03-11-2013  (945 lectures) Categoria: Catalunya

Cinca frontera de Catalunya

El Cinca consta ja el 839 com a l√≠mit occidental del bisbat d'Urgell. Cent anys m√©s tard, tanmateix, establerta de manera definitiva la nova di√≤cesi de Ribagor√ßa (de Pallars i Ribargor√ßa fins a mitjan segle X), aquest l√≠mit es vei√© depassat en estendre's la jurisdicci√≥ dels bisbes ribagor√ßans a Sobrarb, de manera paral¬∑lela al domini que hi adquiriren els comtes de Ribagor√ßa, el qual arrib√†, a la fi del segle X, probablement fins a la vall de Broto. Despr√©s de la uni√≥ del comtat de Ribagor√ßa-Sobrarb al nou regne d'Arag√≥ (vers el 1037), la conquesta ribagor√ßana sota el govern aut√≤nom de l'infant Pere arrib√† a Graus (1083) i segu√≠ la riba esquerra del Cinca fins a Monts√≥ (1089) i encara fins a les portes de Fraga i de Lleida (1092-93); amb tot, la q√ľesti√≥ de la frontera entre Arag√≥ i Ribagor√ßa fou heretada per les respectives seus episcopals. Aix√≠, b√© que el concili de Jaca del 1063 establ√≠ que el l√≠mit era el Cinca, des dels Pirineus fins a Vallobar, ben aviat sorgiren conflictes, tant respecte a la jurisdicci√≥ de les valls de Bielsa i de Gistau, com sobre els territoris situats entre el Cinca i l'Alcanadre, al sud de la serra d'Arbe, els quals restaren al bisbat ribagor√ß√† en la partici√≥ del 1080. Els bisbes ribagor√ßans afermaren la nova frontera de l'Alcanadre gr√†cies a l'actitud favorable de Pere I d'Arag√≥, i traslladaren llur resid√®ncia a Barbastre (1100), fins que el bisbe Ramon de Roda en fou violentament expulsat pel d'Osca (1116-17). Recuperats novament pel bisbe ribagor√ß√† els territoris usurpats el 1130, aquest en fou de nou desposse√Įt per decisi√≥ del papa Eugeni III el 1145, quatre anys abans del trasllat de la seu de Roda de Ribagor√ßa a Lleida (1149). No tot el territori entre el Cinca i l'Alcanadre retorn√† a Osca, per tal com Ramon Berenguer IV, a fi d'evitar noves pertorbacions, atorg√† Alqu√®ssar i les seves sufrag√†nies al restaurat (1048) bisbat de Tortosa. El plet, per√≤, no s'acab√† definitivament fins a la butlla d'Innocenci III del 1203, que atribu√Įa a Lleida les valls de Gistau i de Bielsa, i a Osca, Barbastre i els seus termes, i repartia entre ambdues seus la resta del territori entre el Cinca i l'Alcanadre, amb la qual cosa el Cinca, entre el mont Perdut i Monts√≥, esdevingu√© l√≠mit eclesi√†stic entre Catalunya i Arag√≥ fins a la creaci√≥ del bisbat de Barbastre el 1571.


Amb la uni√≥ del comtat de Barcelona i del regne d'Arag√≥ (1137) rest√† indeterminat a quin dels dos estats calia atribuir les noves conquestes de Lleida, Fraga i Mequinensa (1149), i no fou fins a les constitucions de pau i treva del 1173 que hom defin√≠ Catalunya com a estesa "de Salses a Tortosa i Lleida amb llurs termes", i, a les corts de Lleida del 1214, "fins al Cinca". Tanmateix, la q√ľesti√≥ no es plantej√† de manera definitiva sin√≥ amb motiu del tercer testament de Jaume I; en atribuir Arag√≥ i Catalunya a dos fills diferents, hagu√© d'establir llur l√≠mit, i, si b√© l'establ√≠ inicialment al Segre (motiu pel qual els lleidatans juraren l'infant Alfons com a hereu d'Arag√≥ a les corts de Daroca), a les corts de Barcelona del 1244 que havien de jurar hereu de Catalunya l'infant Pere, els catalans aconseguiren que Jaume I defin√≠s Catalunya com a compresa "de Salses al Cinca", no sense l'oposici√≥ dels aragonesos (que consideraven que Ribagor√ßa i les conquestes entre el Cinca i el Segre els corresponien) i dels mateixos lleidatans. Aquest l√≠mit, per√≤, es mantingu√© com a definitiu, i el testament del 1248 especifica que s'estenia des de la vall de Bielsa, compresa a Catalunya, fins a Mequinensa.

Les reclamacions dels aragonesos, ajudats per l'actitud dels ribagorçans, que volien deslliurar-se del pagament del bovatge, féu que Jaume II de Catalunya-Aragó declarés als aragonesos reunits a les corts de Saragossa del 1300 que Ribagorça, Sobrarb i la Llitera eren d'Aragó; per la seva banda, les corts de Barcelona del 1305 aprovaren un capítol de cort que declarava que Catalunya arribava fins al Cinca. Jaume II no aprovà aquell capítol, d'acord amb l'opinió del justícia d'Aragó, Ximèn Peres de Salanova: així pagava al justícia i a les corts aragoneses la fidelitat manifestada arran de les darreres desavinences entre el rei i la Unió aragonesa. El comtat de Ribagorça fou exclòs, aleshores, de Catalunya, i la Llitera fou partida a la clamor d'Almacelles, fins a la seva confluència amb el Cinca, riu que continuà com a límit només en el seu curs més baix (Fraga fou considerada explícitament com a catalana pel mateix Ximèn Peres de Salanova el 1311). Tanmateix, el 1322 Jaume II modificà la decisió sobre Ribagorça en donar el comtat (entre la Noguera Ribagorçana i Troncet) en feu honorat al seu fill, l'infant Pere, amb la condició que el lligam feudal es regís pels Usatges de Barcelona.

La inclusi√≥ de Fraga a Arag√≥ tingu√© lloc probablement durant el regnat de Ferran II de Catalunya-Arag√≥. El 1642, finalment, durant la guerra dels Segadors, el comtat de Ribagor√ßa fou de nou annexat, temporalment, a Catalunya. Les conseq√ľ√®ncies d'aquella guerra a la Llitera feren, a m√©s, modificar sensiblement el mapa ling√ľ√≠stic a causa de les destruccions de poblacions (com Bin√®far) i els repoblaments posteriors amb gent de la dreta del Cinca; aix√≠, b√© que el 1600 Monts√≥ encara era considerada de llengua catalana, al segle XVIII una frontera ling√ľ√≠stica travessava la Llitera, a l'est de Monts√≥ i de Bin√®far. Al comtat de Ribagor√ßa, igualment, la zona de la baixa vall de l'√Čssera centrada a Graus i el sector m√©s meridional, al voltant de Fonts, d'Estada i d'Estadella, de llengua catalana encara als ss XVI i XVII i que conservava, encara a la fi del segle XIX, un parlar de transici√≥ for√ßa catalanitzat, es castellanitz√† r√†pidament al llarg del segle XX. Entre Vilella de Cinca i Mequinensa, en canvi, la zona ling√ľ√≠sticament catalana ha ultrapassat sempre el Cinca, fins al punt que el terme de Fraga arriba fins a m√©s de 30 km a l'oest d'aquest riu.


The Cinca as a frontier in history



El Principat de Catalunya
www.racocatala.com/franjadeponent

L'Aiguabarreig




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.