MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
Un Homo Universalis (expressió llatina que es podria traduir com a «home d'esperit universal») o també PolÃmata (del grec: πολυμαθής, transcripció: polymathÄ“s), que vol dir «que coneix, comprèn o sap molt», és un individu que destaca en diverses branques del saber. El terme es refereix a persones amb uns coneixements que no estan restringits a una à rea concreta sinó que dominen diferents disciplines, generalment les arts i les ciències. La majoria dels filòsofs de l'antiguitat eren savis polimà tics i, tal com s'entén el terme avui en dia en altres idiomes (no en català ).[1][2] També s'utilitzen els termes home renaixentista o home del renaixement. Aquest concepte va ser desenvolupat durant el Renaixement italià per un dels seus mà xims representants, l'arquitecte Leon Battista Alberti (1404 - 1472), que va afirmar que "... l'artista en aquest context social no ha de ser un simple artesà , sinó un intel·lectual preparat en totes les disciplines i en tots els terrenys ". Aquesta idea recull els principis bà sics de l'humanisme del Renaixement. Es caracteritzava per considerar l'home com un ésser totpoderós, amb capacitats il·limitades per al desenvolupament, i exhortava a la gent a abastar tots els camps del coneixement i desenvolupar les seves capacitats al mà xim. Per aquest motiu, molts homes en el Renaixement van fer florir notablement la cultura, l'esport i l'art.
El filòsof Herà clit d'Efes va utilitzar el terme "polymathÃa" per criticar a filòsofs, historiadors i poetes, però sobretot a Homer, que s'havia fet famós com poeta a l'Antiga Grècia, i que per raó de la gran pluralitat de coneixements que vessava en els seus escrits, feien el seu discurs una mica superficial. Segons Herà clit, no es podia abraçar un discurs generalista, o parlar d'allò que no en tenim un coneixement "de facto" (el poeta, en escriure un text de ficció, relatava hà bits i activitats que no existien en la realitat). Curiosament aquest és el sentit acceptat en el Termcat.[1]
A causa d'això, va considerar els "polÃmats" com opositors al "logos" (lògica), que tractaven d'absorbir el mà xim de coneixements, però sense tractar de comprendre la pròpia naturalesa (physis) - que només pot ser descoberta mitjançant la lògica.
La majoria dels savis al llarg de tota la història del pensament humà es van guiar per aquest ideal renaixentista, i entre ells hi trobem genis que van pertà nyer a èpoques molt allunyades en el temps, hi trobem entre altres:
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Homo Universalis |
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: