08-05-2014  (2552 lectures) Categoria: Articles

Però si ja ho deia en Despuig!

Els col·loquis de l'insigne ciutat de Tortosa, els tenim gràcies al Pare Fita, que els va trobar, dins d'un munt de manuscrits sense classificar quan era director de la Biblioteca Nacional a Madrid i els va passar als seus amics de Barna. (Així ho testifiquen els editors de l'edició Prínceps del segle XIX) Cal remarcar-ho perquè al Pare Fita (IHS) se l'ha titllat de botifler, ja que va ser president de la Real Academia de la Historia i director de la Biblioteca Nacional de Madrid.

Henri Ettinghausen.

A quina √®poca van comen√ßar a emprenyar-se els catalans amb Castella? ¬ŅAl segle XVIII, amb la guerra de Successi√≥? ¬ŅAl segle XVII, amb la guerra dels Segadors? No! Com a m√≠nim, a mitjan segle XVI. Ho deixa ben clar Crist√≤fol Despuig en els seus gloriosament genials Col¬∑loquis de la insigne ciutat de Tortosa, escrits l'any 1557. L'edici√≥ en catal√† √©s d'Enric Querol i Josep Soler-Vicens (Abadia do Montserrat, 2011). Despuig no va ser nom√©s un autor realment extraordinari, sin√≥ que tamb√© va fer d'altres coses fora del normal, com ara participar en les guerres entre diferents faccions de la seva ciutat, presidir la seva cort de just√≠cia i fer cremar la casa de l'algutzir de la Inquisici√≥ tortosina.

ALS 'COL¬∑LOQUIS' ENS REGALA la invenci√≥ de mitja dotzena de converses mantingudes per dos ciutadans tortosins, L√≠vio i F√†bio, amb un cavaller valenci√†, Don Pedro, sobre tota mena de q√ľestions. Despuig no tenia p√®ls a la llengua. A l'obra es critica el ref√ļs per part del bisbe de Tortosa de contribuir financerament a la caritat i a les obres que s'estan fent a la catedral. Quant al papa, al parer de L√≠vio, senzillament "tamb√© √©s home com tots".

UNA BONA PART DELS 'COL·LOQUIS' es dedica a denunciar i rebatre les deformacions intencionades del paper exercit per Catalunya en la història d'Espanya comeses per historiadors castellans contemporanis. Lívio acusa molts d'ells de confondre Espanya amb Castella: "Per fer gloriosa la sua pròpia nació no dubten d'escriure mentires." Referint-se a la prepotència castellana envers els catalans, els aragonesos i els valencians -"estos castellans s’ho beuen tot", "ells a soles creuen ser en lo món"-Lívio pronostica que "si ara veiem manar los castellans, demà veurem que seran manats [...) i aprofitar-los ho poc la llàvia que tenen". A més, Lívio no ho dubta ni per un moment: "Los de Catalunya han tingut en tot temps més obres que paraules, lo que contrari és en los castellans, que tot temps han tingut més paraules que obres."

ELS 'COL·LOQUIS' DEFENSEN, a més, la unitat de la llengua catalana, enfront dels termes llemosí i valencià, i també la seva dignitat. A la dedicatòria de l'obra, Despuig declara: "No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per a ilustrar i defensar la naturalesa pròpia." I és el valencià Don Pedro qui es queixa que la noblesa barcelonina hagi abandonat el català, perquè és més fi parlar en castellà. Don Pedro, per altra part, també contesta el tòpic de ser els catalans garrepes.

SI TOTS AQUESTS TEMES són d'una actualitat estrepitosa, no en són menys les fervents lloances fetes per Fàbio dels peixos, ocells, animals de caça, bolets, cereals i arbres de les riberes de l'Ebre, demostrant Despuig els seus coneixements i passió no tan sols per la natura del seu entorn sinó també pels noms de la seva fauna i flora. I fins i tot de les eixàrcies utilitzades pels pescadors ebrencs, de les quals anomena un parell de dotzenes -boligs, rebordes, carassons, tonaires, boletxes, arcinals, reixagues, camallocs, mornells, ventoles, etc.-, moltes de les quals ja no es pot saber ni a quins enginys es referien. De fet, els Col·loquis deuen ser la millor proclamació mai feta de la riquesa natural del delta de l'Ebre.

PER CERT, AQUESTS ESPL√ąNDIDS Col¬∑loquis de Crist√≤fol Despuig -sens dubte, l'obra m√©s moderna i accessible de la li¬≠teratura catalana antiga- estan a punt de publicar-se en angl√®s, en la primera traducci√≥ mai feta de l'obra (T√†mesis Books/Editorial Barcino).

 

El Punt Avui. 30 d’abril 2014




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.