El Manuscrit de Voynich decodificat: el llibre m茅s misteri贸s del m贸n desxifrat al cap de 600 anys ha afirmat un investigador brit脿nic, El codi del manuscrit de Voynich, el misteri贸s volum de dibuixos fant脿stics i missatges secrets, finalment s鈥檋a pogut decodificar, uns 600 anys despr茅s de que f贸s escrit.

El Manuscrit de Voynich decodificat: el llibre m茅s misteri贸s del m贸n desxifrat al cap de 600 anys ha afirmat un investigador brit脿nic, El codi del manuscrit de Voynich, el misteri贸s volum de dibuixos fant脿stics i missatges secrets, finalment s鈥檋a pogut decodificar, uns 600 anys despr茅s de que f贸s escrit.

La meitat d'Europa autoritz脿, fa tres segles, a desmantellar una corona amb m茅s de cinc segles d'hist貌ria, a canvi de posar fi a una guerra pel control de l'imperi colonial. Com a resultat, es van acabar els drets i privilegis civils i institucionals dels regnes que en formaven part. El principat de la corona, Catalunya, va perdre all铆 la seva autoritat davant del rei, tallat per la implantaci贸 d'un sistema parlamentari 煤nic a Europa, i el rei va exercir el dret de conquesta. Amb el

Barcelona, 26 de febrer de 1528. Fa 491 anys. La Generalitat comissionava Joan Canyelles davant la cort hisp脿nica per intervenir en el conflicte que enfrontava el Govern de Catalunya amb la Inquisici贸. Poc abans els oficials del Sant Ofici, en un episodi m茅s de l鈥檈scalada de tensi贸, havien detingut, empresonat i condemnat pel pret猫s delicte d鈥檋eretgia el metge Gabriel Mir贸. El Tribunal de la Inquisici贸 hisp脿nica a Catalunya havia reclamat a la Generalitat la transfer猫ncia dels

Els minorquians (veu anglesa que es referia al col路lectiu catalanoparlant de la Florida brit脿nica) escriurien una de les p脿gines m茅s tr脿giques i 猫piques a la vegada de la hist貌ria dels Estats Units. Van ser els primers i 煤nics esclaus blancs i europeus 鈥攕i m茅s no, tractats com a tals鈥� de les tretze col貌nies brit脿niques del nou continent. Van caminar la primera Marxa pels Drets Civils de la hist貌ria americana. I a Saint-Augustine van forjar la primera i 煤nica ciutat

La revista S脿piens d'aquest mes ha engegat una agra pol猫mica entre historiadors catalans. Dedica set p脿gines, set, a mirar de rebatre les recerques de l'Institut Nova Hist貌ria (INH), encap莽alat per Jordi Bilbeny. La hist貌ria 茅s consci猫ncia col路lectiva i el relat de fets antics t茅 un impacte directe sobre el nostre present. Si f茅ssim l'exercici d'imaginar que la ciutat de Girona la fundaren una colla de vietnamites, de ben segur que interpretar铆em d'una altra manera el tarann脿

Sinibald de Mas, primer ambaixador espanyol a la Xina i agent secret El catal脿 va ser l'iniciador de la diplom脿cia espanyola a la Xina i va acabar treballant per a l'Imperi de la dinastia

Al-Baghuz Fawqani (en 脿rab 丕賱亘丕睾賵夭 賮賵賯丕賳賷), 茅s una ciutat de S铆ria, situada al Districte Abu Kamal Deir ez-Zor. Segons la Ag猫ncia Central d'Estad铆stiques S铆ria (CBS), Al-Baghuz Fawqani tenia una poblaci贸 de 10,649 habitants en el cens de 2004 .[1] Es va fer famosa perqu茅 s'hi va lliurar la Batalla final d'Al Baguz, 煤ltim reducte del Daesh a

...ninguna provincia gozaba mayores bienes ni m谩s feliz libertad que Catalu帽a, porque ella era due帽a de s铆 misma, se gobernaba por sus propios fueros, estilos y costumbres...(El rey) no le impon铆a tributos ni la obligaba a asistencias -si alguna le daba Catalu帽a, eran donativos, concedidos por graciosa libertad, no por apremio. Si le enviaban comisarios, representaban la autoridad de embajadores. Sus 贸rdenes (del rey) no eran mandatos, sino proposiciones. (...) En ella no representaba