El Quijote se escribió en catalán, como todas las obras del Siglo de Oro. De hecho, Miguel de Cervantes se llamaba en realidad Joan Miquel Servent, y la versión que conocemos hoy del libro más importante de la literatura en castellano no es más que una «mala traducción». Éstas y muchas otras teorías con los catalanes como protagonistas que atentan contra la Historia fueron objeto de un curso «universitario» durante el pasado fin de semana –del 1 al 4 de agosto– en Crespià. CiU... [+]

Pere Nin (¿?, 1378 - Cigales, Valladolid, 1453), comte de Buelna , va ser un destacat militar, marí i corsari català a el servei del rei Enric III el Doliente ' '. També és conegut per ser el protagonista de El Victorial o la Crònica de Però Nin (h. 1436), biografia escrita per l'oficial sota el seu comandament Gutierre Díez de Games i important obra de la literatura hispànica medieval en el seu gènere. ... [+]

"Passejant Garcia per la campinya de Madrid", narra la més coneguda de les biografies del nostre autor, "vegé a Lope de Vega, a qui no coneixia, estàtic, observant un hermós i tendre noi que dormia sobre una pedra, i a l'apropar-se el rector, exclamà Lope: O el muchacho es de bronce, o la piedra es de lana; i llavors respongué Garcia: ¿Qué más bronce que no tener años once? ¿Y qué más lana que no pensar que hay mañana?"" (Riquer, M. de. "El Rector de Vallfogona", dins Història de... [+]

El còmic fou in ventat a Catalunya ja que les auques representen una forma primerenca del còmic . Un Auca (les Auques) és una història pictòrica que va aparèixer per primera vegada a Catalunya i que sol representar un esdeveniment històric , una biografia, una llegenda o altri, amb un format molt humorístic o satíric. Les imatges individuals solen estar acompanyades d'un vers de dues línies. Les Auques són una forma d'expressió de la literatura folklòrica tradicional de Catalunya,... [+]

Una imatge detallada de l'accelerador tensorial i els seus elements de disseny. El cinquè volum del diccionari explicatiu de l'arquitectura francesa del segle XI al XVI per Eugenio Viollet-el-Duc , 1856 Una espingarda (" springdal ", " scorpí " [1] , a la literatura moderna, el nom erroni " briqola " [2]també està molt estès) és un tirador de deformació d' un espatlla medieval destinat a l'aplanament... [+]

La aljamia o alyamía (de l'àrab الأعجَميَّة o العجَميَّة romanitzat al-'aǧamiyah o al-a'aǧamiyah, «estrangera») és l'escriptura amb caràcters àrabs d'una llengua no àrab; en espanyol aquest nom s'aplica gairebé sempre als documents romanços escrits amb alfabet àrab. En aquest sentit el nom aljamia es pot aplicar als petits texts romanços inclosos dins de texts àrabs, com les jarchas, però sobretot a l'anomenada literatura aljamiat-morisca, escrita per... [+]

La vida y hechos de Estebanillo González, hombre de buen humor, (Anvers: Viuda de Juan Cnobbart, 1646 i Madrid, 1652), és una novel·la picaresca espanyola, escrita en forma d'autobiografia genuïna per un "pícaro" (ben documentat en altres fonts), però per alguns estudiosos, és una mera obra de ficció. És un dels últims grans èxits de la literatura barroca espanyola durant el segle... [+]

Garsenda de Forcalquier (en francès Garsende de Sabran; c. 1180 – c. 1242) va ser comtessa de Provença com a esposa d'Alfons II des de 1193 i comtessa de Forcalquier en el seu propi dret des de 1209. Va portar Forcalquier a la Casa de Barcelona i la va unir a la Provença. També va ser patrona de la literatura occitana, especialment els trobadors, i ella mateixa va escriure una mica de poesia lírica i es compta entre els trobairitz com Garsenda de Proensa o Proença. Va ser, en paraules... [+]

Jean Hardouin ( anglès: John Hardwin ; llatí: Johannes Harduinus ; 1646 - 3 de setembre de 1729), erudit clàssic francès, va néixer a Quimper a la Bretanya . Biografia Havent adquirit el gust per la literatura a la llibreria del seu pare, va buscar i obtenir l'admissió a l'orde dels jesuïtes cap al 1662 (quan tenia 16 anys). A París, on va anar a estudiar teologia . Finalment es va convertir en bibliotecari del Lycée Louis-le-Grand el 1683, i allí va... [+]

La Barcelona medieval va ser un punt de trobada únic de la cultura oriental i occidental. Durant un temps, va ser un lloc on es podien barrejar jueus, musulmans i cristians. Va ser a Barcelona que Abraham Bar Hiyya, un matemàtic, filòsof i astrònom jueu nascut al segle 11, va conèixer Plató de Tívoli, un dels grans traductors cristians del seu temps. Junts van concebre un ambiciós pla per portar la saviesa del món islàmic i antic a una Europa desperta. Abraham Bar Ḥiyya... [+]

Speculum al foder és un llibre medieval en català, d'autor anònim, que es pot traduir al català actual per Mirall (equivalent a Manual) del fotre[1] i pretén ser un tractat sobre les bones maneres sexuals. Dintre del gènere didàctic dels tractats, és un text divulgatiu sobre la seducció, les pràctiques sexuals i la higiene. Es tracta del primer manual eròtic europeu.[1] Se'n conserven dues còpies manuscrites, una d'aquestes parcial, del segle xv, a la Biblioteca Nacional de... [+]

El comte de Barcelona, només era comte del "comtat de Barcelona", però no era comte ni del "comtat d'Urgell, ni del "comtat d'Empúries", ni del "comtat de Foix", ni del "comtat de Pallars", parts del Principat de Catalunya, al que Jaume I anomena "Regne de Cathalunya", dons en ser coronat rei Anfós, Príncep o "unum inter pares" del Principat, aquest esdevingué Regne, ja que un Principat que té Rei en lloc de Príncep, és un Regne De Facto. "Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha... [+]

Esperanza Aguirre ha explicado en la conferencia-coloquio del Círculo Ecuestre 'Mi visión de Cataluña' que disuadir a los independentistas de su voluntad por motivos económicos es un error y que los españoles necesitan conocer y amar más a Cataluña. La líder del PP de Madrid propone revisar a fondo el Estado de las autonomías. Cree que Cataluña debe buscar la independencia "dentro de los cauces legales". Dice comprender a los catalanes indignados con "el sistema del 'café con leche'... [+]

La onzena edició de l ' Encyclopædia Britannica (1910-1911) és l'edició més famosa de la Encyclopædia Britannica . Alguns dels seus articles van ser escrits pels millors erudits coneguts de l'època. Aquests articles són de gran valor i interès per als moderns erudits causa de la seva funció mesuradora del coneixement a principis del segle XX. La 11 ª versió no presenta restriccions per copyright i està disponible en línia, tots dos en el seu text original i hi ha parts que s'han... [+]

El director del Museo Sefardí de Toledo, Santiago Palomero, ha expresado su "sorpresa" ante la queja presentada por una asociación cultural aragonesa por una información en la que aparece el Reino de Aragón dentro de los condados catalanes. Para este responsable del museo, esta inclusión se trata de algo "marginal" en un tema sobre los judíos en... [+]

Els pacients diabètics tractats amb metformina presenten un major risc de desenvolupar dèficit de vitamina B12, simptomàtic o... [+]

L'investigador Pep Mayolas presenta noves teories sobre la família del navegant i la suposada castellanització del descobriment català d'Amèrica.. Pep Mayolas: "La meva hipòtesi és que Erasme era català i fill de... [+]

Els tres arcabussos esculpits al mausoleu d'en Ramón Folch de Cardona a Bellpuig recolzen la meva teoria de que l'arcabús va ser un invent català.. i de que la majoria de soldats dels terços d'Itàlia eren catalans N'hi ha tres, -el que està en primer terme- amb l'arcabusser en posició d'avant-càrrega prement l'estopada amb la baqueta i els altres dos (el del fons molt tènue..) en posició de "preparats per disparar sense recolzar l'arcabús a l'espatlla" de la que els caçadors... [+]

La British Encyclopaedia no ho dubta: Encara que el paper és un invent xinès. El primer molí de paper d'Europa es va construir a Xàtiva el 1150. Al-Edrisi en la narració de la seva visita a Xàtiva (dins l'obra "Viatge per l'Islam"), descriu entre altres coses la gran qualitat d'aquest paper que s'exportava tant a Occident com a Orient... [+]

D’uns anys ençà s’han publicat tot un seguit d’estudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Lluís Vives l’autoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al número 29 de la revista Espéculo, afirmava que “és importantíssim saber quin és l’autor d’una obra, perquè el coneixement de la vida i del pensament de l’autor ajuda a penetrar el significat de la seva producció�. Però encara hi afegia: “En el cas del Lazarillo, saber... [+]

Ens agradi o no.. al "Regimen Sanitatis Salernitanum" hi tenim dibuixat un "típic cagané català" en plena Edat Mitjana .. (que hi feiem els catalans a Salern?.. si més no.. l'Arnau..) Composat i comentat per l'Arnau de Vilanova a Montecassino - Salerno.. ens l'il·lustra amb la figura d'un cagané.. Be!..que hi ha més important per a la salut?.. Els Regimen Sanitatis són generalment escrits en llatí, però, des de mitjans dels '300, es tradueixen a la llengua vernacla, o fins i... [+]

La taula de Peutinger (o Tabula Peutingeriana) és un pergamí conservat a la Biblioteca imperial de Viena. El va fer un monjo de Colmar al segle xiii copiant un document originari més vell avui dia perdut, que es va realitzar segurament en temps de l'Imperi Romà entre els segles i i iii. El mapa és una còpia de pergamí, que data d'aproximadament 1200, d'un original de l'Antiguitat tardana. [3] Cobreix Europa (sense la península Ibèrica i les illes britàniques), el nord d'Àfrica i... [+]

el jonquerenc Lluís Maria Mandado està presentant el seu llibre (publicat per Biblioteca Oculta, el novembre del 2015) sobre la catalanitat del Cid. El treball de Mandado forma part d'una escola que, subtilment i per mitjà de la introducció del dubte, va capgirant certs coneixements que estaven fixats en la història d'Espanya i que formen part de la mitologia espanyola. Mandado en defensa la catalanitat i el relaciona amb els senyors d'Urgell i... [+]

"Llibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte home Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Joan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i imprès amb artifici meravellós per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7) de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor". "Cal veure que la data està escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Català "1468 en... [+]

La signatura és un senyal que serveix per indicar l'ordre dels plecs o quaderns d'un còdex, manuscrit o llibre imprès per a poder-los relligar en l'ordre correcte, ja que no se solien numerar ni les pàgines ni els folis. En general consisteix en una lletra i un nombre que apareixen en la part inferior dreta del recte de les primers fulls (fins a la meitat) de cada quadern o... [+]

Els llaüts d´Arenys de Mar, per anar a pescar a Andalusia (on eren anomenats “faluchos�): quilla de “21 codos y 8 pulgadas� (uns 11 metres); amb 3 parells de rems de 25 pams cadascun El terme barca catalana (o barca llevantina) resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb característiques pròpies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d’un gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats... [+]

L’expulsió dels moriscos va ser decretada pel rei Felip III de les Espanyes el 9 d’abril de 1609. Els moriscos eren descendents de la població musulmana espanyola que s’havia convertit al cristianisme per coacció o per decret real a principis del segle XVI. Atès que els hispans lluitaven les guerres a les Amèriques, sentint-se amenaçats pels turcs que assaltaven a la costa mediterrània i per dues revoltes morisques des que l'Islam va ser il·legalitzat a la península, sembla que... [+]

és més que demostrat que el Curial és autèntic. Abel Soler acaba de publicar la tesi on ho demostra. L'autor és Enyego d'Àvalos de pare toledà i criat a València escriptor plenament catalanitzat a la cort del Magnànim i també dels Visconti. El treball de Riera és extraordinari però patinà amb el Curial. Una part de lacadèmia patina ara quan no vol reconèixer la tesi de... [+]

-La dona, amic meu, és un ésser que per més que l'estudiïs et resulta sempre nou. –Levin.. Llavors val més no estudiar-la. –No!.. Un sabi va dir que el plaer no s'aconsegueix en descobrir la veritat, sinó en l'esforç de buscar-la... -Levin l'escoltava en silenci i, malgrat tots els seus esforços, no podia comprendre el que deia el seu amic -La va mirar com un home podria mirar una flor destenyida que havia arrencat, on li resultava difícil rastrejar la bellesa que l'havia... [+]

Cal deixar clar que Catalunya va ser un regne i que a més a més, el terme que es va emprar per denominar la Corona Reial des del principi va ser el de "Corona d'Aragó i de Catalunya" i a mesura que es van anar incorporant nous regnes, es passà a "Corona d'Aragó" per simplificar i no haver de dir tota la llista: Regne d'Aragó e de Catalunya, e de Mallorques, e de València, e de Sardenya, e de Sicília, e de Nápols...... [+]

Sovint es aquells que desitgen denigrar els èxits de Charles Darwin reclamen que era poc més que un "plagiador en sèrie". De fet Darwin, com qualsevol científic, tenia influències, però que era honest en el seu desenvolupament teòric. Es nega que qualsevol dels "precursors" fos realment un de sol, i s'argumenta que la paternitat per a la teoria de l'evolució descansa fermament amb Lamarck i... [+]

L’occità no té esdrúixols: oc. musica, agla (amb tractament de reducció); cat. música, àguila (a l’excepció del niçard i l’aranès i d’altres zones) L’occità transforma paraules planes en agudes: oc. catolic [catulic]; cat. catòlic (a l’excepció del niçard i l’aranès i d’altres zones) L’occità no palatalitza el is, sc, cs llatins: oc. caissa, lessiu; cat. caixa, lleixiu (mes sí a gascunya i allondre: caisha, leshiu) La intervocàlica llatina d s'esborra... [+]

Sent un llibre imprès en català a Venècia el 1482 pel valencià Joan Esteve, quan no hi havia cap perill de què el prohibís la Inquisició, implica que aquest llibre, que ensenya regles gramaticals amb frases fetes, tenia un gran interès a Venècia. no solament a Catalunya, i la raó només pot ser una, que als venecians els hi interessava ja que A VENÈCIA PARLAVEN LA MATEIXA LLENGUA, com ja he explicat a la meva web des del 2013, teoria que va en contra d'un que deia que el català no... [+]