22-09-2019  (266 lectures) Categoria: Geografia

EL TUR√ď DE MONTGAT - Lunarium promontorium

UN BON TEMA PER A L'INH: LUNARIUM PROMONTORIUM, MONT-CHAT VS. MONT CABRER

hi ha qui diu -el llibre "La Sardana i la Religi√≥ de les Bruixes" d'en Bilbeny- que el Lunarium promontorium √©s el Mont Cabrer, davant de Cabrils, dons √©s possible.. molt possible, perqu√© el Mont Cabrer √©s molt especial a nivell de forces tel√ļriques -atrau els llamps molt m√©s que els altres monterols del seu voltant-pe.e. el Burriach. Aqui podeu llegir un article que diu que el Lunarium Promontorium, √©s el de Montgat, per√≥ cal posar-ho en dubte...

La Sardana i la Religió de les Bruixes

La lletra catalanoalemanya de Colom anunciant la descoberta d'Amèrica

 

Ací diuen que el Lunarium Promontorium és el Mont Cabrer

https://www.flickr.com/photos/melero/40439645054/in/photostream/

______________________________________________________

Descarregueu el pdf del EL TUR√ď DE MONTGAT..

https://www.histo.cat/1/El_turo_de_Montgat.pdf

______________________________________________________

1 EL TUR√ď DE MONTGAT ¬ęLa representaci√≥ cartogr√†fica del Tur√≥ de Montgat a trav√©s de la hist√≤ria¬Ľ Del Promontorium Lunarium al Tur√≥ de Montgat Arqueologia grup B1 Dr. Francesc Tuset Josep Manel Abad NIUB 1*******6 Curs 2010/2011

2 √ćNDEX Introducci√≥ Consideracions pr√®vies i selecci√≥ del tema 2 Presentaci√≥ i objectiu 3 Metodologia. Recerca documental. 3 Situaci√≥ Marc geogr√†fic 4 S√≠ntesi hist√≤rica 5 Usos 7 Recull de representacions gr√†fiques i dissenys diversos. 8 Bibliografia i Fons documentals. 23 1

3 INTRODUCCI√ď Consideracions pr√®vies i selecci√≥ del tema. Enfocar l elaboraci√≥ d un treball amb unes directrius determinades per un altre o realitzar un treball per enc√†rrec t√© avantatges i algun inconvenient. T√© l avantatge que suposa tenir una gran feina feta, i √©s saber qu√® s ha de fer i sobre qu√® s ha de fer. L inconvenient √©s precisament el contrari, que no es pot triar. No obstant, sempre hi ha lloc per a l aportaci√≥ personal en el desenvolupament de la tasca a realitzar. √Čs evident que quan es t√© la possibilitat de triar, tant a l hora de fer un treball, com en tots els √†mbits de la vida, la component subjectiva hi juga un paper for√ßa important si no exclusiu, i seleccionar un tema per a fer un treball d Arqueologia pot obrir un ventall extremament abundant de possibilitats que cal valorar i triar, i no sempre resulta f√†cil. Donat el cas, i posats a triar un tema per treballar-lo, el plantejament de cercar l objecte d estudi proper, de casa, sempre proporciona la implicaci√≥ que acompanyen la hist√≤ria local i els or√≠gens de cadasc√ļ. Aix√≤ tamb√© t√© una contrapartida, si no √©s de qualitat, al menys cal fer quelcom m√≠nimament digne que no fereixi ni l objecte d estudi, ni a qui tingui l oportunitat de mirar-se la feina, aix√≤, √©s clar, sense tenir en compte el mal que pot fer a la hist√≤ria i la reputaci√≥ que pot aconseguir l autor/a. Tot un repte. En el moment de cercar el tema d estudi la cosa va ser senzilla, l assentament iber de Montgat.

Un jaciment localitzat i treballat fa uns anys, datat aproximadament al 500 a.c. Una altra v√≠ctima del desenvolupament viari, de retroexcavadores i del quitr√†. Obligada i agra√Įdament comentat amb el professor, i gr√†cies a algunes interessants reflexions, l assentament iber va anar quedant arraconat en benefici d un fenomen orogr√†fic que es diu que va servir als antics pobladors del que ara √©s Montgat, per a fer rituals a la lluna i tamb√© com a punt elevat per vigilar la costa, el Tur√≥ de Montgat. Casualment, tamb√© es diu que el nom del poble procedeix del mateix tur√≥ i del nom que li han anat donant els diversos pobladors de la zona. Aix√≠ doncs, l assentament iber va ser maltractat una vegada m√©s per deixar el protagonisme al tractament que havia donat la cartografia a trav√©s del temps al Tur√≥ de Montgat. La implicaci√≥ de la que s ha fet esment, √©s la que persegueix un treball de qualitat sense tenir en compte la realitat. I la realitat √©s que en unes setmanes √©s dif√≠cil assolir els coneixements de geografia f√≠sica, cartografia i d hist√≤ria de la cartografia per tractar el tema amb tota la propietat, rigor i seriositat que es mereix, sense c√≥rrer el risc de caure en l errada. I aix√≤ sense comptar la recerca de fonts i fons documentals. Quant a la primera q√ľesti√≥, i sense voler alterar l odre fixat a l √≠ndex, cal considerar el gran ajut que ha suposat la bibliografia consultada. De fet, la intenci√≥ inicial, per tal d entendre i interpretar la documentaci√≥, era la d assumir part de la carrera de Geografia en uns dies per fer un bon treball. La realitat, i especialment la capacitat de qui escriu van intervenir r√†pidament en el canvi de pretensions. Ha estat un bon ajut el Mapas y Civilizaci√≥n de Thrower 1. Un llibre 1 Mapas y Civilizaci√≥n. Thrower, Norman J.W. Ediciones del Serbal -Col. Estrella Polar- BCN

4 utilitzat en el pla d estudis de Geografia i que d una manera entenedora situa al lector i el posa a lloc en mat√®ria de representaci√≥ gr√†fica del paisatge i del territori. Tamb√© ha estat un valu√≥s descobriment El mapa com a llenguatge geogr√†fic 2. Un recull de textos hist√≤rics representatius de la hist√≤ria de la cartografia catalana des del segle XVII fins a mitjans del segle XX, corresponents a una desena d autors. Tot i que no deixa de ser una joia en mans d un prof√†, el que ha aportat m√©s llum a la comprensi√≥ tant de l evoluci√≥, com de la ra√≥ de ser de la cartografia catalana, en particular de la cartografia universal en general, √©s la magistral introducci√≥ del Professor Jes√ļs Burgue√Īo, que processa i explica d una manera espectacular els textos que cont√© el llibre. Tal ha estat l atracci√≥ que ha calgut, en m√©s d una ocasi√≥, aturar i posposar algunes lectures interessant√≠ssimes i apassionants per reprendre l elaboraci√≥ del treball, que era el que calia fer. Obert l espai de lloances, cal fer dos grans agra√Įments de manera molt especial. El primer a l Institut Cartogr√†fic de Catalunya, per obrir i posar a disposici√≥ de tothom el seu interessant, variat i valu√≥s fons documental, i particularment la Cartoteca. El segon al Museu Mar√≠tim de Barcelona, pel fons documental de qu√® disposa i el treball que fa, i de manera particular al personal de la Biblioteca i del Centre de Documentaci√≥, per la seva predisposici√≥, amabilitat i empatia.

Si b√© no de tanta grand√†ria, com el volum d informaci√≥, si igual d especials, per la import√†ncia de la informaci√≥, els agra√Įments a l Abelard Chimisanas per la seva feina de rescat i estudi de la hist√≤ria de Montgat, al Museu de Badalona, per algun llibre que ha calgut ser consultat, i a la N√ļria, per l assessorament en el tractament d imatges, per les traginades de llibres i per ser amiga. Presentaci√≥ i objectiu Aquest treball no pret√©n ser un document magistral sobre cartografia cient√≠fica ni un tractat de geografia a l √ļs d un territori determinat. Com s ha expressat en les consideracions pr√®vies, el tractament amb un m√≠nim de solv√®ncia cient√≠fica requereix un nivell de coneixements de geografia i cartografia que l autor no t√©. Aix√≠, el present document vol ser una passejada per la hist√≤ria d un tros de terra, muntanyosa, que arribava fins al mar, i la manera com l ha vist l home al llarg del temps, a l hora de representar-lo sobre el paper. Posant un peu en el que √©s la metodologia, s incorporen alguns textos i/o imatges, refer√®ncies de l √®poca, que poden il lustrar el context i el moment hist√≤ric. Com s ha dit, l objectiu √©s mostrar de manera molt gr√†fica l evoluci√≥ que ha viscut en la cartografia el Tur√≥ de Montgat a trav√©s de la hist√≤ria i les diverses maneres de representar-lo i els noms que se li ha donat a l hora de fer-ho. Metodologia i recerca documental. Quant a metodologia de treball, es poden destacar tres fases. La primera la recollida d informaci√≥ tant gr√†fica com escrita. Base documental. Per tal de proporcionar material de treball, s ha consultat i descarregat en format digital molt fons gr√†fic de l ICC (Institut Cartogr√†fic de Catalunya).

S ha consultat la 2 El mapa com a llenguatge geogr√†fic. Recull de textos hist√≤rics (ss.xvii-xx) Jes√ļs Burgue√Īo. Societat Catalana de Geografia Institut d Estudis Catalans- BCN5 Cartoteca de l ICC. De la Cartoteca, els apartats seg√ľents: Mapes de Catalunya (segles XVII XX), Mapes d Espanya (segles XV-XX), Mapes d Europa (segles XVI-XX), Vistes d indrets de Catalunya i de tot el m√≥n (segles XVI XX), aix√≠ com algunes de les col leccions de fotografies disponibles a la Cartoteca. Feta una primera tria online, es van descarregar m√©s de 180 arxius gr√†fics per a la seva an√†lisi amb m√©s detall. S han trobat diversos mapes que s√≥n versions d altres en qu√® nom√©s varia l any de la edici√≥ i/o la seva inclusi√≥ en un atles determinat per√≤ que a banda d aquestes q√ľestions no tenen difer√®ncies substancials amb els originaris o primeres versions. Tamb√© se n han descartat pel fet que per l escala de reproducci√≥ emprada, no reprodueixen el Tur√≥. Per q√ľestions d espai tampoc es reprodueixen tots els exemplars on hi consta i es pot identificar el Tur√≥. L ICC ha estat la font m√©s important en quantitat i qualitat de documentaci√≥. Les dues visites al MMB (Museu Mar√≠tim de Barcelona) tamb√© han aportat algunes dades i documents molt interessants. Un derroter de Costas de Espanya del Mediterr√°neo, Carta esf√©rica desde Cabo Oropesa a Cabo de Creux, de Vicente Tofi√Īo (Brigadier de la Real Armada y Director de las Academias de Guardas Marinos, de 1786, entre d altres.

Tamb√©, per tal d aconseguir i d ampliar informaci√≥ d alguns mapes s ha consultat el tom 19 de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, de Enciclop√®dia Catalana, en la seva versi√≥ de novembre de Un volum altament recomanable, que viatja per la hist√≤ria de la cartografia catalana amb noms i cognoms, i que, per altra banda, il lustra i amplia informaci√≥ sobre alguns dels mapes que es poden trobar en aquest treball. La segona fase se centra en la tria i selecci√≥ de les imatges i es t√© en compte la data, la resoluci√≥ i el grau de detall i sobre tot, la informaci√≥ que proporciona respecte al Tur√≥. En aquesta mateixa fase es documenta i es contextualitza, en la mesura del que permeten la bibliografia i les fonts consultades, el disseny, l autor i el moment hist√≤ric. La tercera fase suposa sintetitzar en gran mesura i portar un nombre limitat de dissenys al paper. La lectura de la s√≠ntesi hist√≤rica ha de posar en situaci√≥ el lector i donar una refer√®ncia de l esdevenir del Tur√≥ per despr√©s, veient la part m√©s gr√†fica del treball, es faci una idea i associ√Į la lectura, les imatges i l escenari hist√≤ric. SITUACI√ď Marc geogr√†fic Montgat √©s el municipi m√©s meridional e la comarca del Maresme, tocant per l extrem sud amb el Barcelon√®s. El terme municipal s est√©n de manera longitudinal de forma paral lela a la costa. T√© una extensi√≥ de 2,83 quil√≤metres quadrats i uns 1830 metres de platja. Limita per ponent amb Badalona, amb Alella i El Masnou per sol ixent, i per tramuntana amb Tiana. √Čs un del termes municipals m√©s petits de la comarca. El territori de Montgat est√† definit per diversos turons de notables riquesa geol√≤gica. Quant a la hidrografia, el municipi √©s travessat per diversos torrents i rieres que van a parar a mar. El tur√≥, en concret, ha patit diverses i notables 4

6 transformacions. Des de talls profunds per a fer passar una carretera fins a explotacions a cel obert d extracci√≥ de pedra. El tur√≥ tamb√© allotja el que hist√≤ricament ha rebut el nom de La foradada, el primer t√ļnel pel ferrocarril de la pen√≠nsula ib√®rica. S√≠ntesi hist√≤rica Alguns jaciments arqueol√≤gics localitzats a Montgat confirmen l exist√®ncia d assentaments que es van desenvolupar des de l √®poca Ib√®rica fins a la plena romanitzaci√≥. Destaca el Tur√≥ de Montgat on es van trobar indicis d ocupaci√≥ en forma de poblaci√≥ entre els segles IV i I a.c. Es desconeixen moltes caracter√≠stiques per la destrossa sistem√†tica que ha patit el tur√≥ al llarg dels segles. Tamb√© s han constatat assentaments rurals d √®poca romana a la zona del Tur√≥ de Montgat i d altres. Algunes fonts han identificat el Tur√≥ de Montgat amb el Promontorium Lunarium del bibliotecari, astr√≤nom i cart√≤graf Claudi Ptolomeu (s. II d.c.), que es correspon amb el nom llat√≠ d un cap de costa situat entre B√¶tulo (Badalona) i Diluron (Matar√≥). El tur√≥ avan√ßat sobre el mar podria haver estat un lloc d observaci√≥ de fen√≤mens astron√≤mics. Per altra banda, altres autors han identificat el Promontorium Lunarium amb el Cap de Tossa, el Montcabrer i fins i tot amb Montju√Įc. L assentament del Tur√≥ de Montgat va tenir continu√Įtat durant l √®poca medieval i consta que en el cim hi havia un castell. Aquest fet est√† documentat des principis del s. XI. Radulfus dona el castell de Monte Katum al cenobi de Sant Cugat. Dono namque ibidem kastrum meum vocitatum Monte Katum, cum ipsa turre vel cum omnia que ad ipsum kastrum pertinent. Qui est ipsum kastrum in suburbio Barchinona, iusta littore maris...

Alguns anys m√©s tard, aquest canvi de propietat torna a apar√®ixer documentat, quan √©s constata que van ser Radulfus i la seva cunyada Ermengarda els que van vendre el castell i les seves pertinences a l abat del mateix monestir, el senyor Oth√≥. M√©s endavant, el Castro Monti Chato apareix citat en un document datat l any 1055, de donaci√≥ de l esgl√©sia de Santa Maria de Badalona. Quasi dos segles m√©s tard, el rei Jaume I confirma el Castrum de Montecatho dins les possessions del monestir de Sant Cugat. L any 1320, es fa un comunicat amb els l√≠mits territorials concedits al Consell de Cent, entre els quals s esmenta Montgat. Tamb√© s afegeix la obligaci√≥ de construir-hi forques de pedra per tal de delimitar la Ciutat Comtal. El castell, amb el temps, esdevindr√† un punt de guaita sobre la ciutat de Barcelona que ser√† ocupat per un guarda permanent delegat pels consellers. Consta que la torre va ser reconstru√Įda. Un dels guardes va adquirir la llic√®ncia per construir una capella al costat del castell que va ser bene√Įda i dedicada a Sant Joan Baptista, Sant Roc i Sant Sebasti√†. En plena guerra dels Segadors, el castell fou utilitzat com a pres√≥ fins que se n apodera la corona. La ciutat de Barcelona en recuperar√† la propietat durant la segona meitat del segle XVII. La torre va ser restaurada. Amb la guerra de Successi√≥, les tropes de Felip V enderroquen la construcci√≥. S hi construir√† una petita for√ßa que s utilitzar√† com a sistema defensiu de costa. Se sap que l enginyer militar Miguel Moreno, l any va fer el pl√†nol de la casa fuerte 5

7 llamada Castillo de Montgat. Durant la guerra del Franc√®s va canviar de mans en diverses ocasions per finalment ser recuperada pels somatents l any A mitjans del segle XIX es comen√ßa a construir la primera l√≠nia ferrovi√†ria de la pen√≠nsula ib√®rica, Barcelona-Matar√≥ i que transcorria paral lela a la costa. El tur√≥ va suposar un obstacle en el recorregut de la l√≠nia, per la qual cosa es va decidir fer-hi un t√ļnel. Va ser, en conseq√ľ√®ncia el primer de l estat, com la l√≠nia. El t√ļnel va ser excavat a pic i pala i la pedra que s extreia era estesa a la via. Un cop acabat el t√ļnel, la pedra per la via es va seguir extraient del tur√≥, aquesta vegada de la part superior. Quant a la evoluci√≥ de la t√®cnica de representaci√≥ gr√†fica de la geografia, i els m√©s destacats cart√≤grafs, destaca de gran manera el referent fins ben entrat el segle XV que no √©s un altre que Claudi Ptolomeu. Va viure durant el segle II d.c. Va ser bibliotecari a Alexandria, astr√≤nom i cart√≤graf. De Ptolomeu va quedar la seva contribuci√≥ espec√≠fica a la cartografia, juntament amb material d altres savis, ala seva guia per fer mapes anomenada Geographia. La Geographia de Ptolomeu cont√© les instruccions per fer projeccions cartogr√†fiques i donar tractament al material cartogr√†fic de la √®poca. Amb tot, no hi la plena certesa que Ptolomeu fes mapes. L obra de Ptolomeu ha arribat als nostres dies a trav√©s de c√≤pies posteriors conservades en l Imperi Bizant√≠. Els textos grecs de la Geographia es van rescatar de Constantinoble i es van traduir al llat√≠ a Flor√®ncia l anys Els experts afirmen que els mapes ptolemaics tenen millor qualitat, en termes de delineaci√≥, que els mapes mappaemundi medievals.

A banda de Ptolomeu i el Promontorium Lunarium referint-se probablement al Tur√≥ de Montgat, l evoluci√≥ de com s hi ha adre√ßat els cart√≤grafs √©s curiosa i diversa. L any 1567 el dibuixant neerland√®s Hoefnagel dibuixa una vista de Barcelona, en la que inclou la silueta del Tur√≥ amb el seu castell. Barcelona. De Hoefnagel, Braun i Hogenberg. Any de l original Vista n¬ļ 1 d'una s√®rie de 2. Publicat dins: Civitates orbis terrarum. Col√≤nia: Braun i Hogenberg, Text en franc√®s. Font ICC. Detall on s observa imatge del castell¬† L any 1578 el cart√≤graf Gerardus Mercator, en el seu mapa de la pen√≠nsula ib√®rica inclou Montgat, amb el nom de Lunarium Promontorium. L any 1603 el cart√≤graf flamenc Johannes B. Vrints inclou M.Gat al seu mapa de Catalunya. A partir d ac√≠ s√≥n nombrosos els cart√≤grafs, practicament tots estrangers, que en els seus mapes marquen el tur√≥ de Montgat: Gerardus Mercator (1619), Willen Janszoon Blaeu (1635), Christophe Tassin (1645), P√®ire de Marca (1644). Sovint hi dibuixen el castell i gaireb√© tots ho indiquen com M.Cat, si b√© el compte de Darnius en el seu mapa del 1705 ja ho fa amb el nom de Mongat. Les escoles militars d enginyers van assolir un paper important en la formaci√≥ de cart√≤grafs, donada la gran import√†ncia d aquesta mat√®ria en situacions de guerra i conflicte armat. El clima b√®l lic va ser especialment viscut a Catalunya en tant que escenari habitual dels enfrontaments i lluites permanents entre castellans i francesos (austriacistes i borb√≤nics) els segles XVI i XVII. Dir tamb√© que com en molts altres oficis, cadasc√ļ tenia les seves pr√≤pies t√®cniques i maneres de fer. Aix√≠, hi havia qui es preocupava de trepitjar el territori anotant totes les descripcions, i tamb√© hi havia qui recollia notes d altres per elaborar els seus mapes, feina que s havia de fer, segons alguns, a casa, i com a mostra un an√≤nim publicat en el segon volum dels Principios geogr√°ficos aplicados al uso de los mapas publicats l anys 1783: El ge√≥grafo trabaja en su casa, teniendo a la vista papeles varios de un mismo terreno, que compara, y adapta lo que seg√ļn su buena cr√≠tica es m√°s perfecto...

Segons aquesta postura s explicarien algunes difer√®ncies i evidents errors tant en el nom d algunes poblacions com en la seva ubicaci√≥ geogr√†fica. Tamb√©, i a mode d an√®cdota, per√≤ molt significativa i descriptiva √©s la rivalitat de dos cart√≤grafs catalans i coetanis, en Josep Aparici i l Oleguer Taverner, comte de Darnius. El primer fill de comerciant i simpatitzant de la causa austriacista a la guerra de Successi√≥. El segon, comte de Darnius, noble i militar, partidari de la dinastia borb√≤nica i que realitzar√† la seva obra cartogr√†fica gr√†cies a la constant comunicaci√≥ amb els enginyers militars francesos. Usos El Tur√≥ de Montgat, a banda de servir com a lloc destacat de vigil√†ncia i defensa de la ciutat comtal, √©s, sense cap mena de dubte, i al llarg de la hist√≤ria, un referent per a la navegaci√≥ mar√≠tima i d aproximaci√≥ a Barcelona. No nom√©s com a punt quasi imprescindible en la major part de derroters sin√≥ com a element utilitzat a la zona per fer les famoses enfilacions. Les enfilacions s√≥n les l√≠nies de posici√≥ que s obtenen de fer coincidir dos punts o m√©s reconeguts de la costa sobre una mateixa l√≠nia. En base a aquesta t√®cnica i triangulant es poden fer localitzacions for√ßa precises amb l √ļs nomes de refer√®ncies visuals fixes. √Čs evident que l √ļs militar de la cartografia ha tingut un paper fonamental a l hora d elaborar estrat√®gies i prepara moviments de tropes en el territori. 7

9 RECULL DE REPRESENTACIONS GRÀFIQUES I DISSENYS DIVERSOS SECVNDA EVROPE TABVLA. Autor: Bernardinus Venetus de Vitalibus. Any original de l original Publicat dins: Geografia de Ptolemeu. Roma, per Bernardinus Venetus de Vitalibus, Mapa igual que a l'edició de Font ICC. Detall del Promontorium Lunarium i de la localització entre Betulon i Diluron. 8

10 Tab. II Europæ, Hispaniam ac Lusitaniam complectens. Autor: Mercator i Kempen (editor). Any de l original Publicat probablement dins de la primera edició dels mapes de Ptolomeu feta per G. Mercator: Tabulae Geographicae Cl. Ptolomei...Colònia, G. Kempen Font ICC. Detall del Promontorium Lunarium, una vegada més entre Badalona i Mataró (Betulon i Diluron) 9

11 Tabvla secvnda de Evropa. Hispania antiqva. autor: Nicoló Tedescho i Francesco Berlinghieri. Interpretació de Ptolomeu. Any de l original Publicat dins Geografia di Francesco Berlinghieri secondo... Ptolomeo. Florència, per Nicolo Todescho, Font ICC. S observa un cop més el Lunario Pr entre Betulone i Dilurone, això si, exageradament desplaçat al Nord Est de Barcinon. 10

12 Hispani√¶ Regnum. Descrittione del regno della Spagna. Text impr√®s i notes manuscrites afegides probablement durant el s. XVII. Autor: Magini i Galignani, B. I G. (editors) en base a la Geographia de Ptolomeu. Any de l originial Probablement editat a la Geografia de Ptolomeu editada per G.A. Magini a Ven√®cia. La primera edici√≥ italiana √©s de 1598 aproximadament. Aquesta edici√≥ t√© la particularitat que situa el Promontorium Lunarium m√©s al Nord-Est i tocant la grafia que es refereix a Palam√≥s i Emp√ļries. Font ICC. Detall de la ubicaci√≥ del Promontorium Lunarium, despla√ßat de la zona on probablement el va situar Claudi Ptolomeu origin√†riament. 11

13 Hispania Secvnda Evropæ Tabvla. Reproduint Ptolomeu, l autor és Jacobus Pentius de Leucho. Any de l original Publicat dins la Geografia de Ptolemeu. Venècia. Jacobus Pentius de Leucho, a edició de mapes a 2 tintes. Font ICC. En aquesta edició, l autor situa el Promontorium Lunarium per sota de Betulon i gairebé a la mateixa alçada que Barchinon. 12

14 Catalonia. Guiljelmus Blaeu. Autor Willem Blaeu. Any de l original Publicat dins de Atlas novus. Amsterdam. G. Blaeu, Ed. francesa (1a edició 1634) Font ICC En el detall d aquest mapa s aprecia la coincidència en el document de la referència al Turó de Montgat grafiat com a M.GAT i també el Lunarium Prom al Cap de Tossa. 13

15 Marca Hispanica sive Limes Hispanicus. hoc est Geographica description regionum qu√¶ in Catalonia continentur & in Comitatu Ruscinonensi. Autor Peire de Marca. Any de l original El mapa apareix en alguns dels exemplars de l'obra Marca Hispanica, sive Limes hispanicus, hoc est, geographica & hist√≤rica escriptio Cataloni√¶, Ruscinonis, & circumjacentium populorum. Auctore illustrissimo viro Petro de Marca archiepiscopo Parisiensi [...] Omnia nunc primum edita. Parisiis apud Franciscum Muguet, Amb documentaci√≥ sobre el Tractat dels Pirineus de Sembla que P√®ire de Marca ( ) va passar els anys 1648 a 1651 a Catalunya recollint dades per l'obra editada, despr√®s de la seva mort, pel seu amic √Čtienne Baluze. Font ICC. Tamb√© aquest disseny de Marca mostra de manera simult√†nia l exist√®ncia del Tur√≥ amb M.GAT per una banda i per sobre del Cap de Tossa el Lunar. Prom. 1416 Principaut√© de Catalogne et partie du Roussillon. Autor Daniel La Feuille. Any de l original Orla de vinyetes amb pl√†nols de 15 places fortes. Publicat per primer cop per Oorlogs tabletten. Amsterdam. La Feuille Mapa amb informaci√≥ eminentment militar. Font ICC En aquest mapa observem com, sense ajustar-se a proporcions del terreny, ja no apareix el Promontorium Lunarium, i de manera poc encertada situa el Tur√≥ de Montgat (M.GAT) just al sud de Badalona, en comptes de situar-lo a sobre. 15

17 Plan du si√©ge de la ville de Barcelone avec la carte de la c√īte de la mer depuis le cap de Cervere jusqu'aux environs de Llobregat. Dedi√© au Roy. Autor Beaulieu. Paris Publicat dins Les glorieuses conquestes de Louis le Grand (Primera edici√≥ 1694) Mapa al leg√≤ric a les campanyes militars de la corona francesa. Font ICC. Per com es destaca el Tour de Montgat es pot deduir la import√†ncia del Tur√≥ sobretot en la navegaci√≥ mar√≠tima en derrota i en les enfilacions. Tamb√© important com a posici√≥ de defensa tant de costa com del Cam√≠ Ral, via de comunicaci√≥ amb Fran√ßa. 16

18 Principatus Cataloniæ nec non comitatuum Ruscinonensis et Cerrataniæ nova tabula. Autor Johan B. Homann. Anys dels tres originals Nuremberg. Les tres edicions presenten pocs canvis tret de la cromatografia emprada. També cal puntualitzar que un dels exemplars va ser publicat dins el Neuer Atlas. En tots tres casos, la grafia de M.Gat destaca de gran manera respecte les poblacions el voltant. Font ICC. 17

19 Suitte des c√ītes d'espagne despuis le cap St. Martin jusqu'au cap. St. Sebastien avec les Isles de Mayorque, Minorque et d'yvice. Dedi√©e a Monseigneur le grand Prieur de France, General de les Galeres. Autor Michelot. Any de l original Es tracta clarament d un derroter. Es pot apreciar no nom√©s el grafiat del nom de Mongat sin√≥ tamb√© el tipus de construcci√≥. Font ICC 18

20 Carta esf√©rica desde cabo Oropesa a cabo de Creux... construida por D. Vicente Tofi√Īo. Autor Vicente Tofi√Īo de San Miguel. Any de l orginal S aprecia clarament tan el nom de Fte. De Mongat com el disseny d entrada al mar del Tur√≥. Font ICC i consultat i fotografiat al MMB. 19

21 Provincias de Barcelona y Gerona : parte de Catalu√Īa. Grabado por R. Alabern y E. Mabon Autor Albern, R. I Mabon, E. Any de l original original

22 Alguns derroters... 21

23 Fins aqu√≠ una redu√Įda mostra de l extens√≠ssim i abundant material cartogr√†fic on es pot apreciar la evoluci√≥ del Tur√≥ de Montgat segons el tractament que se li don√©s i la proced√®ncia del tractament. Dir que el Tur√≥ de Montgat, en l actualitat nom√©s √©s un nom i no √©s ni el rastre del que va ser segons la cartografia que en parla- 22

24 BIBLIOGRAFIA I FONS DOCUMENTALS Bibligrafia: - El mapa com a llenguatge geogr√†fic. Recull de textos hist√≤rics (ss. XVII-XX) ed. de Jes√ļs Burgue√Īo. Societat Catalana de Geografia i Institut d Estudis Catalans. Barcelona Mapas y Civilizaci√≥n. Norman J.W. Thrower. ediciones del Serbal. Col. Estrella polar. Barcelona Diccionario Geogr√°fico Estad√≠stico-hist√≥rico de Espa√Īa y sus posesiones de ultramar. Tomo XI. Pascual Madoz. Imprenta del diccionario geogr√°fico. Madrid Atlas de Barcelona. Galera, M.; Roca, F. i Tarrag√≥, S. Publicacions del Col legi Oficial d Arquitectes de Catalunya. Barcelona Derrotero de las costas de Espa√Īa en el Mediterr√°neo y su correspondiente de √Āfrica. Vicente Tofi√Īo. Imprenta superior. Madrid Tercera edici√≥n Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 19. Cartografia de Catalunya. Enciclop√®dia Catalana. Ed. Novembre de Hist√≤ria de Badalona. Joan Villarroya Dir.- Museu de Badalona. 2¬™ Edici√≥ Los ingenieros militares en Espa√Īa. Siglo XVIII: Repertorio biogr√°fico e inventario de su labor cient√≠fica y espacial. Capel, H. Publicacions Edicions Universitat de Barcelona. Barcelona Imatges per a la mem√≤ria. Ajuntament de Montgat 2001 Fons documentals - ICC Institut Cartogr√†fic de Catalunya Cartoteca - MMB Museu Mar√≠tim de Barcelona Biblioteca i Centre de Documentaci√≥ - Biblioteca UB Facultat de Geografia i Hist√≤ria. 23




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.