La revista Sàpiens d'aquest mes ha engegat una agra polèmica entre historiadors catalans. Dedica set pàgines, set, a mirar de rebatre les recerques de l'Institut Nova Història (INH), encapçalat per Jordi Bilbeny. La història és consciència col·lectiva i el relat de fets antics té un impacte directe sobre el nostre present. Si féssim l'exercici d'imaginar que la ciutat de Girona la fundaren una colla de vietnamites, de ben segur que interpretaríem d'una altra manera el tarannà

Sinibald de Mas, primer ambaixador espanyol a la Xina i agent secret El català va ser l'iniciador de la diplomàcia espanyola a la Xina i va acabar treballant per a l'Imperi de la dinastia

Al-Baghuz Fawqani (en àrab الباغوز فوقاني), és una ciutat de Síria, situada al Districte Abu Kamal Deir ez-Zor. Segons la Agència Central d'Estadístiques Síria (CBS), Al-Baghuz Fawqani tenia una població de 10,649 habitants en el cens de 2004 .[1] Es va fer famosa perqué s'hi va lliurar la Batalla final d'Al Baguz, últim reducte del Daesh a

...ninguna provincia gozaba mayores bienes ni más feliz libertad que Cataluña, porque ella era dueña de sí misma, se gobernaba por sus propios fueros, estilos y costumbres...(El rey) no le imponía tributos ni la obligaba a asistencias -si alguna le daba Cataluña, eran donativos, concedidos por graciosa libertad, no por apremio. Si le enviaban comisarios, representaban la autoridad de embajadores. Sus órdenes (del rey) no eran mandatos, sino proposiciones. (...) En ella no representaba

Bé, repassem aquells que han trencat Espanya aviam si hi ha algun català... es detallen 9 personatges (amb els fets més destacats) contra els 5 inicialment proposats en el manifest original: 1er.-Felip II, nascut a Valladolid, que el 1571 va deixar que Uluj Ali, el cristià renegat que fou escarceller de "Cervantes" a Alger, teòricament derrotat a Lepant i mort als 87 anys, recuperés per sempre (al seu retorn de Lepant), la Goleta i el Fort de l'Estany a Tunísia, conquerits pel seu

Localitzen el manuscrit que conté els orígens de la Generalitat de Catalunya Era a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i des de feia 400 anys no se'n tenia cap