24-02-2018  (629 lectures) Categoria: Catalunya

Interessants texts antics estrangers sobre Catalunya

Juny 2017

Interessants texts antics estrangers sobre Catalunya: independència, llibertat, economia, costums...

Diego de Saavedra Fajardo (1584 ‚Äď 1648),escriptor i diplom√†tic. Bogeria d'Europa. /di√†leg p√≤sto per Don Diego Saavedra Fajardo. 1748.


" ... cap província va gaudir d'actius més grans o més feliç de la llibertat que Catalunya, ja que es va posseir, governada per les seves pròpies jurisdiccions, estils i costums... (El rei) no li va imposar tribut a ella o la va obligar a assistir-si algun li va donar a Catalunya, eren donacions, concedides per una llibertat gràcil, no per pressió. Si li enviaven comisistes, representaven l'autoritat d'ambaixadors. Les ordres del seu (rei) no eren ordres, sinó proposicions. (...) En ella no representava la majestuositat del rei, sinó la del comte, i fins i tot en moltes coses es podia dubtar de si era senyor o ciutadà de Barcelona... "


Pierre de marca, historiador i arquebisbe francès (1594-1662). Va ser enviat al rei Lluís XIV de França durant l'administració francesa del Principat de Catalunya de la guerra dels Requers. En 1656 se li va encomanar la missió de delimitar la nova frontera derivada del tractat dels Pirineus en els Conferentis Ceret.

"Els catalans, tots dos, rics i pobres, joves i vells; somien amb absoluta independència i llibertat, amb un govern que és el seu. "







Roger de Bossòst, Baró d'Espenan, soldat francès del segle XVII. Informe de 10 d'agost de 1640.

"Los catalanes se quieren liberar de la monarqu√≠a espa√Īola y hacer de su pa√≠s una Rep√ļblica de la que Barcelona sea su cabeza"







Nicolas de Fer (francés), (1646-1720) fue uno de los grandes productores de mapas del siglo XVII. 1706


" Los catalanes son trabajadores, fuertes y espirituales; son amantes de la independencia y sufren con la dominación de sus vecinos".
Louis Le Gendre (1655-1733), historiador, canónigo de Notre-Dame de Paris.

Imatge relacionada

"Los catalanes, celosos de sus libertades, se acababan de rebelar.
El rey de Espa√Īa les hab√≠a instalado a la fuerza los cuarteles de invierno de sus tropas, adem√°s de impuestos y nuevas leyes; todas ellas contrarias a sus antiguas leyes, seg√ļn las cuales esta¬†Prov√≠ncia se gobernaba como un Estado libre desde hac√≠a mucho tiempo: los catalanes tenian embajadores en la misma corte de su Rey, y no obedecian sus √≥rdenes si estas no eran conformes a los Usos y Costumbres de su Pa√≠s".
Nouvelle histoire de France depuis Pharamond jusqu'à ce jour (Musier, Paris, 1699)


Voltaire (François Marie Arouet), Francia, 1694-1778. Escritor y filósofo, padre del enciclopedismo francés.
Dentro su amplia obra escribió un libro sobre  el Rey Sol que tituló Le Siècle de Louis XIV, en el cual hace referencia a la Guerra de Sucesión y a la lucha de los catalanes por sus libertades.
Voltaire sobre Catalu√Īa (1751): "Catalu√Īa puede prescindir del universo entero pero sus vecinos no pueden prescindir de ella"


"Catalu√Īa es uno de los pa√≠ses m√°s f√©rtiles de la tierra y de los mejor situados. Regada por hermosos r√≠os, arroyos y fuentes, tanto como la vieja y la nueva Castilla est√°n privadas de ellos, produce todo lo indispensable para las necesidades del hombre y todo lo que puede halagar sus deseos: √°rboles, granos, frutos y legumbres de todas clases. Barcelona es uno de los m√°s hermosos puertos de Europa, y el pa√≠s proporciona todo lo necesario para la construcci√≥n de los nav√≠os. Sus monta√Īas est√°n llenas de canteras de m√°rmol, de jaspe, de cristal de roca, y hasta se encuentran tambi√©n muchas piedras preciosas. Las minas de hierro, de esta√Īo, de plomo, de alumbre, de sulfatos son abundantes; la costa oriental produce coral. Catalu√Īa, en fin, puede prescindir del universo entero, y sus vecinos no pueden prescindir de ella. Lejos de que la abundancia y las delicias los hayan reblandecido, los habitantes han sido siempre guerreros, y los monta√Īeses, sobre todo, feroces. Pero, a pesar de su valor y de su extremado amor por la libertad, han estado subyugados en todos los tiempos: los conquistaron los romanos, los godos, los v√°ndalos, los sarracenos.Sacudieron el yugo de los sarracenos y se pusieron bajo la protecci√≥n de Carlomagno. Pertenecieron a la casa de Arag√≥n y despu√©s a la de Austria. Hemos visto que bajo el gobierno de Felipe IV, irritados por el conde duque de Olivares, primer ministro, se entregaron a Luis XIII en 1640. Se les respetaron todos sus privilegios, siendo m√°s bien protegidos que s√ļbditos; entraron de nuevo a ser dominio austr√≠aco en 1652; y, en la guerra de sucesi√≥n, se pusieron de parte del archiduque Carlos contra Felipe V. Su obstinada resistencia prob√≥ que Felipe V, aunque se hab√≠a librado de su competidor, no pod√≠a reducirlos solo. Luis XIV, que en los √ļltimos tiempos de la guerra no hab√≠a podido proporcionar a su nieto ni soldados ni barcos para combatir contra Carlos, su rival, se los envi√≥ entonces para combatir contra sus s√ļbditos rebelados. Una escuadra francesa bloque√≥ el puerto de Barcelona, y el mariscal de Berwick la siti√≥ por tierra. La reina de Inglaterra, m√°s fiel a sus tratados que a los intereses de su pa√≠s, no socorri√≥ esa ciudad, lo cual indign√≥ a los ingleses, que se hac√≠an el reproche que se hab√≠an hecho los romanos por haber dejado destruir Sagunto. El emperador de Alemania prometi√≥ in√ļtiles socorros. Los sitiados se defendieron con un valor doblado por el fanatismo; los sacerdotes, los monjes corrieron a las armas y a las trincheras como si se hubiese tratado de una guerra de religi√≥n. El fantasma de la libertad los hizo sordos a las proposiciones de su soberano. M√°s de quinientos eclesi√°sticos murieron en ese sitio conlas armas en la mano; podemos imaginarnos hasta qu√© punto sus discursos y su ejemplo habr√°n animado a las gentes. Enarbolaron sobre la brecha una bandera negra y sostuvieron m√°s de un asalto. Por √ļltimo, habiendo penetrado los sitiadores, los sitiados siguieron peleando de calle en calle; y, retirados
Voltaire, El siglo de Luis XIV (1751) Cap.XXIII


Philip Thicknesse (1719 - 1792), militar y escritor inglés :

Resultat d'imatges de Philip ThicknesseCatalu√Īa es, sin duda, la provincia, o principado, mejor cultivada, la m√°s rica y m√°s industriosa de Espa√Īa; y el rey, que tiene el sol sobre su sombrero, (porque siempre brilla en alguna parte de sus dominios) nada tiene para enorgullecerse y presumir que pueda igualar Catalu√Īa.¬†
En mi existencia he visto una ciudad en la que el comercio se lleve a cabo con mayor esp√≠ritu y entusiasmo: la indolencia de los espa√Īoles de Castilla, y otras provincias, no se ha extendido nunca a esta parte de Espa√Īa.
Jamás abandoné lugar alguno con más secreta satisfaccción que al dejar Barcelona. A Year's Journey through France and Part of Spain 1777

Francisco Sebasti√°n Manuel Mariano Nipho y Cagigal (Alca√Īiz, Arag√≥n, 1719 - Madrid, 1803), periodista aragon√©s.




" No se duda que Catalu√Īa paga en tributos , aun fuera de las leyes de la proporci√≥n , m√°s que cualquier otra provincia [...] ¬†La industria y aplicaci√≥n de los catalanes es uno de los mayores argumentos que se pueden hacer a las dem√°s provincias de Espa√Īa , para acusarles su negligencia" .









Charles Maurice de Talleyrand-Périgord (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838) fue un prelado y diplomático francés, duque de Talleyrand-Périgord, príncipe de Benevento.



"Catalu√Īa es la menos espa√Īola de todas las prov√≠ncias de Espa√Īa"














Daniel Gotthilf Moldenhawer (1753 ‚Äď 1823), fil√≥logo,te√≥logo, bibli√≥filo germano-dan√©s. Director de la Biblioteca Real de Dinamarca.


Imatge relacionada
Barcelona 1714, las tropas ocupantes de Felipe V queman banderas y pabellones de Catalu√Īa y la ciudad.
by Quico Ventalló
"La mayor parte de los manuscritos (de la Real Biblioteca de Madrid) procedian de Catalu√Īa; debido a que ¬†consideraban sediciosos a los catalanes , ¬†cuando ¬† destruyeron y saquearon los palacios de sus nobles, enviaron ¬†libros y manuscritos a Madrid".


La Principautè de Catalogne. Osterreichisches Staastarchiv. Viena. Spanien Varia,80. Document d'autor italià. Trieste. 1765.


Mercat del Born. Barcelona. S.XVIII..
"Los catalanes son una ¬†naci√≥n laboriosa, llena de coraje, honor y amor a la libertad. A menudo han albergado, a ejemplo de los holandeses, la idea de devenir independientes. Hoy mismo vemos evidencias de su industria ahogada por impuestos que la chafan y por la rudeza y dureza con la que son gobernados (por Espa√Īa). Referente a su coraje, dieron pruebas espectaculares del mismo durante toda la guerra de Sucesi√≥n espa√Īola. Los habitantes de Barcelona se mantienen todavia fieles a la memoria del Emperador Carlos (de A√ļstria), de quien conservan en sus soterr√°neos y cavas retratos iluminados por luces puestas a su alrededor. Cuando los catalanes pueden olvidar un poco la opresi√≥n bajo la cual gimen , son alegres por naturaleza. Catalu√Īa es una naci√≥n con mucho ingenio y muy industriosa. Un extranjero que no conociera otro punto de Espa√Īa, si entrara por Barcelona, y juzgara por esta ciudad a todos los habitantes de este vasto reino, les creer√≠a la gente mas laboriosa del mundo. Despu√©s de la reducci√≥n y sometimiento del Principado de Catalu√Īa, pervive a√ļn alguna sombra de su antigua libertad"
Maximilien Sébastien Foy, (1775-1825), general de divisió del Primer Imperi francès, estadista i escriptor.

-¬†"Catalu√Īa es menos una prov√≠ncia de Espa√Īa que un peque√Īo Estado sometido al cetro de los monarcas cat√≥licos. Tienen otras costumbres, otra lengua, una organizaci√≥n social diferente de la de Castilla (...).¬†En lugar alguno de la Pen√≠nsula se siente tanta sed de libertad e independencia (...) (los catalanes) no perdonan (a los franceses) el haberles impuesto, a principios del sigloXVIII, el rey que ha humillado su orgullo y destruido sus Privilegios (Constituciones, Cortes...) "
Un observador francés de la época (1808), citado por Pierre Conard.



-¬†"Los catalanes en general son entusiastas partidarios de la independencia. Su caracter orgulloso hace que consideren al rey de Espa√Īa (cuyo antepasado les ha subyugado) mas como un d√©spota que como un rey, un padre y un apoyo. Los catalanes son considerados como una naci√≥n particular, independiente y asimismo enemiga de los habitantes de Castilla y de las otras prov√≠ncias de Espa√Īa".







Claude-François-Xavier, abbé Millot (1726-1785) Eclesiàstic, historiador, membre de l'Académie Française.


-¬†"Los catalanes ¬†estan siempre dispuestos a liberarse del yugo de Espa√Īa.
Pueblo sublevado, valiente, muy celoso de sus libertades. Desean la dominaci√≥n francesa, menos por el deseo de servir a Francia que con la esperanza de que los franceses sean garantia contra la opresi√≥n espa√Īola "¬†(hace referencia a la Guerra de los 9 a√Īos. 1694).

El car√°cter rebelde e indocil de los catalanes, su odio a los castellanos, los cuales no les odian menos a ellos; la altivez de estos √ļltimos (los castellanos), sus invectivas, tambi√©n sus intrigas, opuestas al exito de un asunto tan importante, todo multiplica los obst√°culos". (hace referencia a las Cortes catalanas convocadas por Felipe V en 1702)

Mémoires politiques et militaires pour servir à l'histoire de Louis XIV et de Louis XV (1777)
Jacques-François Duggomier (1738-1794). General francès, Cap de l'exèrcit dels Pirineus. Va escriure una Mémoire sur la Catalogne, l'any 1794.



"El catal√°n es bravo, activo, trabajador, enemigo de Espa√Īa. Siempre ha amado la libertad; y cuando a la libertad vea a√Īadir esa reina de las Naciones que es la igualdad, pronto se unir√° a aquellos que luchan por sus principios"
....









Jos√© Cadalso y V√°zquez de Andrade (1741-1782), militar y literato espa√Īol.- Cartas Marruecas, publicada al Correo de Madrid

Resultat d'imatges de jose cadalso"Acabo de llegar a Barcelona: lo poco que he visto de ella me asegura ser cierto el informe de Nu√Īo; el juicio que form√© por instrucci√≥n suya del genio de los Catalanes y utilidad de este Principado. Por un par de provincias semejantes pudiera el Rey de los cristianos trocar (cambiar ) sus dos Am√©ricas. M√°s provecho redunda a su corona de la industria de estos pueblos, que de la pobreza de tantos millones de indios . Si yo fuera Se√Īor de toda Espa√Īa, y me precisaran a escoger los diferentes pueblos de ella, por criados m√≠os har√≠a a los catalanes mis mayordomos..(...) Algunos les llaman los holandeses de Espa√Īa".
"Los catalanes son los pueblos mas industriosos de Espa√Īa. Manufacturas, pescas, navegacion, comercio, asientos, son cosas ap√©nas conocidas en otras Provincias de la pen√≠nsula respecto de los catalanes No solo son √ļtiles en la paz sino del mayor servicio en la guerra. Fundicion de ca√Īones, ¬†f√°bricas de armas, vestuario y monturas para ex√©rcito conduccion de artiller√≠a municiones y v√≠veres, formacion de tropas ligeras de excelente calidad, todo esto sale de Catalu√Īa Los campos se cultivan, la poblacion se aumenta, los caudales crecen y en suma¬†parece estar aquella nacion mil leguas de la gallega andaluza y castellana".


Henry Swinburne (1743 - 1803), escritor, viajero e hispanista inglés. Travels through Spain in the years 1775 and 1776... (Londres, 1779)


DEffinia als catalans com a persones de "esperit violent" amb un"apassionat entusiasme per la llibertat",per la qual cosa havien protagonitzat el "major nombre d'insurreccions que qualsevol altre lloc d'Europa". Swinburne, va veure la guerra de successió com la lluita més vigorosa sostinguda pels catalans "per trencar les seves cadenes i convertir-se en unanació lliure."

Jean-Francolí'OIS de bourgoing, Baró de bourgoing (1748-1811), noble, diplomàtic, escriptor i traductor francès. Ambaixador de França a Espanya.








-¬†"Els catalans s√≥n els m√©s industriosos, actius i laboriosos entre tots els espanyols. Sempre estan disposats a revoltes i, m√©s d'una vegada, han comen√ßat el projecte d'establir el seu pa√≠s com a Rep√ļblica. Catalunya s'ha convertit durant segles en el bressol de les Arts i el comer√ß d' Espanya, on ha patit un grau de persecuci√≥ que no s'ha repetit en cap altre lloc del Regne ".


"Noveau Voyage en Espagne, ou tableau de l'etat Actuel de Cette monarchie. Regnault. París, 1789 ".


Couthon Georges Augusten (1755-1794). Diputat de l'Assemblea francesa i president de la Convenció Nacional


"L'esfor√ß √©s fer de Catalunya una petita Rep√ļblica independent (...) trencar les cadenes que la oprimeix i la uneix a Espanya, inspirant -la amb la fermesa republicana i la genialitat de la llibertat ".








Jacques Grasset de Saint-Sauveur (1757-1810), escriptor i diplomàtic francès.

"Los catalanes son los mas activos y corajosos de entre todos los espa√Īoles; su caracter por naturaleza inquieto e independiente les hace ind√≥ciles ante el yugo y la opresi√≥n. La memoria de su antigua libertad est√° aun grabada en sus corazones". Los esfuerzos que realizaron en 1640 para sustraerse de la dominaci√≥n espa√Īola les ha hecho perder todos sus Privilegios (...). Esta prov√≠ncia (Catalu√Īa) alimenta ¬†parte de Espa√Īa".
Encyclopédie des voyages, contenant l'abrégé historique des moeurs, usages, habitudes domestiques ... Paris : Deroy, 1795-96.




Alexandre Louis Joseph , marqués de Laborde, (1773-1842) conde del Imperio. Escritor, viajero, anticuario y político francés.

Barcelona des del desert de Sarrié gravat publicat el un viatge pittoresque et Historique en Espagne d'Alexandre de Laborde
" Entre totes les prov√≠ncies d'Espanya Catalunya √©s la m√©s distingida per la seva activitat i ind√ļstria en el comer√ß, les f√†briques i l'agricultura. La ind√ļstria catalana no es limita a l'agricultura, sin√≥ que tamb√© s'est√©n per treballar en les seves produccions aquests primers temes amb l'atenci√≥ que van heretar dels seus ancians, els texids de llana, seda i lli van ser famosos en temps antics, aix√≠ com per la seva fermesa, com per les seves colorfuls ". Itin√©raire descriptif de l'Espagne. Par√≠s. 1809.


Alexandre Llu√≠s Josep, Marqu√®s de Laborde, (1773-1842) - "els catalanss√≥ntreballadors infatigable, s'horroritza a l'ociositat, obstacle qualsevol obstacle pot detenir-los: el seu geni els ha portat a totes les parts de l'univers no hi ha port a Espanya, ni a les √ćndies Orientals i occidentals, on no es troben catalans, tamb√© a Fran√ßa, It√†lia, Anglaterra, Alemanya i en totes les col√≤nies i ports d'Europa els catalans s√≥n valents, valents fins al punt de por, els perills m√©s grans no espantar; Resultat d'imatges de alexandre louis joseph de laborde catalogne en la guerra mai fan cap avall i encara menys deixen una companyia. S√≥n, juntament amb aragonesos i gallecs, els millors soldats d'Espanya. La seva bravura i fermesa es van fer evidents tantes vegades que, despr√©s de segles, ning√ļ els dubta. El valor dels catalans pot estar format per aquells que saben que a principis del segle XVIII la Catalunya es va enfrontar, sola, a la Uni√≥ dels ex√®rcits de Fran√ßa i d'Espanya contra Catalunya ".

descriptif de l'Espagne
. París. 1809.



Alexandre Lluís Josep, Marquès de Laborde, (1773-1842) va signar que els catalans tenien "un sentiment d'independència que s'ha mantingut durant molt de temps, i que finalment va portar a un esperit republicà", que cada un d'ells "sempre Sospirs per la llibertat, la independència, que ell sempre intenta arribar (...).


El català té un orgull Nacional que és propi, no vol res per sobre d'ell i no escolta als altres espanyols ", de manera que " manté en el seu cor una inversió invencible contra la nació que els subjugats ". Laure Saint-Martin Permon, duquessa d'abrants (1784-1838), escriptora francesa, historiadora i memorista



Resultat d'imatges de Laure Junot Abrant√®s (duchesse d') Catalunya √©s sempre la primera a iniciar una revolta. Catalunya acull el republicanisme en el seu cor; en diverses ocasions ha promogut a convertir-se en Rep√ļblica. Les revoltes, tan predominants a Catalunya, sempre s'han produ√Įt quan els catalans han estat sotmesos a r√®gims absoluts. Les seves rebel¬∑lions han estat sempre guiades per un principi de llibertat i un sentiment de republicanisme. Souvenirs d'UNE Ambassade et d'un S√©jour en Espagne et en Portugal, 1808 ' 1811. ( 1837)
per Quico Ventalló


Jean Francois Peyron. (1744-1814), pintor neoclàssic francès i dibuixant.
"No és estrany escoltar els catalans dient que el rei d'Espanya no és el seu sobirà, que no hi ha títol a Catalunya que no sigui el de comte de Barcelona". Travessia nouveau a Espagne fait el 1777 & 1778












Josep . (1778-1838), coronel d'enginyers i Mariscal de camp francès.


El esp√≠ritu de independencia de los catalanes, o si se quiere de rebeli√≥n, era proverbial. El gobierno espa√Īol distaba mucho de creer extinguido este deseo y tenia cuidado en contener la antigua animosidad de los catalanes contra los castellanos; esta animosidad no era nada comparada con el odio que sentian contra los franceses, odio que habian amamantado desde peque√Īos y el origen del cual se remontaba a las guerras contra Luis XIV, o tal vez mucho antes.
Los catalanes aun tienen memoria, y a√Īoran, los tiempos en que, bajo sus pr√≠ncipes, formaron un estado independiente que disfrutaba de grandes privilegios y de un gobierno representativo. Esta fue la causa primera de las largas rebeliones que les hicieron famosos, y en las que la ciudad de Barcelona figura siempre encabez√°ndolas"
.


M√®mories sur la campagne du corps d'arm¬ī¬īe des Pyr√©n√©es O.1826
Jacques Matter (1791-1864). Oficial de la l√©gion d'honneur i cavaller de l'ordre de l'Aigle rouge de Pr√ļssia.

Jacques Matter.jpgLos catalanes habian roto, antes que los portugueses, ¬†con el yugo de Espa√Īa, pero con menos exito (...)¬†su independencia se remontaba a tiempos antiguos (...) Desposeidos de sus libertades, abrumados de impuestos, vejados por un virrey insolente; habian elevado sus quejas al conde duque y absolutamente todas habian sido rechazadas (...).
Cuando descubrieron que el virrey se apropiaba de una suma de dinero perteneciente a la ciudad de Barcelona y este hacia encarcelar a los magistrados que se oponian al expolio; el furor de los catalanes no tuvo freno:tomaron las armas y asesinaron al virrey. Entre todos los catalanes retumbó el grito: O LIBERTAD O MUERTE !.


Histoire des doctrines morales et politiques des trois derniers siécles. Paris.AB.Cherbuliez et Cie. 1836-1837.

Pierre Sylvain Maréchal (1750-1803). poeta, ensayista y filósofo francès.


Los catalanes han intentado varias veces hacer revivir el car√°cter nacional de sus primeros ancestros.En los √ļltimos tiempos les hemos visto defender, pagando con el alto precio de su sangre, sus anhelos de independencia (...). En los bellos tiempos de Grecia el √©xito habr√≠a coronado su audacia (...) Catalu√Īa ha recibido el trato de Provincia rebelde por parte de los Reyes espa√Īoles, y sus habitantes activos, valientes, trabajadores y orgullosos han atraido sobre ellos el ojo vigilante del Gobierno, como si fueran sujetos sospechosos.

- Costumes civils de tous les peuples connus (1788)
by Quico Ventalló
Anatole Nikola√Įevitch Demidoff (1813-1870), Pr√≠ncipe¬†de San Donato , industrial, coleccionista de arte y mecenas¬†ruso.

Anatole Demidov (1837).jpgEstamos en Barcelona, ciudad ardiente que respira en la agitaci√≥n como en la brisa marina que regenera sus pulmones. Barcelona, la independiente, cuerpo vivo y agil, audaz, inteligente, que lleva en la frente la marca de las bombas de todos los r√©gimenes y conflictos y que, como un soldado valiente, se enorgullece de mostrarlas.¬†Catalu√Īa se ha rebelado siempre contra cualquier r√©gimen que haya amenazado sus antiguas libertades. Barcelona no es una ciudad espa√Īola (...) es una puerta al progreso. Barcelona tiene todo el derecho a estar orgullosa de su inteligencia e ind√ļstria. Los barceloneses son franceses que se obstinan en hablar catal√°n. -¬†Etapes mar√≠times sur les cotes d'Espagne, De la Catalogne a l'Andalusie (1847)
by Quico Ventalló
Richard Ford (1796-1858),  abogado, periodista, dibujante y viajero inglés


El terme general'Espanya', apte per a ge√≤grafs i pol√≠tics, sembla fet llen√ßar al viatger, ja que seria molt dif√≠cil dir-ho simplement que era d'Espanya o dels espanyols que poguessin ser aplicables a totes les seves parts heterogenis, √©s impossible tractar Espanya (on la unitat no √©s Uni√≥) en el seu conjunt. No hi ha rei d'Espanya: entre els innombrables Regnes que apareixen en les llistes, el d' "Espanya" no apareix: es compon de rei de les Spains, Rex Hispaniola Arum, no rei d'Espanya. Felip II, que desitjant unir els seus temes heterogenis, despr√©s de consolidar el seu domini amb la conquesta de Portugal, va intentar anomenar-se rei d'Espanya, com ell realment era; per√≤ aquesta alteraci√≥ no va ser a l'abast del seu despotisme, (...) Les prov√≠ncies de Castella vella i nova es negaven a comprometre el seu dret de preemin√®ncia de cap manera. Aquestes prov√≠ncies, antigament com ara, van convertir la primacia en la nomenclatura: l'espanyol √©s sin√≤nim d'espanyol i de la varietat m√©s genu√Įna. Castellano a la dreta significa ser espanyol al nucli; parlar espanyol √©s l'expressi√≥ m√©s correcta per dir que es parla espanyol. Coses d'Espanya.

. Recollida des d'espanya 1846
per Quico Ventalló
Richard Ford (1796-1858), advocat anglès, periodista, dibuixant i viatger


Resultat d'imatges de sir richard fordCatalunya és el Lancashire d'Espanya i el Barcelona su Manchester. A més de ser fabricants a l'engròs, els catalans es troben entre els millors detallistes, hostalers i transportistes de la península.

per Quico Ventalló






Sim√≥n Bol√≠var, (1783-1830) descendent de bascos, va ser l√≠der de la independ√®ncia de Vene√ßuela, col-mbia, Per√ļ i EC uador.







"M'agradaria que a Per√ļ i Am√®rica hi hagu√©s el patriotisme que els catalans tenen."
13 de desembre de 1823.

JosépH-Napoleó fervel 1811,1877-historiador i coronel francès
Imatge relacionada

"El tendresa dels catalans per la llibertat no és, en el fons, més que un amor exclusu per la independència absoluta"
per Quico Ventalló

Campagnes de la Révolution Le'aise dans les Pyrénées orientals. 1793 revélation d'un Militaire Le'AIS sur les agraviados d'Espagne, o'sont dévoilées les Véritables causes de l'insurrecció de la Catalogne en 1827. París 1829.


Imatge relacionadaMentre que les lleis componen usos, formes i costums, el car√†cter nacional dels catalans ha de ser buscat en les seves pr√≤pies institucions. √Čs all√† on aquest petit poble, antigament independent, ha nodrit el seu respecte per les lleis, el seu amor per la just√≠cia, el seu horror per l'arbitrarietat i el seu comprom√≠s amb les seves immunitats (constitucions); que sovint han defensat armes a la m√†. Els Reis (de la Corona catalana-Aragoniana) no exerceixen la seva sobirania, sin√≥ que s√≥n Comtes de Barcelona. No podien exigir un jurament de fidelitat si, pr√®viament, no haguessin jurat el manteniment de les lleis i privilegis nacionals (constitucions catalanes), no hauria de sorprendre que els catalans es consideraren vassalls de pacte i d'acord.
per Quico Ventalló

William T. Adams. (1822 ‚Äď 1897). acad√®mic i escriptor estatunidenc, membre de la Cambra de representants de Massachusetts.

Barcelona no està en el fons com l'espanyol com altres ciutats d'Espanya-Madrid o Sevilla, per exemple. Les persones són molt diferents de l'espanyol tradicional, que és massa Conceited i arrogant per participar en el comerç o treballar en qualsevol negoci honest. D'altra banda, els catalans són una gent laboriosa i pròspera, mariners de primera classe, ràpids, impulsius i revolucionaris en el seu caràcter. Es veuen més com els francesos que els espanyols. Vinya i olivera; O Young America a Espanya i Portugal. 1876
per Quico Ventalló
Mary Katherine keemle "Kate" (1838-1896) és una periodista i actriu estatunidenca.
Kate Field,  photographed on the occasion of his engagement to JCH Balmain in 1883Catalunya, la més rica i més industriosa de les províncies, té la seva pròpia història i llenguatge.

√Čs la republicans de la seva ciutat principal, Barcelona, que projecten una Espanya federativa.
√Čs la intel¬∑lig√®ncia de Barcelona la que alimenta, amb determinaci√≥, els l√≠nia dura (progressius), i √©s Barcelona el que probablement dictar√†, el comandament, la pr√≤xima Espanya






Edmondo d'Amicis (1846 ‚Äď 1908) √©s un escriptor, novel¬∑lista i viatger itali√†.
Imatge relacionada"Les estacions de ferrocarril estan superades per una gran multitud; qualsevol que no sabia per endavant podria pensar que estaven creuant una prov√≠ncia d'Anglaterra i no una prov√≠ncia d'Espanya. Barcelona, per la seva aparen√ßa, √©s la ciutat menys espanyola a Espanya. La ciutat baixa √©s m√©s Republicana que qualsevol altra cosa, i perqu√® gaudeix d'una reputaci√≥ per ser tan curt de paraules, com jo prestat en l'obra, √©s realment temut. Quan a Espanya vols difondre la paraula d'una propera revoluci√≥, comences dient que esclar√† a Barcelona, o que est√† a punt d'explotar, o que ja ha explotat. Els catalans no volen ser confosos espanyols de les altres prov√≠ncies. ‚ÄĒ "Som espanyols", diuen; "per√≤ anem a entendre, espanyols de Catalunya." "La gent, nom√©s √©s just dir, que pensa i funciona, i a les orelles, el soroll de les m√†quines sona m√©s agradable que els acords de la lira. El dia seg√ľent abans de la sortida del sol, vaig sortir a la za-ragoza, per√≤ per dir-li la veritat, no sense una sensaci√≥ de tristesa, no importa quant temps m'havia quedat a Barcelona molt pocs dies. Aquesta ciutat, no obstant aix√≤, no de lluny la flor de les belles ciutats de l'Inundo, com Cervantes la va anomenar, aquesta ciutat, repeteixo, un trafique i ple de magatzems, desmissores de poetes i pintors, m'agradava, i el seu poble sempre ocupat, em va inspirar el respecte ". impressions d'un viatge realitzat durant el regnat de Don Amadeo I 1899

per Quico Ventalló
Resultat d'imatges de Wilhelmina W. Cady barcelona
Port de Barcelona-1881-Edmondo de Amicis-il·lustrat per Wilhelmina W. Cady
RobenForrest Hughes (1938-2012) , escriptor i crític de l' art australià.


A m√©s, el desig de reviure les Gl√≤ries passades (...) va ser compartida per escriptors, pintors i escultors i va estar impregnat d'anhels per la independ√®ncia pol√≠tica i un sentiment de continu√Įtat cultural expressat en la lluita per la llengua catalana




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.