MAGAZINE SOBRE HISTÒRIA (Iniciat com AUCA satírica el 1960.. per Manel Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
El fet d'haver marxat a LiĂł, per la fallida econòmica del seu pare, li va salvar la personalitat. D'haver-se quedat a Barcelona avui tindrĂem una "Santa Juliana d'Ă€vila" amb unes obres escrites en un castellĂ preciĂłs... que, evidentment, s'haurien conservat...
Biografia per Laia de Ahumada
L'humanista Juliana Morell (Barcelona 16-II-1594, AvinyĂł 26-VI-1653) Ă©s la Ăşnica dona citada al paranimf de la Universitat de Barcelona, que aixĂ reconeix la seva intel·ligència i erudiciĂł. El seu pare, Joan Antoni Morell —banquer erudit—, en una carta escrita l’any 1613, traça un perfil biogrĂ fic de Juliana i explica com va descobrir les aptituds intel·lectuals de la filla, quan nomĂ©s tenia 4 anys, i com a partir d’aquell moment va posar en prĂ ctica el paradigma humanista de l’educaciĂł de la dona com a mitjĂ per assolir «la plena virtut». Als dotze anys, Juliana dominava el llatĂ, el grec, l’hebreu, el castellĂ i el francès, i havia estudiat filosofia, teologia, arts i dret, matèries en les quals excel·lĂ fins al punt de ser capaç de defensar pĂşblicament conclusions en filosofia a LiĂł, ciutat on va haver de refugiar-se amb el seu pare quan aquest va ser acusat d’homicidi. Als tretze anys, segons explica ella mateixa en una petita autobiografia, va sentir la crida a la vida religiosa. El pare, tot i que tambĂ© mostrava intenciĂł d’enclaustrar-la, haguĂ©s preferit el monestir de Valldonzella de Barcelona, però ella es va voler quedar a AvinyĂł, al convent de les dominiques de Santa PrĂ xedes, perquè considerava que lluny de la terra i dels familiars podria gaudir de mĂ©s tranquil·litat espiritual. Als catorze anys, al palau pontifici d’AvinyĂł, va defensar la seva tesi doctoral, amb la qual obtinguĂ© el grau de doctora en Lleis, i mĂ©s tard va ingressar al convent on, a mĂ©s de ser priora tres vegades, va traduir del llatĂ i TraitĂ© de la vie spirituelle par S.Vincent Ferrier i La regle de S. Augustin, amb anotacions i comentaris personals; a mĂ©s, va escriure: Exercices spirituelles sur l'eternitĂ©, i L'Histoire du retablissement et de la reforme de son monastere de Sainte Praxede, amb algunes biografies de monges. TambĂ© va escriure poesia en llatĂ i en francès, que no s’ha conservat.
Â
Els contemporanis de Juliana lloen la seva intel·ligència, i algun d’ells l’anomenen «miracle del seu sexe», afirmaciĂł que el seu pare refuta en afirmar que no hi ha mĂ©s miracle que la diligència paterna, els bons mestres i els millors llibres que ell ha costejat, a mĂ©s de les vuit hores diĂ ries, sense cap dia de descans, que Juliana ha dedicat a l’estudi des dels quatre anys d’edat. La carta biogrĂ fica de Joan Antoni Morell exemplifica els progenitors humanistes que eduquen les seves filles convençuts de les seves capacitats intel·lectuals, però al mateix temps sense trencar els paradigmes de domini masculĂ, Ă©s a dir, sense acceptar la capacitat de la dona de ser lliure i de decidir l’ús que ha de fer dels seus coneixements. Els humanistes, a mĂ©s d’interessar-se per l’estudi dels clĂ ssics i de totes les matèries del pensament, consideren l’home com a centre de totes les coses i incorporen en l’accepciĂł del mot tambĂ© a la dona, bo i postulant la igualtat de la intel·ligència femenina i masculina; però a la prĂ ctica topen amb les convencions socials i morals que els obliguen a acceptar i sostenir que l’educaciĂł femenina nomĂ©s tĂ© una finalitat: la millora qualitativa en les tasques socials i familiars que sĂłn atribuĂŻdes ancestralment a les dones. La mateixa dona instruĂŻda accepta, en la major part dels casos, l’enclaustrament, sigui domèstic o monĂ stic, per por de ser mal vista i per defugir els prejudicis que la consideren una mena de monstre amb cos de dona i ment masculina. Juliana no Ă©s cap excepciĂł, no tĂ© el poder econòmic de les dones que es poden dedicar al mecenatge cultural des de petites corts humanĂstiques, ni tampoc la llibertat de moviments de les vĂdues acomodades; ella tria la tranquil·litat espiritual del convent que li permet dedicar-se a temps complet a l’estudi i a l’escriptura de llibres espirituals, lluny de la glòria intel·lectual precedent, perquè els temps canvien rĂ pidament i les hereves de l’humanisme topen ja amb les foscors de la contrareforma. Des dels convents, les dones seguiran escrivint, però ara ho faran per ordre dels seus confessors: autobiografies i biografies espirituals, models de la santedat femenina de la contrareforma, ben lluny ja de l’humanisme.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: