Faltava molt poc per al dia dels enamorats de 1989 quan el llavors director general de l'ONCE, Miguel Durán, va rebre una trucada al seu despatx del madrileny carrer Prado, a un pas del Congrés dels Diputats i l'Hotel Palace. A l'altre costat del telèfon va esclatar la veu d'Alberto Cortina: "Tengo que verte", li va dir. Anava a contar-li el de les fotos de la seva nòvia, Marta Chávarri, marquesa de Cubas, casada encara amb Fernando Falcó. Ja estaven fetes les fotos d'Interviú que

A l'inici de Les Années, la seva crònica subjectiva de set dècades de vida personal i francesa, l'escriptora Annie Ernaux desgrana un rosari de frases breus en la línia del Mete de Georges Perec. Ràfegues d'imatges o sensacions amb poder d'evocació que plasma una època. Una referència intrigant: "La platja d'Arenys de Mar al costat de les vies del ferrocarril, el client de l'hotel que s'assemblava a l'animador radiofònic belga Zappy

¿Podem creure que el príncep Ferran, catalanoparlant fill de València, i la princesa Joana d'Aragó, catalanoparlant i filla de Barcelona, es van casar i a Nàpols van castellanitzar la Cort i el país sencer? O algú ho ha interpretat així amb una clara intencionalitat política i els nostres intel·lectuals no han fet res més que picar

Adéu al darrer gran mite: no, el foc no va destruir la Biblioteca d'Alexandria Si convertim els nostres pensaments en el llegat que deixen les biblioteques antigues en la consciència col·lectiva, n'hi ha una de llegendària, la fama de la qual no té rival: la d'Alexandria. Tot i que es remunta a una època molt posterior a les mesopotàmiques i al fet que no hi ha testimonis materials, la d'Alexandria és la biblioteca arquetípica de l'imaginari occidental i encara sovint es considera la

Ahir a la nit a l'Ateneu Barcelonès, el savi professor peruà, don Luis Ulloa, va impartir la primera de les seves anunciades conferències sobre el veritable origen de Colom. Ocupava la presidència el president de l'Ateneu, el senyor Masó Torrents. El senyor Valls i Taberner va dirigir unes paraules al nombrós públic que omplia la sala, per fer la presentació del conferenciant, explicant les raons de cultura que han animat l'Ateneu Barcelonès a sol·licitar aquesta conferència, i

Cal recordar que, com es desprèn dels teus propis articles i de la feina d'Ulloa, l'autenticitat, la interpretació i la relació d'aquests documents notarials amb l'Almirall Cristòfor Colom són el nucli de la controvèrsia (per exemple, la declaració del 1479 és posada en dubte per alguns investigadors catalans, i la del 1498 és directament declarada falsa per Ulloa). La cronologia anterior, doncs, reflecteix els pilars de la versió tradicional genovesa de Cristòfor