09-05-2014  (2126 lectures) Categoria: Articles

Arriba la catalanofòbia

"Son los catalanes aborto monstruoso de la política. El provecho que dan a sus reyes es el que da a los alquimistas su arte; prométenles que harán del plomo oro, y con los gastos los obligan a que del oro hagan plomo. Ser su virrey es tal cargo, que a los que lo son se puede decir que los condenan, y no los honran."
(Francisco de Quevedo y Villegas. 1580-1645)

"Alguns dels insults que la xarxa ha dedicat a la cantant: 'simi', 'est√ļpida', 'retardada', 'subnormal', o 'Ja sabia que Shakira era est√ļpida, per√≤ el fet que hagi enregistrat una can√ß√≥ en catal√† ho demostra'."
("Wall Streeet Journal'. Març 2014)

Entre les paraules de Quevedo i la not√≠cia de la premsa han passat quasi quatre-cents de l'aparici√≥ d'un fenomen (la catalanof√≤bia) vertical culturalment (del m√©s analfabet al m√©s alt intel¬∑lectual) i transversal pol√≠ticament (ja deia Josep Pla que respecte a la q√ľesti√≥ catalana no hi ha res m√©s semblant a un espanyol de dretes que un d'esquerres).

Quan comença la catalanofòbia? I, sobretot, per què neix i es perpetua?
A l'any 1614, el rei Felip III de Castellà, un cop expulsats els moriscos d'Espanya, es decideix a posar fre al bandolerisme i a la revolta persistent dels catalans contra el seu virrei (càrrec que, com diu Quevedo, era una veritable condemna), i en nomena virrei el duc d'Alburquerque, home, orgullós i colèric, de la seva plena confiança. En jurar el càrrec el nou virrei promet al monarca:
"En llegado a Barcelona acabaré de poner en galeras a todo el Principado."
Em permeto la llicència de datar amb aquesta promesa del virrei l'inici de la catalanofòbia.
El lector que hagi tingut la paciència de seguir els anteriors capítols d'aquesta sèrie, segur que s'ha adonat que des de l'exabrupte de Sant Julià (Capítol I), allà per l'any 673, no hem denunciat cap frase vinguda de Castella que es pugui considerar catalanofòbica. I és que durant quasi vuit-cents anys d'història de Catalunya no va existir catalanofòbia (com a mínim explícita) des d'Espanya (o Castella). La raó és lògica: fins arribar al segle XVII, seguint les valuoses investigacions recollides per Francesc Ferrer Gironès sobre la història de la catalanofòbia, no van coincidir temporalment totes les circumstàncies que l'expliquen:
1.         Posició de domini politicomilitar de la nació espanyola respecte a la catalana.
2.         Crisi politicoeconòmica d'Espanya que l'empeny a xuclar els recursos humans i econòmics de Catalunya (i de Portugal) per mantenir el seu imperi.
3.         Impossibilitat espanyola de bastir un estat nació uniforme a l'estil francès per culpa del fet nacional pertorbador de Catalunya (i de Portugal).
4.¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Incomprensi√≥ i tot seguit odi xen√≤fob a la difer√®ncia (estructura econ√≤mica, sistema pol√≠tic, llengua, hist√≤ria) quan s'adonen que perjudica, impedeix i posa en evid√®ncia la sublimaci√≥ espanyola com √ļnica naci√≥ peninsular.
Abans del segle XIII Castella o encara no existia com tal o es trobava en relaci√≥ d'inferioritat militar amb Catalunya. Del segle XIII al XV, la relaci√≥ era d'equilibri entre les dues nacions ve√Įnes. La millor prova la tenim en les capitulacions matrimonials dels reis cat√≤lics redactades encara en termes d'estricta igualtat pol√≠tica entre els dos regnes.
Durant el segle XVI, malgrat que l'equilibri politicomilitar es va decantant clarament a favor de Castella, Catalunya no fou problema ni per a l'emperador Carles, flamenc, que sempre va tenir admiraci√≥ pel sistema pol√≠tic catal√† modernitzat pel seu avi Ferran, ni per a Felip II el Prudent, que potser no ens tenia tanta simpatia per√≤ que regia, isolat a El Escorial, un imperi encara pr√≤sper i descentralitzat. (√Čs coneguda la col‚ÄĘlaboraci√≥ important dels catalans en la batalla de Lepant, on es va decidir el futur de la Mediterr√†nia.)
Així doncs, la catalanofòbia comença entrat el segle XVII. Només hem de comparar l'opinió que tenia Cervantes dels catalans al principi del XVII:
"Los corteses catalanes, gente enojada terrible, y pacífica suave; gente que con facilidad dan la vida por la honra y por defenderlas entrambas se adelantan a si mismos, que es como adelantarse a todas las naciones del mundo..."
Amb la que expressava Quevedo vint anys després:
"En tanto en Catalu√Īa quedase un solo catal√°n, y piedras en los campos desiertos hemos de tener enemigos y guerra".
"Son los catalanes aborto monstruoso de la política" "El catalán es la criatura más triste y miserable que Dios crió."
"Son los catalanes el ladrón de tres manos"
Què ha passat perquè l’opinió sobre els catalans canviés tant en tan poc temps entre els dos principals escriptors del Segle d'Or espanyol?
Doncs simplement que Espanya, despr√©s d'agafar consci√®ncia que el seu imperi amena√ßava ru√Įna, va emmirallar-se en un estat plet√≤ric com Fran√ßa i agafa com a model a seguir l'absolutisme borb√≤nic (un rei, un estat, una naci√≥). Com diu Ferrer Giron√®s: "La idea era fer coincidir Hispania (pen√≠nsula Ib√®rica) amb Espanya."
Ho confirma la lectura del Gran Memorial (1624) adreçat pel comte-duc Olivares (admirador del cardenal Richelieu) al seu rei Felip IV:
"Tenga VM por el negocio m√°s importante de su monarquia, el hacerse Rey de Espa√Īa, quiero decir Se√Īor, que no se contente VM con ser Rey de Portugal, de Arag√≥n, de Valencia y Conde de Barcelona, sin√≥ que trabaje y piense con consejo maduro y secreto, por reducir estos reinos al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia".
A partir de llavors la catalanofòbia no ens hauria d'abandonar mai. Quatre-cents anys després podem veure com el fantasma del comte-duc segueix reencarnat en els representants del Minotaure:
"...si Catalu√Īa decidiera ejercer su derecho de secesi√≥n del territorio nacional, las Fuerzas Armadas no deber√≠an carecer de titulo normativo habilitador para poder invadir dicha Comunidad Aut√≥noma" (Pedro Garc√≠a Trevijano, magistrat del Tribunal Constitucional.)
La millor definici√≥ de la catalanof√≤bia com un sentiment vertical (i transversal) l'ha donat un egregi autor espanyol: "Hiri√≥ hasta la fibra delicad√≠sima del idioma, que para los gobernantes prudentes debiera ser sagrada, llegando a no querer recibir a los catalanes que hablasen su lengua regional. La plebe aplaud√≠a estas torpezas, salvo alg√ļn esp√≠ritu atrevido, como el de un tal Goicoechea, que fue condenado en Madrid por decir, a voces, que eran los catalanes y no los castellanos los que ten√≠an, en este conflicto, la raz√≥n." (El Dr. Gregorio Mara√Ī√≥n es referia a l‚Äô√®poca d'Olivares, per√≤ si f√©ssim el joc de canviar els noms, el text seria plenament vigent.) I aix√≤ que quan al Minotaure li convenia els afalacs eren entusiastes:
"Catalanes m√≠os, vuestro conde llega a vuestras puertas, os propongo de resucitar la gl√≤ria de vuestra naci√≥n y el nombre que tantos a√Īos ha estado en olvido y que tanto fue el terror y la opini√≥n de Europa" (Felip IV demanant diners a les Corts de 1626.) No ha canviat gaire la t√†ctica si escoltem el recent discurs del premier Rajoy denegant el dret a decidir dels catalans perqu√® ens estima m√©s que ning√ļ. Al cap de pocs anys, Felip IV va iniciar la guerra contra Catalunya i Portugal per aconseguir els objectius unificadors programats per Olivares. El final ja el sabem. Portugal va guanyar la independ√®ncia gr√†cies a l'ajuda anglesa i la impossibilitat del debilitat ex√®rcit espanyol de mantenir dos fronts simultanis. Catalunya, per contra, despr√©s d'una guerra de Secessi√≥ cruel, va ser moneda de canvi entre els Borbons de Fran√ßa i Espanya. Aix√≠, per la for√ßa de les armes la sort d'una Catalunya amputada va quedar encadenada a la sort d'Espanya, iniciant-se un permanent i esgotador empat (Vicens Vives (dixit) entre un estat massa d√®bil per assimilar Catalunya i una Catalunya que tampoc no ha tingut la for√ßa o la gosadia pol√≠tica d'incorporar-se a onades de creaci√≥ d'estats que s'han produ√Įt a Europa des de 1714. Aquest est√®ril empat ens ha condemnat a una cohabitaci√≥ erma, esquerpa i malfiada (la catalanof√≤bia √©s la seva secreci√≥ genu√Įna) que ha hipotecat el normal reeiximent hist√≤ric d'ambdues nacions. Com vaig sentir dir a Gregorio Peces-Barba (ponent constitucional i ex-president socialista de les Corts espanyoles): "Potser ens vam equivocar preferint Catalunya a Portugal."
Presència. 4 de maig de 2014

Declaracions històriques manifestament anticatalanes*
*1625 ‚Äď Conde Duque de Olivares:* ‚ÄúAhora que os hemos asimilado y no¬†¬†tendr√©is de gastaros dinero en lucha contra nosotros, parece razonable que¬†¬†nos pagu√©is con impuestos‚ÄĚ.
*1725 ‚Äď Jos√© Pati√Īo:* ‚Äú... es bien notoria la obstinaci√≥n y barbaridad de¬†este pueblo criminal (Catalunya)...‚ÄĚ.
*1906 ‚Äď Revista ‚ÄúEjercito y Armada‚ÄĚ:* ‚ÄúHay que castellanizar a Catalu√Īa‚Ķ¬†Hay que pensar en espa√Īol, hablar en espa√Īol y conducirse como espa√Īol, y¬†¬†esto de grado o por fuerza‚ÄĚ.
*1907 ‚Äď La revista militar:* ‚ÄúEl problema catal√°n no se resuelve, pues, por¬†¬†la libertad, sino con la restricci√≥n; no con paliativos y pactos, sino por
el hierro y por el fuego‚ÄĚ.
*1927 ‚Äď La revista militar:* ‚ÄúHay que pensar en espa√Īol, hablar en espa√Īol y¬†conducirse como espa√Īol, y esto de grado o por fuerza‚ÄĚ.
*1927 ‚Äď Juan Llarch:* ‚ÄúObligar a usar el castellano en Catalu√Īa es hacerles¬†un favor paternal, como lo es obligar a un ni√Īo corto de vista y
revoltoso,¬†a ponerse unas gafas‚ÄĚ.
*1934 ‚Äď Manuel Aza√Īa:* ‚Äúuna persona de mi conocimiento asegura que es una¬†ley de la historia de Espa√Īa, la necesidad de bombardear Barcelona cada¬†cinquenta a√Īos‚ÄĚ.
*1938 ‚Äď General Queipo de Llano:* ‚ÄúTransformaremos Madrid en un vergel,¬†Bilbao en una gran f√°brica y Barcelona en un inmenso solar‚ÄĚ.
*1939 ‚Äď Governador Militar Aymat:* ‚Äú¬°Perros catalanes! ¬°No sois dignos del¬†sol que os alumbra!.
*1968 ‚Äď Luis de Galinsonga:* ‚ÄúTodos los catalanes son una mierda‚ÄĚ.
*1968 ‚Äď Manuel Fraga Iribarne:* ‚ÄúCatalu√Īa fu√© ocupada por Felipe IV, fu√©¬†ocupada por Felipe V, que la venci√≥, fu√© bombardeada por el general
Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y¬†¬†estamos dispuestos a coger de nuevo el fusil. *Por consiguiente*, ya saben ustedes a que atenerse, y aqu√≠ tengo el mosquete para volverlo a utilizar‚ÄĚ.
*1977 ‚Äď Jorge Carreras Llansana:* ‚ÄúEn Catalu√Īa no hay m√°s que espa√Īoles que¬†viven y trabajan. Un espa√Īol que viene aqu√≠, viene a una regi√≥n espa√Īola y¬†jam√°s puede ser considerado como inmigrante‚ÄĚ.
*1981 ‚Äď Santiago Bernab√©u:* ‚ÄúMe gusta Catalu√Īa a pesar de los catalanes‚ÄĚ.
*1984 ‚Äď Leopoldo Calvo Sotelo:* ‚ÄúHay que fomentar la emigraci√≥n de gentes de¬†habla castellana a Catalu√Īa y Valencia para as√≠ asegurar el mantenimiento¬†del sentimiento espa√Īol que comporta‚ÄĚ.
*1984 ‚Äď Jos√© Prat:* ‚ÄúLos catalanes s√≥lo son importantes cuando escriben en¬†castellano‚ÄĚ.
*1984 ‚Äď Felipe Gonz√°lez:* ‚ÄúEl terrorismo en el Pa√≠s Vasco es una cuesti√≥n de¬†orden p√ļblico, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catal√°n‚ÄĚ.
*1986 ‚Äď Jos√© Rodr√≠guez de la Borbolla :* ‚ÄúLos andaluces son bastante¬†inteligentes para no confiar en los catalanes‚ÄĚ.
*1992 ‚Äď Aleix Vidal Quadras:* ‚ÄúNom√©s una ment malaltissa pot concebre la¬†segregaci√≥ de Catalunya‚ÄĚ.
*1993 ‚Äď Pedro Pacheco:* ‚ÄúVascos y catalanes son buitres prestos a recoger la¬†carro√Īa‚ÄĚ.
*1994 ‚Äď Mercedes de la Merced :* ‚ÄúMe preocupa que la Guardia Civil pueda¬†llegar a depender de Jordi Pujol, hoy Presidente de la Generalitat , y ma√Īana¬†de cualquier loco que la pueda presidir‚ÄĚ.
*2001 ‚Äď Txiqui Benegas:* ‚ÄúPara mi, ser nacionalista y ser culto e¬†inteligente, es incompatible‚ÄĚ.
*2001 ‚Äď Juan Carlos I:* ‚Äú... a nadie se le oblig√≥ nunca a hablar en¬†castellano; fueron los pueblos m√°s diversos quienes hicieron suyo por¬†voluntad lib√©rrima, el idioma de Cervantes‚ÄĚ.
*2005 ‚Äď Rodr√≠guez Ibarra:* ‚ÄúNo les da verg√ľenza?, ¬ŅSe puede ser tan cretino?¬†(‚Ķ)
¬ŅFalta dinero para la sanidad? Pues no se lo hubieran gastado ustedes en¬†tener una polic√≠a auton√≥mica, no se lo hubieran gastado ustedes en tener
tres televisiones. Cada uno se lo gasta en lo que quiere, pero después no vengan ustedes llorando, amigos. (…) No conozco ninguna partida
presupuestaria que diga: transferencia de renta de esta región a ésta. Y si existiera, que por favor me borren. Que se metan los cuartos donde les
quepan‚ÄĚ.
*2006 ‚Äď C√©sar Vidal:* ‚ÄúUn valenciano que se considere catal√°n es como un¬†judio que admirara a Hitler‚ÄĚ.
*2006 ‚Äď Alfonso Guerra:* ‚ÄúNos hemos cepillado el Estatut‚ÄĚ.
*2008 ‚Äď L'alcalde d'Ag√≥n (Arag√≥):* ‚Äú¬°Que los catalanes se mueran de sed, los¬†j√≥venes estan hartos de la opresi√≥n catalana‚ÄĚ, ‚ÄĚEs muy probable que el¬†¬†pueblo se tome la justicia por su mano y destruyan las tuber√≠as del trasvase¬†y otras instalaciones, si no reciben justa recompensa por las molestias que¬†la Generalitat ha causado‚ÄĚ.
*2009 ‚Äď Alicia S√°nchez Camacho:* ‚ÄúNo podem permetre que el catal√† sigui la¬†llengua vehicular a les escoles‚ÄĚ.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.