13-12-2014  (2567 lectures) Categoria: Leonardo

Leonardo i el misteri de la Magdalena

José Luis Espejo

Hi ha almenys tres temes sobre els quals Leonardo √©s expl√≠cit en els seus dibuixos i pintures, i no obstant aix√≤, mant√© un mutisme accentuat en els seus escrits. La primera √©s la seva pres√®ncia a Catalunya, que he parlat en els meus llibres¬†el viatge secret de Leonardo da Vinci i els missatges ocults de Leonardo da¬†Vinci. El segon √©s el seu inter√®s per Am√®rica, del qual no diu ni una paraula en els seus quaderns, sin√≥ que reflexiona sobre el seu mapa del m√≥n (amb el mateix nom) com un nou continent que √©s clar per a √Äsia. El tercer √©s el personatge de Maria Magdalena, de la qual s'enmarca en les seves notes, per√≤ √©s omnipresent ‚Äď si s'amaga ‚Äď en les seves pintures.

Leonardo esmenta només un cop aquest personatge del Nou Testament, quan literalment diu: "Giacomo [més conegut com Salai] va venir a viure amb mi en el dia de Santa Magdalena [22 de juliol] de 1490." Això testifica el fet que el mestre florentí era molt conscient de la festa d'aquest Sant; circumstància que té molt d'interès, com veurem al final d'aquest article. Segurament l'hauria mantingut molt present en la seva vida, si tenim en compte que a l'església de la Santa Croce de Vinci, on va ser batejat, hi havia una escultura gòtica, feta de fusta policromada, que la representava.

Però què podria la Magdalena suposar en el complex univers simbòlic de Leonardo? Per esbrinar primer ens haurà de submergir-me en la biografia del Sant, com es fa referència en els evangelis canònics, sí; però també en els apòcrifs.

 

Qui era Maria Magdalena?

Els Evangelies al¬∑Luen repetidament a Maria Magdalena, una de les dones que van seguir a Jes√ļs. De la seva Lucas (8, 2) diu que ell havia pres set dimonis d'ell, el que fa pensar en crisis nervioses, hist√®siques o epil√®ptiques. Aix√≤ pot tenir sentit quan considerem que ella era la germana de Ll√†tzer (Joan 11:3 i 11:21), a qui Jes√ļs "ressuscitat" despr√©s de quatre dies de "morts". El m√©s probable √©s que Ll√†tzer hagu√©s patit un atac catal√®ptic, ja que assenyala que el va curar: "aquesta malaltia no √©s de mort, sin√≥ per a la gl√≤ria de D√©u" (Joan 11:4).

 

Maria vivia a Bethany, prop de Jerusalem, la seva germana Martha i Ll√†tzer. Fins on els evangelis indiquen, Jes√ļs freq√ľentava la seva casa (Mateu 21:17). Martha era bona, atenta i diligent, per√≤ no es preocupava per la doctrina del mestre. En canvi, Maria Magdalena ho va fer, portant les tasques dom√®stiques a la seva germana. En vista de la den√ļncia de Martha, Jes√ļs va respondre (Lluc 10:41-42): "Marta, Martha, Get inquieta i est√† preocupat per moltes coses; per√≤ pocs s√≥n necessaris, o m√©s aviat un. Maria ha escollit la millor part, que no s'agafar√† d'ella. "

 

John¬†clarifica (9, 10) que √©s Maria Magdalena que va ungit el Senyor amb un ung√ľent car i va rentar els peus amb els cabells a la casa de Sim√≥ el leper (a Bethany).¬†Aix√≠, per la seva fe, s'havia convertit en creditor de fama perenne (marc 14,9). Aquest acte indicaria, des del meu punt de vista, dues facetes de la seva personalitat: una genu√Įna devoci√≥ (o amor) per Jes√ļs; i hist√®ric (o apassionat) comportament, en un lloc una mica inadequat i temps (la reuni√≥ social amb Simon el leper, un conegut fariseu: Lluc 7,36 i m√©s avall).

 

 

 

 

La Magdalena netejant els peus de Jes√ļs amb ung√ľent, en una pintura mural de la catedral de Par√≠s

Aquest va ser el de Maria Magdalena, que acompanyava a Crist en tot moment, que el va acollir a casa seva, que va escoltar els seus predicadors i discursos, que van plorar al Calvari, que va descobrir la desaparició del seu cadàver, i que el va veure per primera vegada després de la seva resurrecció (Lluc 16:9). Era, sens dubte, la seva favorita, ja entre els seus apòstols, ja entre les dones al seu voltant.

Significa aix√≤ que Jes√ļs i Maria Magdalena eren amants? O marits? Joan (2, 1) al¬∑ludeix a un casament celebrat a Can√† on Jes√ļs i els seus deixebles s√≥n convidats. Podem entendre que aquest casament, en el qual realitza el seu primer miracle (la conversi√≥ de l'aigua en vi), √©s "el teu propi casament"? El teu casament a Maria Magdalena? Aix√≤ no √©s m√©s que pura especulaci√≥. Per√≤ hi ha nombrosos passatges-especialment entre els Evangelis ap√≤crifs-en els quals un vincle emocional fort entre Jes√ļs i Maria Magdalena √©s endevinat.

L'Evangeli de Felip √©s proal en refer√®ncies al voltant de les estretes relacions rom√†ntiques entre un i l'altre. En l'apartat 32 la designa com el seu "acompanyant", i en el par√†graf 55 indica que "la besa a la boca" repetidament. A la cara dels retrets-i la gelosia-de la resta dels seus deixebles Jes√ļs respon, "per qu√® √©s que no l'estima tant com ho fa?"

 

Els Evangelies Gnostic tenen que Maria Magdalena √©s hereu de la saviesa (i secrets) de Jes√ļs, perqu√® era el seu favorit. √Čs un fet inq√ľestionable que va ser el seu deixeble, en el mateix nivell que els seus Ap√≤stols. Aix√≤ es nota en el can√≤nic evangelis, per John (el m√©s gn√≤stica dels evangelistes can√≤nics) manifesta en John 20, 16: "digui'l Jes√ļs [despr√©s ressuscitat]: Maria! Magdalena Ella es va girar, li va dir en hebreu, "Rabboni, que significa mestre". Per a Joan Evangelista, Maria va considerar a Jes√ļs com el seu mestre; la qual cosa implica que ella era la seva deixeble.

L'Evangeli Gnostic de Maria Magdalena

Es troba entre els evangelis Gnostics que podem con√®ixer, de manera m√©s concloent, l'important paper que la Magdalena tenia entre els seguidors de Jes√ļs. En Thomas (& 21) Maria Magdalena pregunta a Crist, "qu√® s√≥n els seus deixebles semblen?", que la inclou en aquesta comunitat selecta. Un altre document ap√≤crif, la¬†carta de Tiberi a Pilat,diu literalment: "per a una dona ha arribat a la meva pres√®ncia [de Tiberi], que √©s anomenat un deixeble d'ell (√©s Maria Magdalena, de qui, afirma, expulsat set dimonis) [sic.], i testifica que Jes√ļs treballava les curacions portentoses..."

√Čs evident que aquest √©s un compte ap√≤crif (llegendari) sense cap valor hist√≤ric. Per√≤ deixa clar el paper de lideratge-per no esmentar fonamental-que la Magdalena tenia en la comunitat que va seguir a Crist. Aix√≤, juntament amb "Joan la virginal" (l'√ļnic que no t√© barba entre els ap√≤stols; √©s a dir, l'√ļnic "solter"), adquireix un paper protagonista en els relats Gnostics. Per exemple, en el¬†Pistis Sophia Christ diu: "on sigui que s√≥c, tamb√© hi haur√† els meus dotze ministres. Per√≤ Maria Magdalena i Joan el virginal sobresortir per sobre de tots els meus deixebles i sobre tots els que reben els misteris en l'inefable. I estaran a la meva dreta i a la meva esquerra. I jo s√≥c jo i s√≥n jo. "

 

En¬†el¬†Pistis Sophia la Magdalena √©s part dels quatre "deixebles" del Salvador, juntament amb Martha, Salom√© i Maria (mare de Jes√ļs).¬†Potser per aix√≤ es va trobar amb l'hostilitat dels Ap√≤stols. En l'Evangeli de Tom√†s est√† escrit (& 114): "Sim√≥ Pere els va dir, que Mariham [Maria Magdalena] a peu de nosaltres, per a les dones no s√≥n dignes de vida."

 

Un altre¬†dels Evangelis ap√≤crifs, l'¬†Evangeli de M'ar√≠a Magdalena, es refereix a una "visi√≥" en la qual ha estat conegut "molts secrets sobre l'√†nima" (aquesta visi√≥ s'ajusta a la interpretaci√≥ cristiana de l'Esperit Sant, anomenat Paraclete entre els Gnostics)¬†.¬† La reacci√≥ de Pere, en un nou espectacle de la ira (i la gelosia) era previsible: "per√≤, preguntat pel Senyor sobre aquestes q√ľestions, anava a parlar amb una dona oculta i en secret per a tots (la) per escoltar-la? Anava a voler presentar-la com m√©s digna del que som? " A aix√≤ li contesta Levi, "si el Salvador ha jutjat a la seva digna, que ets tu per menysprear-la? De tota manera, quan la va veure, que sens dubte ha estimat. " Aquest Evangeli ap√≤crifs acaba de la seg√ľent manera: "va acabar que hi havia Levi aquestes paraules, va marxar i va comen√ßar a predicar l'Evangeli segons Maria [Magdalena ]".

sainte baume 2.jpg - 188.69 KB

 

 

La iconografia de la Magdalena es distingeix per tres símbols: l'olla de perfum, el crani, i un llibre; "El seu llibre", l'Evangeli de Maria Magdalena? A l'esquerra, Sainte Baume (França); a la dreta, el Pinell del Brai (Tarragona)

La¬†mem√≤ria d'aquesta tradici√≥ ha tingut continu√Įtat en les heretgies cristianes de tipus gn√≤stica.¬†Leonardo da Vinci el va reflectir en diverses de les seves pintures. En l'√ļltim sopar la Magdalena substitueix el "deixeble estimat de Jes√ļs" (Joan Evangelista), sent contrarestat (si no est√† amena√ßat) per Pere amb un gest ostent√≥s.¬†A la Magdalena leggente de Barcelona apareix estirada, llegint un llibre que podria molt b√© ser el seu propi Evangeli. Aquesta imatge deriva d'una similar, que es troba en el suposat lloc d'enterrament de la Magdalena, la Sainte Baume de Saint Maximin, a la Proven√ßa francesa.

 

santa cena.jpg - 215.77 KB

 

John/Magdalena est√† amena√ßat per Pere a l'√ļltim sopar de Leonardo

 

lolleria.jpg - 797.40 KB

 

La Magdalena Leggente de Barcelona, i més amunt, un relleu a l'església parroquial de l'Olleria, a la Vall d'Albaida (València)

 

La Magdalena, en l'obra de Leonardo

Des del meu punt de vista, Leonardo va retratar a Maria Magdalena almenys tres vegades. El primer, com hem vist anteriorment, en l'√ļltim sopar a Mil√†, substituint a Joan "la virginal", que segons la tradici√≥ va ser amb Maria (mare de Jes√ļs) i la Magdalena (Joan 19:25) a la muntanya Golgotha, en el moment de la mort de Crist.

Hi ha evid√®ncia molt convincent que Leonardo va pintar una dona en el lloc ocupat per "Joan Evangelista". Vegeu la imatge seg√ľent, extreta de la p√†gina del taulell de Leo-E:

ROSTRO DE MARA MAGDALENA.jpg - 311.96 KB

El Codex FORSTER II, foli recte 3. A la dreta podem llegir Crist; Giovan conte, Quello del Cardinale del mortaro; Giovannina, fantàstica visió, és a Santa Caterina All'Ospedale.

Ja que, segons Jean Paul Richter, el comte Giovanni estaria entre les cares escollides per Leonardo per retratar la fesomia de Crist (passatge 667 dels¬†Quaderns de Leonardo da Vinci),at√®s que la cita a aquesta Giovannina √©s immediatament despr√©s (J.P. Richter, passatge 1404), i tamb√© al¬∑ludeix a la seva cara, aix√≤ podria representar l'√ļnica dona en aquest fresc, que no pot ser altra cosa que Maria Magdalena, personificant a Joan "la virginal", com hem vist anteriorment. Aquesta troballa posaria fi a la controv√®rsia de llarga durada sobre aquest tema.

caras.jpg - 166.42 KB

Comparació de la cara de Joan/Magdalena (dalt a la dreta) amb la d'altres personatges femenins de l'obra de Leonardo. Observeu la similitud amb la mare de Déu de la mare de Déu de les roques (a baix a l'esquerra)

sainte baume.jpg - 181.32 KB

Maria (mare de Jes√ļs), Maria Magdalena i Joan (barbilampi√Īo) al calvari. Observeu les copes en qu√® els √†ngels reuneixi la sang de Crist. Aquestes copes tenen un clar simbolisme de yychi (Sainte Baume, Fran√ßa)

Leonardo hauria estat l'autor, segons Carlo Pedretti, d'una pintura de la Magdalena, atribu√Įda fins fa uns anys a un dels seus deixebles (Giampetrino). Vegeu en aquest sentit el diari el pa√≠s, el diumenge 19 d'agost de 2007.

pedretti.jpg - 226.24 KB

 

Magdalena de Leonardo catalogada per Carlo Pedretti. Observeu els pèls vermells del Sant, que es posa nua, segons la tradició

I com ja he esmentat en altres llocs, jo també seria l'autor de la Magdalena Leggente de Barcelona, en la qual aquest Sant va acompanyat d'un llibre, que podria referir-se a l'Evangeli Gnostic de Maria Magdalena. Aquest Evangeli apòcrif circulava per terres catalanes i occitanes entre els devots càtars i Begians (és per això que aquests dos corrents religiosos eren considerats "herètics" per l'església).

Però també mirem el crani que l'acompanya. Aquí està escrit la paraula "JesuX" (Jesucrist), potser al·ludint al caràcter mortal del Salvador. Atès que la Magdalena Leggente sembla estar en un estat de gravidesa (embarassada), segons alguns experts, és permissible a conjectura que aquí la Magdalena apareix no només com un "apòstol" del seu propi Evangeli, sinó també com una mare-a-ser. Això és encara una Assumpció, però qualsevol que sigui la paraula "JesuX" és, que testifica a un concepte extremadament herètic per als seus dies (en els primers anys del segle XVI).

 

magdalena leggente.jpg - 448.95 KB

 

En el crani que acompanya la Magdalena Leggente de Barcelona es veu escrit la paraula "JesuX" (Jesucrist)

 

Culte a la Magdalena de Catalunya i Occitània

La Magdalena era molt venerada en terres catalanes i Occitanes. Aquesta devoci√≥ deriva de l'anomenada "llegenda d'or" del Sant, segons la qual el Sant hauria aterrat a la desembocadura del Roine, juntament amb alguns dels seus fidels, fugint de la persecuci√≥ a la qual el clergat jueu el va sotmetre (o els seus rivals de l'esgl√©sia de Jerusalem; vegeu m√©s amunt). De qualsevol manera, segons la tradici√≥, despr√©s de predicar entre els habitants de Marsella, es va retirar a una cova, on va viure una vida de penit√®ncia, fins que va morir. Seria enterrat, segons alguns a V√©zelay (Borgo√Īa), i segons altres a Saint Maximin, prop de Sainte Baume, a la Proven√ßa.

MAGDALENA EN MARSELLA.jpg - 245.68 KB

La Magdalena aterra a Marsella. Obra de Pere Mates (1526), Museu de la catedral de Girona

saintes maries.jpg - 181.08 KB

 

La Magdalena, i una altra dona (potser Sara, o Maria Salomé), en l'embarcació sense vela que la va portar a les costes de Saintes Maries de la Mer (on s'ha obtingut aquesta foto)

A la zona de Catalunya Nord,on podem trobar el poble de Vina (anomenat vincia al segle XIII), potser el lloc de naixement de la família de Leonardo abans de la seva fugida per motius religiosos a les terres de la Toscana, la Magdalena és molt venerat. Podem trobar moltes capelles dedicades a aquest Sant, entre els quals podem destacar la de Perpiny, la de Serdiny, la de Lentill, i la de Saorla.

 

saorla.jpg - 567.79 KB

 

A la Catalunya Nord trobem un gran nombre d'capelles i ermites de la Magdalena, com la de saorla. Aquí hi ha un culte accentuat de la Verge Maria (part superior dreta, obra artística del poble d'EUS; a l'esquerra, "Verge crucificada" en Vina)

 

Als voltants de Barcelona trobem un altre conjunt caracter√≠stic de capelles de la Magdalena. Al poble del pont de Vilomara (prov√≠ncia de Barcelona) hi ha una esgl√©sia, anomenada Santa Maria Magdalena del pla, datada a mitjan segle XII, encara que es creu que √©s encara m√©s antiga (al voltant de l'any 1077). Aix√≤ indica que la devoci√≥ a aquest Sant √©s antiga a Catalunya. I prop de Gelida, tamb√© a Barcelona, hi ha una petita ‚Äď i Recoleta-esgl√©sia, anomenada Santa Magdalena del Puig. Les vistes-des d'aquest temple-de la muntanya de Montserrat s√≥n impressionants.

iglesias magdalena.jpg - 336.27 KB

A dalt, St. Magdalena de pla al pont de Vilomara. A continuació, Santa Magdalena de Puig, a Gelida

 

Hi ha una explicaci√≥ d'aquest vincle entre Catalunya i Occit√†nia, pel que fa a la veneraci√≥ d'aquest Sant. √Čs ben sabut que V√©zelay i Sainte Baume, a Fran√ßa, disputa els seus cossos. Doncs b√©, a Catalunya, segons la tradici√≥, es conservarien diverses rel√≠quies de la Magdalena . La primera (i m√©s important) seria la seva llengua, al monestir cistercenc de Santes Creus (Tarragona). Segons les cr√≤niques hauria estat un regal de blanca de Anjou, casat amb el rei d'Arag√≥ Jaume II. Jaime Villanueva, en el¬†viatge literari a les esgl√©sies d'Espanya (volum XX, Tarragona), diu: "una altra rel√≠quia distingida √©s la llengua de Santa Maria Magdalena, col¬∑locada dins d'un cristall de la mateixa figura, i recoberta amb l'esquena per un safiro molt gran. Agafa el regal de dona blanca, muger del rei Don Jaime II ".

D'altra banda, l'esgl√©sia del pont de Vilomara tindria, segons l'arque√≤leg que va excavar aquest temple (√Ängels Aguilar i Guill√©n:¬†memoria de les excavacions de l'esgl√©sia de Santa Magdalena del pont de Vilomara),de "una altra rel√≠quia, potser una pe√ßa de roba", en una caixa rectangular feta de fusta de roure. Finalment, Maria de Gracia Salvo i Pic√≥, autor de l'obra¬†la llegenda proven√ßal de Santa Maria Magdalena segons les pintures g√≤tiques de Sant Vicens de rus (Castellar de n'Hug, Barcelona), assenyala que violant de bar, muller del rei d'Arag√≥ Joan i, hauria compost altres rel√≠quies de la Magdalena al monestir ‚Äď ara desapareguda-del Vall d'Hebron, a Barcelona. Tamb√© afegeix que a la comarca del Bergued, com a¬†la Catalunya Nord,i en els voltants de Barcelona) es poden trobar un nombre considerable de capelles que, des del segle XIII, tenen com a propietari a Santa Maria Magdalena (Figurs, Guardiolans, Soriguera, Bago i malosa).

 

En el meu llibre¬†els missatges ocults de Leonardo da Vinci destaco el fet que Leonardo da Vinci es va inspirar en una pintura catalana de la primera meitat del segle XV, l'anomenat sagrament de Solsona (potser de Pere Teixidor), per pintar el seu √ļltim sopar de Mil√†. Aix√≤ √©s ostensible quan comparem les dues taules (forma de taula, els dos cavallets, els massilles i ornaments de estovalles, la part que falta al centre de la composici√≥).

solsona.jpg - 709.13 KB

Comparaci√≥ del sopar de Solsona i l'√ļltim sopar de Leonardo

I √©s encara m√©s quan considerem que en els esbossos preliminars de Leonardo, la similitud √©s encara m√©s pronunciada. Si volem el dibuix, veurem com Sant Joan apareix estirat a l'esquerra de Crist, i Judes est√† a l'altre costat de la taula, a la seva dreta. Aix√≤ √©s una indicaci√≥, com jo assenyalo en el meu llibre, que Leonardo podria haver fet √ļs d'alguns "motius" simb√≤lics del sagrament de Pere Teixidor (retaule g√≤tic amb evidents elements Gnostics i c√†tars) en la seva pr√≤pia composici√≥. Aix√≤ hauria tingut lloc en una visita a NAVS (el Sagrament de Pere Teixidor seria dipositat a Santa Constanca de Linya, no gaire lluny d'aquesta ciutat), potser a la casa d'un conegut de la fam√≠lia Olivella, com s'explica en els¬†missatges ocults de Leonardo da Vinci.

solsona 2.jpg - 203.08 KB

Observeu com els estudis preliminars de l'√ļltim sopar de Leonardo repeteixen motius similars del sagrament de Pere Teixidor

El simbolisme de la Magdalena

 

√Čs ben sabut que Dan Brown, en el seu best-seller¬†el codi da Vinci,ha fet una lectura literal de la tesi dels autors de¬†l'enigma sagrat (de M. Baigent, R. Leigh i H. Lincoln), que es resumeix b√†sicament en la seg√ľent asserci√≥: Maria Magdalena, com l'esposa de Crist (d'acord amb els Evangelis ap√≤crifs; vegeu m√©s amunt), seria diposit√†ria de la seva "llavor" (de la seva sang, en definitiva), i hauria tingut fills a Fran√ßa, que estaria a la base de la dinastia Merov√≠ngia, que va unir i va portar aquest Regne junts. Aquesta creen√ßa, segons aquests autors, q√ľestiona la Doctrina religiosa de l'esgl√©sia i, per tant, hauria estat combatut amb tot el rigor de Roma i de Par√≠s.

 

Com explico en els missatges ocults de Leonardo da Vinci,és un fet que els càtars i els Begians de Catalunya i Occitania van sentir una gran veneració per Joan, i especialment per la Magdalena; fins al punt que el catarisme d'aquesta regió és una doctrina diferent de la que professen a la resta d'Europa (especialment a Itàlia). Segons alguns autors, el Catecisme occità està especialment vinculat al culte a la Magdalena, que explicaria que la massacre de Besiers havia tingut lloc precisament en aquesta data (22 de juliol de 1209), com un "Advertiment" a aquells que la professaven.

 

La doctrina plorant de "sang" (el Sangréal, o sang Réal) és evident en el quadre de Sainte Baume (vegeu més amunt) en el qual observem els àngels que el reuneixen de la manera.

 

La Copa est√† associada a la Magdalena , i Juan Evangelista, en la seva respectiva iconografia. En el primer cas cont√© l'ung√ľent amb el qual el Sant banyava els peus del Salvador; en el segon el ver√≠ amb el qual es va "provar" l'ap√≤stol "Verge", tamb√© anomenat el "deixeble estimat" de Crist.

 

En el retaule de Sant Joan Evangelista, al monestir de Santes Creus (Tarragona), podem veure dos curiositats. En primer lloc, apareix la Magdalena, al costat de la Creu de Crist, amb un abdomen que apareix un notori embar√†s (es diu que aquesta √©s l'√ļnica "Magdalena embarassada" de la qual hi ha not√≠cies). En segon lloc, Joan Evangelista Mostra una semblant semblan√ßa amb la figura d'una dona; i ja que √©s de cabell vermell-i efeminate-tot em fa pensar en Maria Magdalena.

santes creus 2.jpg - 453.47 KB

La Magdalena embarassada de Santes Creus (Tarragona). Foto de José Luis Giménez

santes creus.jpg - 829.19 KB

 

Sant Joan Evangelista té tot l'aspecte de ser la Magdalena (Santes Creus, Tarragona). Foto de José Luis Giménez

 

Recordem que a Santes Creus hi havia, segons Jaime Villanueva, una rel√≠quia del Sant (en particular, la seva llengua embalsamat). Aix√≤ fa d'aquest retaule un exemple notori del "culte popular" de la Magdalena c√†tar, qui ‚Äď segons la llegenda ‚Äď es va traslladar a la Proven√ßa, amb el fill de Jes√ļs, per proclamar el seu missatge ocult (Gnostic) i per preservar en el temps la seva "llavor" (la "dinastia del Graal", segons els autors del¬†sagrat enigma).

 

Sents el que vols, per√≤ aquestes imatges s√≥n ostensible. La identificaci√≥ de Juan Evangelista-Magdalena, i l'al¬∑lusi√≥ a la Magdalena com muller de Jes√ļs (i mare dels seus fills), sembla clara en el retaule de Santes Creus (Tarragona).

 

Aquest no √©s l'√ļnic retaule, a Catalunya, on Juan Evangelista est√† clarament identificat amb la Magdalena . A l'esgl√©sia de Santa Anna de Barcelona trobem una figura de Joan que, com la de Santes Creus, ens permet veure un personatge androgin que t√© m√©s d'una dona que un home; En definitiva, contemplem el car√†cter de la Magdalena de nou.

santa anna.jpg - 468.74 KB

Joan com la Magdalena a l'església de Santa Anna (Barcelona)

Recordem el Sagrament de Solsona. All√† el Magalena apareix en un lloc i en el moment equivocat. La seva pres√®ncia en l'√ļltim sopar √©s un fet fora de temps, perqu√® d'acord a les escriptures que s'han rentat els peus de Crist en el menjar amb Sim√≥ el leper, que va passar unes quantes hores abans. Vegem l'Halo que el defineix, que comparteix amb Joan Evangelista (estirat) i amb Crist. La resta dels ap√≤stols no ho tenen. Aix√≤ indica que Joan, la Magdalena i Crist s√≥n aqu√≠ l'√ļnic "Sant" que compten; un motiu clarament gn√≤stica (i c√†tar) que Leonardo va recollir a l'√ļltim sopar de Mil√†; per√≤ a difer√®ncia del sagrament de Solsona, en el seu mural Leonardo identifica tots dos personatges (Joan i la Magdalena), la manera d'utilitzar a la Catalunya medieval (retaules de Santes Creus i Santa Anna).

 

Leonardo assenyala la figura de la Magdalena amb un argument compositiu. Es converteix en els personatges de Pere, Joan/Magdalena, i Crist en el perfil d'un M amagat en la composici√≥. Aix√≤ (allusive-potser-a la Magdalena ) adquireix un personatge cryy a l'esgl√©sia de Santa Maria Magdalena de Rennes le Chateau, constru√Įda sota la supervisi√≥-i el disseny-de Berenger Sauni√©re, un personatge clau en la fabulaci√≥ de Dan Brown(el codi da Vinci). Observeu com a l'interior de l'esgl√©sia les diferents escultures conformen l'acr√≤nim¬†Graal,enfront de la figura de la Magdalena . Aqu√≠ aquest Sant s'identifica, de nou, amb el mite cryialic.

rennes.jpg - 411.46 KB

El M Yellish a Rennes le Chateau. Compareu l'√öltima Cena de Leonardo M

La M, en relaci√≥ a la mare de D√©u, perqu√® aix√≤ √©s el que simbolitza la Magdalena (mare dels fills de Jes√ļs), la trobem en una est√†tua d'√Ärtemis, en un centre de culte Neo-c√†tar (des del meu punt de vista) no gaire lluny de la ciutat de Barcelona. Aqu√≠ el M destaca sobre una rosa (s√≠mbol del secret) en mans de la "deessa de la lluna i la fertilitat", que est√† adornada, com en l'Artemissi√≥ d'Efes, amb molts pits.

artemisa.jpg - 575.50 KB

Un M, sobre una rosa (símbol del secret), en un centre de culte Neo-Capean, prop de Barcelona

Podem concloure que Leonardo va acceptar sense matisos el simbolisme de la "sang", com era conegut en les terres occitanes i catalanes? Des del meu punt de vista no necess√†riament. Cal destacar la data de celebraci√≥ de les festes de Maria Magdalena. Si dividim el dia (22) al mes (juliol, √©s a dir, el n√ļmero 7), tenim el n√ļmero 3,14. Representa el n√ļmero Pi, que permet resoldre el "squareness del cercle" (el prop√≤sit de Leonardo al llarg de la seva vida). Tamb√© la Magdalena, com a mecenes de les esp√®cies i farmac√®utics, va estar vinculada a la pr√†ctica de l'alqu√≠mia.¬†Crec que Leonardo sempre ho va veure com un s√≠mbol del "coneixement amagat" groc "; per√≤ no des del punt de vista de "sang", sin√≥ de "renovaci√≥" alqu√≠mic. La Magdalena seria la "mat√®ria primera" d'alquimistes (mat√®ria derivada de "mare"). √Čs per aix√≤ que el Gioconda, com la Magdalena de Santes Creus, apareix embarassada. Per√≤ aquest √©s un altre tema...

 

La Magdalena a Rennes le Chateau

Per sobre he escrit unes paraules sobre la llegenda de la Magdalena i el misteri de Rennes le Chateau. Després de llegir l 'entrevista d'Andrew Gough amb Jean Luc Robin (propietari de la Villa Betania de Bérenger Saunié), en el seu lloc de Arcadia, crec que és necessari fer una postil·la certament reveladora del tema a la mà. Aquí hi ha les paraules de Robin:

"Sauniére sempre va deixar evidència darrere d'ell. Vaig tenir alguna cosa a amagar; tenia un secret, però al mateix temps va deixar rastres, i aquests rastres i aquestes evidències sempre ens porten al mateix lloc: al dualisme [el gnosticisme que he parlat anteriorment], que era un aspecte fonamental de la religió càtar, i també a Maria Magdalena a. Qualsevol que sigui Sauniére a l'església, ell sempre ens condueix a aquests dos punts. Òbviament, està intentant explicar-nos alguna cosa sobre aquest aspecte.

... Quan es miri de prop, es troben coses interessants a les esglésies d'aquesta regió. Un munt de diners es va invertir, milions en or es van gastar en les esglésies d'aquesta part de França en el segle XVII; de sobte. Què? Les proves deixades per Sauniére es troben en altres esglésies. Per donar un exemple, si aneu a l'església de Mirepoix [una regió amb el passat càtar], un dels vitralls Mostra el famós escenari de Maria Magdalena assecant els peus de Crist amb el seu cabell; és només que no és Maria Magdalena qui s'asseca els peus de Crist, però Joan [Evangelista]. La Madeleine està darrere de Crist... I es remunta al segle XIV.

Des que he estat interessat en aquesta hist√≤ria, he estat mirant les coses amb un aspecte diferent. I em vaig adonar que en moltes representacions de Maria Magdalena, especialment est√†tues, apareix embarassada. Almenys un de cada cinc... Potser B√©renger Sauni√©re va aixecar la portada del secret. √Čs un fet real que ell el coneixia. "

La Robin no esmenta el fet notable que a l'esgl√©sia de la Magdalena de Rennes le Chateau hi ha una d'aquestes imatges en qu√® aquest bene√Įt apareix embarassada (vegeu m√©s avall).

MAGDALENA RENNES.jpg - 288.61 KB

La Magdalena a l'altar de Rennes le Chateau

 

A més, aquest text confirma algunes de les prefiguracions que vaig posar a la resta d'aquest article: la identificació de Joan/Magdalena, Qatar, la Magdalena com a dona i mare. Aquest aspecte obre perspectives noves i inquietants per a l'estudi de l'obra de Leonardo da Vinci, així com els seus vincles amb les societats herètiques secretes.

 

La Magdalena Leggente de l'Olleria (València)


Un amic (E.L.) em va enviar el seg√ľent correu electr√≤nic. Donat el seu inter√®s, el vaig posar aqu√≠ d'una manera textual:

He estat a l'Oller√≠a. M'han impressionat la Madeleine; √Čs magn√≠fic. L'esculpida, gaireb√© naturalment, Jacoppo Fiorentino, que es va reunir amb Leonardo. Prengui un bon aspecte a unes quantes coses. √Čs EMBARAZADISIMA!!

Els seus turmells estan lligats; est√† certificada per la tensi√≥ dels teus peus. Amb el seu dit √≠ndex assenyala, segurament, l'Apocalipsi de Sant Joan. √Čs en pres√®ncia de poder en forma de murs.

Amb els seus dits, els dos àngels assenyalen el lloc, ja esborrat, on l'arbre Gnostic va ser esculpit, un símbol del poble de l'Ollería.

A la cantonada superior dreta, l'església de la Magdalena, sobre una pira de llenya, amb un caràcter que s'enclamen, el que significa que hi ha persones dins d'ella. Una Mula, amb una bala de llenya a la part superior, portant la càrrega a un munt d'ella. Davant de l'església una serp, Satanàs, enroscada en un arbre. Un sagnat crucifix a la tassa, a la cantonada superior esquerra.

√Čs un s√≠mbol, la fi del Qatarisme, o com els van anomenar: les "beguins".

Aquest baix relleu va ser esculpit després de l522 (Jacoppo Fiorentino va morir el 1,526), probablement abans de Correggio pintat la seva famosa Magdalena Leggentte, que el va situar en el tercer lloc cronològic després de la mag. de Santa Baume de van Haren, i del mag. Legg. Leonardo.

Volia que coneguesis, per sumar-te a la teva recerca. Una abraçada.


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Foto per JOVI Vidal

 

Si vols saber m√©s sobre l'√ļltim sopar:

 

www.laultimacenademilan.com




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.