes de Malta entre els segles XIII i XVI, l'època de major presència política, econòmica i social de la corona catalano-aragonesa a la Mediterrània occidental. Seguidament, l'autor estableix una estadística de la freqüència dels cognoms d'origen català que perduraren en aquest àmbit durant els segles següents fins al segle... [+]

Fa temps al llegir l'obra d'Alexandre Dumas el El comte de Montecristo em van fer saber que Na la Mercedes ( Mercè Herrera) i en Mondego, (Fernand Mondego), català de Marsella en Llauradó ho va documentar tot, afegint que els catalans Sala, pare i fill, fundaren la primera fàbrica d'hams a Marsella, que fabricava 25.000 hams al dia i eren millors que els anglesos. De fet tot venia d'un grup de pescadors catalans que s'hi vanestablir, procedents de Vilassar, de Mataró, de Palamós, de... [+]