histo.cat

El vidre català: Alquímia, òptica i navegació

Fins a principis del segle XX es creia que la sífilis havia estat portada d'Amèrica (i encara és considera un origen plausible), és a dir del Nou Món al Vell Món per Cristòfor Colom a Barcelona el 1493, ja que hi ha la primera descripció de la malaltia juntament amb el remei, el guaiacum, portat pels seus homes de les Antilles, concretament un dels Pinzon la va

Han hagut de passar gairebé 500 anys, però ja se sap què deia la carta que l'emperador Carles V va escriure al seu ambaixador a França, Jean de Saint-Mauris, l'any 1547. Carles V, un dels homes més poderosos de l'Europa del segle XVI, va escriure un document ple de símbols "inintel·ligibles" que finalment s'ha aconseguit

A l'Archivo Histórico de la Nobleza, a Toledo, ha aparegut un document que és la primera i única prova que es té fins a la data del retorn de Cristóbal Colón després del seu primer viatge al Nou Món el

A l'inici de Les Années, la seva crònica subjectiva de set dècades de vida personal i francesa, l'escriptora Annie Ernaux desgrana un rosari de frases breus en la línia del Mete de Georges Perec. Ràfegues d'imatges o sensacions amb poder d'evocació que plasma una època. Una referència intrigant: "La platja d'Arenys de Mar al costat de les vies del ferrocarril, el client de l'hotel que s'assemblava a l'animador radiofònic belga Zappy

¿Podem creure que el príncep Ferran, catalanoparlant fill de València, i la princesa Joana d'Aragó, catalanoparlant i filla de Barcelona, es van casar i a Nàpols van castellanitzar la Cort i el país sencer? O algú ho ha interpretat així amb una clara intencionalitat política i els nostres intel·lectuals no han fet res més que picar

Adéu al darrer gran mite: no, el foc no va destruir la Biblioteca d'Alexandria Si convertim els nostres pensaments en el llegat que deixen les biblioteques antigues en la consciència col·lectiva, n'hi ha una de llegendària, la fama de la qual no té rival: la d'Alexandria. Tot i que es remunta a una època molt posterior a les mesopotàmiques i al fet que no hi ha testimonis materials, la d'Alexandria és la biblioteca arquetípica de l'imaginari occidental i encara sovint es considera la