El principal misteri del MS Voynich és clarament la seva escriptura desconeguda. Aquest tema s'adreça des de tres aspectes diferents, en tres (sèries de) pàgines: Una mirada al sistema d’escriptura, que descriu les seves principals propietats i les similituds i diferències amb altres sistemes d’escriptura coneguts; Transcripció del text; Anàlisi estadística del text de l'EM (subdividit posteriorment en cinc àrees). Aquesta pàgina tracta la segona part, la

El Manuscrit de Voynich és un dels llibres més misteriosos del món. Està escrit en un sistema de signes desconegut (uns 170.000 caràcters) i ningú ha aconseguit desxifrar-lo de manera convincent en més de 600 anys. Aquest informe recull les principals teories lingüístiques, evidències estadístiques i recerca amb IA fins al

La meitat d'Europa autoritzà, fa tres segles, a desmantellar una corona amb més de cinc segles d'història, a canvi de posar fi a una guerra pel control de l'imperi colonial. Com a resultat, es van acabar els drets i privilegis civils i institucionals dels regnes que en formaven part. El principat de la corona, Catalunya, va perdre allí la seva autoritat davant del rei, tallat per la implantació d'un sistema parlamentari únic a Europa, i el rei va exercir el dret de conquesta. Amb el

Barcelona, 26 de febrer de 1528. Fa 491 anys. La Generalitat comissionava Joan Canyelles davant la cort hispànica per intervenir en el conflicte que enfrontava el Govern de Catalunya amb la Inquisició. Poc abans els oficials del Sant Ofici, en un episodi més de l’escalada de tensió, havien detingut, empresonat i condemnat pel pretès delicte d’heretgia el metge Gabriel Miró. El Tribunal de la Inquisició hispànica a Catalunya havia reclamat a la Generalitat la transferència dels

Els minorquians (veu anglesa que es referia al col·lectiu catalanoparlant de la Florida britànica) escriurien una de les pàgines més tràgiques i èpiques a la vegada de la història dels Estats Units. Van ser els primers i únics esclaus blancs i europeus —si més no, tractats com a tals— de les tretze colònies britàniques del nou continent. Van caminar la primera Marxa pels Drets Civils de la història americana. I a Saint-Augustine van forjar la primera i única ciutat

La revista Sàpiens d'aquest mes ha engegat una agra polèmica entre historiadors catalans. Dedica set pàgines, set, a mirar de rebatre les recerques de l'Institut Nova Història (INH), encapçalat per Jordi Bilbeny. La història és consciència col·lectiva i el relat de fets antics té un impacte directe sobre el nostre present. Si féssim l'exercici d'imaginar que la ciutat de Girona la fundaren una colla de vietnamites, de ben segur que interpretaríem d'una altra manera el tarannà

Sinibald de Mas, primer ambaixador espanyol a la Xina i agent secret El català va ser l'iniciador de la diplomàcia espanyola a la Xina i va acabar treballant per a l'Imperi de la dinastia

Al-Baghuz Fawqani (en àrab الباغوز �وقاني), és una ciutat de Síria, situada al Districte Abu Kamal Deir ez-Zor. Segons la Agència Central d'Estadístiques Síria (CBS), Al-Baghuz Fawqani tenia una població de 10,649 habitants en el cens de 2004 .[1] Es va fer famosa perqué s'hi va lliurar la Batalla final d'Al Baguz, últim reducte del Daesh a

...ninguna provincia gozaba mayores bienes ni más feliz libertad que Cataluña, porque ella era dueña de sí misma, se gobernaba por sus propios fueros, estilos y costumbres...(El rey) no le imponía tributos ni la obligaba a asistencias -si alguna le daba Cataluña, eran donativos, concedidos por graciosa libertad, no por apremio. Si le enviaban comisarios, representaban la autoridad de embajadores. Sus órdenes (del rey) no eran mandatos, sino proposiciones. (...) En ella no representaba