Cuando Marco Polo lleg贸 a China en 1271, se encontr贸 con una civilizaci贸n milenaria que hab铆a sido capaz de inventar el papel, la porcelana, la imprenta de bloques de madera, la p贸lvora, el comp谩s, las cometas, la carretilla, los fuegos artificiales o los canales con compuertas. Un mundo maravilloso que parec铆a estar a a帽os luz de esa l贸brega Europa medieval pero que鈥� a pesar de que Marco Polo no se dio cuenta, estaba cambiando de manera irreversible: con la llegada de los mongoles y

Una de les reaccions unionistes a la massiva participaci贸 a la via catalana d鈥檃hir ha estat la de 鈥渓es matem脿tiques鈥�. Si, s铆. Tal i com ho sentiu! Una constel路laci贸 de beneits (liderats pel ministre de l鈥檌nterior, senyor Jorge Fern谩ndez D铆az) han fet 煤s de les matem脿tiques per minimitzar la quantitat de gent que va acudir a la cita. Un dels arguments emprats 茅s el de la 鈥渄ivisi贸鈥�. El raonament 茅s el seg眉ent: 鈥渟i el tra莽at de la via era de 400 quil貌metres i cada

Crist貌for Colom era de Barcelona, no va simpatitzar mai amb els Reis Cat貌lics i les tres caravel路les van salpar cap a Am猫rica des de Pals, a l'Empord脿. Aquestes s贸n algunes de les coses que s'expliquen en la pel路l铆cula "L'apropiaci贸 del descobriment d'Am猫rica". 脡s una pel路l铆cula dirigida per David Grau, que ha recollit la investigaci贸 que sobre el descobriment ha fet Jordi

"Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha molt铆ssimes proves i evid猫ncies hist貌riques, per貌 hi ha gent que ho nega per aix铆 deslegitimar el terme derivat d'aquest fet: "Corona Catalano-Aragonesa", o darrerament per negar el dret a la independ猫ncia. Tot i que el nom "Corona Catalano-Aragonesa", amb aquests termes, s'esmenta poc hist貌ricament (de fet s'encunya el segle XIX), 茅s la denominaci贸 amb que es coneix actualment a Catalunya la hist貌rica Corona d'Arag贸, ja que expressa

Javier del Arco de Izco ( Barcelona , April 17 , 1946 - January 14, 2013 ) [1] was an engineer , publisher , journalist , photographer and writer in Spanish and Catalan , specializing in motor racing . Considered an authority in the field, [2] he has published numerous reference works and has collaborated with several specialized publications. Between 1969 and 1994 he covered 185 Grand Prix Formula 1 , as well as races of all kinds. He created and directed the 4 Tiempos specialized magazine

"Passejant Garcia per la campinya de Madrid", narra la m茅s coneguda de les biografies del nostre autor, "veg茅 a Lope de Vega, a qui no coneixia, est脿tic, observant un herm贸s i tendre noi que dormia sobre una pedra, i a l'apropar-se el rector, exclam脿 Lope: O el muchacho es de bronce, o la piedra es de lana; i llavors respongu茅 Garcia: 驴Qu茅 m谩s bronce que no tener a帽os once? 驴Y qu茅 m谩s lana que no pensar que hay ma帽ana?"" (Riquer, M. de. "El Rector de Vallfogona", dins Hist貌ria de

Segons aquesta proposta de pacte secret amb el Regne d'Anglaterra, aquest facilitaria ajuda militar enfront de Felip V de Castella, aix铆 com respectaria a Carles VI del Sacre Imperi Romanogerm脿nic i les Constitucions catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es comprometien a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Alian莽a a la costa

De l鈥檈stirp dels Cabrera, Pon莽 Gerau de Cabrera era fill de Guerau II Pon莽, vescomte de Girona i d鈥櫭�ger. Encara que altres fonts el fan fill del pare de Guerau II, Pon莽 I Guerau, tot assenyala que la primera opci贸 茅s la correcta. Va formar part del seguici que va acompanyar Berenguera, filla de Ramon Berenguer III, quan aquesta va anar a casar-se amb el rei de Castella i Lle贸 Alfons VII, el 1128. Casat primer amb Sanxa de filiaci贸 desconeguda, possiblement catalana, no se sap si

La pintura retratada m茅s famosa del m贸n es pot trobar al museu del Louvre sota el nom de "Mona Lisa". Alguna vegada s'ha preguntat quina de les moltes afirmacions sobre el seu origen s贸n especulacions sense prova i quins s贸n els fets recolzats per fonts hist貌riques? Durant la investigaci贸 del meu llibre "Qui 茅s Mona Lisa? A la recerca de la seva identitat" i les investigacions posteriors dins de les tres biblioteques universit脿ries d'Adelaida, Austr脿lia Meridional, em vaig adonar que

La llegenda diu que el llibre dels viatges del Marco Polo fou escrit per ell mateix (o b茅 contada per ell a l鈥檈scriptor Rustichello) a la pres贸 de G猫nova el 1298. En la famosa narraci贸 dels seus viatges, aquest va viatjar a la Xina el 1271 amb el seu pare tamb茅 mercader (curiosament coincidint en les dates amb l鈥檃mbaixada enviada pel rei en Jacme tal i com es pot llegir en un article del Sr. Manel Capdevila que apareix en aquest mateix web, est脿 documentat que el rei en Jacme havia