La història de Telesincro

 

Fundada el 23 de març de 1963 per Antonio Clavell i Joan Majó, és considerada la primera empresa d' informàtica espanyola. En els seus orígens realitzaven activitats relacionades amb els automatismes industrials.

 

Winner/Contafac

 

El seu primer ordinador va ser el Factor-P (Es creu que prèviament va ser anomenat Winner/Contafac), llançat el 1966 a un preu de 200.000 Pessetes, que consistia en una màquina d'escriure IBM i en una unitat electrònica que realitzava les operacions necessàries per imprimir factures. Els "programes" d'aquests equips eren cablejats, per la qual cosa crear programari per a aquests equips era bastant complex, es necessitava bona il·luminació i una lupa per canviar els fils de lloc o enfilar-ne d'altres, aquest treball era generalment realitzat per un grup de dones.

Grup de dones que s'encarregaven del cablejat del programari
Segons es deia aquesta tasca era molt laboriosa, però alhora bonica si t'agradaven les manualitats, cada placa amb un programa podia arribar a tenir més de 10.000 enfilats, quan es feien aquests no hi podia haver cap error o caldria rebutjar la placa sencera, segons el temps anava passant, cada vegada era més difícil realitzar aquesta tasca.
Així eren les plaques amb programes del Factor-P
El Factor-P tenia uns 128 bytes de RAM en matrius de nucs de ferrita. Aquest ordenat va ser dissenyat per Joan Majó i Jordi Vidal, tot i que se li atribueix més l'autoria al segon. Aquest equip utilitzava també alguns circuits integrats de Philips, que no eren completament electrònic. Amb el temps, Jordi Vidal va suggerir que es fes servir un oscil·loscopi per detectar i corregir problemes als Factor-P, cosa que va ajudar a millorar el model. Quan es va llançar al mercat, aquest equip va ser un èxit en vendes, venent-se desenes de models al poc de treure'ls a la venda, el Factor-P va fer ombra a equips similars de la competència, com Nixdorf i Olivetti.
Fulleto del Factor/Contafac en el qual es poden observar les parts internes
Aquest ordinador va catapultar Jordi Vidal al lloc de dissenyador principal de Telesincro i va començar a realitzar millores en el Factor-P com duplicar la memòria, aquests models millorats van ser llançats com a nous ordinadors cada any, després del Factor-P, va arribar el Factor-Q, després el Factor-R i posteriorment el Factor-S, cadascun d'ells amb múltiples millores sobre el model anterior, operant aquests dos últims amb fitxes de banda magnètica.
Factor-Q


El Factor-Q va ser llançat el 1967 juntament amb el Factor-R duplicant aquest últim la quantitat de memòria del Factor P, a més de tenir algunes millores més, que conviuria amb el model posterior, el Factor-R, les principals diferències del qual eren l' addició de 5 instruccions i que aquest tenia 64 registres, 32 més que el seu antecessor. A més el Factor-R utilitzava targetes magnètiques en comptes de cinta perforada.
Fulleto sobre el Factor-R

Però la gran novetat que portaven amb si el Factor-Q i el Factor-R era que eren programables, utilitzaven el seu propi llenguatge de programació anomenat Q&R, creat per Ramon Tojada. Després de llançar tots aquests equips al mercat, el 1972, Telesincro tenia el 16% del mercat espanyol del sector dels ordinadors d'oficina, sent el número 3 en vendes a nivell nacional, una cosa curiosa és que fins i tot van arribar a ficar-se al mercat dels computadors de països veïns com França i Portugal, on es van vendre alguns equips seus.
Fulleto de publicitat del Telesincro Factor-S
Després de tot això, el 1971, es va llançar el Factor-S, un dels primers "MiniOrnadors" europeus, que molts consideren que va estar molt avançat al seu temps, utilitzava un sistema de memòria externa anomenat "Tambor Magnètic", que seria un dels primers precursors europeus del disc dur i tenia el seu propi sistema operatiu, també dissenyat per Ramon Tojada, a més de tot això permetia guardar dades i programes en cassettes. Aquest equip imitava l'aparença dels IBM 360 i en el moment, va ser vist com un Mini IBM per 10 vegades menys. Aquest equip, anys més tard del seu llançament, el 1975, es venia per unes 165.000 pessetes el model més bàsic i per unes 220.000 pessetes per als models més ben equipats. Tot i que no tot era perfecte en aquest equip, un dels defectes que tenia era que només podia ser programada en llenguatge màquina, cosa que era molt complexa per a la gran majoria de persones.
Tambor magnètic, un dels primers precursors europeus del disc dur
Durant aquesta època Telesincro va arribar a facturar aproximadament 435 Milions de pessetes anuals, arribant a tenir també cosa d'uns 500 empleats. Es podria dir que en aquest moment se'ls podria considerar com l'IBM espanyola, per desgràcia, aquesta situació no es mantindria per gaire temps.
Enginyers de telesincro a principis-mitjans dels 70
El 1975, Telesincro pateix un important biaix en vendes, possiblement derivada de la crisi del petroli del 73 i de l'entrada d'IBM i altres empreses al mercat espanyol. Les seves vendes es redueixen a menys de la meitat i la seva quota de mercat descendeix considerablement, passant a ser la quiten empresa del mercat. La fi d'aquesta empresa no trigaria a arribar ja que el 1976 va ser adquirida per Secoinsa, a partir d'aquí seguiria funcionant, però els seus següents equips, com el Sèrie 10 serien venuts sota la marca Secoinsa, el 1985 part de Telesincro seria venuda a Bull, per a la qual fabricarien alguns terminals.
Terminal bancari Bull Telesincro TDT 16P
Després del 85 es pressuposa que Telesincro es va dedicar principalment a la fabricació de terminals Minitel i TPVs entre altres coses fins que va ser venuda per Bull a Ingenico el 1999, després d'aquesta venda no he pogut trobar registres de cap dispositiu venut amb la marca Telesincro encara en el, per la qual cosa pressuposo que havia de ser absorbida i va desaparèixer en algun moment de principis de la dècada del 2000, arribant així el final de la història de la primera empresa d'informàtica espanyola.

_____________________________________________________________________________________


Telesincro: l' empresa del primer ordinador totalment espanyol