The fact that this timeline would have Columbus visiting America between 1502 and 1504, at almost 90 years of age, is not a problem for Bilbeny, who refers the reader to various historical sources describing the discoverer at that time as a “venerable” old man with white hair who spent the end of his life almost prostrate in bed because of the diseases that affected him and who, for example, had to beg the king’s permission “to travel on a stretcher”. In fact, Columbus compared himself to the figure of the biblical Abraham, who died at more that 100 years of age. The writer also lists a number of people who at the time lived to a very old age, including Catalan philosopher Ramon Llull.

Bilbeny explains that despite the current belief that people in those days lived far shorter lives than we do today, there are many well known figures who in fact lived to a ripe old age. Apart from the aforementioned Ramon Llull (84), he gives the examples of the Bishop Joan Margarit (86), artist Michelangelo (89), Papa Luna (95), Pope Gregory IX (98) and Ramon Penyafort (100).

So how does Bilbeny arrive at his conclusions? The writer is well known for his research into the great navigator and so far has produced nine works in various formats on different aspects of the admiral’s life. If in fact he was the Catalan Joan Colom i Bertan, then he is mentioned in his grandfather’s will as Joanet in 1419. There are also records of his logs at sea giving specific dates, as well as records relating to legal disputes with the Crown and the Admiralty, as well as lawsuits following his death.

The Catalan theory does of course have competition, and Bilbeny has dealt with this in his previous work. The strongest contender is an Italian, the Genovese wool merchant Cristoforo Colombo. However, to Bilbeny, it seems unlikely that such a man with no education, military or naval background, and most especially bereft of aristocratic lineage, could come near the profile of a man who had access to the court and was a respected naval officer. The timeline does not fit either, because the historian has Colom Bertran fighting in the Catalan civil war alongside Renat d’Anjou, king of the Catalans, when Italian documents have Columbo working as a weaver with his father.

For Bilbeny, the final nail in the coffin of the Columbo claim lies in the fact that previously recorded details of his life only coincided with the life and exploits of the great man because they were “forcibly altered” to make an impossible story possible.

 

Cristòfor en Colom , el descobridor d'Amèrica, era en realitat el noble català nascut a Barcelona, ​​Joan Colom  i Bertran, segons l'historiador d'Arenys, Jordi Bilbeny. En el seu darrer llibre sobre els orígens d'en Colom, publicat recentment per Librooks, en Bilbeny, que ja havia identificat en Colom com l'almirall Joan Colom i Bertran, tracta ara sobre la data de naixement de l'aristòcrata, soldat i navegant nascut a l'alta societat catalana. en Bilbeny estableix l'any del seu naixement al 1414, que evidentment significaria que el seu descobriment d'Amèrica va tenir lloc quan tenia 78 anys i que va morir als 92 anys, el 1506.

El fet que aquesta cronologia tingui a en Colom visitant Amèrica entre 1502 i 1504, als gairebé 90 anys d'edat, no és un problema per en Bilbeny, que adreça al lector a diverses fonts històriques que descriuen eal descobridor en aquells moments com un venerable "vell amb els cabells blancs que va passar el final de la seva vida gairebé postrat al llit a causa de les malalties que'l van afectar i que, per exemple, va haver de demanar al rei permís per poder "viatjar en una llitera". De fet, en Colom es va comparar amb la figura del bíblic Abraham, que va morir amb més de 100 anys. L'escriptor també enumera una sèrie de persones que en aquells temps van viure fins a una edat molt avançada, incloent al filòsof català Ramon Llull.

Bilbeny explica que, malgrat la creença actual de que la gent en aquells dies tenia una vida molt més curta que avui dia, hi ha moltes figures conegudes de l'època que, de fet, van viure fins a una edat avançada. A part de l'esmentat Ramon Llull (84), dóna els exemples del bisbe Joan Margarit (86), l'artista Michelangelo (89), el Papa Luna (95), el Papa Gregori IX (98) i Ramon de Penyafort (100).

Llavors, com arriba en Bilbeny a les seves conclusions? L'escriptor és conegut per la seves recerques sobre el gran navegant i fins ara ha produït nou treballs en diversos formats sobre diferents aspectes de la vida de l'almirall. Si de fet és el català Joan Colom i Bertan, en sabem que el 1419 se'l menciona al testament del seu avi com Joanet. També hi ha registres dels seus diaris marins que proporcionen dates específiques, així com registres relacionats amb litigis legals amb la Corona i l'Almirallat, i també en els plets després de la seva mort.

La teoria catalana té, per descomptat, competència, i en Bilbeny ho ha tractat en treballs anteriors. El candidat més fort és un italià, el comerciant de llanes genovés Cristoforo Colombo. No obstant això, a en Bilbeny, li sembla poc probable que un home sense educació, sense base militar o nàutica i, sobretot, mancat de llinatge aristocràtic, pugui acostar-se al perfil d'un home que tenia accés a la cort i era un oficial naval respectat.

La cronologia tampoc hi quadra, perquè un historiador ja va trobar en Colom Bertran lluitant a la guerra civil catalana al costat d'en Renat d'Anjou, rei dels catalans, quan els documents italians tenen al Colombo treballant com a teixidor amb el seu pare.

En Bilbeny pensa que l'últim "clau del taüt" de l'assumpte del Colombo rau en el fet que els detalls de la seva vida registrats anteriorment només coincideixen amb la vida i fets del gran home perquè estan"forçosament alterats" per fer possible una història impossible.