Aquest llibre pretén arraconar, definitivament, la idea que la classe mercantil catalana no va participar en els nous corrents comercials ni a la primera colonització del Nou Món. Per contra, demostra fins a quin punt els homes de negocis catalans es van assentar en la baixa Andalusia i Canàries on, malgrat el seu nombre, van destacar per l'habilitat amb què es van moure en aquell nou espai de negociació, i de quina manera van aprofitar les aliances que van teixir amb les xarxes

No m’agraden els articles victimistes, però hi ha un moment que se t’inflen les pilotes de llegir i escoltar collonades. Espanya contra Catalunya. Tant costa d’entendre? Tan pobres d’esperit se senten els partidaris de la unitat d’Espanya que no poden defensar-la sense negar-ne o relativitzar-ne el llegat? La majoria de transcripcions d’aquest recull estan extretes del llibre de Francesc Ferrer Gironès, La persecució política de la llengua catalana.

Les lluites polítiques pel control de l'aigua escassa han tingut lloc durant tota la història, i sense anar més lluny, a la mateixa Catalunya, durant el segle XIV, les pugnes polítiques i els fenòmens atmosfèrics, van fer que un riu tan important com és el Ter canviés diverses vegades el seu lloc de desembocadura. El Ter desemboca a les platges de l'Estartit, a la Costa Brava. Tanmateix això és així avui dia, però a principis del segle XIV, aquest riu desembocava uns 10 km més cap

Esperanza Aguirre ha explicado en la conferencia-coloquio del Círculo Ecuestre 'Mi visión de Cataluña' que disuadir a los independentistas de su voluntad por motivos económicos es un error y que los españoles necesitan conocer y amar más a Cataluña. La líder del PP de Madrid propone revisar a fondo el Estado de las autonomías. Cree que Cataluña debe buscar la independencia "dentro de los cauces legales". Dice comprender a los catalanes indignados con "el sistema del 'café con leche'

Cuando Marco Polo llegó a China en 1271, se encontró con una civilización milenaria que había sido capaz de inventar el papel, la porcelana, la imprenta de bloques de madera, la pólvora, el compás, las cometas, la carretilla, los fuegos artificiales o los canales con compuertas. Un mundo maravilloso que parecía estar a años luz de esa lóbrega Europa medieval pero que… a pesar de que Marco Polo no se dio cuenta, estaba cambiando de manera irreversible: con la llegada de los mongoles y

Una de les reaccions unionistes a la massiva participació a la via catalana d’ahir ha estat la de “les matemàtiques”. Si, sí. Tal i com ho sentiu! Una constel·lació de beneits (liderats pel ministre de l’interior, senyor Jorge Fernández Díaz) han fet ús de les matemàtiques per minimitzar la quantitat de gent que va acudir a la cita. Un dels arguments emprats és el de la “divisió”. El raonament és el següent: “si el traçat de la via era de 400 quilòmetres i cada

Cristòfor Colom era de Barcelona, no va simpatitzar mai amb els Reis Catòlics i les tres caravel·les van salpar cap a Amèrica des de Pals, a l'Empordà. Aquestes són algunes de les coses que s'expliquen en la pel·lícula "L'apropiació del descobriment d'Amèrica". És una pel·lícula dirigida per David Grau, que ha recollit la investigació que sobre el descobriment ha fet Jordi

"Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha moltíssimes proves i evidències històriques, però hi ha gent que ho nega per així deslegitimar el terme derivat d'aquest fet: "Corona Catalano-Aragonesa", o darrerament per negar el dret a la independència. Tot i que el nom "Corona Catalano-Aragonesa", amb aquests termes, s'esmenta poc històricament (de fet s'encunya el segle XIX), és la denominació amb que es coneix actualment a Catalunya la històrica Corona d'Aragó, ja que expressa

Javier del Arco de Izco ( Barcelona , April 17 , 1946 - January 14, 2013 ) [1] was an engineer , publisher , journalist , photographer and writer in Spanish and Catalan , specializing in motor racing . Considered an authority in the field, [2] he has published numerous reference works and has collaborated with several specialized publications. Between 1969 and 1994 he covered 185 Grand Prix Formula 1 , as well as races of all kinds. He created and directed the 4 Tiempos specialized magazine

"Passejant Garcia per la campinya de Madrid", narra la més coneguda de les biografies del nostre autor, "vegé a Lope de Vega, a qui no coneixia, estàtic, observant un hermós i tendre noi que dormia sobre una pedra, i a l'apropar-se el rector, exclamà Lope: O el muchacho es de bronce, o la piedra es de lana; i llavors respongué Garcia: ¿Qué más bronce que no tener años once? ¿Y qué más lana que no pensar que hay mañana?"" (Riquer, M. de. "El Rector de Vallfogona", dins Història de