27-09-2016  (690 lectures) Categoria: Articles

En Colom i el genocidi

CRISTÒFOR COLOM I EL RESPECTE AL CONEIXEMENT

Durant segles la història de Catalunya ha estat silenciada, perseguida, segrestada i reescrita. La Inquisició no ha estat una broma ni tan o un tema d'estudi més o menys antipàtic. Era una realitat, Una realitat legal. Conjuntament amb el Consell reial, tenia la missió de vetllar per la puresa de la fe catòlica com de la ideologia d'estat. Tot i que aparentment, havia de treballar en l'àmbit de la interpretació del dogma, massa sovint es va convertir en el braç més ferotge de la llei. Allà on no arribava la persecució política, arribava la Inquisició. L'estat espanyol, però també la Inquisició, són els autèntics responsables de la desaparició de milers de llibres de la nostra història. D'alguns dels quals en tenim constància, però de la majoria, ja no.

No n'ha quedat ni rastre, entre d'altres coses, perqu√® el nom dels seus autors s'ha canviat i els fets han estat ubicats en pa√Įsos diferents. Els censors --inquisidors o no-- no retocaven coses insignificants, com el ¬†nom d'un carrer on hi havia pixat un gos. No. Tot all√≤ que era susceptible de fama, ja fos una novel¬∑la, una obra d'art, el nom d'un artista, un cient√≠fic, un m√≠stic, una beata, un papa, un militar, un fil√≤sof de relleu, era sistem√†ticament ocultat i tergiversat. Despr√©s de trenta-cinc anys de dedicar-me a l'estudi sistem√†tic de la censura d'estat i de la manipulaci√≥ del nostre passat, tinc alguna cosa a dir. I el que vull dir √©s que tots aquests segles no han estat en va. Avui l'estat espanyol continua afirmant que no som una naci√≥ o que Catalunya ni ha sigut un regne ni ha tingut reis. Molts intel¬∑lectuals defensen --i ha estat aprovat per llei- que el valenci√† i el catal√† s√≥n dues lleng√ľes diferents. Hom tamb√© creu que Catalunya formava part del regne d'Arag√≥. "Un condado de Arag√≥n" diuen que som.

L'obra m√©s gran de la literatura catalana medieval --Tirant lo Blanc-- era tinguda per castellana, fins que al final del segle XIX se'n van trobar dos exemplars en catal√†. En aquest mateix sentit, s'ha esborrat la pres√®ncia catalana a It√†lia i tota relaci√≥ del fet que els occitans i catalans som quelcom m√©s que germans. Fins fa dos dies la gent se'n reia del que deia En Rubi√≥ i Lluch: que hi havia hagut al segle XIV una Gr√®cia catalana. Ara, amb tants matisos com vulgueu, √©s acceptat universalment. Doncs, b√©: tot aix√≤ que us dic nom√©s s√≥n les engrunes d'una voluntat premeditada i multisecular, ordida i regulada, per l'estat espanyola, per fer-nos desapar√®ixer de la fa√ß de la terra. I no nom√©s per la via de les armes i de les lleis. Massa acad√®mics s'han quedat encallats al 1714 i gaireb√©, m√©s que el final d'un cicle, sembla que l'interpretin com un fet a√Įllat i una derrota "incomprensible", quan realment, el gruix esborrat del nostre passat s'acaba aqu√≠ i a partir d'aqu√≠ es comen√ßa a treballar per restituir-lo, per b√© que no sempre amb efic√†cia.

Aix√≠, En Serra Postius, per exemple, a la seva Ep√≠tom Hist√≤ric de Montserrat aprofitar√† qualsevol pretext religi√≥s per parlar de l'Emperador Carles, de la batalla de Pavia, de la conquesta de N√†pols, dels antics almiralls, de la grandesa i extensi√≥ de la llengua, i √©s clar, d'En Colom i de la import√†ncia dels catalans en la descoberta, conquesta i primera colonitzaci√≥ americanes. i Al segle XIX ho faran encara amb tota prolixitat i documentaci√≥ ingent, En V√≠ctor Balaguer i l'Antoni de Bofarull en sengles Hist√≤ries de Catalunya. Si a l'estat espanyol ja li molestava la hist√≤ria medieval catalana, molt m√©s l'irritaven les gestes navals produ√Įdes arreu del m√≥n al llarg del segles XV, XVI i XVII. I se les va apropiar. El cas m√©s flagrant √©s el d'En Crist√≤for Colom, un militar, pol√≠tic, humanista, escriptor i cient√≠fic barcelon√≠, membre de la casa reial catalana i parent dels comtes d'Urgell, que avui passa per un pobre plebeu genov√®s, amb el consentiment inaudit del nostre m√≥n acad√®mic i intel¬∑lectual., que tenen el tema per tab√ļ, a l'estil de les societat tribals primitives. La censura, doncs, no ha estat en va. Ha fet una feina vast√≠ssima i intel¬∑ligent, que ha arrelat als racons m√©s secrets de l'√†nima dels catalans i avui se'ns fa ja quasi imperceptible discernir qu√® √©s un pensament propi d'un missatge censor inoculat als nostres llibres.

Podria donar desenes d'exemples. Alguns dels quals ja he esbossat o suggerit m√©s amunt. Per√≤, per mi, que fa ja quasi tres decennis que hi treballo, el m√©s paradigm√†tic √©s el d'En Colom, que sovint poso per exemple i met√†fora de Catalunya. Contr√†riament al que es creu, En Colom no va ser esclavista, ans va lluitar amb totes les seves forces per evitar que els indis fossin esclavitzats i fossin tractats com s√ļbdits dels reis, amb els mateixos drets que els catalans. El Pare Cases, considerat avui, el protector dels indis, √©s el seu m√©s fidel seguidor en aquesta pol√≠tica de respectes i protecci√≥. Cal que tinguem tamb√© present que En Colom havia arribat a jutjar i condemnar a mort alguns colons que s'havien excedit amb els pobladors nadius del Nou M√≥n. I que √©s l'autor d'unes "Instruccions", acceptades pels Reis Cat√≤lics, que havien de funcionar com a llei, a fi que els indis fossin verament respectats. En una carta al seu cos√≠ Pere Bertran i Margarit, datada a l'abril del 1494, li exposa: "La principal cosa que heu de fer √©s guardar molt els indis, que no els sigui fet cap mal ni dany, ni els sigui presa cosa contra la seva voluntat, ans rebin honra i siguin assegurats".

Llavors, com que les condicions proteccionistes no deixaven marge al delicte, alguns colons van escriure als monarques acusant-lo que no els deixava tenir esclaus, que els feia llaurar les terres, els obligava a construir les seves cases i no els deixava marge de guany en els intercanvis de productes. I que si tot continuava aix√≠, aix√≤ seria la seva ru√Įna, perqu√® ells havien anat a aquelles terres a enriquir-se i no pas a treballar en aquelles condicions. Aquest √©s un aspecte totalment silenciat. No pas per la censura, sin√≥ per la manca de coneixement que tenim d'aquella √®poca i d'aquells fets. Si a tot plegat hi afeg√≠em que la Corona va destituir En Colom al 1495 i el va fer tancar tot acusant-lo de crims de lesa majestat, podrem adonar-nos amb molta m√©s nitidesa, que entre que s'embarca de Barcelona en el segon viatge i arriba al Nou M√≥n, pel novembre del 1493 i √©s detingut a mitjan 1495, no ha passat amb prou feines un any i mig. I durant aquest any i mig se li volen atribuir tots els crims que hi ha hagut a Am√®rica des de llavors fins als nostre dies? Es vol convertir en un s√≠mbol de criminalitat i esclavisme un home que va lluitar per les llibertats i la just√≠cia de Catalunya, que va posar la seva vida en perill guerrejant m√©s de deu anys contra Joan II, que li van ser confiscats els b√©ns, que va haver de viure a l'exili per ra√≥ de la seva actitud revolucion√†ria? A quina manera de caricatura de la intel¬∑lig√®ncia hem arribat?

Alg√ļ se li acudiria demanar als Estats Units que tirin a terra l'est√†tua d'En Washington perqu√® avui dia arreu d'aquell pa√≠s la policia mata negres com qui degolla pollastres? Els nostres avantpassats es van adonar de la import√†ncia que tenia la nostra hist√≤ria en la configuraci√≥ d'una ment sana i d'una actitud justa. Sabien que ens l'havien amagat i canviat, per√≤ al 1888, aprofitant l'Exposici√≥ Universal de Barcelona, van voler explicar al m√≥n que En Colom era catal√† i catalans eren En Llu√≠s de Sant√†ngel, el Pare Bernat Bo√Įl, En Pere Bertran i Margarit i En Jaume Ferrer, que s√≥n les imatges que hi ha al peu del monument. Potser no van creure oport√ļ en aquell moment fer un judici √®tic a la conquesta i el posterior genocidi. O potser el que volien denunciar abans de re era la conquesta espanyola de Catalunya i l'intent d'anorreament de la cultura catalana a mans de la Monarquia espanyola?

Sigui com fos, el debat ètic i ha de ser. Segur que hi serà, però posant abans les bases dels fets. Sens distorsions de cap mena. Aquells homes van fer alçar el monument perquè el món veiés allò que la Inquisició, la censura, la persecució intel·lectual, la confiscació de biblioteques, la crema de llibres i la reescripturació global del nostre passat van intentar d'obliterar per sempre de la nostra consciència col·lectiva: que En Colom i els primers descobridors d'Amèrica eren catalans. Van intentar posar dempeus l'estàtua més alta del món, com En Gaudí feia amb la seva Sagrada Família, perquè la nostra Història, la nostra cultura i la nostra gent deixés d'estar genuflectida i humiliada. Deixés de ser invisible als ulls del món i als nostres ulls. Van alçar aquest monument en senyal de respecte, de coneixement i dignitat. Com una gran far dreçat també a favor de la claror i de la llibertat.

Les veus que ara se senten demanant que es retiri aquest s√≠mbol catal√†, han pensat b√© en quina banda de la hist√≤ria cal emmarcar la seva petici√≥? Abolir, enderrocar, amagar, esborrar s√≥n mots i idees que no han deixat de preconitzar no pas els defensors de cap rep√ļblica, ni de cap revoluci√≥ social, ni de cap √ćtaca ni Utopia, sin√≥ que s√≥n les idees for√ßa, les idees clau dels enemics de tot pensament, de tota cultura i de tota llibertat. Sense informaci√≥, no hi ha idees, sense idees, no hi ha pensament, sense pensament hi ha el dogma. El debat sobre el monument d'En Colom hauria de ser la gran oportunitat dels catalans d'avui per enderrocar la desinformaci√≥, el dogma i el rentat de cervell i preservar, m√©s enll√† de tota intoxicaci√≥ i uniformitzaci√≥ inquisitoria i estatal, la informaci√≥, la llum, les idees, el pensament.

Jordi Bilbeny

Institut Nova Història




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.