En l'actualitat tamb茅 es menciona en un article publicat a l'Encilopedia Espasa (1934) amb algunes confer猫ncies (papers) presentades en dos simposis de l'IAA (1970 i 1971), i publicades per la NASA. Els dos 煤ltims fan refer猫ncia al "Memorial de Artilleria" de 1929, per貌 hi ha altres documents relatius a la conquesta de Val猫ncia, que proporcionen la mateixa evid猫ncia de la utilitzaci贸 de la p贸lvora per les tropes de Jaume I, encara que no en forma d'armes de foc utilitzades pels... [+]

Fabricaci贸 de p贸lvora corregint certs punts Film 1.- fabriquen polvora, fent servir, carb贸, salnitre i sofre, per貌 ho fan barrejant-ho tot en unes cubes...amb aigua. Ho van remenant tot continuament amb unes pales. M.C. 2.- Al final ho deixaven assecar tot amb foma de llosa ja que aix铆 s'impedia que s'humiteg茅s 3.- Quan l'havien de fer servir la trituraven la llosa formant polvora negra llesta per a carregar les... [+]

Aquesta locuci贸 es va comen莽ar a usar a partir del triomf en les batalles de Cerignola[2] i Garellano, despr茅s de la frase del Gran Capit脿 en esclatar, a plena llum del dia, dos carros amb tonells de p贸lvora: "Bon anunci amics, que aquestes s贸n les llumin脿ries de la vict貌ria"-on ens diu que les llumin脿ries eren coets, no teies enceses.[6][7][8] Aquestes batalles van ser guanyades pels ter莽os del Gran Capit脿 en la segona guerra de N脿pols, on segons diversos autors hi havia molts... [+]

La invenci贸 de la p贸lvora negra, i la seva aplicaci贸 a la guerra en la forma d'armes de foc que disparaven projectils, suposaren un canvi radical en els conflictes b猫l路lics i en els fets hist貌rics posteriors. Un resum cronol貌gic de fets i dades comprovables, relacionats amb l'evoluci贸 de les diverses armes de foc, pot ajudar a l'estudi i comprensi贸 de temes m茅s generals: batalles i guerres, principalment. Tamb茅 pot ser 煤til per a entendre l'aparici贸 d'oficis especialitzats, basats... [+]

No foren el vots de Casp l'origen del nostre problema sin贸 la derrota de Balaguer.. com podia haver sigut qualsevol altre ciutat Respecte la influ猫ncia de "Benet XIII".. si tenia bombardes o.. va poder influir sobre qui tenia bombardes.. llavors va manar.. si no hi tenia acc茅s.. va manar un altre.. El que va manar a Casp va ser la p貌lvora i les bombardes q la tenien els amics del d'Antequera (Requesens etc..), fins i tot va influir en el vots (per por) com.. m茅s tard fou decisiva en la... [+]

Aquesta locuci贸 es va comen莽ar a usar a partir del triomf en les batalles de Cerignola[2] i Garellano, despr茅s de la frase del Gran Capit脿 en esclatar, a plena llum del dia, dos carros amb tonells de p贸lvora: "Bon anunci amics, que aquestes s贸n les llumin脿ries de la vict貌ria"-on ens diu que les llumin脿ries eren coets, no teies enceses.[6][7][8] Aquestes batalles van ser guanyades pels ter莽os del Gran Capit脿 en la segona guerra de N脿pols, on segons diversos autors hi havia molts... [+]

Un primer antecedente de lo que posteriormente fue un extintor de incendios fue patentado en Inglaterra en 1723 por Ambrosio Godfrey, un c茅lebre qu铆mico de su 茅poca. Se trataba de un barril de extinci贸n de incendios que conten铆a un l铆quido extintor que actuaba con la explosi贸n de una c谩mara de esta帽o que conten铆a p贸lvora. La dispersi贸n y atomizaci贸n del l铆quido provocaba la extinci贸n del fuego. El peri贸dico ingl茅s Bradley Messenger en su edici贸n del 7 de noviembre de 1729... [+]

Jornades sobre la cultura pirot猫cnica tradicional a Catalunya - Vilafranca del Pened猫s (23 de maig del 2009) Andr茅s Castellano Mart铆, Jordi Bertr谩n Luengo i Manel Capdevila Maresma, entre altres, parlen del foc ritual, festiu y cultural en un acte organitzat pel "Ball de Diables de Vilafranca del... [+]

Juan Calsapeu se hizo eco de la posible filiaci贸n catalana del salud ciao diciendo: "..Primer Manel Capdevila, y despu茅s Frank Dub茅 y Jordi Bilbeny, propon铆an que la palabra italiano puede provenir del se谩is catal谩n. Los tres alegaban la larga presencia catalana en Italia y dudaban del paso Schiavo> ciao, propugnado hasta ahora por la filolog铆a italiana ..... [+]

En Colom va arribar al nou continent amb instruments, cartes i taules... [+]

Pany de miquelet o clau de miquelet 茅s un terme catal脿, molt utilitzat en el m贸n de parla anglesa (miquelet lock), italiana (a la micheletta) i francesa (platine de miquelet) per referir-se a una forma distintiva de mecanisme de pany de s铆lex, originalment com un m猫tode d'encesa d'acer contra pedrenyera, que va predominar a les terres de la Mediterr脿nia i l'Am猫rica espanyola, des de mitjans del segle XVI fins a principis del segle xix.[1][2][3][4] Als inicis, i durant bastant temps, se'l... [+]

La teor铆a del posible Descubrimiento catal谩n de Australia se basa en la afirmaci贸n de que algunos navegantes llegaron a la isla 200 a帽os antes que Cook, dado a que se encuentra cartografiada en los mapas de Vallard de 1547, encontrados a finales del siglo XVIII, y que a煤n se conservan. Sin embargo, no fue hasta el siglo XVII cuando la isla fue objeto de posteriores exploraciones... [+]

El gran Mill脿s Vallicrosa va estudiar aquest document de Ripoll de 929 del que diu de ben segur ha ser el manuscrit que Gerbert d'Orlhac va demanar el 9xx, ja a Fran莽a, a un monjo de Ripoll: "feunos enviar aquell manuscrit d'astronomia de Lupitus Barchinonensis (Llobet de Barcelona)" Descriu un astrolabi, com constru茂r un "domus orologii" i com constru茂r un "gnomon" rellotge de sol. Sobre el "domus orologii" diu una frase s脿bia: "no sabem si pot tenir rel路laci贸 amb el... [+]

Els tres arcabussos esculpits al mausoleu d'en Ram贸n Folch de Cardona a Bellpuig recolzen la meva teoria de que l'arcab煤s va ser un invent catal脿.. i de que la majoria de soldats dels ter莽os d'It脿lia eren catalans N'hi ha tres, -el que est脿 en primer terme- amb l'arcabusser en posici贸 d'avant-c脿rrega prement l'estopada amb la baqueta i els altres dos (el del fons molt t猫nue..) en posici贸 de "preparats per disparar sense recolzar l'arcab煤s a l'espatlla" de la que els ca莽adors... [+]

Heus ac铆 un article meu de l'any 2007, que podeu contrastar amb l鈥檃rticle del 2003: "EL CASTELL脌 脡S UN DIALECTE DEL CATAL脌" que corre pels emails... (us he recopiat un foro d鈥檃quella 茅poca al final del meu article, el link s'ha perdut, l'he tret del cache de Google). Pot-ser era un HOAX... per贸 el que diu no est脿 tan lluny de la veritat com pugui semblar al primer cop d鈥檜ll... "Algunas de las m谩s de 350 palabras que la Real Academia Espa帽ola reconoce de origen catal谩n son:... [+]

ATENEU ARENYENC

El vidre catal脿: Alqu铆mia, 貌ptica i navegaci贸
M. Capdevila (INH)
Div. 8-5-15 - 19:30
C. A.... [+]