17-03-2023  (154 lectures) Categoria: Articles

Napoleó i el català

  • Un llibre sobre l'enquesta imperial de les lleng√ľes, feta el 1807, demostra de manera contundent que als Pa√Įsos Catalans ni el franc√®s ni el castell√† no tenen res de naturals

VilaWeb

Les Edicions del Trabucaire acaben de publicar un llibre molt interessant escrit per Ren√© Merle i que porta per t√≠tol¬†Visions de ‚Äúl‚Äôidiome natal‚ÄĚ √† travers l‚Äôenqu√™te imp√©riale sur les patois (1807-1812).

El llibre descriu les conclusions de l‚Äôenquesta sobre les lleng√ľes ordenada per l‚Äôimperi franc√®s l‚Äôany 1807. La tardor d‚Äôaquell any l‚ÄôOficina d‚ÄôEstat√≠stica del Ministeri d‚ÄôInterior va demanar als prefectes dades per a elaborar una enquesta oficial sobre¬†els l√≠mits de la llengua francesa i d‚Äôall√≤ que anomenaven despectivament els¬†patois, les lleng√ľes altres que el franc√®s, en definitiva. El volum estudia sobretot el tracte donat a l‚Äôoccit√†, per√≤ aporta dades molt interessants tamb√© sobre la nostra llengua i el nostre pa√≠s.

El mètode de l’enquesta era curiós, però alhora bastant racional, com bona part dels treballs de l’època. Als prefectes els demanaven que redactassen la paràbola de l’infant pròdig de la Bíblia (sant Lluc, XV) en la llengua del país i, al costat d’això, que aportassen tota la informació que considerassen important sobre la relació del francès amb aquesta.

En el cas del catal√†, les respostes del prefecte deixen¬†poc espai als dubtes sobre quina era la situaci√≥, car afirma: ‚ÄúEl Rossell√≥, tot i reunit a la Fran√ßa des de fa un segle i mig, √©s encara gaireb√© estranger.‚ÄĚ Una conclusi√≥ que refermar√† despr√©s, tot afirmant que els catalans ‚Äútenen una opini√≥ massa favorable sobre ells mateixos i prevencions injustes contra els francesos [‚Ķ] que els designen sota la denominaci√≥ de ‚Äėgavatxos‚Äô, que ells consideren injuriosa i davant els quals es fan valer afirmant amb una seriositat rid√≠cula: ‚Äėjo s√≥c catal√†‚Äô‚ÄĚ. En l√≤gica correspond√®ncia amb aquestes constatacions, el prefecte napole√≤nic no t√© m√©s remei que informar a Par√≠s que ‚Äúa tot l‚Äôantic Rossell√≥, hom parla catal√†‚ÄĚ.

Per√≤ l‚Äôenquesta no es refereix tan sols al nord del pa√≠s, sin√≥ que fa una curiosa incursi√≥ en el sud ‚Äďque s‚Äôexplica perqu√® les autoritats franceses volien incorporar tot el Principat a Fran√ßa, com van acabar fent el 1812, i pensaven que tractar b√© la llengua catalana podia ajudar-los en aquest prop√≤sit. Per aix√≤ es demana a un tal senyor Viot, que era el c√≤nsol de l‚Äôimperi franc√®s a Barcelona, que responga un q√ľestionari de deu preguntes sobre la situaci√≥ del catal√† al sud de la frontera de l‚Äôimperi.

El c√≤nsol respon directament en catal√† i all√≤ que s‚Äôhi reflecteix deixa ben clar fins a quin punt √©s falsa la tesi dels biling√ľistes quan diuen que l‚Äôespanyol √©s un idioma ‚Äúnatural‚ÄĚ a Catalunya.

Es constata, i ho deixar√© en la grafia original, que el catal√† ‚Äúse ense√Īa en las escolas, se imprimeix y¬†se parla, no sols ente lo baix poble, si que tamb√© entre las personas de primera calitat, aixi en tertulias, com en visitas y congressos‚ÄĚ. I a la pregunta sobre si √©s nom√©s una llengua familiar o si t√© usos administratius, el consol afirma que¬†es parla a tot arreu ‚Äúa excepcio dels tribunals reals‚ÄĚ imposats pel decret de Nova Planta.

L‚Äôenquesta hi insisteix encara m√©s, i demana al c√≤nsol si la classe alta parla preferentment espanyol o si es mant√© en el catal√†. I la resposta √©s que ‚Äúlas personas de primer rang parlan habitualament lo catala, y se precian de parlar lo correctament i si se dedican a la llenga castellana no √©s per la pr√©ferencia que hi conneixen sino per ser la llengua de la cort, que conv√© saber per la correspond√®ncia‚ÄĚ. I tamb√©, quan li demanen qu√® passa amb els castellans que s‚Äôinstal¬∑len a Catalunya, el consol respon: ‚ÄúLos que estan domiciliats en Catalu√Īa procuran aprender lo y se alegran de saber lo parlar.‚ÄĚ

El testimoni, per tant, √©s contundent.¬†El 1807 al nord el franc√®s i al sud l‚Äôespanyol no eren de cap manera lleng√ľes vives, naturals entre la gent, sin√≥ que comen√ßaven a penetrar en la societat, per√≤ solament a conseq√ľ√®ncia de decisions pol√≠tiques i militars. I, en qualsevol cas,¬†la vinculaci√≥ de la personalitat catalana amb la llengua era indiscutible, tant a Perpiny√† com a Barcelona.

Alguns de vosaltres potser us pregunteu de què ens serveix constatar aquesta realitat, ara que la situació del català a l’àrea metropolitana de Barcelona, a tota la Catalunya Nord o a la conurbació Alacant-Elx, per posar tres exemples, s’ha tornat tan difícil. Però serveix i serveix de molt.

Serveix perqu√® hi ha un combat intel¬∑lectual que √©s en la base de tot i que genera la consci√®ncia i les actituds que la gent ‚Äďels catalanoparlants, els espanyols i els francesos‚Äď t√© sobre la llengua. I aquestes dades noves que explique avui, precisament perqu√® s√≥n tan contundents i, diguem-ho aix√≠, imparcials, ens ajuden a menar-lo.

Vivim uns moments en qu√®, lamentablement, hi ha fins i tot independentistes que assumeixen aquella mentida que diu que el castell√† o el franc√®s s√≥n lleng√ľes ‚Äúnaturals‚ÄĚ dels Pa√Įsos Catalans, lleng√ľes que han aparegut ac√≠ com si fossen floretes silvestres. I que neguen, per tant, que si als Pa√Įsos Catalans tamb√© es parla l‚Äôespanyol i el franc√®s √©s per culpa de les imposicions pol√≠tiques, de l‚Äôopressi√≥ i de la repressi√≥ violenta, durant segles, contra¬†el poble que s√≠ que √©s natural del territori, el catalanoparlant, el catal√†.

Ser-ne conscient, d’això, o no ser-ne és evident que determina la manera de relacionar-se amb la llengua i les obligacions personals cap a la llengua. I és per aquesta que ells menteixen cada dia i que nosaltres hem de combatre la mentida, cada vegada que, com en aquest cas, en tinguem ocasió.

 

PS1. Val a dir que hi ha una altra resposta del c√≤nsol de l‚Äôimperi a Barcelona, interessant quant a la consci√®ncia que hi havia en aquell moment sobre la unitat del catal√†. Li demanen on es parla i diu aix√≤: ‚ÄúEn lo Regno de Valencia, en las islas de Mallorca, Menorca, Ibissa, Sarde√Īa, Corcega y molta part de Sicilia, en la Vall d‚ÄôAran i Cerda√Īa.‚ÄĚ

PS2. Ahir precisament la Generalitat de Catalunya va recuperar la Queta del primer tripartit com a s√≠mbol de la defensa del catal√†. Amb un mat√≠s horror√≥s: la Queta d‚Äôavui diu que ho proves en catal√† i que si no funciona ja veurem qu√® passa ‚Äďque segurament ser√† passar-se al castell√†. Ot Bou¬†ha fet una cr√≤nica ir√≤nica de la proposta, que √©s l‚Äô√ļnica cosa que es podia fer.

PS3. Us recomane tamb√© que llegiu¬†aquest article de Josep Casulleras sobre el judici a la mesa del Parlament de Catalunya del 2017. Perqu√® explica, mitjan√ßant la perip√®cia de Ramona Barrufet, de quina manera tan indigna els nostres pol√≠tics van renegar del Primer d‚ÄôOctubre per salvar-se ells. √Čs demolidor.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.