05-12-2023  (70 lectures) Categoria: Articles

Bandolers

De Capablanca a Vidrieret: busca el bandoler del teu poble

De Sílvia Marimon Molas
Diari ARA
3 de desembre de 2023

BarcelonaGairebé cada poble català ha tingut el seu bandoler. Fins i tot, institucions tan honorables com Montserrat en va contractar un, en Vidrieret, per fer front als monjos de Valladolid. "Els bandolers eren els nostres avantpassats. El nostre patrimoni bandoler és un dels més valuosos d'Europa", afirma la periodista i escriptora Sylvia Lagarda-Mata, que n'ha localitzat 3.028 als arxius catalans i n'explica la biografia de 135 a Catalunya, terra de bandolers (Angle Editorial). "Crec que molts pobles desconeixen que tenen un bandoler. Tothom sap qui és en Serrallonga, però n'hi ha que tenen biografies molt més fascinants", explica Lagarda-Mata. "Serrallonga no era més excepcional que la resta ni va tenir una vida especialment extraordinària, però és el més famós, en part, perquè l'historiador Juan Cortada va salvar-ne l'expedient judicial i tenim documentada la detenció, els interrogatoris, l'execució...", detalla l'autora.

Cortada (Barcelona,1805-1868) era historiador, periodista, novel·lista i traductor, i va treballar com a agent fiscal del Crim de l'Audiència de Barcelona des de 1828 fins a 1840. Va ser ell qui va salvar de la crema el Proceso de Juan de Serrallonga que avui es guarda a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Per a Lagarda-Mata, era un assassí despietat, però la literatura l'ha mitificat. "Sobretot Víctor Balaguer, amb el drama Don Juan de Serrallonga, que el va convertir en un Robin Hood a la catalana".

Montserrat va contractar bandolers

A la periodista i escriptora l'interessa més un altre bandoler, en Vidrieret. "No en sabem el nom real, però la seva història és molt més singular. El van contractar els monjos de Montserrat!", diu. A finals del segle XV, Montserrat va perdre l'autonomia. El rei Ferran el Catòlic va enviar al monestir catorze monjos procedents de Valladolid, i Montserrat va passar a dependre de la congregació d'aquesta ciutat castellana. "Els monjos de Montserrat es queixaven de la mala administració, l'exportació d'almoines a Valladolid, el reclutament de seminaristes castellans... Els val·lisoletans obligaven els monjos a confessar-se en espanyol amb la històrica frase 'Hablad en cristiano!'", lamenta l'autora.

"Al final, el 1585, fra Mateu Lloret, majordom de Montserrat, va decidir contractar els serveis del Vidrieret, un bandoler d'origen gasc√≥". Hi ha un informe que es va enviar al papa Sixt V, on s'explica que el bandoler i la seva gent havien obligat els monjos castellans a abandonar el monestir. "Van anar traient amb viol√®ncia els castellans, que, segons recorden els mateixos monjos, eren 27", es pot llegir a l'informe. Segons aquest document, van ser 40 bandolers els qui "de males maneres i amb amenaces" els van treure del monestir. Tenien la intenci√≥ de treure'ls a peu i a cavall de Catalunya, per√≤ a Cervera els homes del virrei van alliberar els monjos castellans. Tanmateix, Vidrieret i els seus homes es van escapar i van tornar a Montserrat l'any seg√ľent.

L'autora prefereix parlar de bandolerismes, en plural, que no pas de bandolerisme, perquè és un fenomen que s'estén durant molts segles i, per tant, va canviant. "Catalunya ha estat terra de bandolers des de l'alta edat mitjana fins ben bé el segle XX. Són vuit segles. Hi ha els bandolers feudals, els del Barroc, que és quan hi va haver més bandolerisme, i bandolers després de totes i cadascuna de les moltes guerres que hi ha hagut a Catalunya". Inicialment, els bandolers formaven part dels exèrcits privats dels senyors feudals: "El nom de bandoler prové precisament de bàndol", detalla Lagarda-Mata.

Sovint combinaven la feina de mercenaris amb la delinq√ľ√®ncia, i quan els senyors feudals ja no els van necessitar van passar a ser lladres que actuaven pel seu compte i benefici. El fenomen, segons l'autora, s'intensificava quan hi havia guerres. "Quan els ex√®rcits es disgregaven, alguns dels seus integrants utilitzaven les armes que tenien per atracar la gent i els masos. El Barroc va ser l'√®poca m√©s intensa, per√≤ el fenomen es va revifar despr√©s de les guerres", detalla. Aix√≠, va tornar despr√©s de la guerra de Successi√≥ (1701-1714), les guerres amb Fran√ßa (1793 i 1808) i les guerres carlines (1833-1876).

La modernitat va eliminar-los

No van ser les forces de l'ordre les que van acabar amb el bandolerisme, sinó la modernitat. Quan els camins rals es van convertir en carreteres, les diligències en trens, la banca va protegir els diners i el telègraf va permetre que fos més fàcil la comunicació i es pogués identificar i localitzar els bandolers, aquests van perdre la seva feina.

Lo Peretó és, segons l'autora, el darrer bandoler censat a Catalunya. Probablement, el seu nom era Pere Guillem, tenia una de les cases del mas de Guillem a Sant Salvador de Toló (Pallars Jussà), i va actuar a la dècada de 1920. "Solia demanar diners en préstec i les devolucions sempre coincidien amb assalts a carruatges que tornaven del mercat d'Artesa de Segre", detalla l'autora. El van condemnar a cadena perpètua, però es va evadir quan va esclatar la Guerra Civil i el va acabar matant el fill d'una víctima seva.

De bandolers n'hi va haver a tot el territori. Era m√©s freq√ľent trobar-los en zones muntanyoses, per√≤ es traslladaven on hi havia persones a qui robar, per aix√≤ tamb√© n'hi va haver al Barcelon√®s. "El bandoler sempre anava all√† on es generaven diners... Vaig trobar un document d'un bandoler a Guils de Cerdanya que es va passar 24 hores esperant que alg√ļ pass√©s pel cam√≠, i aix√≤ no era gens profit√≥s", relata l'autora.

Poques dones bandoleres

Hi va haver poques dones bandoleres, per√≤ n'hi va haver. Una va ser Ant√≤nia Ferrer, la Vella Andreua, que era de Vilafranca del Pened√®s i va viure al segle XIX. Segons l'autora, es va instal¬∑lar a Sant Quint√≠ de Mediona i va establir una escola de bandolers. "Al voltant d'algunes bandoleres hi ha molta llegenda i no est√† clar qu√® √©s veritat i qu√® no ho √©s", afirma la periodista i escriptora. Teresa Molins i Bach tenia com a √†lies¬†la Comtessa de Molins, tot i no ser comtessa ni noble. Era de Sant Pere Pescador i va enfollir quan li va caure un fill dels bra√ßos. Va formar part d'una quadrilla de bandolers que es dedicava a assaltar masos, camins i dilig√®ncies, amb Joan Teixidor, √†lies el Pastor de Batipalmes. No est√† clar tampoc que Margarita Cisneros sigui nom√©s un producte de la imaginaci√≥ popular. La seva exist√®ncia es basa √ļnicament en un roman√ß que explica que estava enamorada d'un pag√®s de Tamarit per√≤ la van obligar a casar-se amb un comerciant de Lleida. Va matar l'amant i el marit i es va fer bandolera.

Lagarda-Mata creu que les generacions que no han patit el bandolerisme han tendit a mitificar-lo. Hi havia molts tipus de bandolers: des de pagesos, fins a hereus de masies, marxants, artesans i sacerdots o seminaristes. N'hi havia que buscaven venjança, d'altres volien sortir de la misèria, alguns eren lladres comuns, fugien de la justícia o eren soldats que s'havien quedat sense feina. "Ja a la seva època solien gaudir de la simpatia del poble perquè s'enfrontaven al sistema, però Robin Hood existeix tan sols a la ment de la gent", assegura.

Consulta la relació exhaustiva per pobles dels 3.028 bandolers localitzats per Sylvia Lagarda-Mata a Catalunya, terra de bandolers:

Llistat de bandolers catalans per poble




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.