21-04-2014  (3056 lectures) Categoria: Articles

Premsa: Erasme i la construcció catalana d’Espanya

L'investigador Pep Mayolas presenta noves teories sobre la família del navegant i la suposada castellanització del descobriment català d'Amèrica..

Pep Mayolas: "La meva hipòtesi és que Erasme era català i fill de en Colom"

Sílvia Colomé

S√ćLVIA en Colom√Č


La història és una disciplina que mai deixa de sorprendre amb noves teories i, de vegades, noves certeses. Qui els havia de dir als antics egipcis que el seu gran faraó Ramsès II en realitat no va guanyar la batalla de Qadesh contra els hitites (va quedar en taules), tal com va manar escriure en poemes i temples? De vegades el temps posa les coses al seu lloc, altres les enterra per sempre sota la sorra del seu rellotge.

La publicaci√≥ de recents investigacions ha sacsejat pilars fonamentals de la hist√≤ria. La hip√≤tesi sobre l'origen catal√† de Crist√≤for en Colom (defensada per Jordi Bilbeny de l'Institut Nova Hist√≤ria i altres historiadors de fora de les nostres fronteres) no va deixar a ning√ļ indiferent, i se li ha sumat √ļltimament un altre cas de catalanitat, ni m√©s ni menys que la del gran referent de la literatura espanyola, Miguel de Cervantes, una tesi exposada per diversos especialistes. L'√ļltim cas apunta al pr√≠ncep dels humanistes. L'investigador Pep Mayoles acaba de publicar l'estudi Erasme i la construcci√≥ catalana d'Espanya, (de l'editorial Llibres de l'√ćndex), un llibre que promet aixecar molta pol√®mica.

- Comencem forts.. qui era Erasme?
- Algunes de les seves biografies cl√†ssiques ja diuen que el seu nom era inventat. El llibre explora la hip√≤tesi que Erasme de Rotterdam era catal√† i tamb√© el segon fill d'en Crist√≤for Colom, Ferran Colom, fill de la veritable dona del descobridor, la portuguesa Felipa d'Avis, criadora del rei Joan II de Portugal, segons les tesis de Jordi Bilbeny, i filla del duc de Co√Įmbra, el primer humanista de Portugal.


- Vaja!
- La història manipulada ens diu que Hernando (Ferran) Colom és fill de Beatriz Enríquez de Arana, un pagesa cordovesa, i que ell va ser la persona més culta del segle XVI. En morir va deixar 15.370 volums a la seva biblioteca, quan la reina Isabel la catòlica en va deixar 400. Era un príncep de l'Humanisme, com Erasme. I com ell, va entrar al clergat. El rei Ferran hauria vetat que Ferran es pogués casar per evitar que tingués descendència legítima ja que era un Urgell per part d'en Colom, branca rival dels Trastàmara, i  príncep de Portugal per part de la seva mare.


- I perquè s'inventaria aquest alter ego?
-En aquest moment s'acabava d'inaugurar la inquisici√≥, l'√ļnic √≤rgan com√ļ de les dues monarquies. S'amaga d'ella agafant una personalitat estrangera i tamb√© publica a l'estranger. De fet √©s una persona culta, preparada i amb un gran potencial per poder governar. Ferran no es resigna i intenta incidir en la societat.


- Com?
- Promovent una reforma de l'esgl√©sia perqu√® arribi a totes les persones, l'embri√≥ de la famosa reforma del segle XVI. √Čs el que es promovia des de Montserrat. I cent anys abans ja ho va comen√ßar a dir Francesc Eiximenis, el seu antecessor. El model d'Erasme era catal√†.


- I la seva gran obra, L'elogi de la follia...
- Erasme la va escriure mig any després de la reclusió de Joana la Boja, la reina de Castella a qui no deixen governar sota l'excusa de que estava boja.


- I no ho estava?
- En aquesta obra la follia parla en primera persona i hi ha moments que es pot considerar que és la veu de Joana. Si sabem interpretar el que diu, veiem que Joana no està tan boja...


- I què en podem interpretar?
- Si fem cas de l'Elogi de la follia, Joana no seria filla d'Isabel la Catòlica, que ve d'una branca malaltissa, el seu avi era Enric el Doliente. Anem a parar a un escenari, que la història no ens facilita, que és que Isabel no pot tenir més fills després de tenir una nena (futura reina de Portugal), un avortament i un nen malalt (que morirà). Després de les guerres i tots els esforços per unir les dues corones, els reis acaben optant per un ventre de lloguer.


- Molt moderns...
- Ferran, amb fama de Don Joan, tenia una mena d'amant oficial amb qui ja havia tingut un fill reconegut com bastard. Les filles posteriors serien criades com a filles d'Isabel. Sabem que la reina paria amb la cara coberta i procurava no gemegar. Ens estan dient, en realitat, que sota els llençols hi havia una altra dona.


- Llavors, els reis de Castella posteriors a Isabel eren, en realitat, catalans?
-Sí, es pot especular això. Ens poden dir que només escombrem cap a la nació catalana... però en el llibre plantejo una idea catalana i valenciana d'Espanya.


- Expliqui-ho...
- Defenso que els Reis Catòlics es van casar, van viure i van tenir descendència a València. Però Valladolid acabarà substituint València a les cròniques. A part d'aixó, Barcelona es recupera de la seva decadència sota el regnat del Rei Catòlic. Com ho va fer? Va baixar sous de funcionaris, els interessos del prestadors, amb la insaculació i alguna altra mesura modesta... però tot això no hagués estat suficient per a la recuperació espectacular de Barcelona en tan poc temps. L'auge va venir marcat en realitat pel descobriment d'Amèrica, però com que la història ens diu que va anar a càrrec de Castella, no consta...


- El descobriment va ser català?
-√Čs clar. Aix√≤ entronca amb el treball ja realitzat per altres investigadors. Si la hist√≤ria oficial no s'ho creu, √©s el seu problema. El descobriment va ser fet per catalans i des de Catalunya i en cert moment el Rei Cat√≤lic va veure que en Colom acabaria tenint m√©s vassalls que ell i no li interessava que tingu√©s tant poder. Com podia invalidar el contracte que havia fet amb ell?


- Com?
-La signatura del rei no es pot invalidar. Però què passaria si hagués signat com a rei de Castella en lloc de com a rei d'Aragó? Els privilegis atorgats a en Colom quedarien invalidats perquè no es podien donar a un estranger, i si en Colom era català... seria estranger a Castella. Llavors va decidir convertir el descobriment en un assumpte castellà.


- La suposada castellanització del descobriment vindria marcada perquè el Rei temia el poder d'en Colom?
- S√≠, per treure-li poder. La seva nissaga s'estava convertint en molt poderosa i hem de tenir en compte que la seva fam√≠lia, si s√≥n els Colom catalans que proposem, eren banquers. Sempre s'ha dit que els banquers que van finan√ßar el descobriment eren genovesos, a Castella no hi havia banquers per√≤ s√≠ a Catalunya. Si el descobriment el fa Castella, perqu√® entra arru√Įnada al segle XVI?


- Acceptem la tesi de la castellanització del descobriment, però perquè castellanitzar altres elements com Cervantes o substituir València per Valladolid a les cròniques?
- No pots tergiversar nom√©s el descobriment. Castella ha de ser el cim, el cap dels regnes, quan era a l'inrev√©s. La riquesa, l'opul√®ncia, els humanistes eren a la corona d'Arag√≥. S'ha de disfressar tot i canviar-ho. Si els cants √®pics s'escriuen en catal√†, s'han de traduir. Si el descobridor del Per√ļ √©s catal√†, es converteix en castell√†.


- Ferran va ser un mal rei per a Catalunya?
- Era un monstre de la política. Havia d'erosionar les llibertats catalanes, on el rei era el primus inter pares i havia de respectar uns privilegis. A Castella les coses eren diferents, tenia molta més llibertat per a governar i per això també va potenciar aquell regne.


- Qui realitzaria els canvis de la història?
- Ferran va crear un poderós aparell d'Estat, el CNI d'ara, la censura i la inquisició. La famosa Pragmàtica de 1502 prohibeix l'edició d'obres sense el seu consentiment. Estem lluitant contra una operació molt ben dissenyada que va ser un treball de generacions i que fins al segle XIX no va desaparèixer.


-Si no hi ha documents, com arriba a aquestes conclusions?
- Es tracta de llegir entre l√≠nies, de no creure segons qu√®. La hist√≤ria √©s una ci√®ncia i evoluciona. Hi ha claus interpretatives que fins ara no s'han tingut en compte. Ja hi ha fet un gran treball per part d'en Bilbeny i d'altres. Col√≥n √©s nom√©s la punta de l'iceberg. Si mires els temes ling√ľ√≠stics pots veure que hi ha moltes catalanades a Am√®rica i tamb√© en el Quixot, per exemple. perqu√® Val√®ncia d√≥na tants pr√©stecs als Reis Cat√≤lics sense protestar i ells nom√©s van una vegada a la ciutat que els sustenta? perqu√® era la capital m√©s luxosa i amb m√©s habitants d'Espanya? Estem davant d'una castellanitzaci√≥ de la hist√≤ria.


- √Čs conscient del rebuig que provoquen aquest tipus de teories?
- Sí, la gent no està disposada a canviar la seva visió de la història. Sembla que el que s'ha après a l'escola hagi d'anar a missa. L'existència de la censura és palpable i demostrable. Si es volia controlar el discurs era perquè el que passava era diferent al que s'a explicat. Un rei sap que la història el jutjarà, és normal que decideixi construir la seva història i explicar-la a la seva manera. Llavors, quina fiabilitat tenen les cròniques? Han estat escrites pera  justificar les maniobres d'un regnat.


- Aquestes hipòtesis en el moment polític actual es poden interpretar com una provocació...
- No ho fem expressament. Políticament és complex i problemàtic, però no puc esperar 20 anys per a publicar-les. No hi ha voluntat de provocar. Sé que aquesta entrevista pot originar uns comentaris com per anar-me'n a viure a Andorra.


- A què aspira?
- Aspiro a posar una pedreta per començar a construir l'edifici de la nostra història. No estem robant la història de Castella, sinó restituint de la millor manera possible la història que ens han arrencat. El tòpic ja diu que el vencedor explica la història, i, a la seva manera.


- Existeix una guerra d'històries?
- Es podria dir que sí, però no es tracta d'una rivalitat entre Catalunya i Castella. Això ha passat sempre a tot arreu. Castella ha tingut la fortuna de ser la vencedora i es dota d'un passat que no tenia. La seva intolerància és gairebé genètica.

La Vanguardia.com Libros | 21/04/2014 - 00:05h


Per a saber-ne més:
http://www.lavanguardia.com/libros/20140421/54405102023/entrevista-pep-mayolas-erasmo-catalan.html#ixzz2zVGbu9TgSegueix-nos a : https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.