ATENEU ARENYENC

El vidre català: Alquímia, òptica i navegació
M. Capdevila (INH)
Div. 8-5-15 - 19:30
C. A. Clavé, 22 - A. de Mar
T. 937920591

Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments -a part de la brúixola- van caldre les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les mediterrànies- la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la "navegació per estima" sense un instrument per a mesurar el temps. Durant més de 500 anys (del 1300 al 1800) aquest instrument va ser "l'ampolleta d'hores" de vidre transparent català. Durant els dos primers segles, al tenir el secret del vidre transparent d'en  Guillem Sedacer  -un Homo Universalis com: Llull, Arnau de Vilanova, Miquel Servet, Leonardo i fins i tot Newton-, eren tant preuades les ampolletes fetes pels artesans catalans, que els nostres reis les regalaven, com un gran present, a altres reis i aquests les deixaven com herència als seus fills. La seva tècnica s'ha mantingut fins i tot al nostre costumari.. que és una ampolleta sinó dos brocs de "porró català" oposats i units per un tub de coure amb sorra a dins?

Dit això, la conferència tracta sobre l'Alquímia catalana amb la figura dels "Homo Universalis" -dels que Catalunya va ser bressol de la major part d'ells "precursors de Leonardo"-, amb la fórmula del vidre de plom del nostre "Homo Universalis" Guillem Sedacer de Perpinyà, que va permetre als artesans catalans fabricar -apart de les "ulleres de presbícia" segons Simon Guilleume o els telescopis dels germans Roget de Girona "els millors que tenia Galileu" segons el seu deixeble Sirturus-.. l'ampolleta d'hores regalada per Johan I a Carles V de França amb dues "fioles" de vidre català transparent " (única durant 200 anys) que va ajudar a conèixer per estima la posició del vaixell ("sabir on estaven") als pilots atlàntics com en Colom o en Francesc Albó (pilot de Magalhaes que amb l'ampolleta va fer tota la navegació fins les Filipines amb una precisió increïble per l'època) batejat "griego de Rodas" quan, de fet, era "català de Rodas=Rosas" amb les 18 ampolletes i els altres 15 "griegos de Rodas" embarcats a l'expedició amb una "encomienda" signada a Magallaes per Carles V a Barcelona el 19 d'abril de 1519. És de gran interès ja que el que s'hi diu és inèdit.. obrint-ho a la llum pública per 1ª vegada. Aquest vidre català va permetre també la "càmera obscura" utilitzada per molts pintors del renaixement, sent Leonardo qui començar a emprar-la

Dos capitans de vaixell, en Mauricio Obregón Andreu, de Colòmbia, catedràtic i col·lega d'en Samuel Eliot Morrison i l'André Rossfelder de la "Marine de Guerre" francesa a Alger -membre de l'OAS- , un cop van concloure als anys 80-90, els seus viatges de circumnavegació seguint el derroter de l'Albó, meravellant-se de la precisió de la seva "estima" i mesura d'altures, van arribar a la conclusió, cadascun pel seu compte, de que.. per les seves catalanades i l'acurada tècnica de navegació emprada, en Francesc Albó era català de Rosas-Rodas (així com els altres "Griegos de Rodas-Rosas" -topònim medieval segons Corominas) i ho van dir quasi en paral·lel amb la denúncia d'En Bilbeny sobre la catalanitat (ojalà un dia es pugui demostrar..) d'El Canós, d'En Pigafeta i d'altres mariners de l'expedició que portaven "barretina" (esmentada, com diu en Jordi, 8 vegades al manuscrit del "Premier Voyage Autour Du Monde"..).

Conferenciant:

Manel Capdevila i Maresma

Manel Capdevila i Maresma (Arenys de Mar, 1945). Va començar a navegar en Snipe als 15 anys (soci del CNAM). Ha treballat a Bull com Enginyer de Sistemes, i com a consultor en el projecte Sirocco de FGC-DGPT patrocinat per la UE i en el disseny de la web de PTOP: vull-anar. Especialitzat en ciència medieval, dins de l'INH, sobre tot en allò relacionat amb l'astronomia i l'alquímia amb clau catalana i aplicada a la navegació.. (instruments, taules de navegació i portolans, pólvora catalana, ampolleta catalana...)

________________________________________________________________________________________________________________________________

Agraeixo la col·laboració a en Miquel Llaurador pels seus 4 anys d'investigació i troballes sobre l'ampolleta a arrel d'això, que jo vaig començar fa 41 anys:

Benvolgut senyor Capdevila,

Moltes gràcies per la vostra proposta de terme i per haver-vos pres la molèstia d’enviar-nos un dossier de normalització.

Atès que es tracta d’un terme documentat en català des d’antic i en obres considerades de referència, no caldrà que passi per un procés de normalització (és una forma, de fet, ja recollida al diccionari normatiu i en altres diccionaris generals com a sinònima de rellotge d’arena en l’àmbit de la llengua comuna). De tota manera, aprofitarem el vostre suggeriment per recollir el terme al Cercaterm en l’àmbit de la nàutica, tal com ens proposeu.  Hem previst, en principi, de fer tres fitxes:

1. ampolleta, amb els sinònims ampolleta d’hores i rellotge d’arena, referida a l’antic instrument per a mesurar el temps (totes tres formes es recullen al Diccionari català-valencià-balear).
2. ampolleta referida a l’interval de temps que trigava l'arena a passar d'una meitat a l'altra del rellotge d’arena (accepció recollida, per exemple, al diccionari normatiu i a la Gran enciclopèdia catalana).
3. ampolleta de corredora referida al rellotge usat amb les corredores de barqueta (forma recollida, per exemple, a la Gran enciclopèdia catalana).

Properament, totes tres fitxes apareixeran al Cercaterm.

Cordialment,

___________________________

Dolors Montes

Àrea de Neologia i Normalització

Tel. 93
___________________________

La informació inclosa en aquest missatge electrònic és confidencial i s'adreça exclusivament al destinatari o destinataris indicats. Si rebeu aquest missatge per error, us informem que no se'n permet la reproducció o divulgació, i us preguem que ho comuniqueu al remitent per aquesta mateixa via i n'elimineu qualsevol còpia digital o impresa. Gràcies.

 

Descarregar el PDF