La preparació d'una vinya al Penedès per part del viticultor Albert Valldosera, per plantar-ne una de nova amb moscatell, ha motivat una intervenció arqueològica que ha tret a la llum un jaciment de característiques similars a la de la Font de la Canya, considerat el bressol de la viticultura a Catalunya. La troballa s'ha fet a Cal Bou, al nucli de Sant Sebastià dels Gorgs d'Avinyonet del Penedès. Els materials descoberts fins ara han determinat que Cal Bou presenta una cronologia dels

Tot i que les cent històries tracten gran varietat de temes, quan Boccaccio compara homes i dones, sembla que afavoreix les dones com el millor sexe tant en termes del bé com del mal. En examinar les històries on Boccaccio detalla les relacions home-dona, es desprèn que les dones són més fortes, més luxurioses i més astutes. A més a més, en els casos en què el caràcter masculí sembla triomfar o superar la dona, els homes solen aconseguir la victòria a través de mitjans

Shamsia Hassani (en dari:شمسیه حسنی) nom original Ommolbahni Hassani, coneguda amb el sobrenom de Shamsia, (Teheran, 1988) és una grafitera afganesa i professora adjunta d'escultura a la Universitat de Kabul. Ha popularitzat l'street art als carrers de Kabul. Exposa el seu art digital i el seu art de carrer a l'�ndia, l'Iran, Alemanya, Itàlia, Suïssa i a les missions diplomàtiques de Kabul.[1][2] El 2014, va ser nomenada al Top 100 Global Thinkers.[3] Hassani pinta grafits a Kabul

El Coltan és un mineral escàs i molt preuat. La República Democràtica del Congo té el 80% de les reserves mundials d'aquest nou 'or negre'. Suposo que vostè, lector, ja coneixia totes aquestes dades perquè aquest no és el primer informe que es fa sobre aquest mineral i, per desgràcia, tampoc serà

El del Conqueridor ha estat el “mite més vigorós de l’imaginari històric dels valencians�, en l’afortunada fórmula que pot llegir-se en la sinopsi editorial de l’obra. En efecte, al llarg dels segles, les successives generacions de valencians i valencianes han interpretat i reinterpretat la figura de Jaume I en funció dels seus anhels i les seues pors, de l’utillatge mental i cultural al seu abast i de les particulars circumstàncies socials, polítiques i econòmiques que els

Europa té clara la unitat de la llengua: En els informes que Espanya envia sobre compliment de la Carta europea de llengües minoritàries, diferencia sempre català i valencià El Consell d'Europa, però, li replica reiteradament que són la mateixa llengua