L’any 1946, va ser un any clau per a la indĂşstria catalana d’estris d’escriptura. Aquell any, Manufacturas Vicurvi , SL, empresa fabricant d’estilogrĂ fiques propietat dels germans Vila Sivill i de Baldomer CuriĂ , produĂŻa el primer bolĂgraf del continent europeu, nomĂ©s 3 anys desprĂ©s que l’hongarès Lászlo Biro patentĂ©s a l’Argentina l’esferogrĂ fica, el primer bolĂgraf de la història, i menys de dos anys desprĂ©s de la comercialitzaciĂł d’aquest estri als EUA. Aquell mateix any, els germans Vila Sivill i CuriĂ van aconseguir produir el primer bolĂgraf retrĂ ctil d’Europa.
El mot bolĂgraf tambĂ© Ă©s un invent catalĂ d’aquell any 1946, concretament d’Amadeu ArbolĂ©s Vidal, que tambĂ© maldava per aconseguir fabricar aquest nou artefacte i que, prèviament a aconseguir-ho, va tenir l’enginyosa idea d’ajuntar el terme “bol” (de bola) i el mot grec grafos (“escriptura”) i registrar el terme “bolĂgraf” com a marca. D’aquesta manera, impedia que els altres fabricants poguessin fer-lo servir i els obligava a buscar altres noms com “plomes de bola” o “Atomica” per a designar el nou invent, fins que el 1960, la Real Academia Española de la Lengua va adoptar la paraula com a genèrica i va generalitzar el terme.
El que semblava un invent prometedor, que havia de substituir definitivament les plomes estilogrĂ fiques, va patir una crisi sobtada de confiança del mercat pel fet que la tinta dels bolĂgrafs s’assecava al cap de 6 o 7 mesos. Les reclamacions en massa de clients que se sentien enganyats van comportar greus problemes econòmics a les empreses fabricants. Algunes, com la dels Vila Sivill, van tornar a focalitzar la producciĂł en les plomes estilogrĂ fiques. El bolĂgraf semblava condemnat a l’extinciĂł.
La situaciĂł va tornar a fer un gir dramĂ tic, l’any 1953, quan els Vila Sivill van saber copsar les possibilitats que el plĂ stic podia oferir per al perfeccionament del bolĂgraf. El maig d’aquell any, patentaven un “nou bolĂgraf caracteritzat perquè la portapuntera i el dipòsit de tinta formen una peça Ăşnica, el conjunt de la qual estĂ constituĂŻt per un cos tubular”. La patent dels Vila Sivill s’havia avançat uns quants mesos a la Marcel Bich que registraria els seus famosos bolĂgrafs Bic -de cos hexagonal de plĂ stic i de punta rodona de tungstè que reduĂŻen les taques de tinta-, que tindrien un èxit aclaparador.
L’avantatge que els donava haver registrat la patent abans que Bich va suposar que l’empresa francesa es veiĂ©s obligada a establir un acord comercial de producciĂł amb els Vila Sivill pel qual aquests fabricarien el cos exterior dels bolĂgrafs i els francesos els subministrarien les cĂ rregues de tinta.
Armand Sanmamed
2/05/2017
Per saber-ne més:
Verdaguer Vila-Sivill, Albert. Josep Vila Sivill (1904-1967). Barcelona, 2016
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: