Resultats cercant per
Catalunya
23-05-2009 (2155 lectures)
| |
Jornades sobre la cultura pirotècnica tradicional a Catalunya - Vilafranca del Penedès (23 de maig del 2009) Andrés Castellano MartÃ, Jordi Bertrán Luengo i Manel Capdevila Maresma, entre altres, parlen del foc ritual, festiu y cultural en un acte organitzat pel "Ball de Diables de Vilafranca del...
20-09-2004 (8797 lectures)
| |
El comte de Barcelona, només era comte del "comtat de Barcelona", però no era comte ni del "comtat d'Urgell, ni del "comtat d'Empúries", ni del "comtat de Foix", ni del "comtat de Pallars", parts del Principat de Catalunya, al que Jaume I anomena "Regne de Cathalunya", dons en ser coronat rei Anfós, PrÃncep o "unum inter pares" del Principat, aquest esdevingué Regne, ja que un Principat que té Rei en lloc de PrÃncep, és un Regne De Facto.
"Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha...
02-04-2020 (2508 lectures)
| |
A l'epopeia del Liber Maiorichinus, de l'any 1113 dC, trobem el que l'acadèmia università ria, a dia d'avui, considera les primeres referències conegudes als catalans, que al llibre són referits com a 'catalanenses' o 'catalanicus', i al concepte de 'Catalunya', que al llibre apareix com 'Catalania', que és tractada com la seva pà tria, la terra dels...
03-11-2008 (11778 lectures)
| |
La formació de la bandera dels Estats Units partiria d'una evolució de la bandera catalana que els anglesos van prendre com a model per a la Companyia Brità nica de les Ãndies Orientals. A banda de la seva disposció amb franjes vermelles i blanques de les que no hi ha cap precedent a Anglaterra, curiosament l'evolució del nombre de pals també coincideix com en la senyera catalana amb l'evolució del nombre de territoris que es voldrien...
01-05-2010 (3458 lectures)
| |
En l'actualitat també es menciona en un article publicat a l'Encilopedia Espasa (1934) amb algunes conferències (papers) presentades en dos simposis de l'IAA (1970 i 1971), i publicades per la NASA. Els dos últims fan referència al "Memorial de Artilleria" de 1929, però hi ha altres documents relatius a la conquesta de València, que proporcionen la mateixa evidència de la utilització de la pólvora per les tropes de Jaume I, encara que no en forma d'armes de foc utilitzades pels...
03-12-2013 (8518 lectures)
| |
Tà cit: « Ferox gens nullam esse vitam sine armis putat»
Voltaire:La Catalogne est un des pays les plus fertiles de la terre, et des plus heureusement situés. Autant arrosée de belles rivières, de ruisseaux, et de fontaines, que la vieille et la nouvelle Castille en sont dénuées, elle produit tout ce qui est nécessaire aux besoins de l'homme, et tout ce qui peut flatter ses désirs, en arbres, en blés, en fruits, en légumes de toute espèce. Barcelone est un des beaux ports de...
05-12-2013 (7317 lectures)
| |
L'erudit del s.XVII Du Cange va dir, segons Voltaire..: "..El monument més antic dels duels ordenats pels reis és la llei de Gondebaud le Bourguignon. La mateixa jurisprudència que es va establir més tard al llarg de tot l'Occident: L'antiga LLEI CATALANA.." La federació espanyola diu que l'esgrima moderna va començar a Espanya amb el tractat del mestre d'esgrima Jayme Pons de Perpinyà (1474) hi ha manuscrits en llatà del s.xv: Un mestre florentà deixeble a...
07-12-2013 (4759 lectures)
| |
08-12-2013 (4218 lectures)
| |
El divendres 28 d’octubre, a les 8 del vespre a la sala de l’Agrupació Folklòrica Molins de Rei, va tenir lloc la conferència: “De Rei a Emperador. Carles I a Catalunya, 1519-1520â€, a cà rrec d’Àngel Casals MartÃnez, professor del departament d’Història Moderna de la Universitat de...
10-12-2013 (4739 lectures)
| |
Sobrequés defiende el rigor "cientÃfico" del simposio 'España contra Catalunya'
El director mantiene ante las crÃticas que el tÃtulo del congreso "no se discute", pues es "absolutamente adecuado" y muestra una "realidad indiscutible"...
12-12-2013 (3343 lectures)
| |
No m’agraden els articles victimistes, però hi ha un moment que se t’inflen les pilotes de llegir i escoltar collonades. Espanya contra Catalunya. Tant costa d’entendre? Tan pobres d’esperit se senten els partidaris de la unitat d’Espanya que no poden defensar-la sense negar-ne o relativitzar-ne el llegat? La majoria de transcripcions d’aquest recull estan extretes del llibre de Francesc Ferrer Gironès, La persecució polÃtica de la llengua catalana....
17-12-2013 (4189 lectures)
| |
17-12-2013 (7036 lectures)
| |
In 1097 some Bari sailors, on their return from the East, brought with them the relics of St. Nicholas, Bishop of Mira, for which Roger, Duke of Apulia, built a splendid church; this became the object of great veneration and of innumerable pilgrimages. About this time Urban II, being in Apulia, went to Bari to venerate the relics of the holy wonder-worker and to consecrate the...
22-12-2013 (2907 lectures)
| |
El Quijote se escribió en catalán, como todas las obras del Siglo de Oro. De hecho, Miguel de Cervantes se llamaba en realidad Joan Miquel Servent, y la versión que conocemos hoy del libro más importante de la literatura en castellano no es más que una «mala traducción». Éstas y muchas otras teorÃas con los catalanes como protagonistas que atentan contra la Historia fueron objeto de un curso «universitario» durante el pasado fin de semana –del 1 al 4 de agosto– en Crespià . CiU...
24-12-2013 (5660 lectures)
| |
A l' Edat Mitjana tot i que a vegades s' incloïen Catalunya i la corona catalano-aragonesa dins el concepte geogrà fic d' Espanya (o Spanya) entesa com a la PenÃnsula Ibèrica, també hi ha molts exemples de textos que distingeixen Catalunya d' Espanya:...
01-05-2014 (3396 lectures)
| |
24-06-2014 (5657 lectures)
| |
24-06-2014 (7131 lectures)
| |
17-08-2017 (3321 lectures)
| |
El mà xim erudit anglès en banderes nà utiques diu que la "six strapped banner" la imposen els Stuart a principis del s.XVII.. perquè eren el seus colors.. i.. aixó no ho hem tingut palés fins a la troballa d'en Daniel (en reprodueixo la foto) => serien els colors de Maria Stuart-Guisa.. decapitada el 1587... quedant perfectament explicat el fet de la bandera de barres vermelles i blanques d'Isabel I a la meva foto del quadre de 1588 "apothecaries hall" i als altres quadres de la...
04-09-2014 (2972 lectures)
| |
Asà explica esta teorÃa VÃctor Cucurull en una lección magistral grabada precisamente el pasado 14 de abril. La grabación se hizo en las instalaciones de la televisión de El Punt Avui, dentro del programa Fem Via y fue patrocinada por la Asamblea Nacional de Cataluña (ANC), la organización cÃvica que pilota el proceso soberanista catalán. Cucurull es también uno de sus...
10-09-2014 (2733 lectures)
| |
Retrat d'AzorÃn pel seu amic Zuloaga el 1941, agafant el llibre ''Pensando en España''...Amb l'à rida Castella de rerafons. AzorÃn era de Monòver, població valenciana fronterera amb Castella que donà suport als...
17-07-2021 (1070 lectures)
| |
24-11-2014 (5860 lectures)
| |
L'Institut Nova Història vol demostrar que grans icones espanyoles eren...
01-02-2009 (4576 lectures)
| |
Benvolguts: Si el que insinueu ès que en Colom podia navegar, com català que era (és a dir de la Corona d’Aragó, no de la de Castella), per sota de la latitud de la Gomera, atès a que no estava lligat pel tractat d’Alcaçoves, la meva opinió és que hi estava lligat i que no hi podia navegar.
I us diré perqué => pur sentit comú.. contra documents adulterats
Si hi ha algun document d'Alcà çovas que parli nomès de Castella, està retocat...
Creieu de veritat que el tractat...
05-04-2011 (4458 lectures)
| |
El virus Divendres 13 (també conegut com a virus Jerusalem), és un dels més destacats en la història dels virus informà tics. El seu descobriment i aïllament el 1987 per la Universitat Hebrea de Jerusalem va posar en vetlla a centenars d'usuaris, que desconeixien per complet que els ordinadors també podien ser atacats per "virus".
Jo mateix (el desembre del 87) en vaig haver de fer un cercador emprant una rutina recursiva en Turbo C que vaig regalar al llavors propietari-gerent de...
22-12-2011 (4383 lectures)
| |
La meva intuició de petit: que la tradició catalana de Santa Bà rbara i els trons estava relacionada amb la santabà rbara dels vaixells, o amb El Gallard pertanyent al Presidi de Santa Bà rbara.. amb la marca del fonedor.. Josephus Barnola- BAR - 1766 que era el mestre campaner que va fondre LA TOMASA i altres campanes de...
09-05-2009 (1979 lectures)
| |
El 2n volum desaparegut de la 'Crònica Universal del principat de Catalunya'
De 1609 és l'edició del primer dels tres llibres de Jeroni Pujades (i l'únic escrit en català ), titulats Crònica Universal del Principat de Catalunya.
L’Eulà lia Miralles, en el seu treball titulat “La crónica universal del principado de Cataluña de Jeroni Pujades, una obra interpolada?†ens...
20-09-2010 (5051 lectures)
| |
En Manel Capdevila ens explica la importà ncia de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona d'Aragó", i sobre el terme "Corona Catalano-Aragonesa" que designaria el territori del regne català .
Amb la finalitat de negar la legalitat d'aquest nom, la solució que han trobat alguns és dir que Catalunya no va ser mai un regne que només era un comtat, atès que a la capçalera dels manuscrits Jacme I i els seus descendents s'anomenen "Comtes de Barcelona", però no tenen...
17-09-2017 (4083 lectures)
| |
11-08-2018 (2977 lectures)
| |
Voltaire sobre Catalunya (1751):
"Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra i dels més ben situats. Regada per bells rius, rierols i fonts, tant com la vella i la nova Castella estan privades d'ells, produeix tot l'indispensable per a les necessitats de l'home i tot el que pot afalagar els seus desitjos: arbres, grans, fruits i llegums de totes classes. Barcelona és un dels més bells ports d'Europa, i el paÃs proporciona tot el necessari per a la construcció dels navilis....
19-08-2018 (1876 lectures)
| |
Ja fa més de deu anys que vaig començar a seguir-li la pista a l'esmunyedÃs Leonardo. Amb el temps he arribat a la conclusió que aquest artista i filòsof del Renaixement ha estat a Catalunya en almenys tres ocasions, com bé sap qui m'hagi seguit en els meus llibres oa la meva pà gina web. No és el meu propòsit explicar el corpus de les meves raonaments en defensa d'aquesta discutida tesi (només n'hi ha prou treure el cap per aquesta secció per tenir nocions bà siques d'ella). Però...
12-10-2018 (7827 lectures)
| |
En Jordi Basté i en DarÃo Porras es fan una pregunta que està contestada des de fa "al menys vuit mesos" a l'ABC
Ambdós s'haurien d'informar perquè la notÃcia "porta vuit mesos de retard". Es va estrenar en castellà a "HBO" i deien CATALUÑA.. els de l'ABC van protestar "esquinçant-se les vestidures" i Netflix "obedient per poder-ho publicar a "M+" ho ha corregit (no mostra afany de tergiversar, perquè ho ha deixat en els altres idiomes, simplement obeeix a qui...
"Un système d'alerte créé à partir de 1285 par les rois de Majorques (...) Ces tours communiquaient entre elles par un seul moyen : le feu. La journée , la fumée se voyait au loin. La nuit, c'est l'éclat du feu qui faisait office de signal. Les églises, les châteaux et les chapelles participaient aussi au réseau d'alerte". Le livre évoque les guardias et les farahons qui ont précédé ces fameuses...
07-03-2006 (1374 lectures)
| |
Presentació del llibre Cristòfor Colom. PrÃncep de Catalunya de Jordi Bilbeny
Dijous 9 de març, a les 12 hores, al Museu d'Història de Catalunya
El pròxim 9 de març, a les 12.00 hores, el Museu d'Història de Catalunya (Pl. de Pau Vila, 3. Palau de Mar) serà escenari de la roda de premsa de presentació del llibre Cristòfor Colom. PrÃncep de Catalunya, de l'arenyenc Jordi Bilbeny i que ha editat...
07-03-2006 (3989 lectures)
| |
Roda de premsa presentació: "Cristòfor Colom, PrÃncep de Catalunya" de Jordi Bilbeny, a Barcelona
2006-03-09
Museu d'Història de Catalunya - Barcelona (El Barcelonès)
Jaume Sobreqúes (Director del Museu d'Història de Catalunya) , Carles Camp (President de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya) , Isidor Cònsul (Director d'Edicions Proa) , Jordi Bilbeny (investigador i escriptor)...
23-10-2018 (8474 lectures)
| |
text del s. XVII on es diu clarament que als aquitans de Llemotges els deien catalans. Som la mateixa nació i tenim la mateixa llengua. Les proves hi són. El text és en català :
Als aquitans de Lemòtges los disián de catalans. Sèm la meteissa nacion e avèm la meteissa lenga. Las pròvas i son. Aquel tèxt, escrich en catalan dins lo sègle XVII, o exprimÃs...
03-11-2013 (1639 lectures)
| |
09-03-2020 (1474 lectures)
| |
23-03-2020 (4759 lectures)
| |
On era situada l'antiga Catalaunia? Si ENS atenim a què explica el llibre de l'any 1678, d'Esteve de Corbera, titulat Catalunya illustrata. Conté la seva descripció en comú, i en particular amb les poblacions, dominis, i successos, des del principi de l'món ..., la Localització de l'antiga Catalaunia o Catalauno estaria Molt aprop de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, és a dir, en Territoris de l'actual Occità nia, que antigament ja s'anomenaven Catalunya, com sabem per Altres textos...
23-05-2009 (1865 lectures)
| |
Jornades sobre la cultura pirotècnica tradicional a Catalunya - Vilafranca del Penedès (23 de maig del 2009) Andrés Castellano MartÃ, Jordi Bertrán Luengo i Manel Capdevila Maresma, entre altres, parlen del foc ritual, festiu y cultural en un acte organitzat pel "Ball de Diables de Vilafranca del...
19-02-2021 (1183 lectures)
| |
01-11-2010 (4888 lectures)
| |
L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial)[1] fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat...
23-10-2010 (4824 lectures)
| |
Catalunya va ser un regne i que a més, el terme que es va emprar per denominar la Corona Reial va ser el de "Corona d'Aragó i de Catalunya" i a mesura que es van anar incorporant nous regnes, es passà a "Corona d'Aragó" per simplificar i no haver de dir tota la llista: Regne d'Aragó e de Catalunya, e de Mallorques, e de València, e de Sardenya, e de SicÃlia, e de Nápols......
17-03-2021 (750 lectures)
| |
Citem 4 dates que són clau per demostrar la sobirania d'una nació o estat i són inigualables. Es mostren les dates (anys) relatives entre Espanya i Catalunya "respectivament "separats d'una /:
Bandera 1735/1050, tribunals 1834/1192, primer president 1823/1359 i primera constitució 1812/1283. Crec que els números parlen pel seu compte. Els que creien que Catalunya mai ha existit o opinions similars podrien fer-se-ho mirar, són figures...
05-07-2020 (990 lectures)
| |
L'investigador Manel Capdevila ens adverteix sobre l'existència d'un mapa d'Europa titulat Imperii Caroli Magni et vicinarum regionum Descriptio, dedicata et inscripta Ludovico, Regi, Victori Et Defensori Ecclesiae Christi..., obra de Petrus Bertius, cosmògraf de la cort de LluÃs XIII de França, i del cartògraf Willem Jansz Blaeu. Aquest document fou publicat, per primera vegada, al Novus atlas, imprés a Amsterdam, Holanda, l'any 1634. ...
24-02-2018 (1302 lectures)
| |
06-12-2020 (1170 lectures)
| |
10-12-2020 (784 lectures)
| |
Té sentit que Catalunya reclami la seva independència de la resta de l'Estat? Quina ha estat la relació de Catalunya amb Aragó i després amb Espanya? Tothom pot tenir la seva opinió, però l'estudi de la història ens dóna respostes molt...
23-10-2012 (7237 lectures)
| |
Les llengües de l'orde de Sant Joan de Jerusalem eren unes divisions geogrà fiques i culturals que es van establir a principis del segle XIII amb el mestre Geoffrey le Rat. Aquestes llengües coincidien amb provÃncies d'altres ordes religiosos o fronteres lingüÃsticoculturals, aixà com lÃmits entre estats.
Amb l'arribada dels hospitalers a l'illa de Rodes van sorgir les llengües. Originalment foren 7: Provença, Alvèrnia, França, Ità lia, Aragó (amb Navarra), Anglaterra (amb...
31-05-2017 (594 lectures)
| |
08-09-2021 (639 lectures)
| |
15-09-2021 (1025 lectures)
| |
25-10-2021 (622 lectures)
| |
25-04-2022 (850 lectures)
| |
23-10-2010 (3718 lectures)
| |
23-10-2010 (218 lectures)
| |
05-08-2023 (136 lectures)
| |
La ciutat de Roses (grec: Rhode) a Catalunya, fundada molt probablement el 776 aC, es va convertir en la base d'algunes històries notables que perduren des de l'antiguitat fins a l'actualitat. D'acord amb la seva germana grega, la ciutat de Rodes, Roses va viure moltes batalles i esdeveniments històrics. Després de segles d'oblit, la història d'aquest fascinant lloc s'ha tornat a...
04-09-2014 (6651 lectures)
| |
El terme lluminà ria té també una accepció històrica com a "foc d'artifici".De fet, de forma oficial, el terme (lluminà ria) s'accepta solament en el sentit de llum, i aixà la seva accepció d'"artifici", ha estat rebutjada (o oblidada) pels historiadors i filòlegs al llarg de dècades. A Catalunya es va emprar el terme antic de "festes de lluminà ries" per indicar "festes de coets", ho demostren els manuscrits de Jaume II, amb grans despeses en lluminà ries a les festes i celebracions,...
11-09-2013 (3014 lectures)
| |
L'amor de Carles V a Catalunya va fer que l'escollÃs per passar-hi els seus darrers anys. Es mostren dades que evidencien que va estar al monestir benedictà de Sant Jerònim de la Murtra, a Badalona, on es conserva una pintura de Carles de quan se suposa que era a Yuste. El fet que la seva dieta preferida fos peix fresc i truites del Pirineu, de subministrament difÃcil al monestir extremeny o que, durant el temps que se suposa que va ser a Yuste a Catalunya no hi hagués virrei, i que...
13-09-2013 (4789 lectures)
| |
Ressò dels mitjans de comunicació de tot el món de la cadena humana que ha unit Catalunya de punta a punta. Diversos diaris, revistes, rà dios i cadenes de televisió parlen sobre com s'ha desenvolupat la Via Catalana i les seves repercussions....
15-01-2014 (1855 lectures)
| |
"Cristòfor Colom i les amèriques" és el tema de debat del dia 20 de maig de 2006 a "Millennium". Els convidats del programa foren Jordi Bibeny, membre de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya; Gabriella Airaldi, professora d'Història Medieval a la Universitat de Gènova; Consuelo Varela, investigadora del CSIC; i Jaume Aymar, president de la Fundació Catalunya-Amèrica. A continuació, per il·lustrar el debat es va emetre el documental "L'apropiació del descobriment d'Amèrica:...
14-09-2014 (9858 lectures)
| |
Per motius de logÃstica, l'últim territori de la penÃnsula al que van dir adéu Colom, Magalhaes i tots els catalans que anaven a les Canà ries i d'allà cap a Amèrica va ser obligatòriament "algun lloc prop del Golf de Cadis...ENCARA QUE EL PUNT DE SORTIDA INICIAL FOS UN PORT DE CATALUNYA". Els portuguesos tot i que Lisboa està en ple Atlà ntic -sobre la ruta de les Ãndies-, van escollir Sagres al Cap San Vicente com punt d'avituallament i més tard van establir una base al cap de Bona...
14-08-2010 (7532 lectures)
| |

La ciència catalana medieval ens va obrir molts fronts, entre els quals podem esmentar: les conquestes militars amb la pólvora catalana,...
30-09-2013 (3076 lectures)
| |
Ja no es repinten només els mapes i els escuts de Catalunya que s'hi representen, com han demostrat a bastament en Jordi Bilbeny i l'Enric Guillot. Ara, les fotografies de les verges andaluses també són fruit d'emmascarament dels colors dels seus escuts. Peritatge a cà rrec de Manel...
23-10-2006 (1861 lectures)
| |
"Cristòfor Colom i les Amèriques" va ser el tema de debat del dia 20-05-2006 a la taula rodona del programa "Millennium", del Canal 33 de Televisió de Catalunya, presentat i dirigit per Ramon Colom.
Els convidats del programa van ser Jordi Bilbeny (www.inh.cat); Gabriella Airaldi, professora d'Història Medieval a la Universitat de Gènova; Consuelo Varela, investigadora del CSIC; i Jaume Aymar, president de la Fundació Catalunya-Amèrica....
06-12-2013 (3843 lectures)
| |
Mossen Ponç de Menaguerra -Cavaller-. El 1473 fou capità de la cavalleria valenciana que s’unà a l’infant Ferran (després Ferran II de Catalunya-Aragó) en l’expedició d’ajuda a Perpinyà , assetjada pels francesos. A petició de l’estament militar de València, escrivÃ, entre el 1479 i el 1493, Lo cavaller (València, 1493, 1532), un tractat o reglamentació dels torneigs, com a exclusiu exercici de destresa, que influà en les diverses ordinacions de la confraria de Sant Jordi...
17-12-2013 (5127 lectures)
| |
El Vidre català s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la penÃnsula des de fa segles. No falten notÃcies i documents que proven l'existència de vidrieries prou importants a Catalunya des del segle XIII[1] (prescindint de les que es tenen sobre l'època romana i la dominació à rab) i consta que es fabricaven en els segles XIV i XV vidrieres artÃstiques per a les esglésies a part de vasos ordinaris i copes fines.
Segons Waters, des del segle X només Egipte i Catalunya coneixien la...
22-12-2013 (4017 lectures)
| |
Ja tenien raó els del Mundo destacant dins l'UNH la curta conferència de 20 minuts "Descoberta catalana d'Austrà lia" sobre d'altres molt més llargues (d'una a dues hores..). La Vanguardia publica més proves confirmant la importà ncia de la troballa d'en Manel Capdevila el 2010 (mapa d'Austrà lia de 1547 escrit en català ) donada a conèixer en diverses conferències fetes a partir del 2010 a Òmnium cultural, al Centre Comarcal Lleidatà , al Calisay d'Arenys.. i a Plural-21... parlant al...
20-11-2004 (6148 lectures)
| |
Catalunya és un dels països ón s'han cremat o expoliat més arxius-biblioteques, dels importants coneguts: Montserrat, Poblet i Ripoll
Es vergonyós haver de "recòrrer a la arqueologia" (per falta de documents) al barri de ribera del Born, fet derruir per Felipe V el 1714. O al estudiar les armes de Ripoll (segons diuen James Lavin i Keith Neil). O haver de cercar senyeres a mapes o gravats "no retocats" en els museus...
02-03-2014 (3807 lectures)
| |
FamÃlia de constructors de lents i d’altres instruments cientÃfics, que actuà a Catalunya a la segona meitat del s XVI.
Destaquen en Pere Roget i els seus fills Joan, Magà i Miquel, que s’establiren a Barcelona, i el seu germà Joan Roget, que s’establà a Girona. Hom ha considerat que llur treball en el camp de la invenció del telescopi s’esdevingué paral·lelament al realitzat als Països Baixos i a Ità lia, la qual cosa ha permès a alguns investigadors de situar Catalunya com...
04-03-2014 (3604 lectures)
| |
Geoffrey Cowling ex-cònsol general del Regne Unit a Barcelona, ha respost a l'article que la diputada del PP al congrés espanyol
Cayetana Ãlvarez de Toledo va publicar la setmana passada al Financial Times contra l'independentisme català i escocès. En aquell article, negava les raons històriques i polÃtiques per a la secessió i demanava a la UE una 'resposta clara' contra l'independentisme. Avui, Geoff Cowling publica al mateix diari una carta contundent amb aquest tÃtol: 'Els greuges...
09-12-2010 (6177 lectures)
| |
El cavall de Merens és una raça de cavall oriünda de Catalunya i Occità nia, al Pirineu Oriental, que coincideix amb el departament francès de l'Ariège, Andorra, la Cerdanya, reconeguda com a tal des de l'1 gener de 1998 pel Registre de Referència Internacional. La carta la concedeixen a França, on els donen el nom "Pony Ariégeois de Mérens" , i a Catalunya hi ha una associació (ACCRA) dedicada a la seva cria. A Alemanya és també una raça molt...
09-05-2014 (4982 lectures)
| |
NOTA DE L'EDITOR. En enviar aquest article als meus amics de Madrid a la conya de sempre. SI HOMRE, JESUCRISTO TAMBIÉN ERA CATALÃN!.. la meva resposta va ser la mateixa de quan m'ho deien fa més de 20 anys.. ÉL NO..PERO LOS QUE LE MATARON SÃ.. Em baso en el fet històric que PEn enviar aquest article als meus amics de Madrid a la conya de sempre. SI HOMRE, JESUCRISTO TAMBIÉN ERA CATALÃN!.. la meva resposta va ser la mateixa de quan m'ho deien fa més de 20 anys.. ÉL NO..PERO LOS QUE...
12-01-2013 (6507 lectures)
| |
La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió...
21-06-2014 (3798 lectures)
| |
La seva història està molt vinculada a la història religiosa de Catalunya, i més concretament de Barcelona. El temple és el primer i principal exemple de l'arquitectura gòtico-catalana a Sardenya.
Sardenya, dominada en aquella època per pisans i genovesos, passà sota el domini de la Corona catalanoaragonesa per decisió del papa Bonifaci VIII.
De Sardenya aquesta devoció passà a Sevilla, on es venera una imatge amb aquest tÃtol al Palau de Sant Telm i també hi ha una altra...
02-08-2014 (6145 lectures)
| |
A més a més de les roques montserratines que s’observen a la Verge de les roques, d’En Leonardo, i que en són el seu segell distintiu i identificador, ara En José Luis Espejo hi observa una planta endèmica de Catalunya i, especialment, del massÃs de Montserrat: la Ramonda...
09-09-2014 (3069 lectures)
| |
El metge Agustà Riera i Pau, ha estat la persona que ha ocupat més temps la presidència de la Diputació de Girona (entre 1911 i 1924) a part de tenir un paper molt rellevant en la Mancomunitat, sent un destacat dirigent catalanista..
Els seus pares, fugint de la tercera guerra carlina, van emigrar temporalment a Cuba on ell nasqué. Tornà a Catalunya el 1884, estudiant la carrera de medicina a Barcelona. Fou elegit diputat provincial per la Lliga Regionalista, president de la diputació...
30-04-2011 (5537 lectures)
| |
Un Homo Universalis (expressió llatina que es podria traduir com a «home d'esperit universal») o també PolÃmata (del grec: πολυμαθής, transcripció: polymathÄ“s), que vol dir «que coneix, comprèn o sap molt», és un individu que destaca en diverses branques del saber. El terme es refereix a persones amb uns coneixements que no estan restringits a una à rea concreta sinó que dominen diferents disciplines, generalment les arts i les ciències. La majoria dels filòsofs de...
20-10-2016 (8925 lectures)
| |
André Rossfelder, va ser un premiat escriptor i geòleg marà nascut a França, va servir en la Resistència francesa i va ser cadet paracaigudista en la Segona Guerra Mundial. Va ser guardonat amb la Medalla Militar Francesa i la Creu de Guerra. Va obtenir un Mestratge i un Doctorat en Ciències (Geologia) i va explorar el nord d'Àfrica i el Mediterrani, mentres era oficial de la "Marine de Guerre" francesa a Alger . Membre de l'OAS, després del fallit atentat a Degaulle, es va haver de...
04-11-2014 (1849 lectures)
| |
Com és de coneixement general, una gran part de l'espectre d'emissió de televisió (a Catalunya i resta del món) està sent reassignat per al servei de telefonia mòbil 4G/LTE de pròxima generació. El llançament es produirà de facto a començament de 2015, i els primers informes suggereixen que aquesta reassignació de l'espectre pot interferir amb els aparells receptors de televisió existents. Per protegir-se contra això, s'ha dissenyat aquest filtre passa-baix que deixa passar la...
12-11-2014 (3437 lectures)
| |
Jordà de Catalunya, també conegut com Jordanus Catalani[1] (fl. 1302-1330)[2] fou un explorador de l'Àsia i missioner dominic català conegut per haver escrit les Meravelles descrites on explica les meravelles de l'Est. Fou el primer ibèric que va trepitjar l'Ãndia, el primer europeu que hi va anar de missioner i el primer bisbe catòlic d'aquest paÃs, nomenat pel papa Joan...
22-02-2015 (2828 lectures)
| |
Resum de la Mostra del Cinema Occitan 2013 -
L'Heritage d'une civilisation
Gravació de so i vÃdeo:
P. Catalunya, 9, 5a...
23-12-2010 (2640 lectures)
| |
El llibre de Jordi Bilbeny, La sardana i la religió de les bruixes, es presentà el dia 11 d'abril a les 18:00 h, a la Sala d'Actes del Centre CÃvic Sagrada FamÃlia. A més d'en Jordi Bilbeny, a la presentació participà un planter de luxe: la periodista PatrÃcia Gabancho (autora del pròleg del llibre, que podeu llegir aquÃ), l'expert en cultura popular Jan Grau i Martà i el periodista de Catalunya Rà dio i sardanista Quim Rutllant.
L'acte fou organitzat grà cies a la col·laboració...
23-04-2015 (2968 lectures)
| |
Aportacions catalanes universals
Grup promotor:
Joan Amorós - Xavier Bada - Pere Baltà - Maria Costa - Enric Cirici – Jaume Comellas - Joaquim Ferrer – Antoni Grivé – Ramon Mir - Jaume Perarnau - Victor Pou - Francesc Roca - Antoni Ros Marbà - Armand Sanmamed
Any:
2015
El propòsit bà sic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble de Catalunya en el decurs...
05-07-2015 (4270 lectures)
| |
En un dels dinars dels dijous al Triclinium d’Arenys de Munt, en Mayolas discutien amb el llibre de Hugh Thomas a la má sobre l’arribada de Carles I, per primera vegada, a la PenÃnsula Ibèrica l’any 1517.(en Carles I va sortir de la ciutat holandesa de Middleburg i, navegant 12 dies, va arribar a Villaviciosa d’Asturies). La sospita d'en Daniel i en Mayolas era que, en realitat, la flota de l'emperador Carles I havia arribat a Vilajoiosa d’Alacant.
En aquell moment vaig arribar...
12-12-2011 (2230 lectures)
| |
Rei dels Catalans
Escut d'armes de Renat I, amb les armes catalanes rebudes per la seva mare
Bon Rei René
Acceptà ser rei dels catalans quan la Diputació del General de Catalunya, en lluita contra Joan el Sense Fe, li oferà la corona el 1466. Encara que no residà mai a Catalunya hi envià els lloctinents Joan II de Lorena i el seu nét Joan de...
13-12-2014 (3725 lectures)
| |
Hi ha almenys tres temes sobre els quals Leonardo és explÃcit en els seus dibuixos i pintures, i no obstant això, manté un mutisme accentuat en els seus escrits. La primera és la seva presència a Catalunya, que he parlat en els meus llibres el viatge secret de Leonardo da Vinci i els missatges ocults de Leonardo da Vinci. El segon és el seu interès per Amèrica, del qual no diu ni una paraula en els seus quaderns, sinó que reflexiona sobre el seu mapa del món (amb el mateix nom) com...
04-06-2016 (2466 lectures)
| |
DifÃcilment es pot admetre cap contratemps, ni a mitjans de juliol ni a
cap altra data per qué Tiburcio de RedÃn aconseguÃs de Felip el tÃtol de governador de la armadilla de Catalunya;
ja que durant aquest mes i el següent es van continuar tramitant
i esclarint, amb la col·laboració del mateix RedÃn, certs problemes
tècnics «sobre la nueva fábrica de baxeles que se hazen en...
29-06-2016 (3376 lectures)
| |
.
Bibliografia
nobiliari Valencià d'Onofre Esquerdo. El Solar Català , Valencià i Balear d'Alberto i Arturo GarcÃa Carraffa. Diccionari Hispanoamericano d'Herà ldica, Onomà stica i Genealogia de Endika de Mogrobejo. Trovas de Mossén Jaume Febrer. Enciclopèdia Herà ldica i Genealògica Hispano-Americana de A. GarcÃa Carraffa. La població d'Aragó segons el fogatge de 1495 d'Antonio Serrano Montalvo. El fogatge de 1553 de Josep Iglésies. Els Fundadors del Regne de València...
29-06-2016 (2444 lectures)
| |
.
Bibliografia
nobiliari Valencià d'Onofre Esquerdo. El Solar Català , Valencià i Balear d'Alberto i Arturo GarcÃa Carraffa. Diccionari Hispanoamericano d'Herà ldica, Onomà stica i Genealogia de Endika de Mogrobejo. Trovas de Mossén Jaume Febrer. Enciclopèdia Herà ldica i Genealògica Hispano-Americana de A. GarcÃa Carraffa. La població d'Aragó segons el fogatge de 1495 d'Antonio Serrano Montalvo. El fogatge de 1553 de Josep Iglésies. Els Fundadors del Regne de València...
12-09-2015 (4970 lectures)
| |
En l'època de la construcció naval de fusta hi havia drassanes a l'aire lliure en moltes viles costaneres. Les d’Arenys de Mar tingueren una fama especial. L’expert en pesca Antonio Sáñez Reguart ("Diccionario histórico de los artes dе la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina don Antonio Sañez Reguart"),[44] citava expressament una certa mena de llaguts d’Arenys insinuant que serien l’origen de la denominació castellana de “faluchos†quan foren rebatejats...
01-03-2020 (2024 lectures)
| |
Begoña Alberdi (Barcelona, 1964) és una soprano catalana.
Estudià al Conservatori del Liceu on finalitzà la carrera amb Premi d'Honor. Posteriorment perfeccionà amb Joan Oncina i Tatiana Menotti. Participà en el Curset d'Interpretació Gino Becchi el 1987, 88 i 89. Obtingué el diploma Viñas i la beca de la Diputació de Barcelona el 1990. L'any 1989 guanyà el Concurso Internacional de Canto Julián Gayarre de Pamplona.[1] Guanyà per dos anys de la Marató de Noves Veus organitzada...
18-03-2020 (2916 lectures)
| |
A finals del segle XIX es van establir a Vilafranca una sèrie de grans comerciants vinÃcoles. Es dedicaven a comprar vi als pagesos per tal d’exportar-lo sota la denominació d’altres zones vinÃcoles de Catalunya i d’Espanya. Els comerciants van establir els seus magatzems a prop de l’estació de ferrocarril inaugurada el 1865. La majoria van ser construïts al carrer Comerç a la banda sud de les vies i davant de l’estació, com els magatzems Felix Via el 1881 amb un projecte de...
28-09-2016 (3521 lectures)
| |
Els mateixos "elements" que van derrotar l'Armada Invencible davant les costes d'Irlanda han deixat al descobert les restes d'un dels navilis de la flota amb què el rei espanyol Felip II va voler envair Anglaterra fa més de 400 anys.
Un dels canons trobats porta gravada la imatge de santa Madrona, un sÃmbol religiós especialment venerat a Catalunya (i Juliana és la patrona de...
14-08-2011 (13181 lectures)
| |
La projecció de la Marededeu de Montserrat cap a fora de Catalunya l'he trobat documentada ja, a partir dels Trastà mara.
El canceller Pero López d’Ayala (1332-1407), hi pot haver algú més pro Trastà -mara que qui va portar al futur Enric II de Castella, deixant al seu senyor “Pere el Cruel†quan aquest va fugir a França, sent premiat per Enric II amb terres i tÃtols després de Montiel (ón mori Pere)!. (Estava emparentat amb Ferran el Catòlic, en lÃnia ascendent indirecta)...
12-12-2011 (1335 lectures)
| |
Rei dels Catalans
Escut d'armes de Renat I, amb les armes catalanes rebudes per la seva mare
Bon Rei René
Acceptà ser rei dels catalans quan la Diputació del General de Catalunya, en lluita contra Joan el Sense Fe, li oferà la corona el 1466. Encara que no residà mai a Catalunya hi envià els lloctinents Joan II de Lorena i el seu nét Joan de...
14-12-2011 (1176 lectures)
| |
Rei dels Catalans
Escut d'armes de Renat I, amb les armes catalanes rebudes per la seva mare
Bon Rei René
Acceptà ser rei dels catalans quan la Diputació del General de Catalunya, en lluita contra Joan el Sense Fe, li oferà la corona el 1466. Encara que no residà mai a Catalunya hi envià els lloctinents Joan II de Lorena i el seu nét Joan de...
12-12-2011 (1942 lectures)
| |
Rei dels Catalans
Escut d'armes de Renat I, amb les armes catalanes rebudes per la seva mare
Bon Rei René
Acceptà ser rei dels catalans quan la Diputació del General de Catalunya, en lluita contra Joan el Sense Fe, li oferà la corona el 1466. Encara que no residà mai a Catalunya hi envià els lloctinents Joan II de Lorena i el seu nét Joan de...
14-12-2011 (1059 lectures)
| |
Rei dels Catalans
Escut d'armes de Renat I, amb les armes catalanes rebudes per la seva mare
Bon Rei René
Acceptà ser rei dels catalans quan la Diputació del General de Catalunya, en lluita contra Joan el Sense Fe, li oferà la corona el 1466. Encara que no residà mai a Catalunya hi envià els lloctinents Joan II de Lorena i el seu nét Joan de...