L'any 1535 l'emperador Carles I va iniciar la "creuada" contra el pirata Jeireddín Barbarroja per conquerir Tunísia. Barbarroja era un almirall i corsari que servia sota les ordres del Sultà turc Soleiman. Durant les primeres dècades del segle XVI va mantenir en escac la seguretat i el comerç del mediterrani central i occidental. Ni les poblacions de les costes ni els vaixells mercants estaven fora de perill de ser capturats i esclavitzats. El malson es va multiplicar quan l'agost de 1534

El grupo de investigación 'Las músicas en las sociedades contemporáneas' de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha localizado la partitura de la primera ópera de Wolfgang Amadeus Mozart representada en España, 'Così fan tutte'. Dirigido por Francesc Cortès y coordinado por Joaquim Rabaseda, el equipo ha reconstruido el manuscrito copiado en Viena y que tuvo que sufrir una adaptación del texto y de la música, porque habría llegado incompleto a la ciudad condal. La ópera se

Aquest llibre pretén arraconar, definitivament, la idea que la classe mercantil catalana no va participar en els nous corrents comercials ni a la primera colonització del Nou Món. Per contra, demostra fins a quin punt els homes de negocis catalans es van assentar en la baixa Andalusia i Canàries on, malgrat el seu nombre, van destacar per l'habilitat amb què es van moure en aquell nou espai de negociació, i de quina manera van aprofitar les aliances que van teixir amb les xarxes

No m’agraden els articles victimistes, però hi ha un moment que se t’inflen les pilotes de llegir i escoltar collonades. Espanya contra Catalunya. Tant costa d’entendre? Tan pobres d’esperit se senten els partidaris de la unitat d’Espanya que no poden defensar-la sense negar-ne o relativitzar-ne el llegat? La majoria de transcripcions d’aquest recull estan extretes del llibre de Francesc Ferrer Gironès, La persecució política de la llengua catalana.

Les lluites polítiques pel control de l'aigua escassa han tingut lloc durant tota la història, i sense anar més lluny, a la mateixa Catalunya, durant el segle XIV, les pugnes polítiques i els fenòmens atmosfèrics, van fer que un riu tan important com és el Ter canviés diverses vegades el seu lloc de desembocadura. El Ter desemboca a les platges de l'Estartit, a la Costa Brava. Tanmateix això és així avui dia, però a principis del segle XIV, aquest riu desembocava uns 10 km més cap

Carta de Colón a los Reyes Católicos relatando el descubrimiento de América. A el escribano de los reyes Luis

S'ha presentat a Calonge el documental que avala que Colom era català. L'historiador i sacerdot Jaume Aymar situa al descobridor d'Amèrica a la comarca del Baix Empordà. Segons Aymar, "és només una hipòtesi" però podria ser "possible i coherent" Es basa per a això en diversos fets. Un és la utilització del terme 'Colonya' en una de les seves cartes i un altre és que tingués una relació amb Beatriz Enríquez de Arana, que va acabar casant-se amb Galceran de Recasens, comte de

Ressò dels mitjans de comunicació de tot el món de la cadena humana que ha unit Catalunya de punta a punta. Diversos diaris, revistes, ràdios i cadenes de televisió parlen sobre com s'ha desenvolupat la Via Catalana i les seves repercussions.

Carta publicada a "El punt" (el maig de 2006) com resposta a la carta del Sr. S.Berenguer publicada al mateix diari (l'abril de 2006), on deia que els castellans poden dir "Tirante el Blanco" atès que nosaltres diem

No és estrany, en una editorial petita, que el vincle establert entre l'editor i els llibres que publica sigui profund. N'és un exemple Joan de Moya, cap de l'editorial barcelonina Lumenartis, que acaba de publicar La carta de Gabriel de Vallseca de 1439, l'única carta nàutica hispànica que es conserva al nostre país. 'A editar-la, m'hi va moure el fet de descobrir-la i, sobretot, de comprovar-ne la importància i la bellesa en una visita al Museu Marítim de Barcelona, on s'exposa.

Article d'en Joan Pons publicat a la Rierada on diu que en l'elaboració, cada fabricant tenia el seu secret, procurant un sabor propi i que el dolç no fos massa dur, però la fórmula bàsica consistia en un xarop fet a base de bullir sucre morè i aigua; se'n posava un raig al bombo, que anava voltant, i s'hi afegia les ametlles escaldades, pelades i torrades, que s'anaven recobrint amb la pasta del xarop, el qual s'hi seguia abocant intermitentment. S'hi afegia essència de canyella o