01-03-2020  (842 lectures) Categoria: Articles

La inconsciència històrica


La inconsciència històrica de tots els camins (no reconeguts) que ha llaurat la humanitat està en l'arrel de totes les disputes humanes. I no saber-ho no ens permet avançar cap a un món millor.

Manipular la realitat t√© un premi, en alguns casos. Per√≤, en general, a costa d'un alt preu, en la mesura que nega i legitima injust√≠cies, o b√© actes no reconeguts que es volen adaptar a la realitat. Per√≤ el preu m√©s alt √©s el que s'ha de pagar per no disposar d'una informaci√≥ vera√ß de la realitat, i el fet que aix√≤ no permeti enjudiciar degudament. Descon√®ixer la realitat √©s causa principal, no l'√ļnica, de tots els conflictes humans que tenen en les seves arrels una negaci√≥ de la mateixa. La causa de fons s'ha de buscar en totes les formes que exerceix la inconsci√®ncia humana, i tot el que nega o desat√©n. Per exemple: el canvi clim√†tic; les raons de les rebel¬∑lions socials davant els seus poders estatals; i tota la viol√®ncia f√≠sica i emocional que es genera al seu voltant.

Per√≤, al segle vint-iu, que ha comen√ßat amb una allau d'informaci√≥ in√®dita, s'ha impulsat aquesta nova consci√®ncia global, en la l√≠nia que ha identificat Manuel Castells, per√≤ el recorregut tot just ha comen√ßat. Avui dia es parla de not√≠cies escombraries, fake news o not√≠cies falses, d'arrel period√≠stica, que alguns mitjans titllen de ser intencionades. Per√≤ darrere d'aquesta gran veritat est√†, d'una manera no reconegut, la hist√≤ria oficialitzada, amb totes les seves virtuts i els seus defectes, que ha escrit la ploma aut√≤noma i segons com invisible de el poder dels que han servit a el gran capital simb√≤lic que ha edificat la inconsci√®ncia humana. La manipulaci√≥ de la realitat no es tracta d'una tend√®ncia recent, tot el contrari, des de temps immemorials ha estat una tend√®ncia d'all√≤ m√©s com√ļ, ja que fins aquesta era el gran capital ha pogut actuar amb molta m√©s impunitat, i d'una manera m√©s despietat, creant i fins i tot ceremoniando grans sacrificis.

La realitat de present sempre √©s interpretable, certament. Conviu amb diversos punts de vista, i es reconeix que aquesta situaci√≥ √©s normal, o com√ļ, com ho √©s discutir per aclarir les coses. Per√≤ aquest tracte √©s diferent quan es refereix al passat. √Čs a dir, amb el passat som menys cr√≠tics i m√©s condescendents, i el debat, d'existir, es troba en els matisos, ja que el consens de la hist√≤ria oficial s'ha imposat, algunes vegades de manera volunt√†ria i altres mitjan√ßant l'√ļs i el ab√ļs de la for√ßa. En el seu lloc s'ha constru√Įt el conjunt de cossos acad√®mics de la hist√≤ria, alineats al voltant de corrents culturals determinades, amb idees a mida dels estats i els poders als que serveixen (i dels que se serveixen) i els financen. I treballen per a aquesta cosmovisi√≥ consensuada sense ser-ne conscients, llevat merit√≤ries excepcions.

La memòria humana col·lectivitzada ha passat pel feltre de la interpretació forçada, en què s'ha perdut o oblidat la noció i el significat de la mateixa, resultat de el gran i extraordinari consens de la historiografia oficial que ha imposat l'hostilitat humana, amb el seu desig de conciliació, en nom de la pau i l'estabilitat, per d'aquesta manera justificar-se amb la promesa d'el foment de la prosperitat.

La realitat de el gran poder simb√≤lic que guia a la consci√®ncia humana √©s, d'alguna manera, una narrativa, i sempre ho ha estat. I tota narrativa es pot manipular. Per√≤ la manipulaci√≥ col¬∑lectivitzada en nom de la hist√≤ria s'ha convertit, resultat de la in√®rcia de les mutacions del capital simb√≤lic, en una hibridaci√≥ de moltes realitats, en qu√® conviuen veritats robustes amb veritats a mitges, i altres veritats que s'han manipulat, o ocultat. En un extrem m√©s inc√≤mode, fins i tot, es pot afirmar que s'han creat falses veritats que han passat a ser realitats, en la mesura que han aconseguit ser cre√Įbles, tot i que a la fi es despullin de part de la seva dimensi√≥ fantasiosa, o maliciosa. Per exemple, un tracte de fantasia, en aquest cas acompanyada d'un culte a l'√©sser hum√†, ha estat l'haver cregut que la Terra √©s el centre de l'Univers, i un altre m√©s malici√≥s el dir que, en nom de la fe, hi ha uns d√©us superiors a altres, que es poden genocidar, al costat dels qui creuen en ells. I qui diu d√©us diu profetes, pensadors o altres ide√≤legs que certs corrents han encimbellat per capitalitzar, i controlar, l'imaginari de l'evoluci√≥ de la cara de el poder, per donar un sentit a la seva constant mutaci√≥. La idealitzaci√≥, per b√© i per mal, ha alimentat a la hist√≤ria, en la mesura que aquesta s'ha transformat en la veritable i principal construcci√≥ de la cosmovisi√≥ de realitat. I ho ha fet fins a l√≠mits inimaginables per a la feble consci√®ncia col¬∑lectiva actual.

La hist√≤ria oficial √©s, en aquest sentit, el resultat m√©s evident de la manipulaci√≥ de la inconsci√®ncia humana, tot i que no es reconeix com a tal, en la mesura que s'ha institucionalitzat i, en aparen√ßa, ve acompanyada de fonts documentals. Per√≤, compte, la realitat documentada no √©s, necess√†riament, una veracitat. √önicament √©s un document, que t√© un significat i una ra√≥ d'existir. No tot s'ha d'entendre com una manipulaci√≥, certament, per√≤ hi ha moltes raons, en determinats casos, per suposar que aix√≠ sigui. √Čs molt senzill de comprendre. Imaginem que un governant o persona dotada de certs privilegis o responsabilitats dirigeix ‚Äč‚Äčgrans empreses, que escriuen part de el relat de la hist√≤ria que es vol rememorar. Per√≤ aquest personatge resulta que representa un poder m√©s gran que entra en desgr√†cia, i desapareix, de manera que es crea una crisi de legitimitats i en el seu lloc apareixen altres, i tot aix√≤ acaba amb una guerra m√ļltiple i uns poders intrusos, que desitgen imposar les seves voluntats.

Quan aix√≤ passa, qu√® fa el poder intr√ļs? Per comen√ßar, destrueix a tots els seus adversaris, o com a molt els d√≥na l'oportunitat d'afiliar al seu servei. Per√≤ pot donar-se el cas que el canvi de poders vagi de la m√† de la construcci√≥ d'una nova cosmovisi√≥, o d'una nova era que necessiti d'una revisi√≥ de la hist√≤ria. Es canvia la hist√≤ria i amb aix√≤ s'imposa una nova llei. Llavors, el canvi ha de ser estructural, i el poder intr√ļs destrueix la gl√≤ria de el personatge que va entrar en desgr√†cia, al costat de el poder que representava. Destrueix els documents i les proves del seu poder, i construeix-ne de nous, amb el suport de nous documents, que falsifiquen la realitat. O, fins i tot, si cal, esborra tota la seva exist√®ncia, o la seva ess√®ncia, si no √©s possible esborrar-la de el tot. Comprendre aquest aspecte √©s relativament f√†cil, i ho constaten certes proves reconegudes, que ens parlen de destrucci√≥ en la forma de grans persecucions, estigmes o difamacions, al mateix temps que de canvis d'identitat, i, d'una manera no prou reconegut, de destrucci√≥, manipulaci√≥ o falsificaci√≥ documental. Per√≤ el reconeixement no est√† a l'altura de la seva veritable manipulaci√≥. Es d√≥na el cas que si no √©s suficient alterar la hist√≤ria sempre queda l'opci√≥ de traslladar el poder ven√ßut i superat a el passat, per desubicarlo de l'√®poca que es vol reconstruir. Aquest √©s el cas de la reconstrucci√≥ del passat d'Egipte i la seva estreta relaci√≥ amb el poble jueu.

La seva hist√≤ria comuna s'ha enviat al passat, coincidint ambl inici de el projecte colonitzador cristi√†, de la m√† de l'empresa de l'evangelitzaci√≥ cristiana dirigida des de Roma. I amb aix√≤ s'ha constru√Įt, al seu lloc, una hist√≤ria llegend√†ria pel poder rom√† itali√†, que des de llavors ha passat a substituir el seu veritable passat greco-egipci i babil√≤nic, m√©s oriental. A dia d'avui aquesta tesi resulta o pot resultar temer√†ria, o fins i tot ofensiva, per√≤ no ho √©s. Colom, els Borja i tots els poders de Portugal, en nom de l'Orde de Crist, han estat art√≠fexs d'aquest canvi, per√≤ no en el sentit (ni en el temps) que se'ls d√≥na en el relat oficial, i que (falsament ) constaten els documents oficials. Al seu torn, el relat apocal√≠ptic de la destrucci√≥ de Babil√≤nia, de la B√≠blia cristiana, es refereix a aix√≤. Babil√≤nia √©s, i era, la capital d'Egipte, √©s a dir, el Caire. √Čs a dir, els textos sagrats tamb√© s'han enviat a el passat, i es basen en fets ocorreguts fa pocs segles. S√≠, hi ha raons, i proves, que ho demostren.

Vivim en un collage hist√≤ric de colossals dimensions, que tenen a veure amb l'√ļs i l'ab√ļs de poder aut√≤nom i incontrolable de la inconsci√®ncia humana. I unes de les seves manifestacions es concentra, d'una manera especial, en la tensi√≥ de l'epicentre de la terra m√©s santificada, Jerusalem, despr√©s d'haver caigut en desgr√†cia aparent altres centres, com ho s√≥n el Tibet, Egipte i la mateixa Roma italiana, despr√©s de haver destru√Įt el poder de l fonament m√≠stic occidental que en el seu moment ser un subcentre santificat: jueu i catalano-proven√ßal, que al seu torn va ser un reflex paral¬∑lel a un altre de principal: en aquest cas jueu, armeni, georgi√† i t√†rtar. I all√†, en aquestes terres, encara es viu aquesta lluita. Fins i tot, en certa manera, s'ha de relacionar amb el pols hist√≤ric de la catalanitat davant l'opressi√≥ castellana i francesa, si b√© aquesta ha estat despullada, en gran mesura, del judaisme, sent aquest un cas similar a el dels polsos escoc√®s, flamenc i veneci√† , davant els seus respectius poders estatals. Per√≤ el major pols, el pols global, √©s el que exerceix el Gran Capital, amb maj√ļscules, davant tots els estats que, militaritzats, sotmeten als seus propis conciutadans.

S'ha perdut l'horitz√≥ de la perspectiva de la mutaci√≥ de el poder simb√≤lic. Vivim en una inconsci√®ncia hist√≤rica, que tot just comen√ßa a prendre forma en la consci√®ncia col¬∑lectiva. Com s'ha apuntat, a l parlar de la manipulaci√≥ de la hist√≤ria hem de veure la l√≤gica de la idealitzaci√≥ de la realitat, ja sigui per exagerar alguna cosa o per amagar el contrari. I aquesta pr√†ctica √©s molt humana, i sol anar de la m√† de l proc√©s de maduraci√≥ de les persones, pobles, religions o identitats diverses en el sempre lent i complex proc√©s de reconeixement mutu. Tot aix√≤, sense ser conscients de la seva vinculaci√≥, ha deixat el seu efecte en el relat hist√≤ric oficial, creant al seu torn m√ļltiples anomalies. Sense anar m√©s lluny, serveixin d'exemple les guerres religioses o imperials, en nom de D√©u o del gran capital, i totes les aberracions de la realitat que han deixat escrites. En certa manera, comprendre aquest lla√ß permet obrir una porta en general tancada, que condueix a la contemplaci√≥ de la l√≤gica contradicci√≥ inherent entre les evidents manipulacions de la realitat, que constaten totes les disputes humanes, i la fe cega en el relat de la hist√≤ria oficial, que s'ha sacralitzat, convertint-se en el fonament √ļltim de totes les lleis, tant de les justes com de les que no ho s√≥n.

Però l'anomalia de la realitat legitimada té un fonament lògic, que permet avançar en la presa de consciència de les seves debilitats, quan es comprèn millor el procés de la seva construcció.
D'una banda, es troba la malaptesa humana a l'hora de construir un origen div√≠ de la vida i de la humanitat, i la pretensiosa idea de posar-li data, en nom d'un text sagrat que aix√≠ ho afirma. Aquest tema no √©s en absolut menor, ja que, m√©s enll√† de ser un exercici de fantasia de dubtosa idone√Įtat, a causa d'aix√≤ s'han establert les bases de la dilataci√≥ de la hist√≤ria. √Čs a dir, la hist√≤ria realment documentada √©s molt m√©s breu del que s'afirma, i aix√≤ √©s degut al fet que s'ha creat una obra a mida de l'autoritat de grans poders que han pret√®s eternitzar-se. D'aquesta manera, la breu hist√≤ria real s'ha acabat per convertir en una hist√≤ria dilatada i duplicada en el temps, per exemple, creant dos grans Gr√®cies, una cl√†ssica i una altra medieval, quan en realitat s√≥n la mateixa, tal com ha desxifrat Anatoly Fomenko .

De fet, aquesta √©s la ra√≥ de l salt discontinu d'aproximadament mil anys entre l'enginyeria, l'arquitectura i l'escultura cl√†ssica i la seva evident continu√Įtat amb la equivalent renaixentista, en la qual l'√ļnic canvi √©s la seva cristianitzaci√≥. S'ha fet de tal manera que, fins i tot, s'ha enviat a l passat el pensament, la ci√®ncia i l'astronomia grega medieval, i s'ha pret√®s imposar la idea que es recupera a la fi de l'edat mitjana. Per√≤ aix√≤ tan evident no es reconeix, i pel cam√≠ (o millor dit en la seva arrel) es deu comprendre que s'ha desitjat crear un origen aut√≤nom tant de Jes√ļs com de tots els regnes cristians, i amagar d'aquesta manera que tot ha estat, en gran mesura, una mutaci√≥ d'identitats que ha anat de la m√† d'un proc√©s historizador per d'aquesta manera legitimar. Per fer-ho possible, sota el jou de el gran capital simb√≤lic que orienta la consci√®ncia humana, s'ha lliurat a la humanitat les grans cr√≤niques dels cronistes reials i els grans testimonis de sants i profetes, al costat de la inestimable "ajuda" dels historiadors de l'antiguitat que es posen de moda a l'anomenada Era Moderna. Tots ells s√≥n la ploma oculta d'aquesta gran distorsi√≥ de la realitat, que ha redactat la pseudohistoria oficial i la seva idea associada. Malgrat ser una gran obra, no mancat de bones voluntats, malgrat tot, √©s el major frau, o, m√©s ben dit, la major deshonestedat col¬∑lectivitzada mai creada per la inconsci√®ncia de l'√©sser hum√†.

D'altra banda, darrere de la gran i clamorosa evidència que vivim en un escenari cultural, històric i cronològic deshonest, se sumen els lamentables genocidis, crims, persecucions i difamacions que la humanitat ha liderat, en nom de fes divinitzades o imperialismes de diferent naturalesa, és a dir, dinàstics, culturals, comercials o simplement ideològics. Ens referim a tot el que la humanitat ha fet per legitimar l'injustificable, després d'un menyspreu i una lluita infames, en el qual la intel·ligència i les ments més hàbils no han aconseguit raonar solucions més amistoses, basades en la llibertat de les voluntats en conflicte, resultat de la immaduresa humana a l'hora de resoldre els errors que ella mateixa nega, inconscientment. Pel camí, s'ha alimentat el culte a la violència humana, i una infinitat de farses i mentides, acompanyades de mitges veritats, que no ajuden de cap manera a fer un sa revisionisme històric.

Una conseq√ľ√®ncia d'aquesta gran distorsi√≥ hist√≤rica √©s la causa de certa toler√†ncia a una realitat mal dissenyada, en la mesura que ha estat capa√ß d'apaivagar a les ments m√©s cr√≠tiques, i aix√≤ ha relaxat les √†nsies de venjan√ßa i el sentiment d'indignaci√≥ que les alimenta . Per√≤ aquesta situaci√≥ ha creat una altra conseq√ľ√®ncia de calat major, que s'ha de comprendre si se li vol donar una resposta raonable. Manipular la realitat ha constru√Įt una dissociaci√≥ cognitiva que no permet avan√ßar en la maduresa i la responsabilitat humanes, i aix√≤ condueix, inexorablement, a conflictes perpetus ja desatendre temes cabdals, com els drets humans, els drets ambientals o altres moltes m√©s fronteres entre la viol√®ncia reconeguda i la no reconeguda, com ho s√≥n la compet√®ncia pel poder i tot el crim organitzat (militaritzat) que s'est√† agreujant dia a dia, aix√≠ com totes les altres lluites en nom de les identitats aparentment irreconciliables.

Després de tota manipulació, independentment de si darrere hi ha bona o mala voluntat, o sentiments d'angoixa o patològics, apareix un ésser manipulador. I quan aquests éssers treballen a l'uníson, enaltits per les seves raons, les que siguin, esdevenen veritables depredadors de la ignorància de la inconsciència històrica, i la reprodueixen al seu voltant. Sense haver estat la seva intenció, la ignorància de la manipulació de la història, i de la realitat, que actualment protegeixen els academicistes de la història oficial, sota la pressió del gran capital simbòlic, ha estat una arma de doble tall les fulles (si volem realment avançar en la construcció d'un món millor) s'han de descobrir per després desposseir de la seva capacitat de ferir, tallar i acabar amb tota possibilitat de reconciliació entre el passat de la humanitat i el seu present hostil per, d'aquesta manera, encarar el futur de una manera més conscient i responsable.

(*) Andreu Marfull Pujadas, Professor en Planificació i Geografia Urbana a la Universitat Autònoma de Ciudad Juárez, Mèxic.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.