Felipe de Colón y Carvajal és un emprenedor i empresari, advocat i llicenciat en comerç exterior. Però a més és un dels descendents del descobridor d'Amèrica, Cristòfor Colom . De moment, Colón de Carvajal és l'únic de la família que defensa sense embuts la teoria de la mallorquinitat de l'almirall difosa per l'investigador Gabriel Verd.

«No entenc com no hi ha un grup de pressió, o lobby, entre els hotelers de Mallorca per donar suport a aquesta tesi i que en tot el món es parli de Mallorca», assenyala Colón de Carvajal que aquests dies ha visitat el museu de Son Colom a Felanitx.

«Fan promocions i no poden gastar 10.000 euros en potenciar la tesi de Verd. A nivell institucional el mínim que puc demanar és un reconeixement per Gabriel », apunta. «No es tracta d'un historiador a l'ús, investiga pel seu compte amb molt pocs recursos. I, però, l'argument de la mallorquinitat està molt ben muntat i en la família és una teoria amb molt predicament », afegeix l'empresari qui recorda que« a teoria italiana no té sentit, no concorden les dates ». «No té sentit que el fill d'un comerciant de llanes sigui rebut, sense més, en la cort. Seria impossible que un estranger negociés de tu a tu amb la corona ». Colón de Carvajal afegeix que «els italians han sabut vendre la cultura, la imatge, han vist el potencial del negoci de Colom des de fa 100 anys, i això que no se sosté, però vas a Gènova i hi ha un museu i aquí, a Espanya , sembla que ens avergonyeix ».

Reclama a més més notorietat per al museu ubicat a Felanitx i assenyala que «donar suport a Verd, amb un museu digne a Felanitx, tindria una repercussió mundial de manera immediata. Tindríem un turisme cultural que genera riquesa ». Confia que aquest any s'hagin definitivament les proves d'ADN i puguin confirmar la teoria de Verd.

Encara que poca gent ho conegui, hi ha el Llibre de les Profecies escrit pel mateix Cristòfor Colom entre els anys 1502 i 1504. El va escriure mentre es trobava a l'espera de realitzar el seu quart viatge a Amèrica i el va acabar després de tornar d'aquest. El manuscrit original es conserva a la Biblioteca Capitular i Colombina de la catedral de Sevilla. Colón de Carvajal posa aquest document com a exemple del poc interès existent a Espanya. «Si Colom fos americà ja s'haurien realitzat set o vuit pel·lícules sobre el que s'explica en el llibre», sentencia.