31-12-2020  (869 lectures) Categoria: Jerusalem

Ferran el Catòlic i Maquiavel - Annapolis

PACTE MAQUIAV√ąLIC DE FERRAN EL CAT√íLIC EL 1493 A BARCELONA PROMETENT MIRAR CAP UN ALTRE COSTAT I DEIXAR QUE CHARLES D'AMBOISE CONQUER√ćS LA LLOMBARDIA I N√ÄPOLS-¬†EVITANT AIX√ć "SER UN¬†PARRICIDA" AL NO HAVER DE FER LA GUERRA¬†CONTRA ELS SEUS COSINS REIS DE¬†N√ÄPOLS PER ACONSEGUIR EL SEU OBJECTIU INICIAL.. "ACABAR SENT REI DE N√ÄPOLS".. PER√í CONQUERINT-LO ALS FRANCESOS SENSE TACAR-SE LES MANS AMB SANG CATALANA..

Ferran no va seguir els consells del llibre de Maquiavel (tot i q el podria haver tingut de conseller al seu costat).. Va ser Maquivel el que es va basar en els fets de Ferran al escriure el Principe , no soc jo sol qui ho diu.. hi ha molts autors que pensen "amb raó" que va ser Ferran!.. qui va inspirar a Maquiavel el protagonista de "El Princep" no César Borgia..

********************************************************************************
A persones mal informades els hi pot semblar molt antiga "la tesi que no hip√≤tesi del meu article".. on demostro abastament, QUAN n'era de "MAQUIAV√ąLIC" el nostre rei Ferran.. at√®s que.. hi han m√©s historiadors -2:1..¬† tots "anti INH" que VOLEN RENTAR LA IMATGE DE FERRAN explicant la hist√≤ria com Raquel de la Morena tot dient que Maquiavelo es va basar en el BO D'EN FERRAN.. JO DIC¬†es va basar EN EL "MAQUIAV√ąLIC FERRAN", que √©s molt diferent..

cerca Google: (maquiavelo y cesar borgia) => 115.000 vs
cerca Google:(maquiavelo y fernando el católico) => 78.300 

AQUESTA √ČS LA DEFENSA QUE FAN DE FERRAN

"El rey de Arag√≥n, en resumen, le parec√≠a a Maquiavelo el modelo y el tipo de rey que Italia necesitaba. Es importante subrayar que la imagen ‚Äėmaquiav√©lica‚Äô (en el sentido de maligna) de Fernando se basa en la especulaci√≥n y no en una buena documentaci√≥n."

Títol de rei de Jerusalem "per dret de conquesta" no perqué Pius II el recolzés amb una butlla el 1506

Ferran el Catòlic al tractat de Barcelona de 1493 per tal de recuperar el Rosselló i la Cerdanya cedits com a penyora a canvi de l'ajuda francesa a Joan II durant la Guerra civil catalana, pacta secretament amb Lluis IX mirar cap un altre costat i deixar-li envair Itàlia, és una maniobra "Maquiavèlica" perqué així, per a recuperar-la, haurà de lluitar contra els francesos i no contra els seus cosins. Finalment la dominació dels francesos acaba amb la seva derrota a Cerinyola el 1502. Llavors la Corona de Nàpols (i amb ella la de Jerusalem) queda vinculada "per dret de conquesta" a Ferran el Catòlic i a la Corona d'Aragó, no pas a la de Castella. Aquest és el moment, 1506, en que Pius II nombra oficialment Ferran el Catòlic rei de Nàpols. Hi ha una Real orden de Felip VI del 2015, governant en Rajoy, que pretén situar en aquest nomenament l'origen del dret al títol de rei de Jerusalem, quan ja el tenia el Magnànim heretat de Joana II, en el seu testament, apart que segons en Llauradó hi han referències  de que Catalunya ja hi tenia dret abans abans d'Alfons..



**************************************************************************************

Biografia de Maquiavel (1469 - 1527)


Entre 1498 i 1512 Maquiavel va estar a c√†rrec d'una oficina p√ļblica. Va viatjar a diverses corts a Fran√ßa, Alemanya i d'altres ciutats estat italianes en missions diplom√†tiques. Va ser empresonat per un breu per√≠ode a Flor√®ncia el 1512 i despr√©s exiliat a San Casciano. Va morir a Flor√®ncia el 1527 i va ser sepultat a la Santa Creu.

La seva vida es pot dividir en tres per√≠odes; cadascun d'ells representa en si mateix la hist√≤ria de Flor√®ncia. La seva joventut va coincidir amb la grandesa de Flor√®ncia com a pot√®ncia italiana, sota el mandat de Lloren√ß el Magn√≠fic, dels M√®dici. La caiguda de Girolamo Savonarola a Flor√®ncia va oc√≥rrer el 1498, el mateix any en qu√® Maquiavel s'integrava al servei p√ļblic. Durant la seva carrera com a oficial, Flor√®ncia va ser lliure sota el govern d'una rep√ļblica, la qual va durar fins a 1512, quan els M√®dici van tornar al poder, i Maquiavel va perdre el seu lloc. Els M√®dici van governar Flor√®ncia des de 1512 fins a 1527, quan van ser novament retirats del poder. Aquest va ser el per√≠ode d'activitat liter√†ria de Maquiavel, i tamb√© de la seva creixent influ√®ncia; tanmateix, va morir a unes setmanes de l'expulsi√≥ dels M√®dici, el 21 de juny de 1527, als cinquanta-vuit anys, sense haver recuperat el seu lloc.

Joventut

Encara que es tenen pocs registres de la joventut de Maquiavel, la Flor√®ncia d'aquells dies era tan ben coneguda que √©s f√†cil imaginar l'ambient en el qual el jove ciutad√† s'espavilava. Flor√®ncia era una ciutat amb dos corrents oposats, una representada per l'auster Girolamo Savonarola i l'altra per Lloren√ß dels M√®dici, amant de l'esplendor. Encara que el poder de Savonarola sobre les fortunes florentines era immens, no sembla haver estat molt important per a Maquiavel, ja que nom√©s l'esmenta a El Pr√≠ncep, la seva obra cabdal, com un malaguanyat profeta desarmat. D'altra banda, la magnific√®ncia del mandat de Lloren√ß va impressionar fortament Maquiavel, arribant fins i tot a dedicar ‚ÄúEl Pr√≠ncep‚ÄĚ al n√©t de Lloren√ß. Maquiavel va ser considerat un dels grans escriptors en el seu col¬∑legi. Era un escriptor i va ser un militar molt reconegut que va influir en l'humanisme.

Estàtua de Maquiavel a la Galeria Uffizi

Servei civil

El segon per√≠ode de la seva vida s'ubica en el "Per√≠ode Lliure" de Flor√®ncia, que va des de l'execuci√≥ de Girolamo Savonarola el1498, quan Maquiavel tenia 29¬†anys, i va durar fins a la tornada dels M√®dici, el 1512. Despr√©s de servir quatre anys en una oficina p√ļblica com a secretari, va ser nomenat Canceller i Secretari de la Segona Cancelleria. Va prendre un rol important en els assumptes de la rep√ļblica, havent quedat els seus decrets, els seus registres i els seus despatxos per guiar-nos, aix√≠ com els seus propis escrits. Malgrat que va ocupar importants posicions en el panorama p√ļblic i pol√≠tic, ell les evitava, ja que acceptava qualsevol tipus de treball a canvi de poc sou, car sempre va manifestar que no aspirava a ser ric.

La seva primera missi√≥ fou el 1499, per a Caterina Sforza, "La meva dama de Forli" en ‚ÄúEl Pr√≠ncep‚ÄĚ. De la seva conducta i sort, Maquiavel va extreure la lli√ß√≥: que √©s millor guanyar la confian√ßa de la gent que confiar en la for√ßa. Ser√† un concepte molt important per a Maquiavel, i √©s assenyalat en moltes formes com de vital import√†ncia per a aquells que vulguin ostentar el poder.

El 1500 va ser enviat al Regne de França per convèncer Lluís XII sobre la conveniència de continuar la guerra contra Pisa. Serà aquest el rei que, en la seva política respecte a Itàlia, comet els cinc errors capitals del poder resumits en El Príncep.

La vida p√ļblica de Maquiavel va estar emmarcada pels esdeveniments sorgits per l'ambici√≥ del papa Alexandre VI i el seu fill, C√®sar Borja, el duc Valentino; ambd√≥s personatges ocupen un gran espai a ‚ÄúEl Pr√≠ncep‚ÄĚ. Maquiavel no vacil¬∑la a citar les accions del duc en benefici dels usurpadors que volen quedar-se amb els estats que conquereixen; de fet, Maquiavel no troba millors preceptes per ensenyar que els patrons de conducta de C√®sar Borja. Per aix√≤, per a alguns cr√≠tics, C√®sar √©s l'"heroi" d'‚ÄúEl Pr√≠ncep‚ÄĚ'. Tot i aix√≠, el duc √©s assenyalat a ‚ÄúEl Pr√≠ncep‚ÄĚ com el tipus d'home que creix amb la fortuna dels altres; qui pren el rumb que podria esperar-se de qualsevol home prudent, excepte el curs que el salvar√†; qui est√† preparat per a totes les eventualitats, excepte per a la que finalment arriba; i qui, quan les seves habilitats li s√≥n insuficients per solucionar un problema, exclama que no ha estat la seva culpa, sin√≥ la d'una fatalitat extraordin√†ria i imprevista. C√®sar Borja tamb√© era un gran humanista i va contractar Leonardo da Vinci perqu√® li realitz√©s la fortificaci√≥ de Piombino. En diverses ocasions, Maquiavel va coincidir amb Leonardo, mantenint amb ell llargues converses.

A la mort d'Alexandre VI, el 1503, Maquiavel va ser enviat pel govern de Flor√®ncia a observar l'elecci√≥ del successor, i all√† s'adona de les maniobres de C√®sar Borja per for√ßar l'elecci√≥ de Giuliano delle Rovere (Papa Juli II), que era un dels cardenals que m√©s temia el duc. Maquiavel, en comentar aquesta elecci√≥, diu: ‚Äúque aquell que pensi que els favors faran que els grans personatges oblidin ofenses passades s'enganya a si mateix‚ÄĚ. I aix√≠, Juli II no va descansar fins a veure C√®sar a la ru√Įna.

Precisament va ser Juli II amb qui Maquiavel va complir el seu encàrrec el 1506, al mateix temps que el pontífex començava la seva croada en contra de Bolonya; una campanya que va resultar ser una més de les seves reeixides aventures, gràcies en gran part al seu caràcter impetuós. Respecte al papa Juli II, Maquiavel ens presenta les semblances que existeixen entre la Fortuna i les dones; i conclou que l'agosarat, i no el cautelós, és el que conquerirà ambdues.

El 1507 el van destinar a Alemanya com a diplom√†tic per parlamentar amb l'emperador Maximili√† I sobre les mesures expansionistes que volia adoptar l'esmentat emperador. Maximili√†, sorpr√®s per la intel¬∑lig√®ncia i eloq√ľ√®ncia de Maquiavel, va quedar conven√ßut de no li convenia envair territoris italians, i menys encara Flor√®ncia, que era la intenci√≥ que tenia l'emperador. Sobre els alemanys, concretament, Maquiavel va dir: ¬ęels alemanys s√≥n una grand√≠ssima for√ßa militar, per√≤ tenen i tindran una pol√≠tica molt feble¬Ľ.

Bust de Maquiavel

L'emperador Maximili√† va ser un dels homes m√©s interessants de l'√®poca, i el seu car√†cter havia estat modelat per m√ļltiples mans; per√≤ Maquiavel revela el secret de les constants falles de l'emperador quan el descriu com un home retret, sense for√ßa de car√†cter, i sense el valor necessari per dur a terme els seus plans, o insistir en el compliment dels seus desigs.

Un personatge molt estudiat per Maquiavel, fins el punt que molts autors pensen que  és l'inspirador del   Ferran el Catòlic a qui va retratar com l'home que aconseguia grans conquestes sota la capa protectora de la religió, però que en realitat desconeixia els principis de la pietat, la fe, la humanitat i la integritat; tanmateix, per a Maquiavel, pocs èxits hauria assolit Ferran el Catòlic si alguna vegada s'hagués deixat influir pels esmentats principis.

Els altres anys de Maquiavel en el servei p√ļblic van transc√≥rrer al voltant dels esdeveniments sorgits a partir de la Lliga de Cambrai, formada el 1508 entre les tres grans pot√®ncies europees i el papa, per tal de destruir la Rep√ļblica de Ven√®cia. Despr√©s de la batalla d'Agnadello, Ven√®cia va perdre en un dia tot el que havia guanyat en vuit-cents anys. Arran d'aquesta batalla va sorgir un problema entre el papa i Fran√ßa, que va deixar Flor√®ncia desprotegida i a merc√® del papa. Aquest va imposar la tornada dels M√®dici el primer de setembre de 1512. La conseg√ľent caiguda de la rep√ļblica va provocar l'acomiadament de Maquiavel del servei p√ļblic i el final de la seva carrera com a oficial.

Exili

A la tornada dels M√®dici, Maquiavel, que havia mantingut esperances de retenir el seu lloc sota el mandat dels nous amos de Flor√®ncia, va ser acomiadat per decret el 7 de novembre de 1512. Va ser capturat i torturat per pert√†nyer a una conspiraci√≥ contra els tirans M√®dici, juntament amb el seu amic Giovanni Battaini i 20 persones m√©s. El nou pont√≠fex Lle√≥ X va intervenir per alliberar-lo i Maquiavel es va retirar a la seva petita propietat a San Casciano in Val di Pesa, a uns quinze quil√≤metres de Flor√®ncia. Aqu√≠ malviu talant un bosc de la seva propietat juntament amb uns obrers contractats i sobreviu amb aquest pesat treball. Tamb√© es dedicava a l'agricultura i a la ramaderia i convivia amb els obrers; amb ells menjava, jugava i parlava, per sentir-se viu. Els seus amics de la ciutat li donen l'esquena. Per√≤ encara que s√≥n els pitjors anys de la seva vida, Maquiavel t√© a les nits el seu espai per a la llibertat i el benestar. Cada nit es desvestia de les seves vestimentes de treball i es posava vestits de quan va ser al servei civil. Una vegada aix√≠ abillat llegia Dante, a Petrarca i Ovidi i va ser en aquelles solit√†ries nits quan comen√ßa a dedicar-se en cos i √†nima a la literatura. Va aconseguir escriure vuit llibres, escrits la majoria amb una prosa √†gil i clara entre 1513 i 1525. En una carta a Francesco Vettori, datada el desembre de 1513, va deixar una descripci√≥ interessant de la seva vida en aquell per√≠ode, i un esb√≥s dels seus motius per escriure ‚ÄúEl Pr√≠ncep‚ÄĚ.

Va arribar a donar una c√≤pia d'‚ÄúEl Pr√≠ncep‚ÄĚ als M√®dici, per√≤ la hi van menysprear. Nicolau Maquiavel tamb√© hi escriu la seva segona obra de m√©s import√†ncia en la seva bibliografia anomenada ‚ÄúDiscursos de la primera d√®cada de Tito Livio‚ÄĚ, on mostra la seva veritable visi√≥ pol√≠tica, descrivint com a millor forma de govern una rep√ļblica i no una monarquia absoluta. Despr√©s va escriure ‚ÄúDiscurs sobre l'Art de la Guerra‚ÄĚ i la com√®dia ‚ÄúLa Mandr√†gora‚ÄĚ. Tot i ser anys de pen√ļria on la seva ment sofria, Maquiavel va treure el millor del seu talent.

√öltims anys

Malgrat rebre l'amnistia el 1521, poc despr√©s d'aquest fet √©s acusat per ser falsament involucrat en una conspiraci√≥ de cop d'estat contra els M√®dici. De nou √©s torturat i capturat, per√≤ per poc temps, ja que aconsegueix l'alliberament i li manen que aconsegueixi l'alliberament d'uns treballadors de la llana que havien segrestat un grup de malfactors. Maquiavel ho va aconseguir i va ser pagat amb una bona quantitat de diners pel gremi de la llana. Amb una part d'aquests diners compra un bitllet de loteria i li toquen 20.000 ducats en l'esmentada loteria, amb els quals paga diversos deutes i es posa al dia. Treballa en l'acad√®mia humanista de Bernardo Rucellai, traduint l'obra grega de Polibi, de la qual recull moltes idees sobre el govern en rep√ļblica. El nou papa Climent VII, que tamb√© era un M√®dici, encarrega a Maquiavel una obra sobre la ‚ÄúHist√≤ria de Flor√®ncia‚ÄĚ. Maquiavel accepta i li paguen 120 florins, per√≤ √©s acusat de ser partidari dels M√©dici, una situaci√≥ absurda, ja que havia estat acusat de preparar un cop d'estat contra ells, i de nou injuriat per l'opini√≥ p√ļblica.

Va morir oblidat i abandonat el 1527. Va deixar un gran llegat que va tenir m√©s √®xit en segles posteriors que en l'√®poca en qu√® li va tocar viure, ja que encara que ell mai no va voler predir el futur, ho va aconseguir estudiant el present. Va defensar la col¬∑lectivitat per davant de la individualitat i sempre va dir la veritat cruenta i √ļnica sobre la pol√≠tica i dels seus governants.



L'AMBICIONADA CORONA DEL REGNE DE JERUSALEM

Amb la caiguda de Ruad el 1302, el Regne de Jerusalem va acabar de perdre el que li quedava de les seves posessions a la costa d'Orient mitjà, la seva possessió més propera a Terra Santa va passar a ser Xipre. Enric II de Jerusalem va conservar el títol de rei de Jerusalem fins a la seva mort el 1324, i
els seus successors, els reis de Xipre, van continuar reclamant la seva titolaritat, fins que Xipre va caure en mans otomanes

Enric IV d'Anglaterra va fer un pelegrinatge a Jerusalem el 1393/4, i després es va comprometre a dirigir una croada per recuperar la ciutat, però ja no va emprendre cap campanya abans de la seva mort el 1413.

Per decisió papal - Jerusalem -> Carles I d'Anjou

Mentre Nàpols va ser un feu papal, els papes acceptaven sovint el títol de rei de Nàpols i també de "rei de Jerusalem", quedant la història del títol lligada al Regne angevi de Nàpols, ja que el seu fundador, Carles d'Anjou, havia comprat el 1277 els drets al tron de Jerusalem a Maria d'Antioquia. A partir d’aleshores, aquesta reclamació al Regne de Jerusalem va ser tractada com part de la corona de Nàpols, que va canviar de mans per testament o per conquesta més que per herència directa, disputant-se el títol de rei de Jerusalem entre els que pretenien tenir dret al regne de Nàpols. A Carles I d'Anjou el succeeix el seu fill Carles II de Nàpols, que es casà amb Maria, filla d'Esteve V d'Hongria, i els seus descendents, dividits en dues branques, porten els títols de Nàpols, Jerusalem i Hongria fins que el 1385, les branques s'ajunten en la figura de Carles III de Nàpols.

Per dret de conquesta - Jerusalem -> Alfons el Magnànim

La seva filla, Joana II de Nàpols, cedeix els seus drets a Alfons el Magnànim que tot i aixó ha de fer la guerra contre els Anjou, guerra que guanya el 1435 i esdevé rei de Nàpols "per dret de conquesta". El succeeix el seu fill bastard Ferrante (Ferran I) i després Alfons II i Ferran II de Nàpols.

Ferran I, per ser coronat rei de Nàpols Calixt III (Alfons de Borja), al morir el succeix Pius II que acaba legitimant  Ferrante com Ferran I,.

Alfons II després de ser investit pel Papa Pius II abdica a favor del seu fill Ferran II de Nàpols. Peró l'any 1495 després tractat de Barcelona de 1493 Carles VIII de França comença la invasió de Lombardia i Nàpols amb Charles d'Amboise al commandament de totes les forces. Curiosament Lleonard morirà al Clos Lucée al Castell d'Amboise

Ferran II de Nàpols. Amb l'invasió per les tropes franceses de Carles VIII. La ciutat de Nàpols va ser assetjada i Ferran II es va veure obligat a fugir a Ischia, on va organitzar una lliga catalana contra el rei francès. A la sortida d'aquest de la capital napolitana (1496), Ferran II el va vèncer amb l'ajuda de les tropes catalanes sota el comandament del Gran Capità, i al morir Ferran II, el tron napolità, ja va poder passar a Ferran el Catòlic.                                          .

Per dret hereditari - Jerusalem -> pel nostre Bon Rei René (casa de Lorraine)

Amb el Magnànim, queda la Corona de Jerusalem vinculada a la branca trastàmara, tot i que els Anjou seguixen reclamant els seus drets, d'aquí l'escut del nostre Bon Rei René

Per dret de conquesta - Jerusalem -> Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic al tractat de Barcelona de 1493 per tal de recuperar el Rosselló i la Cerdanya cedits com a penyora a canvi de l'ajuda francesa a Joan II durant la Guerra civil catalana, pacta secretament amb Lluis IX mirar cap un altre costat i deixar-li envair Itàlia, és una maniobra "Maquieavèlica" perqué així, per a recuperar-la, haurà de lluitar contra els francesos i no contra els seus cosins. Finalment la dominació dels francesos acaba amb la seva derrota a Cerinyola el 1502. Llavors la Corona de Nàpols (i amb ella la de Jerusalem) queda vinculada "per dret de conquesta" a Ferran el Catòlic i a la Corona d'Aragó, no pas a la de Castella.

Coronació - Clement VII-> Carles V

Odet de Foix el 1521 va combatre a It√†lia contra els espanyols i l'any seg√ľent va ser ven√ßut a la batalla de Bicocca. El 1523 va ser nomenat governador de Llenguadoc i va ascendir a mariscal de Fran√ßa. Va perdre en la Batalla de Pavia el 1525.¬† El 1527 va assumir el comandament de l'ex√®rcit franc√®s a It√†lia ocupant part del Milanesat. finalment, el 1528, va ser enviat a emprendre la conquesta del regne de N√†pols, fet que nom√©s qued√† en intent, ja que ho van impedir, la deserci√≥ d‚ÄôAndrea Doria, que va deixar Fran√ßa quasi sense flota i l‚Äôesclat de la pesta al camp franc√®s, que va delmar l‚Äôex√®rcit franc√®s, infectant¬†al propi Lautrec que va morir el 15 d'agost de 1528 quan intentava posar setge de la ciutat. El 1529 el papa es va veure obligat a fer les paus amb Carles al Tractat de Barcelona com havia fet Francesc I al Tractat de Cambrai. L'√ļltim Sforza va ser restaurat a Mil√† amb la previsi√≥ que el ducat pass√©s a Espanya a la seva mort. Despr√©s de gaireb√© 40 anys de guerra, It√†lia es va sotmetre a Carles V. Francesc I va renunciar a les seves reivindicacions a It√†lia, aix√≠ com sobre l'Artois i Flandes. Ven√®cia va perdre les seves conquestes continentals. Els Estats Pontificis van ser restaurats i el 1530 el papa va coronar Carles V com emperador i rei d'It√†lia.

Físicament tot Orient Mitjà va romandre sota control otomà des del 1517 fins a la Partició de l’Imperi Otomà el 1918.

________________________________________________

Tractat de Barcelona de 1493

Per a altres significats, vegeu ¬ęTractat de Barcelona¬Ľ.
Infotaula d'esdevenimentTractat de Barcelona
Tipus tractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data 1493 Modifica el valor a Wikidata
Localització Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Estat Corona d'Aragó i Regne de França Modifica el valor a Wikidata

El Tractat de Barcelona va ser un acord de "pau per territoris" pactat a Barcelona el 19 de gener de 1493. El signaren per una banda el rei de la Corona d'Aragó Ferran II, juntament amb la seva esposa Isabel I de Castella, i per l'altra el rei de França Carles VIII.[1]

El tractat

El tractat establia que Carles VIII retornés el Rosselló i la Cerdanya, territoris ocupats pels francesos des que el 1472 havia acabat la guerra civil catalana. A canvi, Ferran II i Isabel I es comprometien a no ajudar els enemics dels francesos, els quals defensaven el regne de Nàpols de la influència gala.[1] Només es van reservar el dret d'assistir al Papa de Roma, que quedava així fora d'aquesta provisió.[1] En aquells moments França estava planificant la invasió del sud de la península italiana.

El 13 de setembre de 1493 Ferran i Isabel entraren a Perpinyà acollits amb entusiasme per la població catalana.

Conseq√ľ√®ncies

Malgrat el tractat, el 1495, un cop ja havia conclòs la conquesta francesa de Nàpols, Ferran va formar la Lliga Santa. El 1500, ja amb Lluís XII, dividí el regne de Nàpols, i el 1504 fou conquerit pel rei d'Aragó gràcies al Gran Capità Ramón Folch de Cardona. Ferran va aparentar que es posava al costat dels seus cosins, adversaris del rei de França en els afers d'Itàlia (primer de Nàpols i, més endavant de Llombardia) però un cop vençuts els francesos es va apoderar del REGNE DE Nàpols amb l'aquiescència del Papa que el va coronar.  Des d'aleshores s'inicià una lluita constant entre la casa reial de França i els sobirans hispànics, que havia de prosseguir al llarg dels segles XVI i XVII.

De la mateixa manera,¬†Els Comtats esdevingueren un camp de batalla gaireb√© permanent entre ex√®rcits francesos i catalans. El¬†1496 els francesos prengueren i saquejaren¬†Salses. L'any seg√ľent Ferran II va fer edificar un nou castell, la millor fortalesa de l'√®poca, i va fer refor√ßar les muralles i els castells de¬†Perpiny√† i de¬†Cotlliure. Aquestes obres feren fracassar la ofensiva francesa del¬†1502.

Referències

  1. ‚ÜϬ†Anar a :1,0 1,1 1,2 Mestre i Campi, Jes√ļs (director).¬†Diccionari d'Hist√≤ria de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 102, entrada: "Barcelona, tractat de".¬†ISBN 84-297-3521-6.


_________________

CANNAE - CANNAS - CERIGNOLA

 

Als llibres d'història la pregonada Victòria del Gran Capità sobre els GALLIS a la batalla de Cannas (com Anníbal sobre els romans) ha quedat com Batalla de Cerignola quan ell de fet porta el nom CANNAS "en llatí" com a MOTTO grabat al pom de la seva espasa, per la proximitat del lloc, i comparant la seva victòria sobre els GALLI-francesos amb la d'Hannibal sobre els romans. La gran festa que vam fer els catalans per celebrar la victòria ha quedat en el costumari català com FER XERINOLA quan els castellans no coneixen el significat que apareix al Quixot quan diu "quitadme a esta xerinola de gente", ho tradueixen per "chusma de gente".. churma o no "estaven fent xerinola".


Salta a la navegacióSalta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Cerignola
Segona Guerra de Nàpols
Batalla de Cerignola (Mediterrani central)
Batalla de Cerignola
Batalla de Cerignola
Batalla de Cerignola
Coord.: 41¬į¬†16‚Ä≤¬†0‚Ä≥¬†N, 15¬į¬†54‚Ä≤¬†0‚Ä≥¬†E (mapa)
Fosse Granarie 01.jpg
Cerinyola - Fossa Granària
Tipus batalla Modifica el valor a Wikidata
Data 28 d'abril de 1503
Coordenades 41¬į¬†16‚Ä≤¬†N, 15¬į¬†54‚Ä≤¬†E
Lloc Cerignola (Puglia), Itàlia
Resultat Victòria hispànica
Bàndols
Regne de França
França
Regnes de les Espanyes
Regnes de les Espanyes
Comandants en cap
Lluís d'Armagnac†
Chadieu†
Yves d'Allegre
Gonzalo Fernández de Córdoba
Prospero Colonna
Diego de Mendoza
Fabrizio Colonna
Forces
Infanteria lleugera: 3.000
Piquers: 3.000
Cavalleria lleugera: 1.500
Cavalleria pesant: 2.000
Artilleria: 26 peces
Total: 9.500 homes i 26 peces d'artilleria
Infanteria lleugera: 2.000
Ballesters: 2.000
Piquers: 2.500
Cavalleria lleugera: 850
Cavalleria pesant: 800
Arcabussers: 1.000
Artilleria: 13 peces
Total: 9.150 homes i 13 peces d'artilleria
Baixes
4000 100

La batalla de¬†Cerignola, que va tenir lloc el¬†28 d'abril de¬†1503 va ser un enfrontament b√®l¬∑lic entre les tropes franceses i¬†hisp√†niques, amb vict√≤ria de les segones, durant la¬†Segona Guerra de N√†pols,[1] en el que avui √©s la ciutat de¬†Cerignola (provincia de¬†Foggia,¬†It√†lia), aleshores una petita vila sobre un tur√≥ i protegida per un fossat i un tal√ļs aixecat per les tropes de la¬†Corona d'Arag√≥, prop de l'antiga¬†Cannas[2] on Hannibal va v√©ncer als romans el 218 aC. (20km).[3]

Contingut

Antecedents

Llu√≠s d'Armagnac, comte de Guisa, duc de Nemours i¬†virrei de N√†pols (des de¬†1501) comandava les tropes franceses, fonamentalment cavalleria pesant i piquers su√Įssos, i¬†Gonzalo Fern√°ndez de C√≥rdoba, m√©s conegut com el¬†Gran Capit√†, comandava les tropes de la¬†Corona d'Arag√≥.

Exèrcit hispànic

Les forces hisp√†niques estaven formades majorit√†riament per¬†infanteria, composta per¬†arcabussers,¬†ballesters i¬†piquers. La cavalleria era escassa en comparaci√≥ amb altres ex√®rcits, i estava formada per¬†cavalleria lleugera i¬†cavalleria pesant. L'artilleria disponible constava d'unes 13 peces disposades en un petit tur√≥ que s'al√ßava despr√©s del fossat i el tal√ļs (format per la terra extreta al cavar la fossa) que protegien Cerignola.

Els arcabussers, a primera l√≠nia, estaven disposats en dos grups d'uns 500¬†homes cadascun despr√©s del tal√ļs que seguia al fossat excavat i en diverses trinxeres situades davant de la fossa. Despr√©s d'ells, i al centre, s'agrupaven uns 2.500 piquers¬†alemanys. A banda i banda dels piquers s'havien situat dos grups d'uns 2.000 ballesters cadascun. Despr√©s d'ells i cap als flancs, es van col¬∑locar els dos grups d'uns 400 elements de cavalleria pesant, comandats per¬†Prospero Colonna i¬†Pedro de Mendoza.

Finalment, al tur√≥ en qu√® es trobava l'artilleria, es va situar un grup de 850¬†homes de la cavalleria lleugera, dirigits per Fabrizio Colonna i Pedro de Pas, tots dos sota comandament immediat del Gran Capit√†, que tenia des d'all√† una visi√≥ completa del camp de batalla. La missi√≥ de la cavalleria lleugera era evitar que les tropes franceses sorprenguessin a la infanteria del Gran Capit√† en cas d'aconseguir trencar les defenses i travessar el tal√ļs.

Per tant, tot i que Gonzalo Fernández de Córdoba s'enfrontava a forces superiors, havia aconseguit molts avantatges estratègics gràcies a la seva acurada preparació de la batalla, ja que havia ocupat la part alta de Cerignola, i atrinxerat els seus soldats en fossats. A més, la seva artilleria estava més ben situada que la francesa.

Exèrcit francès

Les forces franceses seguien mantenint un concepte de batalla gaireb√© feudal, amb preponder√†ncia de les c√†rregues de cavalleria pesant, i amb un alt nombre de mercenaris (en aquest cas su√Įssos), per√≤, al mateix temps, comptaven amb m√©s artilleria que els espanyols. Aquesta paradoxa seria constant en la primera meitat del segle¬†xvi a tots els ex√®rcits francesos.

En el cas de¬†Cerignola, les tropes franceses, comandades pel duc de Nemours, s'agrupaven en quatre grans blocs. A l'avantguarda, hi havia la cavalleria pesant, separada en dos grups d'uns 1.000 genets cada un. Es trobava al comandament del mateix duc de Nemours. Despr√©s d'ells es van situar 3.000 piquers¬†mercenaris su√Įssos, comandats per Chadieu. Immediatament despr√©s, en un altre gran grup de 3.000¬†homes, es va situar la infanteria¬†gascona. Al capdavant de la infanteria es van situar les 26 peces d'artilleria que disposaven. Finalment, la cavalleria lleugera, comandada per Yves d'Allegre, esperava orientada cap al flanc esquerre en el sentit d'avan√ß de les tropes.

Batalla

Una de les característiques més sorprenents de la batalla, va ser l'extrema rapidesa amb què es va desenvolupar. Des de la primera càrrega francesa fins a la rendició va transcórrer una hora.

El Gran Capità, coneixedor de l'entusiasme dels francesos per les càrregues de cavalleria, va idear un estratagema que consistia a provocar una càrrega i atreure la cavalleria francesa fins a l'abast de l'artilleria i els arcabussers espanyols, per provocar des del primer moment a l'enemic el més gran dany possible amb el menor cost. D'aquesta manera, quan la tarda començava a caure, la cavalleria espanyola va sortir a camp obert i va simular una càrrega contra els francesos.

Despr√©s d'una breu escaramussa, els espanyols van fingir la retirada, perseguits per la cavalleria pesant francesa, que abans d'arribar al fossat i el tal√ļs, es va trobar inesperadament amb les trinxeres d'avantguarda on s'amagaven part dels arcabussers, que immediatament van obrir foc, com va fer tamb√© l'artilleria. Aix√≤ va provocar un retroc√©s momentani de la cavalleria francesa, que es va llan√ßar llavors en paral¬∑lel al tal√ļs i cap a l'esquerra, tractant de buscar una via d'entrada als parapets del flanc dret espanyol. Durant aquest recorregut, la cavalleria francesa va ser destrossada pel foc dels arcabussers espanyols, que va matar tamb√© al duc de Nemours.

Tot l'ex√®rcit franc√®s es va llan√ßar llavors a la batalla, empla√ßant la seva artilleria a l'avantguarda de la infanteria, i disposant els tres grans blocs restants en posici√≥ diagonal respecte al fossat i al tal√ļs que protegien a les tropes de la¬†Corona d'Arag√≥.

En plena batalla, l'artilleria espanyola va quedar inutilitzada a l'explotar accidentalment tota la pólvora.

La infanteria francesa va entaular combat llavors amb les tropes de la¬†Corona d'Arag√≥, per√≤ van ser delmats pel foc incessant dels arcabussers. El cap dels piquers su√Įssos, Chadieu, va caure tamb√© mort. Quan la proximitat de la infanteria francesa va ser massa perillosa per als arcabussers, el general espanyol els va ordenar retirar-se a la vegada que ordenava avan√ßar als piquers alemanys, que es van enfrontar en combat tancat als su√Įssos i gascons i finalment els van rebutjar.

Per acabar, i davant el desastre francès, el Gran Capità va ordenar a totes les seves tropes que abandonessin les posicions defensives i llançar-se l'atac. La infanteria francesa va ser envoltada llavors pels ballesters, arcabussers i per la cavalleria pesant del Gran Capità, patint un gran nombre de baixes. La cavalleria lleugera espanyola es va llançar al seu torn contra la cavalleria lleugera francesa, al comandament d'Yves d'Allegre, que es va veure obligat a fugir. Davant d'aquesta circumstància, la cavalleria lleugera també va carregar contra la infanteria francesa, i llavors les tropes franceses van acabar per rendir-se.

Conseq√ľ√®ncies

La derrota francesa a Cerignola, juntament amb la Batalla de Seminara que havia tingut lloc la setmana anterior, en què les tropes de la Corona d'Aragó comandades per Fernando de Andrade i Hug de Cardona havien vençut a l'exèrcit francès de Bérault Stuart d'Aubigny a Calàbria, va suposar un gir a la situació de la guerra a Nàpols: a partir d'aquell moment serien les forces espanyoles les que prenguessin la iniciativa en el transcurs de la guerra, fent retrocedir els francesos cap al nord, acabant amb la batalla de Garigliano (1503).

Des del punt de vista militar va suposar una revoluci√≥ en les t√†ctiques de batalla, i establiria algunes de les bases de la guerra moderna. Per primera vegada en la hist√≤ria, una infanteria prove√Įda d'arcabussos va aconseguir derrotar la cavalleria en camp obert. La batalla de Cerignola marca l'inici de l'era de la infanteria, que es mantindria com la for√ßa preponderant en qualsevol ex√®rcit¬†europeu durant m√©s de quatre segles, fins ben entrada la¬†Primera Guerra Mundial.

A m√©s a m√©s, el Gran Capit√† va demostrar una vegada m√©s que un ex√®rcit format per unitats m√©s petites i independents proporcionava una mobilitat que suposava un avantatge determinant en batalla al costat dels ex√®rcits agrupats en blocs m√©s nombrosos, com el comandat en aquella ocasi√≥ pel duc de Nemours. Tot i que fins llavors els ex√®rcits espanyols, com els de les altres pot√®ncies europees, estaven basats en l'√ļs massiu de la cavalleria, aquesta nova infanteria estava estructurada en unitats creades pel Gran Capit√† i anomenades 'coronelias' que, una vegada provada la seva gran efic√†cia en batalla, serien la llavor dels c√®lebres¬†ter√ßos durant les d√®cades seg√ľents.

Referències

  1. ‚ÜĎ Lanning, Michael Lee.¬†Battle 100: The Stories Behind History's Most Influential Battles (en angl√®s). Sourcebooks, 2005, p.¬†229.¬†ISBN 1402224753.
  2. ‚ÜĎ Martorell, J.¬†Libre del valeros e strenu caualler Tirant lo Blanch¬†; 2: 3 (en castell√†). Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1876, p.¬†155 (Biblioteca Catalana).
  3. ‚ÜĎ Verdaguer, C.¬†Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona. Tomo II (en castell√†). imprenta de Celestino Verdaguer, 1868, p.¬†552 (Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona. Tomo II).


___________________

Categoria: Terços

FER XERINOLA - LLUMINÀRIES

 

Fent xerinola, P. S. Kr√łyer, 1888.

Fer xerinola vol dir, segons el DIEC i en la seva accepció col·loquial,[1] fer festa i divertir-se fent tabola.

Aquesta locució es va començar a usar a partir del triomf en les batalles de Cerignola[2] i Garellano, després de la frase del Gran Capità en esclatar, a plena llum del dia, dos carros amb tonells de pólvora: "Bon anunci amics, que aquestes són les lluminàries de la victòria"-on ens diu que les lluminàries eren coets, no teies enceses.[6][7][8] Aquestes batalles van ser guanyades pels terços del Gran Capità en la segona guerra de Nàpols, on segons diversos autors hi havia molts catalans; un d'ells és Cristòfor Despuig, que després de la batalla posà en boca del Gran Capità defensant a uns catalans menyspreats pel seu interlocutor: "... essos dos caballeros... si no fuese por ellos no tuviéramos hoy ... que comer".[3]

Cervantes, a la seva obra¬†Coloquio de los perros, empra la paraula¬†chirinola en el sentit d'emb√ļs, tr√†fec de persones no gaire respectables: "... saqu√© de la plaza a toda la cherinola desta historia ..."[4]

Història

Durant la segona guerra de Nàpols, a la batalla de Cerinyola (1503) van esclatar en ple dia dos carros amb bótes de pólvora, espantant als soldats dels terços; el Gran Capità els animà dient: "Bon anunci amics, que aquestes són les lluminàries de la victòria".[5][6]

Un cop guanyada la batalla es va fer una gran celebració; d'aquí ha passat al costumari popular com fer xerinola.[2] La catalanitat dels soldats dels terços queda demostrada atès que l'expressió amb el sentit de "fer festa"  només  ha perdurat a Catalunya a part de la frase del Gran Capità, abans esmentada, defensant a uns catalans menyspreats pel seu interlocutor: "... essos dos caballeros... si no fuese por ellos no tuviéramos hoy ... que comer".[3]

Xerinola i el Nadal

Tant mateix la "xerinola"  que es fa durant les festes de Nadal es va associar a Catalunya amb una campanya de publicitat. Heus aquí la cita de la lletra (versos i cançó d'un famós espot de propaganda del temps de la ràdio)[7] emprada durant la campanya de Nadal::

¬ę ... Ara ve Nadal

matarem el gall
farem xerinola
i beurem xampany ...

¬Ľ

Vegeu també

Nota

  1. ? ¬ęXerinola¬Ľ.¬†Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ? 2,0 2,1 Universidad Nacional de La Plata. Instituto de Filología; Universidad Nacional de La Plata. Instituto de Filología Románica. Románica. Instituto de Filología Románica, Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación, Universidad Nacional de la Plata, 1971 [Consulta: 27 d'agost 2011].
  3. ? Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, 1555, manuscrit del Pare Fidel Fita, p.90
  4. ? Pedro Grases; Arturo Uslar Pietri.¬†Escritos selectos. Fundacion Biblioteca Ayacuch, 1989, p.¬†380‚Äď.¬†ISBN 978-980-276-081-7 [Consulta: 27 d'agost de 2011].
  5. ? Juan de Mariana.¬†Historia general de Espa√Īa. por Carlos Sanchez, 1650, p.¬†466‚Äď [Consulta: 26 d'agost de 2011].
  6. ? Juan de Mariana; Pi y Margall. Obras. M. Rivadeneyra, 1854, p. 289 [Consulta: 26 d'agost de 2011].
  7. ? Ara ve Nadal..



_______

Salta a la navegacióSalta a la cerca
Per a altres significats, vegeu ¬ęTractat de Barcelona¬Ľ.
Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Barcelona
Tipus tractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Epònim Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Data 29 juny 1529 Modifica el valor a Wikidata
Estat Espanya Modifica el valor a Wikidata
Signatari Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Climent VII Modifica el valor a Wikidata
Causa batalla de Landriano Modifica el valor a Wikidata

El¬†tractat de Barcelona de 1529 va ser un acord signat entre¬†Climent VII i l'emperador¬†Carles I el¬†29 de juny de¬†1529. Va ser una conseq√ľ√®ncia directa de la vict√≤ria de¬†Carles I sobre¬†Francesc I en la¬†Batalla de Landriano,[1][2] durant la¬†Guerra de la Lliga de Cognac (una de les anomenades¬†guerres d'It√†lia), que va posar final a les aspiracions de¬†Francesc I al domini del nord d'It√†lia.

Contingut

Antecedents

Despr√©s de les vict√≤ries imperials, els estats italians van reaccionar contra el domini de Carles, i el maig de 1526¬†Ven√®cia i la¬†Rep√ļblica de Flor√®ncia es van unir a la¬†lliga de Cognac promoguda per¬†Fran√ßa.

El papa, en canvi, veient els esdeveniments, va abandonar la¬†lliga de Cognac i va fer les paus amb Carles. La reconciliaci√≥ formal i p√ļblica entre¬†Climent VII i l'emperador es va dur a terme en el¬†document final signat entre el papat i Carles en el tractat de Barcelona del¬†29 de juny de¬†1529; va ser enviat a Roma mitjan√ßant l'emissari imperial Llu√≠s de Praet.[3]

Acords

Mitjançant el tractat de Barcelona, l'emperador va reconèixer el poder dels Sforza a Milà, va retornar els Estats Pontificis al papa, es va comprometre a procurar el restabliment de Ravenna, Cervia, Mòdena i Reggio, que havien estat arrencades de la seu de Roma per Venècia[3] i finalment la promesa clau de l'emperador va ser el compromís per a restablir els Mèdici a Florència per la força de les armes, en la persona d'Alexandre de Mèdici (setge de Florència).

Conseq√ľ√®ncies

Medalla encunyada per Clement VII per a celebrar el Tractat de Barcelona.

Pel document de Barcelona del 16 de juliol 1529, el papa va renunciar a la lliga de Cognac (Venècia també s'hi va afegir retornant territoris i pagant indemnitzacions), i va renovar en profit de Carles importants privilegis fiscals que abans ja havien gaudit els reis d'Espanya, a part de l'absolució atorgada a tots els que havien participat en el saqueig de Roma, als quals havia excomunicat.

La importància del tractat de Barcelona rau en el fet que va deixar Francesc I sense dos dels seus principals aliats de la lliga de Cognac, preparant doncs el terreny per a la pau de Cambrai que es va signar al cap d'un mes, el 5 d'agost de 1529.

Referències

  1. ‚ÜĎ Ludwig Pastor.¬†The History of the Popes, from the Close of the Middle Ages. Taylor & Francis, agost 2009, p.¬†62‚Äď. GGKEY:B5GJE01JDZ6.
  2. ‚ÜĎ Ferdinand Gregorovius; Annie Hamilton.¬†History of the City of Rome in the Middle Ages.¬†Cambridge University Press, 10 juny 2010, p.¬†639‚Äď.¬†ISBN 9781108015127.
  3. ‚ÜϬ†Anar a :3,0 3,1 G. W. Prothero, Stanley Leathes, Sir Adolphus William Ward, et al..¬†The cambridge modern history. CUP Archive, 1934, p.¬†60‚Äď. GGKEY:KRWPD9RFRLB.

Vegeu també



__________

Infotaula de conflicte militarSetge de Florència
Guerra de la Lliga de Cognac Modifica el valor a Wikidata
Siege of Florence.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Tipus setge Modifica el valor a Wikidata
Data 24 octubre 1529 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades 43¬į¬†48‚Ä≤¬†N, 11¬į¬†18‚Ä≤¬†E
Lloc Florència Modifica el valor a Wikidata
Participants Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata

El¬†setge de Flor√®ncia, iniciat a la tardor de¬†1529, √©s un dels √ļltims episodis de la¬†Guerra de la Lliga de Cognac. Un gran ex√®rcit del¬†Sacre Imperi Romanogerm√†nic i¬†Espanya, comandat per¬†Filibert de Chalon, el¬†pr√≠ncep d'Orange, va envoltar la ciutat i despr√©s d'un setge de gaireb√© deu mesos, en va prendre possessi√≥. Amb l'ocupaci√≥ de la ciutat es va derrocar la¬†Rep√ļblica de Flor√®ncia, instaurant als¬†M√®dici al tron amb¬†Alexandre de M√®dici com a¬†Gran Duc de Toscana.

Antecedents

Un cop acabat el¬†saqueig de Roma, els¬†florentins van proclamar la rep√ļblica expulsant als¬†M√®dici per segona vegada el¬†16 de maigde¬†1527, aix√≠ doncs els M√®dici, es van veure obligats a abandonar la ciutat.[1] El nou govern es decant√† del costat de¬†Fran√ßa en la seva guerra de la¬†Lliga de Cognac, per√≤ les derrotes franceses al¬†setge de N√†pols el¬†1528 i la¬†batalla de Landriano el 1529 va obligar¬†Francesc I de Fran√ßa a signar la¬†Pau de Cambrai amb l'emperador¬†Carles V del Sacre Imperi Romanogerm√†nic. Quan el¬†Papa Climent VII i la¬†Rep√ļblica de Ven√®cia van fer les paus amb l'Emperador, Flor√®ncia es va trobar a√Įllada i Carles V, despr√©s de pactar-ho amb el Papa en el¬†tractat de Barcelona (1529), va ordenar als seus ex√®rcits posar a Flor√®ncia sota setge per tal de restaurar els¬†M√®dici al poder en la figura d'Alexandre de M√®dici, nebot del sobir√† pont√≠fex (fill seu segons alguns[2] encara que oficialment fill de Lloren√ß).

Desenvolupament tàctic

Els preparatius per la defensa de Flor√®ncia inclo√Įen la reducci√≥ d'al√ßada de les torres, que ja havia comen√ßat el¬†1526, per evitar que hi disparessin els canons, i l'aplanament del terreny proper a les muralles per evitar que s'hi amagu√©s alg√ļ.[3] La rep√ļblica va poder resistir la invasi√≥ durant uns mesos, per√≤ finalment, degut a la tra√Įci√≥ dels mercenaris que havien contractat, va haver d'abandonar¬†Volterra als imperialistes.

Amb la mort del seu millor capit√†,¬†Francesco Ferruccio, executat per les tropes imperials al final de la¬†batalla de Gavinana, els¬†republicans van perdre les √ļltimes esperances. La ciutat va capitular el¬†10 d'agost de 1530.

Referències

  1. ‚ÜĎ Gouwens, Kenneth.¬†Remembering the Renaissance: humanist narratives of the sack of Rome (en angl√®s). BRILL, 1998, p.143.¬†ISBN 9004109692.
  2. ‚ÜĎ George L. Williams.¬†Papal Genealogy: The Families And Descendants Of The Popes. McFarland, gener 2004, p.¬†74‚Äď.¬†ISBN 978-0-7864-2071-1 [Consulta: 12 gener 2012].
  3. ‚ÜĎ Brucker, Gene A.¬†Florence, the Golden Age, 1138-1737 (en angl√®s). University of California Press, 1998, p.257.¬†ISBN 0520215222.

Bibliografia

Enllaços externs


________

Presidis de Toscana

Salta a la navegacióSalta a la cerca
Els presidis, enclavats al sud del Gran Ducat de Toscana.

Els¬†Presidis Toscans foren un territori de sobirania espanyola, dependent del virrei de¬†N√†pols fins al¬†1735, i despr√©s d'un governador propi, integrat per una s√®rie de fortaleses que foren anteriorment possessi√≥ de la Rep√ļblica de¬†Siena, i algunes mes que foren abans del Principat del¬†Piombino.

El principat de Piombino fou ocupat del¬†25 de juny de¬†1549 al¬†1552 per¬†Cosme I Medici de¬†Flor√®ncia, en mig de la guerra entre Flor√®ncia i Espanya d'un costat, i¬†Fran√ßa,¬†Turquia i¬†Siena de l'altra; en la lluita contra els espanyols, els francesos i turcs aliats van atacar el principat el¬†1552. L'ocupaci√≥ es va perllongar el¬†1552, fins al¬†1557, al morir la regent Elena Salviati; Flor√®ncia, pel tractat de Londres del¬†20 de maig de¬†1557 va rebre¬†Portoferraio a¬†Elba (i quasi tot el territori de Siena incloent la ciutat) per√≤ va renunciar al Piombino (que en compensaci√≥ va recuperar el¬†1559 Vignale i Abbadia al Fango); el rei d'Espanya es va reservar els castells d'Orbetello, Porto de Ercolo, Monte Filipo, Monte Argentaro, Porto San Estefano i Telemone, a la costa del territori de Siena, com a compensaci√≥ per la cessi√≥ de la Rep√ļblica de Siena a Flor√®ncia, i amb aquests dominis va establir presidis (fortaleses amb guarnici√≥), constituint d'aquesta manera els¬†Presidis Toscans.

El 1603 a la mort de Jaume VII del Piombino, l'herència del principat va entrar en litigi i un cosí, Carles del Piombino, es va proclamar príncep. Carles era fill de Sforza Appiani d'Aragona i senyor de Valle i Montioni; va governar des del gener fins al 20 de febrer del 1603 quan fou deposat pels espanyols, que van ocupar el principat incloent la part dels Appiani a Elba, però finalment van reconèixer la successió a Isabel del Piombino, germana gran de Jaume VII el 1611 si bé els espanyols van conservar una part de l'illa (Porto Longone, després Porto Azzurro) i van construir les fortaleses de Forte Focardo i Forte S. Giacomo, i aquesta zona fou agregada als Presidis Toscans. El 1628 Espanya va assolir el dret feudal al Piombino.

El¬†1735 els Presidis Toscans que havien restat per l'arxiduc, foren reconeguts per tractat als¬†Borbons. El¬†1796 la regi√≥ fou centre d'activitat realista contra la revoluci√≥ francesa, amb suport dels brit√†nics, i els francesos van ocupar¬†Elba i Piombino vers el¬†1797 (formalment ocupat el¬†1799), per√≤ els presidis romangueren en poder d'Espanya. El¬†Tractat d'Amiens (1802), va establir la cessi√≥ del Piombino i dels Presidis a Fran√ßa que els va incorporar al¬†Regne d'Etr√ļria, creat en lloc del¬†Gran Ducat de Toscana, dissolt en virtut del mateix tractat.

Vegeu també



___________



EL CAM√ć CATAL√Ä.. DE G√ąNOVA A GANT


 

Contr√†riament al que diu el seu seu nom, les Espanyes no van ser les descobridores ni les primeres en emprar el¬†cam√≠ dels espanyols, tots els trams de la ruta eren perfectament coneguts. Tal com ja ho havia fet Annibal amb els seus elefants 1500 anys abans, els comerciants feien servir regularment les parts del cam√≠ que uneix Fran√ßa i It√†lia a trav√©s dels Alps, per al comer√ß de mercaderies entre ambd√≥s pa√Įsos.

El que van fer els enginyers de¬†Felip I de Catalunya el 1565, va ser replantejar-lo com un conjunt unitari de punta a punta, alguns dels seus trams van ser redissenyats i ampliats, fent-ne un tra√ßat amb car√†cter militar per als futurs usuaris. Tot aix√≤ passava en el moment en que el rei de les Espanyes tenia necessitat de transportar tropes als Pa√Įsos Baixos, motiu que el va emp√®nyer a aprofitar el pas per territoris propis, afegint-hi algun territori neutral.[3]. Per aquest fet, s'ha donat als comandaments dels ter√ßos de Flandes, el m√®rit del disseny global d'aquest cam√≠, que cal recordar comen√ßava a dos ports catalans: Barcelona d'on sortien els "Ter√ßos de Flandes" i N√†pols (amb els "Ter√ßos de N√†pols").

Durant el recorregut global per anar des de Mil√† fins als Pa√Įsos Baixos per terra (que ja s'emprava durant el regnat de Carles V), els viatgers del segle XVI havien de superar molts obstacles, tals com coronar passos muntanyencs elevats, travessar grans rius, boscos frondosos, i camins plens de delinq√ľents. Per tant, calia trobar una ruta que contorn√©s tots aquests obstacles, per un lloc segur i f√†cil de viatjar-hi. El¬†cam√≠ dels espanyols (de fet Cam√≠ catal√†) va demostrar ser la resposta, amb el seg√ľent recorregut a trav√©s de territoris propis sota el govern del rei de les Espanyes:¬†Ducat de Mil√†,¬†Franc Comtat,¬†Borgonya,¬†Luxemburg, territoris al¬∑liats (Savoia) i territoris neutrals (Lorena).

El tra√ßat del¬†cam√≠ dels espanyols va ser una gran millora respecte al sistema anterior per traslladar tropes a trav√©s d'aquests territoris. Cal dir per√≤ que els mapes utilitzats per les expedicions espanyoles nom√©s tenien la informaci√≥ referent a q√ľestions militars, amb exclusi√≥ de qualsevol altre detall. Tanmateix, aix√≤ va obligar als ex√®rcits a utilitzar guies i escoltes quan creuaven els terrenys que desconeixien, ja que els seus mapes molt generalistes no servien per guiar-los a trav√©s d'ells.[3] En el viatge es feia una mitjana de 12 milles per dia, el 1577 els veterans espanyols tornant dels Pa√Įsos Baixos van caminar 15 milles per dia a causa de la calor, en canvi el 1578, van fer una mitjana de 23 quil√≤metres per dia durant un fred mes de febrer.[3]

Per a fins militars, el camí dels espanyols va ser utilitzat per primera vegada pel duc d'Alba el 1567, i l'exèrcit que va passar per darrera vegada ho va fer el 1620.

El camí català.. de Gènova a Flandes (UNH3)

El camí català.. de Gènova a Flandes (UNH3)

Si no veieu b√© premeu un dels links seg√ľents:

https://ia601209.us.archive.org/9/items/inh_unh2016/unh3-3-19-mcapdevila.mp4

 

__________________________________________________




Conferències meves..només cal fer la cerca a youtube: manel+capdevila

___________________________________________________________

 

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.