El 1547 l'emperador Carles V —per a nosaltres Carles I d'Espanya i V d'Alemanya— va enviar una carta xifrada a Jean de Saint-Mauris, el seu ambaixador a la cort francesa, confiant-li un missatge secret. Llevat del destinatari de la missiva, presumiblement els espies i criptoanalistes al servei del monarca francès Francisco I, i per tant, també el rei gal, ningú més hauria tingut accés a la informació continguda en la misteriosa carta, que avui dia es conserva a la Biblioteca Stanislas

Faltava molt poc per al dia dels enamorats de 1989 quan el llavors director general de l'ONCE, Miguel Durán, va rebre una trucada al seu despatx del madrileny carrer Prado, a un pas del Congrés dels Diputats i l'Hotel Palace. A l'altre costat del telèfon va esclatar la veu d'Alberto Cortina: "Tengo que verte", li va dir. Anava a contar-li el de les fotos de la seva nòvia, Marta Chávarri, marquesa de Cubas, casada encara amb Fernando Falcó. Ja estaven fetes les fotos d'Interviú que

ER, o EIIR, era l'anagrama reial de la reina. L'ER significa Isabel Regina, "Regina" que significa reina en llatí. El II és per marcar que va ser Isabel II. Tanmateix, a Escòcia no s'utilitza el II, ja que Escòcia no reconeixia Isabel I, sinó que estava governada per Maria Reina dels Escocesos. L'EIIR de la reina apareix als cascs policials i a les bústies