12-11-2014  (2780 lectures) Categoria: Viatgers

Jordanus

Jord√† de Catalunya, tamb√© conegut com Jordanus Catalani[1] (fl. 1302-1330)[2] fou un explorador de l'√Äsia i missioner dominic catal√† conegut per haver escrit les Meravelles descrites on explica les meravelles de l'Est. Fou el primer ib√®ric que va trepitjar l'√ćndia, el primer europeu que hi va anar de missioner[3] i el primer bisbe cat√≤lic d'aquest pa√≠s, nomenat pel papa Joan XXII.[4]

Taula de continguts

Biografia

Missioner

Diversos estudis apunten que Jord√† podria haver nascut a Occit√†nia, concretament a S√©v√©rac-le-Ch√Ęteau, al nord-est de Tolosa.[5][6] Ja havia estat a P√®rsia alguns anys abans d'unir-se a un grup de franciscans que, amb dos genovesos, foren enviats com a missioners a la Xina el 1320. Despr√©s d'haver salpat d'Ormuz, en el seu cam√≠ cap a la Xina els frares van arribar al port de Thane, situat a Salsette, a prop de Bombai, que en aquell moment era un dels ports principals de l'√ćndia.[5] Jord√† es separ√† de la resta per anar a visitar la comunitat cristiana de Sofala o Supara, una ciutat a prop de Surat. Quan s'assabent√† que els franciscans havien estat detinguts a Thane, va marxar a buscar-los per√≤ ja era massa tard, moriren martiritzats entre el 9 i l'11 d'abril de 1321.[5]

El 21 d'octubre de 1321 manifest√† en una carta el seu desig d'establir-se a Eti√≤pia, per√≤ en comptes d'aix√≤ va romandre als territoris on havien mort els seus companys per a batejar la poblaci√≥. El 1324 encara vivia a Thane, on va confiar les restes dels m√†rtirs a Odoric de Pordenone, que les hauria enterrat a Xina. En aquesta √®poca va descriure les activitats comercials entre India i Egipte i va suggerir una incursi√≥ naval a l'Oce√† √ćndic.[5]

Bisbe

Joan XXII (1316 - 1334) el nomenà bisbe de Quilon el 1329

No se'n sap res m√©s fins que, a Aviny√≥, el papa Joan XXII el nomen√† bisbe de Quilon, a l'abril del 1329. El papa li don√† informaci√≥ dels nestorians establerts a Quilon en una carta escrita en llat√≠ que demostra que el papa tenia un coneixement detallat de la situaci√≥ a la zona. El Papa afirmava que enviant dos o tres centenars centenars de missioners a l'√ćndia seria f√†cil convertir m√©s de 10.000 cism√†tics.[7] Va ser durant aquests a anys a Aviny√≥ que va escriure la seva principal obra, les Mirabilia.

Jord√† no va marxar d'Aviny√≥ fins el setembre de 1330, i ho va fer amb cartes de recomanaci√≥ per als governants indis i per a l'emperador d'Eti√≤pia, que eren zones que formaven part del seu bisbat.[5] Jord√† coneixia b√© els governants et√≠ops (videt: Abiss√≠nia i N√ļbia) gr√†cies als mercaders cristians, de fet, fou el primer en escriure, el 1328, que el Preste Joan era l'emperador d'Eti√≤pia.[8] Si b√© ja hi havien hagut diversos contactes a trav√©s d'altres bisbats de P√®rsia i alguns missioners llatins ja hi havien arribat, se li confi√† a Jord√† la missi√≥ concreta d'establir relaci√≥ directa amb els els governants et√≠ops, per√≤ no ho va fer mai.[2] No es sap res del final de la seva vida.[5]

Obra

Una pàgina del manuscrit de "Il miglione" del seu contemporani, Marco Polo, 1254-1324

Pel que fa als seus escrits, es conserven algunes Ep√≠stoles del bisbe Jord√† com la que va enviar a Mar√≠ Sanuto (1306-1321) perqu√® una flota cristiana arrib√©s als mars de l'√ćndia. Cartes com aquesta van servir d'esborrany per a la Passi√≥ dels Franciscans de Thana, un escrit que va refundar Francesc de Pisa. La seva obra m√©s coneguda, tot i que durant l'Edat Mitjana va tenir una circulaci√≥ limitada, s√≥n els Mirabilia.[5]

Mirabilia descripta

Ja sigui abans de sortir a Malabar com a bisbe, o durant una visita posterior a l'oest, Jord√† probablement va escriure la seva Mirabilia descripta , que a partir de l'evid√®ncia interna nom√©s es pot fixar dins del per√≠ode 1329 -1338; en aquest treball que va proporcionar la millor descripci√≥ del seu temps sobre les regions de l'√ćndia, els productes, el clima, els costums, la fauna i flora, etc.., es va estendre a l'edat mitjana per tota Europa, d'una forma fins i tot superior al Il Miglione de Marco Polo.[cal¬†citaci√≥] Pel que fa a la navegaci√≥, els seus escrits van permetre con√®ixer tecnologies que aviat s'incorporarien a occident, com els camarots per els comerciants, el tim√≥, i l'exist√®ncia de diversos m√†stils.[9]

En la seva triple divisi√≥ de l'√ćndia, l'√ćndia Major compr√®n des de les Costes de Malabar a Cotxinxina; mentre que l'√ćndia Menor s'est√©n des de Sind (o potser del Balutxistan) a les Costes de Malabar; i l'√ćndia Tertia (amb en la seva ment dominada per concepcions africanes ) inclou una vasta regi√≥-costanera sense definir a l'oest del Balutxistan, arribant, sense incloure'ls, fins Eti√≤pia i el domini del Preste Joan.

La 'Mirabilia descripta' de Jord√† cont√© la identificaci√≥ m√©s primerenca i clara de l'√Äfrica del Preste Joan, i el que √©s potser la primera not√≠cia del mar Negre sota aquest nom. Fa refer√®ncia a la resid√®ncia de l'autor a l'√ćndia Major i especialment a Kollam, aix√≠ com als seus viatges per Arm√®nia, al nord-oest de P√®rsia, a la regi√≥ del Llac de Van, i en Caldea; i subministra excel¬∑lents descripcions de les doctrines Parsee i dels costums funeraris, del culte Hindu-bou, √≠dol-ritual, i suttee, aix√≠ com sobre les fruites de l'√ćndia, les seves aus, els seus animals en general i els seus insectes. Finalment la seva pista es perd i despr√©s del 8 d'abril de 1330 no tenim cap m√©s not√≠cia sobre el bisbe Jord√†.

Referències

  1. Soci√©t√© de g√©ographie (France). Recueil de voyages et de m√©moires, 1839, p.¬†421‚Äď.
  2. Siegbert Uhlig. Encyclopaedia Aethiopica: D-Ha. Otto Harrassowitz Verlag, 2003, p.¬†190‚Äď. ISBN 978-3-447-05238-2.
  3. Ashok Pant. The Truth of Babri Mosque. iUniverse, 29 August 2012, p.¬†37‚Äď. ISBN 978-1-4759-4290-3.
  4. Crespo, Mart√≠. ¬ęJord√† de Catalunya, el nostre Marco Polo¬Ľ. Vilaweb, 12 novembre 2014 [Consulta: 12 novembre 2014].
  5. John Block Friedman. Trade, Travel, and Exploration in the Middle Ages: An Encyclopedia. Routledge, 4 July 2013, p.¬†836‚Äď. ISBN 978-1-135-59101-4.
  6. Joan-Pau Rubi√©s. Travel and Ethnology in the Renaissance: South India Through European Eyes, 1250-1625. Cambridge University Press, 5 September 2002, p.¬†74‚Äď. ISBN 978-0-521-52613-5.
  7. Wilhelm Baum. Apostolic Churches of the East: A Concise History. Routledge, 8 December 2003, p.¬†101‚Äď. ISBN 978-1-134-43019-2.
  8. Graham Hancock. The Sign and the Seal: The Quest for the Lost Ark of the Covenant. Crown Publishing Group, 19 September 2012, p.¬†159‚Äď. ISBN 978-0-307-82904-7.
  9. Joseph Needham. Science and Civilisation in China: Volume 4, Physics and Physical Technology, Part 3, Civil Engineering and Nautics. Cambridge University Press, 1 April 1971, p.¬†830‚Äď. ISBN 978-0-521-07060-7.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.