Catalunya 茅s un dels pa茂sos 贸n s'han cremat o expoliat m茅s arxius-biblioteques, dels importants coneguts: Montserrat, Poblet i Ripoll Es vergony贸s haver de "rec貌rrer a la arqueologia" (per falta de documents) al barri de ribera del Born, fet derruir per Felipe V el 1714. O al estudiar les armes de Ripoll (segons diuen James Lavin i Keith Neil). O haver de cercar senyeres a mapes o gravats "no retocats" en els museus... [+]

En l'actualitat tamb茅 es menciona en un article publicat a l'Encilopedia Espasa (1934) amb algunes confer猫ncies (papers) presentades en dos simposis de l'IAA (1970 i 1971), i publicades per la NASA. Els dos 煤ltims fan refer猫ncia al "Memorial de Artilleria" de 1929, per貌 hi ha altres documents relatius a la conquesta de Val猫ncia, que proporcionen la mateixa evid猫ncia de la utilitzaci贸 de la p贸lvora per les tropes de Jaume I, encara que no en forma d'armes de foc utilitzades pels... [+]

Un Armer 茅s la persona dedicada a la fabricaci贸, reparaci贸, venda o neteja d'armes. Un armer fa reparacions a nivell de f脿brica, actualitzacions (com l'aplicaci贸 d'acabats met脿l路lics, etc..), i tamb茅 fa modificacions i alteracions per a usos especials. Els armers s贸n tamb茅 responsables d'afegir diferents accessoris a les armes, p.e.: baixos relleus, els gravats i altres elements decoratius d'una pistola, fusell o escopeta. L'entorn en qu猫 tot aix貌 es duu a terme sovint varia,... [+]

Cuando Marco Polo lleg贸 a China en 1271, se encontr贸 con una civilizaci贸n milenaria que hab铆a sido capaz de inventar el papel, la porcelana, la imprenta de bloques de madera, la p贸lvora, el comp谩s, las cometas, la carretilla, los fuegos artificiales o los canales con compuertas. Un mundo maravilloso que parec铆a estar a a帽os luz de esa l贸brega Europa medieval pero que鈥� a pesar de que Marco Polo no se dio cuenta, estaba cambiando de manera irreversible: con la llegada de los mongoles y... [+]

Es bastant dif铆cil que els "genys" del "Gran Ca" fossin "catapultes" perqu茅 est谩 documentat que van contractar enginyers europeus per a fer-ne, ja que ells les desconeixien. En Marco Polo a "il Miglione" ens explica que va fer una catapulta pel Gran Ca que el va deixar meravellat. Perqu茅 havia de subministrar el "Gran Ca" a Jaume I, uns "genys" que els mongols desconeixien i que en canvi els europeus n'erem experts? En canvi, 茅s m茅s l貌gic pensar que ens oferia uns "genys" que... [+]

1431: Magranes de p贸lvora esmentades per Alfons el Magn脿nim, carregades a les galeres a... [+]

Aquesta locuci贸 es va comen莽ar a usar a partir del triomf en les batalles de Cerignola[2] i Garellano, despr茅s de la frase del Gran Capit脿 en esclatar, a plena llum del dia, dos carros amb tonells de p贸lvora: "Bon anunci amics, que aquestes s贸n les llumin脿ries de la vict貌ria"-on ens diu que les llumin脿ries eren coets, no teies enceses.[6][7][8] Aquestes batalles van ser guanyades pels ter莽os del Gran Capit脿 en la segona guerra de N脿pols, on segons diversos autors hi havia molts... [+]

BIBLIOTECA DEL CLUB N脌UTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er cap de setmana de juny, juliol i agost a les 19:00

La p贸lvora catalana i les guerres d'it脿lia鈥� 13 de juny de 2025

La 1陋 volta la m贸n... [+]

El comte de Barcelona, nom茅s era comte del "comtat de Barcelona", per貌 no era comte ni del "comtat d'Urgell, ni del "comtat d'Emp煤ries", ni del "comtat de Foix", ni del "comtat de Pallars", parts del Principat de Catalunya, al que Jaume I anomena "Regne de Cathalunya", dons en ser coronat rei Anf贸s, Pr铆ncep o "unum inter pares" del Principat, aquest esdevingu茅 Regne, ja que un Principat que t茅 Rei en lloc de Pr铆ncep, 茅s un Regne De Facto. "Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha... [+]

La ruta vikinga es va perdre de saga en saga.. En canvi Colom, i aqu铆 rau el seu gran m猫rit, va trobar i va "deixar per a la posteritat" el cam铆 d'anada i el cam铆 de tornada a les 脥ndies. Colom duia dos comptes de lleg眉es navegades, segons ell, per a tranquil路litzar a la tripulaci贸, per貌 els seus comptes curt i llarg coincideixen molt b茅 amb els comptes de lleg眉es de la ruta "directa" i de la ruta "corba" (煤nica factible, vegeu gravats, -sic- ruta seguida pels "pilots d'Arenys" del... [+]

En Colom va arribar al nou continent amb instruments, cartes i taules... [+]

Pany de miquelet o clau de miquelet 茅s un terme catal脿, molt utilitzat en el m贸n de parla anglesa (miquelet lock), italiana (a la micheletta) i francesa (platine de miquelet) per referir-se a una forma distintiva de mecanisme de pany de s铆lex, originalment com un m猫tode d'encesa d'acer contra pedrenyera, que va predominar a les terres de la Mediterr脿nia i l'Am猫rica espanyola, des de mitjans del segle XVI fins a principis del segle xix.[1][2][3][4] Als inicis, i durant bastant temps, se'l... [+]

La teor铆a del posible Descubrimiento catal谩n de Australia se basa en la afirmaci贸n de que algunos navegantes llegaron a la isla 200 a帽os antes que Cook, dado a que se encuentra cartografiada en los mapas de Vallard de 1547, encontrados a finales del siglo XVIII, y que a煤n se conservan. Sin embargo, no fue hasta el siglo XVII cuando la isla fue objeto de posteriores exploraciones... [+]

El gran Mill脿s Vallicrosa va estudiar aquest document de Ripoll de 929 del que diu de ben segur ha ser el manuscrit que Gerbert d'Orlhac va demanar el 9xx, ja a Fran莽a, a un monjo de Ripoll: "feunos enviar aquell manuscrit d'astronomia de Lupitus Barchinonensis (Llobet de Barcelona)" Descriu un astrolabi, com constru茂r un "domus orologii" i com constru茂r un "gnomon" rellotge de sol. Sobre el "domus orologii" diu una frase s脿bia: "no sabem si pot tenir rel路laci贸 amb el... [+]

Els tres arcabussos esculpits al mausoleu d'en Ram贸n Folch de Cardona a Bellpuig recolzen la meva teoria de que l'arcab煤s va ser un invent catal脿.. i de que la majoria de soldats dels ter莽os d'It脿lia eren catalans N'hi ha tres, -el que est脿 en primer terme- amb l'arcabusser en posici贸 d'avant-c脿rrega prement l'estopada amb la baqueta i els altres dos (el del fons molt t猫nue..) en posici贸 de "preparats per disparar sense recolzar l'arcab煤s a l'espatlla" de la que els ca莽adors... [+]

Heus ac铆 un article meu de l'any 2007, que podeu contrastar amb l鈥檃rticle del 2003: "EL CASTELL脌 脡S UN DIALECTE DEL CATAL脌" que corre pels emails... (us he recopiat un foro d鈥檃quella 茅poca al final del meu article, el link s'ha perdut, l'he tret del cache de Google). Pot-ser era un HOAX... per贸 el que diu no est脿 tan lluny de la veritat com pugui semblar al primer cop d鈥檜ll... "Algunas de las m谩s de 350 palabras que la Real Academia Espa帽ola reconoce de origen catal谩n son:... [+]

ATENEU ARENYENC

El vidre catal脿: Alqu铆mia, 貌ptica i navegaci贸
M. Capdevila (INH)
Div. 8-5-15 - 19:30
C. A.... [+]