El del Conqueridor ha estat el “mite més vigorós de l’imaginari històric dels valencians�, en l’afortunada fórmula que pot llegir-se en la sinopsi editorial de l’obra. En efecte, al llarg dels segles, les successives generacions de valencians i valencianes han interpretat i reinterpretat la figura de Jaume I en funció dels seus anhels i les seues pors, de l’utillatge mental i cultural al seu abast i de les particulars circumstàncies socials, polítiques i econòmiques que els

Europa té clara la unitat de la llengua: En els informes que Espanya envia sobre compliment de la Carta europea de llengües minoritàries, diferencia sempre català i valencià El Consell d'Europa, però, li replica reiteradament que són la mateixa llengua

Quan Ildefons Cerdà va dissenyar l'Eixample de Barcelona el 1859, incloïa un bell record a la mesura del metro a Barcelona. L'avinguda paral·lel és, de fet, un paral·lel. I l'avinguda Meridiana, un meridià. I no només qualsevol. Tots dos s'entrecreuen a l'antic far del port, avui Torre del Rellotge de la Barceloneta, que va ser un altre dels vèrtexs utilitzats per Mechain en la seva mesura, que va acabar François Aragó de la Catalunya Nord futur president de França, i germà de

Penso que el títol que hi he posat "Els dos costats de desenterrar Cervantes" -de fet "downside" vol dir "el costat dolent"- s'escau més amb el contingut de l'article ja que destaca el costat del: "..relaxing cup of café con leche.." ajuntant-lo amb el clàssic de "Una Grande y Libre", contra la crua realitat actual d'Espanya: "l'economia, segona a la fila després de Grècia, amb major potencial per a -desfer- la Unió